- Portada CA
- 24 de març de 2026
- Sense comentaris
- 8 temps de lectura
Les mestres rurals durant la Segona República: alguns traços
Soledad Bengoechea
A partir del 14 d’abril del 1931, es van emprendre a Espanya diverses reformes, però una de les més importants va ser sens dubte la de l’ensenyament. No és cap novetat afirmar que la República va dedicar gran part de les seves energies al tema de l’educació. Durant el primer bienni republicà (1931-1933) el govern es va plantejar crear 27.000 escoles. Tanmateix, i per diverses causes, el projecte es va quedar en 16.000. Es van generalitzar i estendre moltes novetats que anys abans havien estat simples experiències, i es van proposar molts plantejaments teòrics que hagués estat molt complicat que s’haguessin realitzat en altres contextos.
Segons el dossier de premsa disponible a la pàgina web del documental Las maestras de la República, les mestres republicanes van simbolitzar el projecte de transformació social i cultural de la Segona República. L’educació pública, accessible, de bona qualitat i basada en el principi d’igualtat, va ser un dels propòsits fonamentals del nou règim, i als mestres se’ls considerava l’ànima de l’escola i el model per als estudiants.
Les mestres republicanes van encarnar l’ideal republicà de dona moderna i independent. I van defensar diferents causes. De vegades, van arribar a lligar les activitats educatives amb els seus desitjos de transformació social i la seva militància política i sindical.
Josefa Rodríguez Álvarez, coneguda com a Josefina Aldecoa, va ser una escriptora i pedagoga espanyola. Ella va dir la frase següent: «Les mestres republicanes, formades en aules mixtes per primera vegada, van parlar d’igualtat a llogarets remots i endarrerits. Van obrir una finestra a la llibertat i van canviar el negre de la dona rural pels colors de la llibertat i de l’esperança».
Llogarets remots i endarrerits … per què no parlar de les mestres rurals? En primer lloc, cal dir que el medi educatiu de la mestra rural no va ser fàcil. El constituïen aquelles zones rurals que presentaven unes característiques difícils per a exercir la professió (manca d’infraestructura a les escoles, absència gairebé total de mesures d’higiene i salut, protestes dels pares davant dels canvis dels alumnes a la vida escolar…). Aquest conjunt de problemes formava part dels principals obstacles per a la innovació i aplicacions metodològiques que les mestres volien posar en marxa i practicar amb els seus alumnes.
En aquells anys republicans l’analfabetisme era molt alt, principalment entre les dones; a l’àmbit rural la manca d’escoles era endèmica. A aquelles zones oblidades, majoritàries en una societat eminentment pagesa, es van desplaçar un gran nombre de mestres, la majoria acabades de sortir de les facultats: van ser les mestres rurals. En general, eren joves que, després d’estudiar a una facultat de Magisteri, obtenien el títol universitari i opositaven o es formaven per aconseguir un lloc de treball. D’aquesta manera, aquestes mestres aconseguien una independència econòmica que, encara que no es traduïa en gaires luxes, sí que els permetia desvincular-se del nucli familiar per iniciar una nova vida. En aquesta nova vida s’incloïa un projecte didàctic apassionat i ambiciós, avalat per la ideologia dels corrents de l’escola nova i de la metodologia activa. El concepte de mestra rural es va consolidar llavors, en aquells anys, com a ens dinamitzador de conversió social, d’agent de canvi i de defensa de les classes menys afavorides. Un cop allunyades del tradicional valor moral religiós, les mestres de zones rurals eren ciutadanes, treballadores úniques capaces de socialitzar els nens i nenes de les seves escoles. I en la mesura que les circumstàncies ho van permetre, van intentar convertir famílies dels pobles, sempre a través de l’educació dels seus fills i filles, en éssers socials democràtics que visquessin per al coneixement.
Dins d’un projecte més ampli de creació d´un estat del benestar, la República va considerar l´educació com un motor de transformació social; per això se li va donar una importància fonamental. La doctrina més influent en el projecte educatiu republicà va ser La Institución Libre de Enseñanza (experiència pedagògica que va tenir lloc a Espanya durant més de mig segle (1876-1939). La seva seu se situava a Madrid).
Per primera vegada a la història d’Espanya s’establia que la manca de recursos no podria ser un impediment per estudiar. La República tindria l’obligació de facilitar l’accés a tots els graus d’ensenyament als espanyols sense possibilitats econòmiques. Això, a Espanya, era importantíssim.
Cándida Bueno, una mestra rural catòlica, violada i afusellada el 1936
Càndida va ser una de tantes mestres assassinades durant la Guerra Civil. Ni més ni menys que 29 mestres van perdre la vida assassinades per homes del bàndol revoltat; això només a la província de Saragossa. Càndida era una dona catòlica i practicant.
Explica Natalia Salvo que Cándida Bueno, una mestra rural, va néixer al poble aragonès conegut com Castilistar l’any 1912. En aquesta mateixa localitat, Bueno va exercir com a mestra i molt a prop, a Farasdués, va ser afusellada el 1936.
Ferma defensora de l’ideal educatiu de la Segona República, Bueno va començar molt jove a exercir la docència a l’escola del seu poble, des d’on va impulsar programes educatius que eren molt nous per a l’època. Tot i que pertanyia a una família propietària agrària de classe mitjana, recolzava la Llei de Reforma Agrària del Govern Republicà.
Però amb l’inici de la Guerra Civil, moltes dones republicanes, especialment les que s’havien significat com a polítiques o mestres, van ser un objectiu per al bàndol revoltat, que va utilitzar contra elles violència de gènere, com ara el rapat de cabell, la ingesta d’oli de ricí o les agressions sexuals. Cándida Bueno va ser una de les dones que va patir aquest tipus de violència.
El 4 de setembre del 1936, encara no feia ni dos mesos que havia començat la guerra, va ser detinguda amb el seu germà Manuel. L’acusació: haver retirat els crucifixos de l’escola municipal. Però podria haver-hi una altra motivació: no haver volgut sortir amb un comandament militar que la festejava. Més tard, testimonis orals van explicar que, mentre va ser a la presó, Cándida va patir continus abusos sexuals per part dels seus carcellers, i que, al lloc del crim, va ser violada per tres dels botxins. Va ser el 16 de setembre de 1936 el dia que va ser afusellada al costat del seu germà.
Van passar molts anys sense que es fes justícia. Finalment, el 21 de març de 2022 el ple de l’Ajuntament de Castiliscar va donar el consentiment per a aprovar donar el nom de «Cándida Antonia Bueno Iso (1912-1936), maestra de Castiliscar fusilada en Farasdués» a l’edifici municipal de l’escola d’aquesta localitat.
Font: educational EVIDENCE
Drets: Creative Commons