Sobre el marc de competència digital docent en IA de la Generalitat de Catalunya

Detall de la coberta del document Competència digital docent en intel·ligència artificial. / Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

La intel·ligència artificial (IA) va entrar a l’escola sense passar per secretaria. No va demanat permís al claustre ni va esperar cap decret. Simplement hi és a classe, o a les llars dels nostres estudiants. I als seus dispositius digitals. Davant d’això, i en un ecosistema on els marcs i recomanacions proliferen, arribant al punt on la sobreinformació desinforma, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya ha fet un esforç d’ordenar, definir i delimitar conceptes i àmbits d’actuació i, d’altra banda, aixecar una barana normativa competencial. Així neix la Competència Digital Docent en Intel·ligència Artificial.

No és un currículum. No hauria de ser cap imposició. No és, de moment, cap requisit. És un marc. Una nova guia i una declaració d’intencions. S’agraeix, vagi pel davant. I també, cal dir-ho, un intent clar de refredar entusiasmes tecnoutòpics, o tecnosolucionistes, abans que facin més mal que bé. I, segurament, també serà un urticant per a tecnòfobs.

El document regalima una idea central que el travessa de dalt a baix: la IA no és neutra. No és (només) una màquina innocent, no és una simple eina digital més (Laba, 2025). És una tecnologia d’ús general, amb capacitat de condicionar decisions, processos educatius i relacions humanes. Es descuida, potser no pot fer-ho un document oficial, donar una mica de canya a tots els grans interessos econòmics creats que hi ha darrera del temacle de la IA. Per això cal formar els docents. Estigueu alerta en no ser vosaltres el producte. Però caldria formar-los de veritat, no només amb retòrica o amb consideracions genèriques.

Què proposa exactament

La proposta s’estructura en quatre grans dimensions: comprensió i ús segur de la IA, ètica i visió humanista, pedagogia amb IA i desenvolupament professional. Tot plegat desplegat en tres nivells progressius: bàsic, intermedi i avançat. ¿Una escala pensada perquè cada docent pugui situar-se, sense sentir-se expulsat del sistema? Pensem que no és el mateix la primària que la secundària, o la formació professional (FP).

Les referències s’esmenten, són clares i reconeixibles: UNESCO, marcs competencials europeus, DigCompEdu. El document no inventa res de nou, però sintetitza (una feinada, amb tot el que s’ha escrit…) i adapta molt. Per moments és només una traducció acurada dels marcs internacionals al context català, amb un accent normatiu i institucional. Hi ha més aviat prudència.

Els punts forts del model

Sota el meu parer, el primer gran encert és conceptual: separar l’anàlisi de la IA de la competència digital docent (CDD) general. No tot és “saber emprar eines”. La IA introdueix riscos, opacitats i dilemes ètics a un nivell quantitatiu que no existia abans. Tractar-la com un artefacte o una extensió menor hauria estat un error greu. No obstant, caldrà integrar aquest document en la CDD, més clarament. A tota bona anàlisi cal sumar una síntesi.

El segon encert és l’obsessió, militant, com no hauria de ser d’una altra manera, per la seguretat. Protecció de dades, biaixos algorítmics, al·lucinacions, transparència, rendició de comptes. El document insisteix que el responsable final sempre és humà. Veurem qui, però als centres educatius. I això, en temps d’automatització acrítica, és una presa de posició clara. Ara bé, sovint -ha calat molt- hi ha una antropomorfització en el llenguatge (recordem que la IA no pensa, no al·lucina…) que cal vigilar. Però per això s’incorpora un glossari final: hi ha un esforç lingüístic i didàctic al document.

El tercer encert és situar l’ètica com a clau del discurs. No com a annex decoratiu, sinó com a dimensió estructural. Agència humana, pensament crític, supervisió docent, límits a la delegació i descàrrega cognitiva. Aquí el missatge és inequívoc: la IA pot ajudar, però no pot pensar per nosaltres.

El quart encert és pedagògic. Abans de parlar d’eines, cal parlar d’objectius d’aprenentatge. Abans de parlar d’automatitzar, establim criteris didàctics i professionals. La IA no salva males pràctiques docents. Les fa més visibles. No és cap miracle, ni ho solucionarà tot (Lara y Magro, 2025).

Finalment, el document té la virtut de no presentar-se com a definitiu. Es declara obert, revisable, actualitzable. Una raresa en documents oficials. I un gest d’honestedat intel·lectual.

Les ombres inevitables

Però no tot són virtuts. El primer problema és la densitat. El document és una mica llarg, conceptualment exigent pels no iniciats i ple de terminologia. Glossaris, indicadors, marcs de competència creuats. A molts centres, simplement no hi haurà temps ni energia per digerir-lo. Es pot fer bola. Hi ha algun bon esquema que pot ajudar, potser fent una evolució gràfica Pokemon, com el famós caramel·let del marc de la CDD.

El segon problema és l’absència d’obligatorietat. Sense acreditació, sense incentius clars i sense vinculació directa a una carrera professional definida, el risc és evident: que només el llegeixin els convençuts. O els obligats per la seva situació.

El tercer problema penso apareix al nivell avançat. Mentoria, lideratge institucional, creació d’eines, definició de protocols. Tot sona molt raonable. Però tot molt poc realista sense hores, recursos i reconeixement clar. El document pressuposa un docent amb marge estructural, amb possibilitat de progressió (hi hauria descàrrega lectiva pels avançats?) i de temps a la seva vida, quelcom que sovint no existeix. Hi ha un punt utòpic.

El quart problema és la confiança excessiva en la formació individual. Sense una arquitectura sistèmica sòlida, la responsabilitat recau sempre en el mateix lloc: de nou el docent motivat. I això desgasta. La gent és cansa, és molt humà el mínim esforç en el comportament (Zipf, 1949).

Ara bé, hauria d’haver-hi el dret a no emprar la IA, a l’objecció de consciència. Ni que sigui perquè la reducció del seu ús, com d’altres tecnologies, és bona del nostra planeta. Que cada professional decideixi dins de la seva especialitat. No és el mateix a les matèries de tecnologia o a FP, que a d’altres matèries o nivells educatius.

Un missatge final

Lligat amb el que esmentava abans, és cert que el document no diu “feu servir IA”, més aviat “sapigueu què feu quan la feu servir”. No promet miracles. Adverteix riscos. No ven futur, i potser intenta regular un present molt divers. Potser aquí rau el seu valor principal. En un context d’eufòria tecnològica, aquest marc no aplaudeix amb les orelles. Observa. No accelera. Frena una mica. I en educació, això no és conservadorisme. És responsabilitat.

Finalment, tenim una paradoxa: es parla molt de pedagogia amb IA en un sistema educatiu que encara no disposa, de manera generalitzada, d’infraestructures d’IA educativa robustes, auditables i pròpies. Podrem treballar, per exemple, amb models de llenguatge propis, lliures i d’accés obert, en local? Ens podrem alliberar de les grans empreses que ens comencen a fagocitar el sistema educatiu? Cal molta visió. Perspectiva a llarg termini. Hi ha poca realitat operativa cap a la independència de les multinacionals.

Docents, teniu lectura per a la reflexió. Potser a Setmana Santa, quan tinguem més temps. Com a penitència al dataísme.

Referències:

Generalitat de Catalunya (2025). Competència digital docent en intel·ligència artificial. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/mon-digital/competencia-digital-docent-intelligencia-artificial/competencia-docent-ia.pdf

Laba, N. (2025). AI is not a tool. AI & Society. https://doi.org/10.1007/s00146-025-02784-y

Lara, T. y Magro, C. (2025). IA y educación. Una relación con costuras. Madrid: Trama Editorial. Biblioteca Digital Journey.

Zipf, G.K. (1949). Human Behavior And The Principle Of Least Effort. Cambridge, MA: Addison-Wesley. https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.90211

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons