Juan Jesús Donaire: “La transmissió de coneixements és bàsica”

El degà, Juan Jesús Donaire. Foto: Cortesia de l’autor.

CARA A CARA AMB 

Juan Jesús Donaire, degà de la Facultat de Ciències de la UAB

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El passat 1 d’octubre el degà de la facultat de ciències de la UAB sentenciava categòricament en La Contra d’un conegut mitjà que “els nens no poden ser conillets d’índies de mètodes experimentals”. Aquesta afirmació no la deia com una opinió superficial o a la babalà, sinó que ho argumentava amb dades contrastades i fefaents. Juan Jesús Donaire Benito és professor titular d’Anàlisi Matemàtica al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ell es va llicenciar en Ciències per la UAB l’1 de gener de 1990, i va obtenir el doctorat en Matemàtiques també a la UAB el 19 de novembre de 1995.

Ha fet estades de recerca en diversos centres internacionals com la Universitat Tècnica de Berlín, el California Institute of Technology, la Université de Montréal, i la Universitat Autònoma de Madrid. Des de setembre de 2022 exerceix com a degà de la Facultat de Ciències de la UAB, un càrrec en què va ser elegit en sessió extraordinària i que suposa liderar la gestió acadèmica, docent i institucional de la facultat. Prèviament ha ocupat diverses responsabilitats com la coordinació del grau de Matemàtiques i del tercer cicle del Departament de Matemàtiques. Ha estat també vicerector de Política Acadèmica, vicerector de Professorat i Programació Acadèmica i ha col·laborat amb l’AQU Catalunya en l’acreditació del professorat.

Doctor Donaire, vostè i jo compartim any el mateix any de llicenciatura i doctorat. Ambdues, llicenciatura i doctorat, ens han proporcionat els fonaments teòrics i metodològics que sustenten part de la nostra carrera professional. Quin paper ha tingut la seva formació escolar per tal d’assolir la llicenciatura i el posterior doctorat?

La meva formació escolar va ser clau donat que vaig tenir la sort de tenir un professorat excel·lent que em va marcar i que de fet encara em marca. Recordo el meu professor de llengua castellana que em va despertar l’amor per la literatura per tal d’entendre els clàssics. Però també vaig tenir uns professors fantàstics durant l’EGB i el Batxillerat que d’alguna manera van impulsar la meva opció futura gràcies a fer-me plantejar preguntes interessants amb rigor, exigència i passió. Vaig tenir també un professor de matemàtiques excepcional que va ser fonamental en la meva carrera posterior. En fi, vaig gaudir de professors que vivien d’una manera exemplar la seva especialitat.

Ha realitzat estades a Berlín, Caltech i a Montreal. Quin paper ha tingut l’esforç personal durant aquestes estades a institucions internacionals?

Les estades que vaig fer en aquests centres van ser purament per a la recerca. Un cop acaba la tesi doctoral vaig marxar per tal de desvincular-se una mica del lloc que t’ha format i trobar noves preguntes, nous horitzons i línies de recerca amb científics que poguessin influir positivament en el meu futur. Així vaig conèixer autoritats de primera línia amb qui vaig aprendre moltíssim. Evidentment això suposava un gran esforç per part meva al deixar la família enrere, però que al final va ser molt gratificant al veure altres maneres de veure el món de les matemàtiques.

“Jo crec que ara el que hi ha és una mica de desorientació amb massa innovacions educatives que sospito no prou meditades”

Els entorns anteriors, ¿com van contribuir en la seva visió de la docència acadèmica?

Si algú tingués la resposta probablement no tindríem els problemes vigents. Jo crec que ara el que hi ha és una mica de desorientació amb massa innovacions educatives que sospito no prou meditades i sense voler acusar a ningú, Déu me’n guard, però de vegades crec hi ha una actitud un pèl erràtica en el món de l’escola dient que la societat està canviant molt ràpidament on les solucions i noves metodologies que es recomanen no tenen massa en compte una gent que és essencial per saber què passa realment, el professorat.

Moltes vegades el mateix Departament d’Ensenyament, més alguns gurus vinculats al mateix, llencen consignes i noves metodologies que ignoren completament la realitat que pot ser descrita perfectament pel professorat. Crec que això és molt greu donat que aquestes consignes sense demostració es aboquen simplement a un fracàs educatiu. Per exemple, una vegada vam dissenyar des de la UAB un programa per a alumnes d’altes capacitats, i quan vam contactar amb experts al respecte, i parlant de l’educació per projectes, un d’ells em va dir que no havia ni un sol article científic que demostrés en revista seriosa alguna que l’aprenentatge per projectes funcionés.

Quin paper ha de tenir la transmissió de coneixements en l’ensenyament de la secundària i el batxillerat?

La transmissió de coneixements és bàsica tot i que pugui semblar impopular declarar això avui dia. Actualment el saber coneixements se li resta valor perquè es parteix d’una hipòtesi que és falsa i no contrastada, la hipòtesi que l’estudiant sabrà aprendre per si mateix sense un docent docte en la seva especialitat, però és evident que per saber més coses cal saber-ne de prèvies ben explicades per professors entesos.

“El que no entenc, és aquesta renúncia explícita actual del saber per saber sent una cosa bona. No passa res dolent per saber molt”

Jo em puc preguntar quin és l’element més freqüent de l’univers, l’hidrogen, però si desconec que és un element químic, al final sabré ben poca cosa. Després hi ha una cosa, on potser jo m’equivoco al ser un simple matemàtic, però el fet de saber qualsevol cosa és fonamental. Saber qui va ser Ausiàs March potser no té una aplicació directa i pragmàtica, però em situa en la història, en el país i en la cultura general, a més que em fa millor ciutadà. A més els coneixements matemàtics de fa més de cent anys han vist la seva aplicació en noves teories com la Relativitat o els sistemes caòtics. Per tant, i el que no entenc, és aquesta renúncia explícita actual del saber per saber sent una cosa bona. No passa res dolent per saber molt.

Ha estat professor en graus molt diversos com Matemàtiques, Estadística Aplicada, Química, Física, Ciències Ambientals, Matemàtica Computacional i Analítica de Dades. Voldria preguntar-li quin aspecte imprescindible ha de protagonitzar un bon sistema d’ensenyament a secundària?

En un sistema ideal el primer que caldria son recursos, que no vol dir crear cada dia càrrecs nous en el Departament d’Educació, sinó que calen recursos materials i recursos humans a l’aula, és a dir, baixar les ràtios, disposar de docents doctes i experts en la seva matèria. Per explicar física, el primer que cal és saber física. Això per a alguns sectors, i paradoxalment, resulta revolucionari, però sospito que la comunitat científica en general pensa d’aquesta manera, que els docents cal que siguin experts en la seva matèria, que dominin el que han d’explicar amb la didàctica conseqüent.

“Per explicar física, el primer que cal és saber física. Això per a alguns sectors, i paradoxalment, resulta revolucionari”

En la seva experiència com a coordinador i vicerector, quins trets més han de posseir els professors?

Un docent ha de ser fonamentalment respectuós amb el seu alumnat sense supèrbia. D’aquesta manera no es genera por ni frustració entre les estudiants i aquests poden aprendre millor el que els professors poden ensenyar-los. Segona cosa essencial és que el docent ha de dominar la matèria a ensenyar juntament amb una sòlida organització de la mateixa sense improvisació al respecte. Cal saber seriosament d’on comencem i on acabarem, més quines activitats cal integrar a tot plegat. I finalment cal que hi hagi una bona coordinació posant en valor la feina que fa el professorat i escoltar en tot això els docents bregats de secundària. Sols cal entrar a les xarxes socials per veure el que expressen molts professors. Potser només caldria fer-los una mica de cas per trobar solucions a tot el que es pateix.

Ha estat coordinador del grau de Matemàtiques i ha tingut responsabilitats de vicerector. Això li dona una visió sobre els processos de planificació docent, de programació acadèmica i de política educativa. Què en pensa de la metodologia per a ensenyar matemàtiques impulsada per Innovamat?

Aquesta és una pregunta dura. A veure, jo no conec a fons Innovamat, però quan parlo amb professorat de matemàtiques que tenen una bona formació en exactes són molt crítics amb Innovamat, sobretot per a coses bàsiques com sumar i restar. Aquí Innovamat ho fa molt complicat, de fet ho fa complicadíssim sota un paraigua d’una metodologia més lúdica i amable que no pas didàctica. A més Innovamat és un perill al fer pensar que vol substituir el professorat deixant-lo com un actor secundari. És més, aquest ensenyaria molt millor, molt més ràpida i molt més eficient el càlcul fent que l’estudiant aprengués amb més efectivitat, però jugant menys.

Però el Departament d’Educació ha invertit molt en Innovamat.

Sí, però tenim la tendència a pensar que cal invertir més en educació i no en què ho invertim, però, i si invertim en coses concretes com formar a més professors, en millorar les especialistes que falten i en millors immersions lingüístiques per als alumnes nouvinguts?

Singapur inverteix poc en educació, però obté resultats màxims en PISA. Potser no es tracta doncs d’invertir més, sinó en quines didàctiques demostrades ho fem.

Sí, ben cert. Estem oblidant que cal subvencionar coses òbvies com la plantilla, les ràtios, els docents especialistes i la immersió lingüística. I sobretot prestigiar al docent. Ara mateix falten docents a Secundària, i per què no n’hi ha? Doncs per la simple raó que no paguen prou i que a altres bandes els paguen millor un cop acaben la carrera, fins i tot el doble. Si falten professors a Secundària hi ha una manera ben simple de cobrir les places, i és oferir un millor sou als professors de Secundària. La tasca docent és una feina molt difícil i transcendent que s’ha de reconèixer econòmicament amb l’esforç tan enorme que fan.

“Em pregunta com millorar les STEM? Doncs al contrari de com s’està fent. Això d’ajuntar matèries (educació per àmbits i altres) no sembla eficaç”

Com veu el futur de la formació STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria, Matemàtiques) en l’ensenyament?

Em pregunta com millorar les STEM? Doncs al contrari de com s’està fent. Això d’ajuntar matèries (educació per àmbits i altres) no sembla eficaç. A més hi ha un problema que són les teories pseudocientífiques que corren per la nostra societat. En un context com aquest la formació científica dels ciutadans esdevé essencial, però la causa de tot plegat és la manca de cultura científica que pateix gran part de la nostra societat. És essencial que la gent ostenti coneixements científics per tal de saber què pensar, què consumir i com educar. Però el nombre d’hores que es dedica a les nostres escoles i instituts en matemàtiques i ciències s’ha reduït considerablement durant les últimes dècades, quelcom que ens porta a una població poc formada en cultura científica i que serà menys crítica i per tant serà més manipulable. Cal augmentar, i en el currículum actual, les hores en matemàtiques i ciències dels nostres alumnes per tal que existeixi un pensament crític social.

Finalment, quin projecte té entre mans on l’ensenyament podria millorar a nivell de país?

Doncs he endegat una xarxa de facultats científiques catalanes per tal que el Departament d’Educació vegi que s’està equivocant. Una d’elles és la facultat de Geologia amb el seu degà, el doctor Albert Solé.

Doncs crec que anem bé.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons