Què és un sistema educatiu eficient?

Llicència Creative Commons

David Rabadà

La Comissió Europea sempre ha desitjat aconseguir una bona definició de sistema educatiu eficient per millorar les inversions a l’ensenyament i, presumiblement, estalviar-se diners. Per aquesta raó, el febrer del 2021 va crear una comissió d’experts per definir aquest concepte. Després de moltes reunions, mesos de treball i discussions, aquesta comissió va arribar el 2022 a la conclusió que no eren prou experts ni avesats per definir què era un sistema educatiu eficient, és a dir, que no eren prou competents.

Cal adonar-se que el problema rau en quin tipus de sistema educatiu desitgem. Si creiem que l’escola ha de ser un espai de socialització dels infants i que aquests ja aprendran per si mateixos amb l’alumne com a centre, aleshores amb l’educació per projectes ja en tenim prou, però si volem que els centres educatius siguin un gran eix per a la transmissió de coneixements amb el professor com a centre, aleshores els docents han de dominar la seva especialitat amb detall i la seva corresponent didàctica, cosa que l’educació per projectes ni més ni menys que criminalitza. En tot cas, si parlem d’eficiència, en una societat productiva l’educació que es fonamenti en la transmissió de coneixements assolirà una competitivitat i productivitat més gran per a si mateixa, i en conseqüència un major creixement econòmic.

Però no confonguem les coses. Podem augmentar els anys d’escolarització dels nostres centres escolars, però si no els dotem d’uns currícula rigorosos i exigents, la transmissió de coneixements quedarà al pou de les misèries i el creixement econòmic nacional no s’incrementarà. En definitiva, estarem davant un sistema educatiu ineficient, caduc i malbaratador. L’escolarització no és pas per si mateixa aprenentatge.

Vist això, un sistema educatiu eficient s’ha de fonamentar en la transmissió de coneixements més que en l’escolarització i la socialització dels individus. El segon queda compartit entre els centres educatius i la societat en conjunt, en canvi el primer, la transmissió de coneixements veraços i contrastats, és en gran mesura responsabilitat de docents cultes i experts.

Malgrat tot això, i fent-ne oïdes sordes, la política educativa es regeix més per ideologies que per fets contrastats. Només cal sentir algunes declaracions de ministres i consellers quan opinen sobre el currículum d’alguna especialitat. Per part meva he sentit dir que a secundària s’ensenyen massa coneixements, o que no cal aprendre equacions ja que la majoria dels joves no seran mai matemàtics. Aquestes afirmacions les vaig escoltar de dos consellers diferents d’educació de la Generalitat de Catalunya, cosa que palesa la seva pregona i entossudida  ignorància.

Hi ha una altra qüestió força paradoxal en el fet que no s’hagi aconseguit definir què és un sistema educatiu eficient. Estem vivint actualment uns temps en què els pedagogs, terapeutes i psicopedagogs han assolit una nombrosa i força significativa presència als centres escolars,  a les conselleries i als ministeris, així com tampoc mai no havíem tingut tantes facultats d’educació, ni tantes fundacions i entitats dedicades a estudis pedagògics; tot i així, no sabem trobar un concepte unívoc i objectiu d’allò que seria un sistema educatiu eficient. En definitiva, alguna cosa falla en el present, i no són els fets ni els avenços científics, sinó les ideologies que manen sobre el sistema educatiu. I és clar, quan l’educació està tan malament, la societat necessita miracles i això provoca creure en falsos profetes que ens diuen allò que necessitem escoltar, sobretot si sona molt bé.

Si els gurus educatius prometen que amb l’educació emocional i per competències tot millorarà, que els alumnes aprendran per si mateixos, que s’invertiran més recursos econòmics i que el Benestar Social augmentarà, ningú posarà pegues al constructivisme de les competències, i així ha estat des de la LOGSE fins a la LOMLOE. Fins i tot quan la realitat ha demostrat que això és fals i perjudicial per a l’ensenyament, molts han seguit creient que la promesa funcionava malgrat que sigui una quimera. En certa manera, la cosa es mou entre prejudicis que ens fan creure-hi i interessos que fan que t’ho creguis, però tot plegat són creences sense evidències. Per exemple, l’educació emocional no garanteix aprenentatges a llarg termini. Si, en canvi, tal com ha demostrat la psicologia cognitiva, el que fem és utilitzar moments emocionals per infondre nous coneixements, aleshores el que aconseguim és que els nostres aprenents recordin més l’emoció d’aquell moment que no pas el concepte que volíem ensenyar. Després els faran creure que són cultes sense adonar-se’n de la seva gran ignorància.

Hi ha corrents ideològics que han defensat que un sistema educatiu eficient és el que promou el pensament crític entre els escolars, sense necessitat d’una intensa transmissió de coneixements. Aquests experts afegeixen que l’educació per competències i per projectes promou i propicia aquesta actitud crítica dels escolars, però haurem de convenir en el fet que sense coneixements ben ordenats i moblats és difícil ser crític, rigorós i encertat amb la realitat. Defensar un pensament crític sense sabers a llarg termini és ser a curt termini molt poc crític amb un mateix. No es pot ser crític sense pensar, i no es pot pensar sense tenir alguna cosa en què pensar. En conclusió, sense coneixements no hi ha pensament crític rigorós, i això, és una cosa en què hi hem de pensar críticament.

Si algú encara tingués dubtes sobre les pedagogies romàntiques anteriors, de les competències i projectes, només cal que doni un cop d’ull als resultats obtinguts a PISA pel nostre país. Aquest informe avalua de manera sistemàtica les competències dels nostres alumnes en ciències, llengua i matemàtiques. I dic competències perquè aquestes proves no avaluen coneixements, sinó la destresa i el pensament necessaris per solucionar un problema, és a dir, les competències. Posem per exemple que si algú sap nedar, flota, però, en canvi, si no en sap, s’enfonsa, i l’alumne respon que la causa és que en nedar disminueix la densitat de l’individu; des d’un punt de vista competencial ha resolt amb habilitat el problema i aprova, però des d’un punt de vista físic ha confós densitat amb inèrcia i suspèn.

Als informes PISA, malgrat ser proves competencials i ser el nostre sistema educatiu competencial, els nostres resultats continuen caient any rere any. De fet, aquesta avaluació es realitza cada tres cursos a diversos països entre els alumnes de 15 anys. Això permet que puguem analitzar la tendència competencial dels nostres escolars al llarg del temps. En fi, que si baixen els resultats és que anem simplement malament i que, de pensament crític i perícia rigorosa, els nostres alumnes no n’estan precisament sobrats.

Vist això, PISA deixa clar que el nostre sistema educatiu és ben lluny de ser eficient, llevat, és clar, que ara resulti que decidim canviem el concepte d’eficiència. Però enganyar la semàntica de ben poc ens servirà, ja que les proves anteriors dictaminen que la principal competència del futur és assolir un alt quocient intel·lectual sobre la base d’un excels nivell de coneixements. En fi, que innovar amb ideologies no comporta assolir un sistema d’ensenyament eficaç, sinó ben al contrari.

Al meu entendre, un sistema educatiu eficient ha de promoure el pas del jove a l’adult basant-se en augmentar la seva autonomia amb coneixements veraços, civisme social i pensament crític contrastat. Sense tot això no podem continuar construint sabers útils per a la globalitat de la societat i el seu progrés. Al segle XII el teòleg Bernard de Chartres ens va llegar la següent afirmació, que després va plagiar Isaac Newton al XVII, som nans asseguts a les espatlles de gegants, és a dir, seguim aprenent a partir dels descobriments dels nostres avantpassats. Aquest saber acumulat, si ho recordem a temps, són els gegants sobre els quals estem asseguts per avançar cap a l’horitzó.

Difícilment un alumne arribarà a la teoria de la relativitat sense un domini ampli de les matemàtiques. L’educació per competències i projectes no pot assegurar que els ciutadans del dia de demà elaborin grans teories com ara la relativitat. Si ignorem els coneixements del nostre passat, difícilment construirem els coneixements nous del futur, ni tampoc assolirem un sistema educatiu eficient.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons