Entrevista amb Joan Josep Carvajal Martí, Degà de la Facultat de Química. Universitat Rovira i Virgili i nou president de la Conferència Espanyola de Degans de Química.

Joan Josep Carvajal: “No descartem, des de les universitats, convocar mobilitzacions i protestes de més envergadura”

Llicència Creative Commons

Eva Serra

Fa dos mesos el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, actualment sota mandat socialista, anunciava una reestructuració -fusió i reducció horària- de les assignatures de ciències per als alumnes de 1r de Batxillerat. La mesura ha despertat tota mena de crítiques entre els experts, bàsicament docents, que han de bregar contra les mancances en coneixements científics que, avui dia ja presenta l’alumnat català (Catalunya ja és la primera Comunitat que dedica menys hores d’assignatures científiques a l’ESO).

Joan Josep Carvajal Martí, actual degà de la Facultat de Química Universitat Rovira i Virgili és llicenciat en Química, màster en Química Experimental i doctor en Química per la URV. Des del passat gener ha estat escollit nou president de la Conferència Espanyola de Degans de Química. Va ser investigador post-doctoral Fulbright a la Stony Brook University (EUA), i investigador Ramon i Cajal entre 2006 i 2011 al Departament de Química Física i Inorgànica de la URV, on actualment és professor agregat. Des del 2019 és professor visitant a la Harbin Engineering University (Xina). Des de la seva universitat s’impulsen accions per atraure estudiants amb millors expedients als ensenyaments que imparteix la Facultat de Química. Parlem amb ell sobre l’actual mesura i el seu impacte a les carreres superiors.

Quina opinió té com a degà sobre la proposta del Departament d’unificar matèries com física i química o biologia, geologia i ambientals?

El problema no rau tant la unificació de les matèries en sí com la reducció d’hores que es planteja en la seva docència. Això és especialment greu en la reducció que es proposa de forma general per tots els alumnes, que malgrat que s’ofereix la possibilitat de programar assignatures optatives per ampliar els continguts d’aquestes assignatures. Aquesta mesura farà que per a la majoria d’alumnes es redueixin els coneixements bàsics i fonamentals que aprenen sobre assignatures com la física, la química, la biologia o la geologia. Aquests aspectes, malgrat que la societat en general no ho percebi ni tampoc alguns educadors, especialment els que estan al càrrec del desenvolupament de currículums a nivell de l’administració, son fonamentals en titulacions transversals com son les nostres, Química i Bioquímica.

La majoria de societats científiques s’han oposat obertament davant d’aquesta mesura. L’altre dia El Col·legi Oficial de Químics de Catalunya juntament amb l’Associació de Químics de Catalunya van publicar un escrit molt contundent. Han obtingut resposta del Departament?

És lògic que la majoria de societats científiques, i no només aquestes societats, sinó també tots els degans de les Facultats que impartim titulacions de ciències a Catalunya ens haguem oposat a aquesta proposta. A banda de l’escrit publicat pel Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i l’Associació de Químics de Catalunya, tots els rectors de les universitats que formen part de l’ACUP, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, van emetre un comunicat conjunt el passat 19 de desembre de 2024 en relació al projecte de decret de modificació d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

“El que es requereix més que mai es sustentar uns ensenyaments sòlids i de qualitat, especialment incrementant les competències en les matèries de ciències naturals i experimentals”

En aquest comunicat expressaven la seva màxima preocupació per la informació facilitada pel Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Es destacava que calia assegurar la formació de l’estudiantat de batxillerat per la seva capacitació en els diversos àmbits del saber i en les matèries científiques corresponents, garantint una formació sòlida que permeti preparar les generacions futures com a professionals crítics i competents. Per això preocupava la nova proposta d’ordenació de les diverses matèries de ciència i tecnologia, especialment, ja que suposava reduir de forma significativa l’adquisició de competències i coneixements adequats. I aquestes mesures les contraposaven als resultats observats, com la complexitat de la societat amb el creixement de la desinformació i els discursos pseudocientífics, així com els mals resultats en les avaluacions internacionals dels nostres alumnes en les etapes pre-universitàries.

Per tant es concloïa que el que es requereix més que mai es sustentar uns ensenyaments sòlids i de qualitat, especialment incrementant les competències en les matèries de ciències naturals i experimentals, on s’inclouen la física, la química, les ciències de la terra, i la biologia, però també en tecnologia i matemàtiques. Els rectors de les universitats públiques catalanes instaven al Departament a reconsiderar la seva proposta, i convidaven al govern a treballar plegats i aprofitar l’expertesa i el ferm compromís amb un sistema educatiu robust i de qualitat.

Així mateix, al mateix Parlament de Catalunya, el mateix mes de desembre es va promoure una iniciativa per instar al Govern a que es fes enrere en aquest tema, una proposició que malauradament no va tirar endavant.

«La resposta del Departament en front a aquest allau de manifestacions ha estat programar una sèrie de reunions (…). A dia d’avui, però, encara esperem el resultat de les conclusions assolides en aquestes reunions»

La resposta del Departament en front a aquest allau de manifestacions ha estat programar una sèrie de reunions durant la primera quinzena de gener de 2025 amb universitats, associacions científiques, com les filials científiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i col·legis professionals per debatre la proposta d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat que afecta les matèries científiques. L’objectiu de les reunions, a banda d’informar de les opcions, era escoltar les diferents opinions i treballar per consensuar uns itineraris amb la comunitat educativa que generin una mínima afectació sobre la qualitat educativa i la formació científica de l’alumnat de batxillerat. A dia d’avui, però, encara esperem el resultat de les conclusions assolides en aquestes reunions.

Sabem de precedents similars (reducció de matèries científiques) a algun altre país?

Des del Departament d’Educació i Formació Professional es justifica aquesta mesura per tal d’ajustar el currículum del batxillerat català a la normativa estatal, evitant que l’alumnat de batxillerat científic perdi qualitat en el seu ensenyament, proposant uns itineraris que s’adaptin a la normativa vigent. No obstant, partim d’una realitat i és que els nostres estudiants de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) són els alumnes de tot l’estat espanyol amb menys hores de docència en disciplines científiques. Si ara també reduïm les hores de docència en aquestes disciplines al Batxillerat, aquesta diferència més que acostar-nos a la situació de la resta de Comunitats Autònomes, encara l’empitjora.

“Les diferents lleis educatives que s’han succeït en el nostre país des de la entrada en vigor de la LOGSE no han valorat massa l’ensenyament de les ciències”

Ja l’any 1997, companys del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València van publicar un estudi en el que posaven de manifest la disminució del nombre d’alumnes que cursaven el batxillerat científic i les matèries científiques optatives. I entre les causes que identificaven per explicar aquesta disminució en el nombre d’alumnes es trobaven l’organització del sistema educatiu, així com la imatge i valoració negativa que la ciència té entre els propis estudiants.

Les diferents lleis educatives que s’han succeït en el nostre país des de la entrada en vigor de la LOGSE no han valorat massa l’ensenyament de les ciències, com s’ha pogut fer palès a nivell d’horaris i optativitat, fent que les assignatures científiques només siguin obligatòries fins a 3er d’ESO amb només 2 hores de Física i Química i 2 hores de Biologia i Geologia, menys que altres matèries que tenen 3 o 4 hores i a més son obligatòries fins a 4rt d’ESO. A més, a nivell de batxillerat només es cursen 3 matèries científiques per any, el que representa 12 hores setmanals sobre més de 30. Per altra banda, Espanya és l’únic país europeu que no té separades Física i Química en el primer curs de batxillerat.

Aquesta situació no és exclusiva del nostre país. Als Estats Units, per exemple, aquest estudi posava de manifest que 7100 instituts no impartien cursos de Física, 4200 no impartien cursos de Química i 1300 no impartien Biologia. Això també s’associa a una sostinguda disminució dels alumnes que es matriculen en carreres universitàries de l’àmbit de les ciències, que arriben, en el cas de la Química a una disminució de gairebé un 70% en molts pocs anys, i que recentment fa que algunes universitats del Regne Unit i també dels Estats Units comencin a tancar Departaments de Química qüestionant la seva viabilitat econòmica.

“Els degans de les Facultats on s’imparteixen graus de ciències a les universitats catalanes estem en contacte a través de correus electrònics, i el desànim és generalitzat”

Quin ànim es respira entre els seus col·legues d’altres universitats?

Els degans de les Facultats on s’imparteixen graus de ciències a les universitats catalanes estem en contacte a través de correus electrònics, i el desànim és generalitzat. Així com amb la reducció de les hores de docència sobre literatura el Govern es va fer enrere amb la mesura en qüestió d’hores, això no ha succeït en el cas de les ciències, i això és molt preocupant. Malgrat les reunions al Departament d’Educació i Formació Professional, a data d’avui no se’ns ha comunicat quines seran les mesures correctores que prendrà el Govern.

Què pot significar en termes acadèmics pels estudiants i pels docents si aquesta mesura no es fa enrere?

D’entrada, si aquesta mesura no es fa enrere, implicarà una manca de preparació dels estudiants d’educació secundària per accedir als graus universitaris científics i tecnològics, incloses les enginyeries. Per accedir a aquests graus cal una formació sòlida en física, química, biologia i geologia, així com en matemàtiques. Si reduïm el nombre d’hores de classe que es dediquen a aquestes assignatures a educació secundària estarem afavorint que els alumnes que accedeixin als estudis universitaris estiguin mancats d’aquesta base sòlida. Això ens obligarà a les universitats a haver de dedicar esforços a esmenar aquestes mancances, sense que això repercuteixi en la qualitat formativa dels nostres estudiants egressats.

Aquestes mesures, per força, es traduiran en una major pressió a nivell de continguts en els primers cursos universitaris per incorporar aquests continguts, i que permetin construir després sobre aquesta base més sòlida, els continguts particulars de cadascun dels ensenyaments. A nivell de l’estudiant implicarà una major dedicació als estudis, en un paradigma que està canviant actualment, i en el que cada vegada son més els estudiants que es veuen forçats a compaginar estudis i feina. Per tant, podem intuir ja un increment en les taxes d’abandonament dels estudis universitaris per no poder fer front a aquesta major dedicació, i per tant un nombre menor d’egressats en les diferents titulacions universitàries de disciplines científiques i tècniques.

“A nivell docent, està clar que també tindrà repercussions, amb un esforç addicional per introduir aspectes fonamentals sobre la Química, la Física, la Biologia i la Geologia en els programes d’estudi dels primers cursos que fins ara es donaven per assolits en l’etapa pre-universitària”

A nivell docent, està clar que també tindrà repercussions, amb un esforç addicional per introduir aspectes fonamentals sobre la Química, la Física, la Biologia i la Geologia en els programes d’estudi dels primers cursos que fins ara es donaven per assolits en l’etapa pre-universitària. Això anirà acompanyat, per força, d’un increment dels continguts en aquestes assignatures sobre les que es basen l’estructura dels cursos superiors, amb el mateix nombre d’hores de docència de les diferents assignatures, ja que les nostres universitats no es poden permetre un increment de la càrrega i la força docent, amb el que la pressió sobre els docents serà notable. Això obligarà a implementar estratègies d’aprenentatge autònom de l’estudiant per aprofundir en aquests aspectes fonamentals, una qüestió que no tots els alumnes poden assumir i assolir de la mateixa manera, i on aspectes personals i econòmics juguen un paper molt important.

Evitar la disminució de la qualitat formativa dels nostres egressats és essencial, ja que en el cas de les titulacions amb atribucions professionals, com la majoria de les enginyeries, les competències que han d’adquirir els nostres egressats les marca el BOE. Però per aquelles titulacions sense atribucions professionals que actualment disposen d’acreditacions internacionals, com és el segell internacional de qualitat Eurobachelor a nivell de química, aquestes competències han estat avaluades per experts externs sobre uns estàndards establerts a nivell europeu per la European Chemistry Thematic Network Association (ECTN). Aquests estàndards s’han definit d’acord amb els principis de qualitat, rellevància, transparència, reconeixement i mobilitat contemplats en l’Espai Europeu d’Educació Superior. La disminució de la qualitat formativa de les nostres titulacions  podria comportar que perdéssim aquestes acreditacions, i podria dificultar la mobilitat dels nostres estudiants a altres universitats europees per cursar estudis de màster o doctorat, que actualment son automàtiques amb aquestes acreditacions.

“Estudiants provinents de diferents centres d’ensenyament i de diferents àrees geogràfiques arriben a la universitat amb una formació desigual”

Un dels efectes que denuncien els seus crítics és també la desigualtat que pot generar en l’alumnat donat que no tots els centres oferiran totes les matèries no obligatòries.

Efectivament. Aquesta desigualtat ja la percebem avui en dia, on estudiants provinents de diferents centres d’ensenyament i de diferents àrees geogràfiques arriben a la universitat amb una formació desigual. Per això, ja fa gairebé 20 anys, vam començar a implementar cursos opcionals de Física, Química i Matemàtiques a la Universitat Rovira i Virgili, totalment gratuïts i que s’imparteixen abans d’iniciar el primer curs de qualsevol grau universitari científic o tècnic, per tal de facilitar que tots els alumnes tinguin el mateix nivell formatiu i coneguin els mateixos continguts formació en qualsevol d’aquestes disciplines científiques quan comencen les classes reglades d’aquella titulació. Un pot pensar que amb les PAU aquest esforç no hauria de ser necessari, però el segon curs de batxillerat s’ha convertit en un curs en el que es prepara de forma específica als alumnes per superar aquests exàmens, oblidant que hi ha altres continguts igualment d’importants i necessaris en aquestes disciplines científiques que no formen part del temari que cal preparar per les PAU.

Ara, si a més a més ens trobem amb la casuística que l’estudiant no ha tingut la oportunitat de cursar aquestes matèries no obligatòries perquè el centre educatiu d’on prové no tenia la capacitat de programar-les, aquesta situació encara s’agreujarà més, i haurem d’esmerçar molts més esforços i recursos, tant a nivell docent com a nivell d’estudiants, per tal de reduir aquestes desigualtats.

Durant més de vint anys aquestes matèries han estat separades. Per què creu que arriba ara aquesta iniciativa?

Com comentava abans la imatge i la valoració que en general la societat i en particular els estudiants tenen de la ciència és negativa. Això contribueix a que els aspectes pseudocientífics proliferin més que mai amb l’expansió de les xarxes socials, i que la població sense una formació que els permeti ser crítics sobre aquests aspectes, els doni per vàlids i comprovats. A rel de la pandèmia del COVID, el negacionisme respecte a aspectes científics i les teories confabulacionistes han proliferat de forma exponencial entre la nostra societat, fins al punt que un activista antivacunes, i que ha arribat a afirmar que l’ús de vacunes està relacionat amb l’autisme, com és el Robert F. Kennedy Jr., hagi estat nomenat Secretari de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, quelcom inimaginable fa uns anys.

“La ciència té aquesta visió negativa, que cal combatre amb informació i reforç de les vocacions científiques i no a través d’una reducció de continguts per afavorir que els alumnes superin més fàcilment aquestes assignatures”

En un afany, crec jo equivocat, per intentar facilitar la superació d’aquestes assignatures per part dels alumnes, i que d’aquesta manera millori la imatge i la valoració de la ciència en la societat, arriba ara aquesta iniciativa d’unificar les assignatures i reduir-ne el nombre d’hores de classe. Però les disciplines científiques requereixen d’esforç i perseverança, i s’allunyen d’una immediatesa que domina en tots els aspectes de la nostra societat actual. Per això en part, la ciència té aquesta visió negativa, que cal combatre amb informació i reforç de les vocacions científiques i no a través d’una reducció de continguts per afavorir que els alumnes superin més fàcilment aquestes assignatures.

Catalunya ja és la primera Comunitat que dedica menys hores d’assignatures científiques a l’ESO. Com arriben avui dia a la universitat els alumnes de Batxillerat en coneixements de química?

Efectivament, això és així. I com comentava abans, això ens ha obligat a les universitats a fer esforços per corregir mancances i desigualtats en l’estudiantat que accedeix als nostres graus. En el cas concret dels coneixements de Química, ens hem vist en l’obligació d’implementar un curs específic de fonaments de Química, el que coneixem com a curs zero, que es desenvolupa de forma intensiva durant les 2-3 primeres setmanes del mes de setembre, amb l’objectiu que tots els alumnes que entren als nostres graus tinguin els mateixos coneixements en aspectes de la Química.

És curiós observar una tendència que es va accentuant any rere any, i és que per obtenir les màximes qualificacions a les PAU per poder accedir a les titulacions universitàries que son més populars i atractives als estudiants, aquests eviten cursar aquelles assignatures al batxillerat que tradicionalment comporten unes qualificacions més baixes. Això inclou la física, la biologia o la geologia, però també la química. Estan accedint alumnes al grau de Química que durant el batxillerat no han cursat aquesta assignatura, amb les mancances formatives que això comporta respecte a aquesta disciplina.

“Estan accedint alumnes al grau de Química que durant el batxillerat no han cursat aquesta assignatura, amb les mancances formatives que això comporta respecte a aquesta disciplina”

Com diria que repercuteix en el nivell de coneixements un cop acaben la carrera? I a les proves PAU?

Com ja he dit abans, no podem deixar que aquestes situacions posin en risc la qualitat formativa de les nostres titulacions pels efectes negatius que podria tenir de cara als nostres egressats. Per tant, les universitats garantim que els nostres egressats continuen tenint les mateixes competències necessàries per desenvolupar les sortides professionals que deriven de les nostres titulacions. Això en l’àmbit de la Química és essencial, com bé sabem al Camp de Tarragona. La Química és una disciplina el desenvolupament industrial de la qual, de forma implícita comporta uns riscos, tant a nivell social com mediambiental. Per tant, malgrat no ser una professió regulada amb atribucions professionals, com sí que ho és l’Enginyeria Química, hem de garantir que els nostres egressats són conscients dels riscos i potencials efectes que comporta la seva professió i que estan molt ben preparats per afrontar-los.

La Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili figura en els rànquings universitaris, tan nacionals com internacionals, en posicions molt destacades, essent la universitat que figura en l’U-rànquing d’universitats que elabora el BBVA amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), des de 2013 i de forma ininterrompuda, com la millor posicionada per realitzat els estudis de Química al nostre país. Així mateix, tot i figurar entre les 150 millors universitats del món en l’àmbit de la Química en el prestigiós rànquing de Shanghai des de fa anys, enguany és per primera vegada la única universitat espanyola en aquest tram del rànquing. Per tant, no podem deixar que iniciatives com aquesta afectin al nivell de coneixements que tenen els nostres egressats un cop acaben el grau, i farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar-ho, malgrat que això impliqui establir uns requisits de permanència als nostres estudis més estrictes.

“Mesures que s’havien abandonat en el passat com establir pre-requisits per poder-se matricular de les assignatures més avançades, s’han hagut de restablir”

En aquest sentit, mesures que s’havien abandonat en el passat com establir pre-requisits per poder-se matricular de les assignatures més avançades, s’han hagut de restablir, per tal d’assegurar que els estudiants segueixen l’itinerari curricular d’una forma coherent, assolint primer els coneixements que permeten establir les bases dels següents. Possiblement, situacions com l’actual, si és que s’acaba materialitzant, ens obligaran a establir més restriccions d’aquest tipus, el que pot representar que per alguns alumnes, els estudis de grau s’allarguin més dels quatre anys que estan establerts actualment.

Quines conseqüències a llarg termini; per exemple, en termes de productivitat i competitivitat en investigació podem preveure?

Vull pensar que a través de les mesures que establirem des de les universitats no tindrem conseqüències a llarg termini en aquests àmbits que comenta, però és cert que l’esforç a nivell docent que haurem d’efectuar afectarà en certa manera la productivitat científica en la recerca que els professors d’universitat duem a terme. Si hem de dedicar més hores a qüestions docents, òbviament disposarem de menys temps per dedicar a la recerca, i això pot ser contraproduent tant pels professors com pels alumnes.

Si hi ha un aspecte en el que des de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili hem excel·lit des de fa molts anys, és en el fet que la docència que imparteixen els nostres professors incorpora els darrers avenços en el sector a través de la recerca que nosaltres mateixos duem a terme. Això ens va permetre obtenir l’acreditació de la interacció entre recerca i docència amb la màxima qualificació per part d’AQU Catalunya. Aquesta acreditació posa de relleu que el professorat dels nostres ensenyament no només excel·leix en la recerca, sinó que aquesta és una part integral de la nostra docència, i que per tant garanteix que els nostres alumnes reben els coneixements més avançats en els àmbits de la Química i la Bioquímica. Mantenir aquests estàndards d’excel·lència serà una de les nostres prioritats, i per això caldrà fer els esforços necessaris, malgrat afecti al nombre d’egressats de les nostres titulacions, o allargui la durada mitjana dels nostres graus.

“Donat que sembla que els nostres responsables polítics son sords a les queixes que universitats, associacions científiques i col·legis professionals hem manifestat, potser iniciatives com aquesta són necessàries”

1200 docents de matèries científiques han engegat una plataforma anomenada “Ciències en perill”, amb un manifest prou clar i diverses accions de protesta. Creu que són els docents qui han de prendre iniciatives com aquesta davant els canvis continuats en les especialitats i en l’educació en general? Com diu l’acudit: “Hi ha algú més?”.

Donat que sembla que els nostres responsables polítics son sords a les queixes que universitats, associacions científiques i col·legis professionals hem manifestat, potser iniciatives com aquesta són necessàries. Vull recordar que a través d’accions com aquesta es poden endegar la presentació d’iniciatives legislatives populars. Per tant, amb aquest tipus d’accions podem obligar als nostres responsables polítics a haver-se de posicionar respecte a situacions com la que ens ocupa, i permetre que puguem elegir el sentit del nostre vot en futures eleccions.

Quines accions preveuen fer en el cas que aquesta mesura vagi endavant?

Com he dit abans, tots els degans de les facultats de les universitats catalanes que impartim titulacions de ciències, estem en contacte. Tot i que encara no s’han proposat accions específiques més enllà del comunicat que va emetre l’ACUP el passat mes de desembre, si el resultat de les reunions amb el Departament d’Educació i Formació Professional no és l’esperat, no descartem, des de les universitats, convocar mobilitzacions i protestes de més envergadura contra aquestes mesures i per tal de garantir la formació científica dels estudiants d’educació secundària del nostre país.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons