Entrevista a Ismael Sanz Labrador, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC).

Ismael Sanz:”El que millora el creixement de la productivitat és que aprenguis”

Llicència Creative Commons

Eva Serra

Aquelles persones que senten interès per les evidències educatives coneixen -o haurien de conèixer-, el professor Ismael Sanz (@sanz_ismael). Com a bon investigador ens té acostumats al rigor de les dades, informes i estudis de fonts acadèmiques significatives i revistes de recerca.

Ismael Sanz és doctor en Economia Aplicada per la UCM i Premi Extraordinari de Tesi Doctoral 2007 per la seva Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Actualment és Professor Titular del Departament d’Economia Aplicada I de la Universitat Rey Juan Carlos. Visiting Senior Fellow de la London School of Economics (LSE) i membre del Women in Social and Public Policy Research Hub (WISPPRH) de la LSE.

Va ser Director General d’Innovació, Beques i Ajuts de la Conselleria d’Educació de la Comunidad de Madrid (2015-2019). Director de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2012-2015). Chair de l’Strategic Development Group de PISA de l’OCDE (2014-2015). Ha realitzat cursos d’ampliació d’estudis i estades de recerca a la Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara, Victòria University of Wellington (Nova Zelanda), Departament del Tresor de Nova Zelanda, University of Otago (Dunedin, Nova Zelanda), National University Australian, Kennedy School of Government (Harvard) o Universitat de Nottingham.

És autor d’articles en revistes de recerca estrangeres com Economic Journal, Oxford Bulletin of Economics and Statistics, Scandinavien Journal of Economics, Canadian Journal of Economics, European Journal of Political Economy, Public Choice o IZA Journal of Labour Studies.

Veiem una constant activitat d’estudis i dades al seu compte de X. L’altre dia va publicar això: “Les persones que oculten informació acaben tenint idees menys creatives”. Fins a quin punt és important compartir informació?

A les xarxes podem trobar opinions sobre educació molt interessants, però no sempre estan basades en dades i anàlisis empíriques. En general, el que intento fer a X és presentar les conclusions d’estudis empírics sobre, per exemple, com millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes, com arribar a millors nivells educatius  o com millorar el benestar dels docents i alumnes.

Com més desinformació o falsa informació es cola, més difícil es fa discriminar la informació veraç o disposem de mètodes de cribratge?

Molts dels articles que comparteixo són causals, en el sentit que responen a una mesura educativa que ha funcionat i ha tingut un efecte determinat. Aquests articles han estat publicats a revistes de recerca molt exigents, la majoria només accepta el 5% dels articles que s’envien (un de cada vint), amb un procés d’avaluació molt rigorós que assegura que hi ha un efecte causal; és a dir, que hi ha una variable que n’afecta una altra. Això és un indicador de qualitat.

“Hi ha un article publicat a American Economic Journal que mostra que quan un estudiant de Primària negre, als EUA té també un professor o professora de la seva mateixa raça obté resultats millors, no només durant aquest any acadèmic, sinó també en els següents”

Quin estudi educatiu li ha semblat més interessant en els darrers temps?

Encara que no és un dels més d’èxit a X, hi ha un article publicat a American Economic Journal que mostra que quan un estudiant de Primària negre, als EUA té també un professor o professora de la seva mateixa raça obté resultats millors, no només durant aquest any acadèmic, sinó també en els següents. En concret, presenten sis punts percentuals per sobre a l’hora de finalitzar el batxillerat (12 graus als EUA) per accedir a estudis superiors. Segurament tenir un professor de la teva raça o col·lectiu t’estimula, et motiva, t’està dient que tu també ho pots fer. Això porta a la conclusió que és bo comptar amb docents de tots els col·lectius, comptar amb la diversitat més gran assolible.

A Catalunya no es publica informació rellevant sobre els centres. Per exemple, els rànquings de Selectivitat. Al seu parer, ¿s’incorre en un error en no fer-ho?

Em sembla una mesura positiva. Els centres educatius situats en zones desafavorides poden sortir perjudicats en cas de publicar els resultats de l’EVAU perquè, en general, no seran bons resultats i pot animar a aquells estudiants amb bona nota a canviar de centre. Amb això cal anar amb compte. S’haurien de publicar els resultats com a valor afegit; de manera que es podrien donar les dades en relació amb allò que per l’univers socioeconòmic dels seus alumnes cal esperar. Una altra manera és oferir la variació dels resultats, no només pel nivell; de manera que si un centre educatiu va millorant de mica en mica és bo que es vagi mostrant la variació.

Quina relació hi ha entre educació i economia?

En investigació econòmica, quan es mesurava la relació entre el capital humà i el creixement econòmic i la productivitat es feia pels anys d’escolarització. Però cal tenir en compte que els anys d’escolarització no són el mateix en un país que en un altre, depenent de la qualitat acadèmica de cadascú. Des que va sortir PISA el 2000 i també PIRLS i TIMSS, en sabem més sobre la qualitat de l’aprenentatge, quant aprenen els nostres alumnes. Així, disposem de dues fonts d’informació: els anys d’escolarització i la qualitat de l’aprenentatge. El que veiem és que hi influeix més la qualitat. El que millora el creixement de la productivitat és que aprenguis.

“La literatura més recent comença a trobar que si la despesa pública és eficient i està ben dirigida es poden millorar els resultats educatius. Un exemple és la ràtio d’alumnes per aula”

I quina relació hi ha entre inversió educativa i resultats acadèmics?

Fins ara, la literatura deia que no hi ha una relació gaire clara. La principal conclusió era que la despesa pública accepta fins a un cert llindar a partir del qual inversions addicionals no sempre condueixen a millors resultats. Tot i això, la literatura més recent comença a trobar que si la despesa pública és eficient i està ben dirigida es poden millorar els resultats educatius. Un exemple és la ràtio d’alumnes per aula. La seva reducció és molt costosa, té una despesa molt elevada, de manera que no es pot aplicar a tots els centres perquè significaria retallar d’altres partides pressupostàries. Però s’ha vist que a Primària i a centres d’univers educatiu mitjà-baix, els de difícil exercici o aquells amb molts estudiants disruptius tenen un efecte molt important. En aquests casos sí que pot ser clau reduir la ràtio d’alumnes per classe.

Com veu la baixada del nivell acadèmic reflectit als informes internacionals com PISA, TIMSS o PIRLS?

En general, el que mostren aquests informes són la baixada de les competències en els alumnes de quinze anys (PISA) i de nou i deu (TIMSS i PIRLS) en relació amb vint-i-cinc anys enrere. Està bé disposar d’aquestes dades perquè si no estaríem pensant que l’educació és fenomenal, això ens permet veure que no totes les innovacions són bones; algunes sí i altres, no, per això és important mesurar-ho.

“La possibilitat de tenir un mentor també sembla efectiva: un estudiant amb bona preparació i que pugui servir de rol a l’estudiant amb dificultats”

Ara el 2025 sembla que s’han reduït les competències en matemàtiques, lectura i ciències respecte a l’any 2000 quan va sortir PISA, potser s’ha millorat en un altre tipus de competències a costa de reduir les matèries tradicionals. Però la baixada no ha estat només a Espanya, sinó en general: els estudiants saben una mica menys (tampoc cal ser alarmistes) del que podien saber el 2000. També és cert que ara accedeix a l’ensenyament secundari obligatori més població que abans i aquest fet podria influir en la disminució de la competència mitjana. En el cas d’Espanya, abans hi havia estudiants que no arribaven a 4t de l’ESO i ara sí. Pot ser una hipòtesi.

Quines mesures mostren les evidències científiques com a més efectives?

La literatura d’economia de l’educació el que mostra és que, a més de reduir les ràtios en els entorns més desafavorits una de les mesures que dóna bons resultats són les tutories en grups petits reforçant les Matemàtiques i Llengua amb un ensenyament més adaptat al ritme, progrés i competències prèvies dels més endarrerits. La possibilitat de tenir un mentor també sembla efectiva: un estudiant amb bona preparació i que pugui servir de rol a l’estudiant amb dificultats. Com que és de la seva pròpia generació, de la seva mateixa edat, empatitzaran amb més facilitat. Aquestes són algunes mesures d’articles recents que proporcionen evidència científica d’efecte causal.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons