Simone Weil. Biografia epistolar

Llicència Creative Commons

Una biografia epistolar de Simone Weil

Josep Oton

Cal inscriure l’obra Simone Weil dins de la fecunda generació de pensadores que van ser testimoni dels estralls de la bogeria totalitària: Simone de Beauvoir, Hannah Arendt, Edith Stein, María Zambrano…

Weil va morir el 1943 amb 34 anys. No va arribar a publicar cap llibre en vida. El seu llegat intel·lectual ha quedat recollit en articles, esborranys d’assajos, diaris, notes personals i cartes. Una de les principals especialistes a l’Estat espanyol en aquesta autora és Emília Bea Pérez, professora de Filosofia del Dret a la Universitat de València. Recentment ha publicat el llibre Simone Weil. Biografia epistolar.

La Dra. Emília Bea ens ofereix una selecció de cartes que permeten resseguir la trajectòria biogràfica i intel·lectual, tan curta com intensa, d’aquesta filòsofa. En la introducció, fa una apologia del gènere epistolar avui en declivi pel canvi de les nostres coordenades mentals. Probablement, l’última carta en paper arribarà en aquesta generació per l’avenç irreversible d’una època àgrafa per als ciutadans.

La correspondència duu a terme les funcions essencials de l’art de l’escriptura: la comunicació, l’expressió dels sentiments, el relat dels esdeveniments. Amb la desaparició de les cartes s’afeblirà la capacitat narrativa que infon sentit a la vida en sotmetre’s un mateix a un procés reflexiu d’interiorització. I de retruc, es ressentirà la facultat més important, segons Weil, per accedir a la veritat: l’atenció.

Enfront de la primacia de la immediatesa i la celeritat, la carta apel·la a l’espera, al parèntesi entre l’enviament i l’arribada de la resposta. Així mateix, obre l’àmbit privat a la intersubjectivitat, ja que permet endinsar-se en la intimitat aliena.

Llegir les cartes de Simone Weil implica emprendre un viatge a la seva subjectivitat, però també als esdeveniments que la van marcar (l’ensenyament, el compromís sindical, la fàbrica, la Guerra Civil espanyola, la invasió nazi, la verema, l’exili…) i van actuar com a catalitzadors en la gènesi de les seves idees. En aquest sentit, el seu pensament filosòfic es va obrint pas a mesura que l’explica a qui mereix la seva confiança. A aquesta autora se li podria aplicar la frase d’Unamuno: “la meva biografia són les meves cartes”.

En l’antologia que presenta la professora Emília Bea s’han seleccionat cartes representatives de les diferents etapes de la vida de la filòsofa que van adreçades a un total de catorze destinataris: el seu mestre, el filòsof Émile Chartier (Alain); la seva amiga, la mestra i sindicalista Albertine Thévenon; la seva antiga alumna Simone Gibert; l’escriptor Georges Bernanos; el també escriptor i polític Jean Giraudoux; el seu germà, el matemàtic André Weil; el soldat republicà espanyol Antonio Atarés; el poeta occità Joë Bousquet; el dominic Joseph Marie Perrin; l’escriptor Gustave Thibon; el pensador Jacques Maritain; el polític Maurice Schumann; i, finalment, els seus pares, Selma i Bernard Weil.

Podríem destacar alguns aspectes que apropen aquest conjunt de cartes a la nostra història. Tot i no incloure’s cap de les cartes adreçades a Boris Souvarine, sí que s’hi fa referència a aquest dissident del Partit Comunista Francès en la carta enviada a Alain en la qual es parla de seu llibre sobre Stalin. La germana de Souvarine estava casada amb Joaquim Maurín, un dels dirigents del POUM. A través d’aquest contacte, Weil s’introduí en els cercles del comunisme alternatiu de Barcelona tant en el viatge de 1933 com després durant la Guerra Civil.

Seguint en aquest context històric, la carta a Georges Bernanos ens aproxima a l’experiència de Weil amb els milicians anarquistes. Una experiència no exempta de crítica que ha estat replicada recentment a través del llibre La columna d’Adrien Bosc.

Les cartes a Antonio Atarés ens tornen a conduir cap a una Weil preocupada pel conflicte espanyol, en aquest cas per la situació personal d’un soldat republicà reclòs en diversos camps d’internament.

En les cartes de Weil apareixen altres temes com el treball, el colonialisme, la història de les matemàtiques, la II Guerra Mundial i, per descomptat, la seva inquietud religiosa. També es tracten qüestions educatives que convindria tenir presents per no tornar a caure en errors comesos en altres èpoques.

En la carta a Alain denuncia com el paroxisme antijueu que impregna l’Alemanya nazi els fa perdre el sentit de l’objectivitat de les matemàtiques. El professor de la Universitat de Berlín, Ludwig Bieberbach, defensava una manera ària de fer matemàtiques contraposada a la forma jueva. En concret, criticava el nombre π perquè l’autor de la demostració que estableix la seva transcendència  – és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals- va ser un jueu: Ferdinand von Lindemann.

Un altre tema relacionat amb l’educació dels joves el trobem en la carta adreçada a la seva antiga alumna, Simone Gibert. Weil li diu: “Aquells que viuen de sensacions només són, materialment i moralment, paràsits en relació als homes treballadors i creadors, que són els únics homes. Cal dir que aquests darrers, que no busquen sensacions, en reben tanmateix de molt més vives, més profundes, menys artificials i més autèntiques que aquells que en busquen.”

I pel que fa als coneixements, en la carta a Gustave Thibon, Simone Weil afirma: “Crec que la cultura intel·lectual, lluny de donar dret a privilegis, constitueix ella mateixa un enorme privilegi que comporta, en contrapartida, terribles responsabilitats”.

Actualment es proposa l’ensenyament d’unes matemàtiques impregnades d’elements extracientífics, es promou la primacia de les emocions en l’educació i es considera el bagatge cultural com una qüestió elitista, contrària a l’equitat. Per això, cal recuperar la lucidesa de Simone Weil, no en va una professora d’institut compromesa en la transmissió de coneixements, sobretot a les classes treballadores.

Títol: Simone Weil. Biografia epistolar

Editora i traductora: Emilia Bea Pérez

ISBN: 9788411184410

Editorial: Publicacions de la Universitat de València

Idioma: Valencià

Nombre de pàgines: 138

Data de publicació: 2024

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons