Petits llibres de filosofia oblidats, 4

La fixació de la creença, de Charles Sanders Peirce

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Charles Sanders Peirce (1839-1914) va ser un tipus original, un d’aquells pioners que buscaven solitud i autonomia fins al punt d’acabar fugint al final de les seves vides de tota acadèmia reglada, com després el gran George Santayana. Fill d’un professor de matemàtiques de la Universitat de Harvard, Charles Peirce està considerat no només el fundador de l’escola pragmàtica, sinó també una font d’inspiració confessa per als seus dos autors més importants, William James i John Dewey. S’estima que fins i tot Ludwig Wittgenstein llegia amb interès els seus articles i s’hi inspirava de tant en tant. Cap a 1860, Peirce va començar a publicar assajos i conferències sobre Lògica, i als 70 va formar part de l’important “Club Metafísic” que va sorgir a Harvard i que Peirce va traslladar a la Universitat Johns Hopkins el 1879.

Els seus cicles d’articles La fixació de la creença (1877) i Com aclarir les nostres idees (1878) són d’aquesta època; hi llegim frases com “L’objecte del raonament és descobrir, a partir de la consideració del que ja sabem, alguna cosa més que no sapiguem”; o “És veritat que en general raonem correctament per naturalesa. Però això és un accident; la conclusió veritable continuaria sent veritable si no tinguéssim l’impuls d’acceptar-la; i la falsa continuaria sent falsa, encara que no poguéssim resistir la tendència a creure-la” (pàg. 32). Amb una claredat encomiable i aparent senzillesa, Peirce dialoga amb Aristòtil, Spinoza i Bacon, aportant sentències molt meditades d’una gran densitat conceptual: “Sens dubte, som animals lògics en allò que és principal, però no ho som perfectament” (pàg. 33). S’hi sent l’alè, en aquestes pàgines, dels clàssics grecs, però extraordinàriament depurats.

Les seves conclusions entronquen directament amb els ideals il·lustrats: “La força de l’hàbit provocarà que de vegades una persona sostingui velles creences després que estigui en condicions de veure que no tenen bases sanes. No obstant això, la reflexió sobre l’estat del cas superarà aquests hàbits, i aquesta persona haurà de permetre que la reflexió tingui un pes cabdal. Moltes persones no tenen de vegades valor per fer això, ja que tenen la idea que les creences són una cosa saludable i en relació amb les quals no poden evitar sentir que no depenen de res” (pàg. 62). A The Concept of God, Peirce comentava àmpliament la crítica a la religió empresa per Hume. Els temes que aborda són d’una actualitat enorme, quan societats cansades de debatre es lliuren al dogma fàcil i així fingeixen que l’estructura social circumdant és prou funcional.

O al revés: es refugien en la idea que tot està perdut i que ja no val la pena que ens posem a pensar sobre res més. La fixació de la creença, heus aquí un veritable llibre de filosofia fonamental, petit i oblidat entre nosaltres, encara que Jaime Nubiola i Fernando Zalamea li dediquessin un llibre el 2006 (El camino del pensamiento de Charles Peirce, EUNSA), i fos reeditat miraculosament per KRK el 2007, traduït per Lorena Villamil i prologat per Cristopher Hookway, un expert, com Nubiola, en el pragmatisme nord-americà.

La fixació de la creença és un assaig sobre la resistència al canvi, la pervivència de les teocràcies i sobre com el temor a la lectura i al pensament lliure perverteix les societats lliures per convertir-les en tribus fanàtiques. Recuperar avui Peirce és un record de com podem tornar a enfortir no només la raó democràtica liberal, sinó també la confiança en el mètode científic.

Jo vaig arribar a aquest autor indirectament a través d’unes gloses d’Eugenio d’Ors, i després em vaig fer amb un volum recopilatori que és or pur en una gran llibreria novaiorquesa. Aquest llibre que vaig adquirir per setze mòdics dòlars (Philosophical writings of Peirce, editat per Justus Buchler per a Dover Publications, 2022) conté els altres textos fonamentals d’aquest autor, el retrat del qual ocupa la portada, i que era fins i tot maco: The Architecture of Theories, The Nature of Mathematics, Essentials of Pragmatism, The Concept of God, How to Make our Ideas Clear, Validity in Reasoning i Philosophy on the Sciences, entre d’altres. Mill, Darwin i Kant, també Leibniz i Berkeley són autors profusament comentats a les pàgines d’aquests llibres entossudits a desterrar errors, boires, malentesos, dualitats i concepcions falsàries.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons