Narcís Feliu de la Penya i el seu temps (1646-1712)

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Andrea Ricci, hipanista amb un currículum brillant que es va llicenciar en Història a la Universitat de Florència, que va investigar el pensament mercantilista a la London School of Economics de Londres, abans d’especialitzar-se en el pensament econòmic català del segle XVII, publica, per fi, a l’editorial Base, el seu assaig històric que resumeix la seva Tesi Doctoral centrada en la figura pionera de Narcís Feliu de la Penya, reformista, arbitrista, historiador, jurista i reformador polític que va viure una vida prou interessant i rellevant en diversos aspectes.

El llibre està dividit en tres grans capítols molt panoràmics que van obrint i tancant la lent de la càmera: en el primer, ple de detalls sobre el naixement d’una burgesia desperta, assistim a la trajectòria familiar dels Feliu de la Penya, afincats inicialment a Mataró, i coneixem a fons el món resultant de la Guerra dels Segadors i el procés de separació de la monarquia hispànica que va acabar l’any 1652. Segons Ricci, en aquell moment es va consolidar la desconfiança mútua entre les institucions d’autogovern del Principat i les dels governs centrals.

Molt interessants són les dades sobre les vides dels fadristerns, els fills segons o tardans que quedaven exclosos de les grans herències rurals i que marxaven a Barcelona per intentar fer fortuna. Els afortunats que es quedaven als masos originaris esdevenien rentistes, però romanien a un món d’alguna manera antic, mentre que els comerciants que s’havien d’inventar una nova vida, en molts casos, acabaven escalant molt més en la piràmide social. Narcís Feliu de la Penya va tenir sort i va poder viure com a rentista durant gairebé tota la seva vida, projectant millores en les manufactures tèxtils de la mà de la Junta de Comercio de Madrid i la Junta local. Ell mateix va aconseguir mantenir projectes empresarials i innovar amb una mentalitat capitalista. A les Conclusions, Ricci escriu: “L’avi de Narcís Feliu va arribar a Barcelona com a corder, el seu pare fou un gran mercader i ell va gaudir d’una condició paranobiliària cursant estudis universitaris i sense cap necessitat de treballar per viure. El Narcís Feliu de la Penya dels anys de formació és un producte de tot un ambient econòmic i social  compost pel sistema de l’herència vigent a Catalunya, l’estructura del mas i el dinamisme economicosocial de la Barcelona de la segona meitat del segle XVII. Creiem que aquest últim element –i més específicament l’ambient del Born- ha tingut una influència dominant en la primera etapa de la seva vida inculcant-li els valors burgesos del treball” (pàg. 205).

Precisament a aquest Feliu central reformista, autor del Político discurso (1681) i el Fénix de Cataluña (1683) va dedicat el segon macrocapítol del llibre. Durant aquesta etapa, Feliu recupera i sistematitza les impressions dels principals arbitristes castellans (Martín González de Cellorigo, Sancho de Moncada, Luis Ortiz o Francisco Martínez de Mata), protoeconomistes que bàsicament es van adonar que a Espanya es compraven molt cars els productes manufacturats procedents de l’estranger mentre que hom era incapaç de fabricar a partir de les seves pròpies matèries primeres, que exportava a baix preu, mentre que l’or i la plata americanes generaven una falsa sensació de riquesa. Feliu defensava la creació d’una sèrie de companyies colonials inspirades en les angleses i les holandeses, així com la creació i la protecció d’una indústria moderna pròpia. Ricci ens explica com es va generar una mentalitat entre alguns barcelonins que abominava de la noblesa passiva i s’emmirallava molt més en les elits protestants que en les dels grans latifundistes neofeudals.  Cal dir que, com a reformista, el seu fracàs va ser notable si tenim en compte les realitzacions concretes, i van ser més aviat els seus intents i hipòtesis els que resulten realment sorprenents; caldria esperar fins a principis del segle XIX per a veure plenament desenvolupats tots aquests projectes.

Finalment, el tercer capítol s’ocupa de l’últim Feliu, el que va tenir un significat més polític que econòmic. L’any 1697, les tropes de Lluís XIV van assetjar Barcelona i van literalment arrasar àmplies zones de Catalunya. Feliu es va trobar ben bé la guerra davant dels nassos, amb bombardejos i incomoditats provocades per l’afany imperialista del monarca francès. D’aquestes circumstàncies tan perilloses provenen l’antifrancesisme visceral de l’autor i la seva aversió al sistema absolutista. Plantejat el conflicte internacional de la Successió al tron hispànic, Feliu es va convertir en un conspirador d’una sola peça, alineat amb les campanyes polítiques i militars del Príncep Darmstadt i la candidatura de l’Arxiduc Carles d’Habsburg. És l’època de la redacció dels Anales de Cataluña (1709), en tres volums, una obra que, segons Ricci, va començar amb l’estructura dels antics annals romans i que va acabar com a memorial personal, i és l’època també del lideratge estratègic de Feliu davant de setges i dificultats, el cim de la seva popularitat i del seu any i mig a la presó. Feliu va morir l’any 1712, dos anys abans de l’enfonsament de la Catalunya que havia continuat la guerra en solitari. Ja no va veure ni el setge definitiu de Barcelona ni els Decrets de Nova Planta.

Ara bé, Feliu havia aconseguit que el seu programa econòmic fos aprovat per les Corts de Felip V (1701-1702) i també per les de Carles III (1705-1706). Com a anècdota, podríem assenyalar que la seva idea pionera d’establir un port franc lliure d’aranzels a Barcelona no va ser una realitat fins els temps de la Primera Guerra Mundial (1916), quan la van recuperar amb èxit la Lliga de Cambó i les principals corporacions de la ciutat. En una de les últimes pàgines del llibre hi trobem les següents paraules de Ricci: “Al final d’aquest recorregut podem treure conclusions sobre qui ha estat Narcís Feliu de la Penya i Farell. Un burgès? Un reformista? Un escriptor? Un polític? Un historiador? En realitat; tot això.” (pàg.213). Un dels millors avantatges del seu treball, molt adequadament sintètic, és que no només serveix per a explicar  i divulgar a fons la figura polièdrica de Feliu, sinó que també ens posa al dia de tot el que va succeir a Catalunya econòmicament i políticament parlant, entre 1640 i 1712.

Si combinem la lectura d’aquesta biografia intel·lectual amb els treballs d’Antoni Simon i Joaquim Albareda, completem el panorama des de tots els angles possibles. Una altra virtut evident del llibre d’Andrea Ricci és la seva equanimitat, és a dir, la seva denúncia de les manipulacions polítiques presentistes de què ha estat objecte la figura estudiada, situant-se en una posició de màxima objectivitat, i fins i tot fregant a vegades la ironia. Calia una revisió, una immersió arxivística i una recopilació bibliogràfica completa sobre la figura de Feliu de la Penya, que va ser bàsicament un pioner mercantilista i un historiador pre-crític. Algú que va prefigurar el món liberal i que va saber aportar les característiques humanes del protagonista d’un procés de desvetllament econòmic. Conèixer-lo bé és la millor manera de començar a entendre els orígens de la Catalunya més dinàmica dels segles XVIII i XIX. Pierre Vilar ja ho havia intuït. Nosaltres ho podem comprovar i constatar: sense Feliu no s’entenen els ponts que neixen en l’austracisme pactista per a desembocar en el liberalisme romàntic, amb figures enmig de la importància d’Antoni de Capmany o el proteccionista Bonaventura Carles Aribau, així com tampoc no es podrien comprendre les relacions entre l’arbitrisme primitiu del Siglo de Oro i els projectismes il·lustrats tipus Olavide o Campomanes.

Ricci va emprendre el camí correcte: entendre els assagistes o projectistes del passat per a comprendre les dinàmiques posteriors: es torna a parlar d’autors com el barroc Josep Romaguera o el regalista Melchor de Macanaz, però queden encara aus semidesconegudes que aportarien perspectives interessants, com els il·lustrats José del Campillo o Francesc Romà i Rossell. Sabem que José Luis Villacañas està treballant amb Saavedra Fajardo, que també treu les orelles a la biografia de Feliu. De moment aquesta aportació sobre una clau de volta de l’economia i la política catalanes ens fa augurar temps de major claredat  i objectivitat en la historiografia dels nostres segles moderns, a vegades massa manipulats o polititzats.

Títol: «Narcís Feliu de la Penya i el seu temps (1646-1712)».

Autor: Andrea Ricci

ISBN: 978-84-19007-99-5

Editorial: Base

Idioma: Català

Nombre de pàgines: 230

Data de publicació: març del 2024

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons