CARA A CARA AMB

Sebastià Arbonés Subirats, periodista especialitzat en antropologia fantàstica. Cineasta, home de Televisió i de Ràdio

Sebastià D’Arbó: “Cal ser totalment racional en l’estudi dels enigmes i misteris”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Les meves trobades amb Sebastià-Daniel Arbonés Subirats, conegut com el professor Sebastià D’Arbó, van venir de múltiples inquietuds sobre el Jesús històric compartides entre ambdós. Aquest fet ens ha portat a debats plens d’arguments, fets i raons molt allunyats de l’esoterisme associat a D’Arbó. Puc afirmar que els nostres debats han cosit un nexe que ara voldria mostrar en una entrevista a aquest doctor en Psicologia, periodista, cineasta, escriptor, guionista, presentador i home de ràdio i televisió. Ell, nascut a Tortosa el 25 de novembre de 1947, es considera més un “nen de riu”, del riu Ebre, que no pas l’home que veiem avui dia. En el fons tots som encara nens que vivim sota l’embolcall de l’adult. Cal doncs entrevistar a aquest nen de riu que neda entre els mitjans.

La teva família es va traslladar a Suïssa. Et va influir això en el teu futur professional?

Efectivament que em va influir. No es el mateix créixer en un país del Tercer Món com aleshores era la dictadura criminal de postguerra franquista, que créixer en un país culturalment civilitzat.

La tasca de divulgació sobre temes esotèrics i fenòmens paranormals, ha estat potser l’assumpte que més ressò t’ha donat, però a Àfrica vas filmar imatges de la Fauna africana (1969/70) sobre la vida dels animals, que va obtenir l’Antena de Oro de TVE. On queda avui dia el Sebastià periodista i director de cinema de fets reals?

Doncs queda mol lluny la meva vida d’aventurer per Àfrica. Allí vaig viure en unes terres on encara es practicava l’antropofàgia i el canibalisme. Ara, i ja de gran, em toca una vida més sedentària.

A la ràdio l’any 1975 vas guanyar el Premi Ondas al millor programa de ràdio per “La otra dimensión” a la cadena SER. Però què més?

Doncs més tard a la tele guanyaria dos Premis Ondas pels reportatges “El asalto al Banco Central” i “Atentado de la ETA al Hipercor”. A la tele vaig fer els programes “Catalunya Oculta” i la “Catalunya misteriosa” pel canal català de TVE, i la “España Insòlita”, més la “España màgica” pel canal estatal de TVE. Cal afegir “Pirineus màgics” a Andorra Televisió, més “En los límites de la realidad” i “El castillo de las mentes prodigiosas” a Antena 3 televisió i diversos espais de “Misteris de Catalunya” a TV3.

Posteriorment has estat conegut per ser el presentador de les sèries de programes “Catalunya màgica” a Catalunya Ràdio i “Misteris amb Sebastià d’Arbó” a RAC 1, arribant fins i tot a crear el seu propi canal temàtic de televisió “TeleMagik” . Però la gent coneix molt poc una altra cara, la de cineasta. Pots fer-me’n cinc cèntims?

Doncs l’any 1972, i com productor, vaig guanyar el premi Sonimag pel documental “Parques Nacionales en los Pirineos”. Després, i en el 1974 vaig guanyar el 1º Premi del Festival de Cine Fantàstic i de terror de Sitges, per la peli “Valdemar, el homónculus dormido”. Finalment l’any 1976 vaig guanyar l’Os d’Or del Festival Berlinade de Alemania per la pel·lícula “Ascensor”, etcètera, etcètera.

“Un és partidari de no participar a cap competició perquè no crec en les deliberacions dels jurats”

Sí, molts etcèteres. Veig que a la dècada dels 80 vas dirigir els llargmetratges “Viaje al más allá” (1980), “El Ser”(1982), “Acosada” (1984), “Más allá de la muerte” (1986) i “Cena de asesinos” (1988). Al segle XXI vas fer “El misterio Fassman” (2011) i vas produir “El pionero” (2018). Aquest últim què exposava?

Era un documental dedicat a la meva llarga trajectòria professional en tots el camps de la creació audiovisual. En certa manera és bastant sorprenent que jo hagi guanyant tots aquets premis.

Per què?

Perquè mai no m’he presentat a res donat. Un és partidari de no participar a cap competició perquè no crec en les deliberacions dels jurats.

Per què no confies en els jurats?

Doncs perquè solen estar influenciats.

Però tu has guanyat premis?

Sí, però al no presentar-m’hi, m’han premiat el treball ben fet.

Tu vas fer la primera trilogia del cinema fantàstic parapsicològic del cine català i espanyol, l’anomenat “Cinema de la ment”. L’any 2002 el Festival de Sitges et va retre homenatge per tota la teva carrera. I l’any 2008 l’Acadèmia del Cinema Català et va fer un altre homenatge públic i professional en el marc del Festival de Sitges per totes les seves pel·lícules del cinema fantàstic. Aquests premis tampoc t’hi vas presentar?

Tampoc. És el que et deia abans, accepto els reconeixements professionals i personals que em puguin fer els companys o el públic seguidor, no fer-ho seria un menyspreu a les persones que m’han valorat.

Actualment, estàs realitzant un canal d’històries de misteris a: youtube.com/@MISTERIS-DARBO. Es pot oferir qualitat en aquests temes?

El qualitat visual de les històries que presentem és extraordinàriament bona, és excepcional, a més es poden veure les històries parlades en català, castellà i anglès. Us convido a veure’l i a més tothom es pot subscriure perquè es gratuït.

Et critiquen alguns l’ús de la Intel·ligència Artificial en l’elaboració de les imatges. Què en penses d’aquestes reticències?

Doncs que la societat ha d’acceptar sense por els canvis i les novetats. Va passar el mateix amb el descobriment de la màquina de vapor, la revolució industrial i fins i tot l’electrificació dels carrers i cases. Jo en tinc record ferm d’això últim.

Al llarg de la teva vida que ha pesat més, els assumptes paranormals o la teva carrera de cineasta?

Sens dubte els temes esotèrics, màgics, misteriosos i l’estudi dels fenòmens paranormals es el “leitmotiv” de la meva vida i que he donat a conèixer a través dels diversos mitjans de comunicació.

Al respecte dels teus programes, tants misteris i fenòmens paranormals hi han? O cal ser més racionals davant d’ells?

Cal ser totalment racional en l’estudi dels enigmes i dels misteris, i encara que aparentment els misteris existeixen, les explicacions no son obscurantistes, sinó d’altres de tipus com psíquiques, biològiques o físiques.

“Encara que aparentment els misteris existeixen, les explicacions no son obscurantistes, sinó d’altres de tipus com psíquiques, biològiques o físiques”

Pels anys 80 el programa “Catalunya misteriosa” va durar més de tres anys a la tele. Per què va plegar?

Va plegar perquè havíem de fer “España mágica” i després va venir la versió radiofònica amb set anys més en antena a Catalunya Ràdio.

I que diguin que els misteris sols són exotèrics?

No pas. L’any 2004 vaig refer l’anterior programa en un altre anomenat “Misteris amb Sebastià D’Arbó” a RAC 1, creant també la meva pròpia cadena de televisió, TeleMagik. I a més soc organitzador i director del Magic Internacional i del Festival Internacional de les Ciències Ocultes de Barcelona i del Congrés de Ciències Parapsicològiques, des d’on s’ha creat l’Enciclopèdia de les Ciències Ocultes y Parapsicologia.

Veig que també vas encetar una col·lecció de llibres sobre cinema fantàstic. Tanta activitat personal què vol assolir?

Ho faig perquè forma part del meu ésser i així compleixo amb el meu destí d’obrir camins als coneixents heterodoxes.

Sovint vas vestit de vermell. Ho fas per cridar l’atenció o per alguna altra raó?

Ho faig com a bon sagitari que soc, signe solar simbolitzat amb el color roig de la sang que ens dona la vida. Vet aquí que sempre porto peces de roba vermella.

Què et va empènyer a assolir la teva carrera professional vigent?

Primer el meu avi, que era saurí, però que es fixava en els minerals de sota terra. Desprès la meva àvia que era guaridora curant els ossos fora de lloc. I més tard vaig conèixer un professor que em va iniciar en el món de la hipnosi i els fenòmens estranys, el professor Fassman. Així em vaig anar formant a través de llibres i de diferents docents i escoles existents a França, Anglaterra i Amèrica. Un cop preparat amb els coneixements necessaris, vaig començar primer una tasca didàctica i després vaig passar a la divulgativa pels mitjans de comunicació.

Tot un pioner en aquest país i en aquelles èpoques. De quines persones vas entendre millor la realitat social en la qual vivim?

La realitat la vaig conèixer durant els 30 anys que vaig estar a TVE fent de reporter i recorrent Espanya i viatjant per quatre dels cinc continents que tenim a la Terra. Així vaig conèixer, i de primera mà, la miserable realitat social en la que vivim en aquest planeta i la patètica situació cultural que tenim a casa nostra.

Em podries explicar els detalls del teu últim projecte personal o professional?

A la meva edat procuro tenir projectes de futur per a portar-los a terme abans de traspassar. Estic escrivint llibres, realitzant un programa setmanal de tele, digitalitzant les meves pel·lícules de cinema i estic produint a Youtube un canal de Misteris fet amb Intel·ligència Artificial. I potser, i si encara em queda força i voluntat, voldria fer una última pel·lícula.

Quines relacions positives establiries entre el teu creixement professional i personal amb la formació educativa rebuda a l’escola?

Cap, tot el que vaig aprendre eren teories que no m’han servit absolutament per a res. Després, i al enfrontar-me a la vida real, l’empirisme i el pragmatisme han format els meus propis coneixements i la meva idiosincràsia. Pensa que estàs parlant amb una persona que ja era psicòleg abans que a la Universitat d’aquí existís la Càtedra de Psicologia o el Col·legi de Psicòlegs; pensa que ja era periodista abans que existís la Càtedra de Ciències de la Informació o el Col·legi de Periodistes; i pensa que ja era cineasta abans que existissin tots aquests instituts i acadèmies d’audiovisuals on hi he acabat sent professor. I es que soc molt gran i per tant d’una altra Era.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, t’hauria fet millorar o empitjorar la teva projecció professional?

Potser en alguns aspectes hauria après coneixements abans, donat que a les meves èpoques no existien les formacions de psicologia, periodisme o cinematografia. Vist això, la meva projecció professional ha estat relativament exitosa, sobretot tenint en compte que sempre he treballat des de Barcelona i no pas des de Madrid, on hi han moltes més possibilitats professionals.

Les ensenyances acadèmiques teves com et van afectar?

Les ensenyances acadèmiques reglades avortaven la meva creativitat, a excepció de les ensenyances tècniques.

Veient el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Simplement es milloraria copiant la forma d’ensenyança lliberal existent en altres països més civilitzats que el nostre. 

De què et sents professionalment orgullós?

D’haver treballat en els mitjans de comunicació més importants de Catalunya com són La Vanguardia, Ràdio Barcelona (SER), Catalunya Ràdio, RAC1, TVE, ANTENA 3TV, BETEVE, TV3 i 8tv. També em sento orgullós d’haver guanyat una Antena d’Or, tres premis Ondas, i en el camp del cinema haver guanyat el primer premi del Sonimag, el del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, i l’Os d’Or del Festival de Berlín a Alemanya.

I tot això amb el vernís de l’esoterisme al damunt

Sí, però a la Filmoteca Nacional Española projecten les meves pel·lícules anualment; a la de Catalunya encara no.

Ningú és profeta a la seva terra

Potser formo part de la galeria de monstres catalans que ha estat durant molts anys el segon personatge més imitat a Catalunya.

Et veig sovint imitat al programa Polònia de TV3

Sí, i com a màxim honor estic referenciant a la Gran Enciclopèdia Catalana com un dels personatges catalans universals.

Les ideologies solen ser una part de la nostra persona, però, i sota una perspectiva utòpica, quin seria el teu desig per a l’entorn personal o nacional futur?

Evidentment donant la llibertat al poble perquè pugui escollir el seu propi futur creant el seu destí universal.

I per últim, què n’esperes de la teva vida personal?

Jo ja tinc poc futur, encara que per part meva espero aguantar una mica més per tal de poder tancar la meva obra al llarg de 50 anys. De la resta del món que m’envolta, i amb excepció de la medicina que em fa seguir viu gràcies a la ciència, ja no n’espero res. El que altres puguin pensar o dir sobre mi i la meva obra és el seu problema. Solament espero que algun dia les institucions tinguin la suficient ètica per a reconèixer el meu treball d’estudi, investigació i difusió del món desconegut dintre de l’antropologia cultural fantàstica al llarg de més de mig segle d’existència, segurament molt abans que ells naixessin.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons