Sorollisme a Catalunya, la bèstia silenciosa

Llicència Creative Commons

Cesc Fortuny i Fabré

Parlar del sorollisme català és fàcil, l’oferta és àmplia i amb prou tradició. Citaré aquí projectes emblemàtics d’aquest sorollisme català i de la seva perifèria, és a dir, projectes que tot i no ser considerats estrictament sorollistes pels connaisseurs, sí que passarien l’examen a oïdes més o menys profans.

Potser entre els projectes més veterans es compta el de 25HOMBRES, un col·lectiu d’artistes experimentals de naturalesa eclèctica oriünds de diferents parts de Catalunya que estan units per la idea de treballar al voltant de la desestabilització, l’atac i la sorna al statu quo i els seus sistemes de control. No semblen gaire amics de religions, fòbies, estats i nacions, relats neo-liberals, etc. i així ho expressen de manera més o menys evident en llurs múltiples accions improvisades.

El contrast seria Signatus, un projecte molt més jove i unipersonal que vaig descobrir al festival de la discogràfica establerta a Reus especialitzada en soroll, Marbre Negre. Es va presentar descarregant un harsh noise de factura freda. Amb una estètica marcadament lligada al black metal.

Manipulava uns cranis de porc (algun dels quals era de femella) amb un ganivet, que contenien micròfons de contacte al seu interior. El resultat va ser aterridor, i les distorsions es van sumar per aconseguir un soroll infernal. Em quedo amb la imatge de veure’l cantar a través d’un crani de porc. El conjunt em va recordar una autòpsia, o un escorxador, i la samarreta de Celtic Frost rematava una posada en escena d’allò més malaltissa. No us perdeu el seu disc Ritos de sangre, tota una declaració d’intencions.

D’altra banda i oriünd de Cambrils, Òscar Alfonso estaria aka Oscar de Marbre Negre (si, el titellaire que està darrere de la discogràfica que comentava abans) persona inquieta i molt creativa, tant és així que aquesta característica l’ha portat a desenvolupar una infinitat de projectes en solitari, però també col·laborant amb altres artistes. De fet, la llista de les seves col·laboracions i projectes és realment infinita; Gyakusatsu és el seu projecte de harsh noise i sens dubte el més actiu, Urgent to Kill és el seu alter ego per fer harsh noise wall, Opera im Keller és el projecte amb un altre personatge imprescindible de l’escena underground, David Area de Catatonic State en una ona power electronics, Mekurabe és el projecte que té al costat del gran Kike Garoz de Tube Tentacles i que es dirigeix ​​cap a una barreja de noise i dark ambient, Disciples du Chaos és un projecte amb Stephane Kerandel que va deixar d’existir el 2016 i que oferia un harsh noise de vella escola, a Heulen, el grup amb Josué Coloma del projecte Alozeau, barreja dark ambient, industrial i com no, noise, DAO és un projecte de dark ambient, encara que té treballs més experimentals, amb enregistraments de camp i altres, Totosatsu és un projecte en col·laboració amb Pol Sort de Totonizer, Real Death en un projecte que explora el Korg MS20 i baix amb pedals i té la sonoritat més fosca i més pesada de tota la llista.

Un ésser proactiu, multidisciplinari, i polifacètic com el defineix Antonio Clavijo a l’entrevista que li va fer el 2016 al seu programa La Moto de Sasha, Oscar Alfonso ha explorat la perifèria políticament incorrecta de l’antimúsica però també a través del seu segell, tant a la versió netlabel com a la de discogràfica independent, ha donat cabuda i veu a una infinitat d’artistes extrems, tant del territori nacional, com de l’àmbit internacional.

Moltes coses es poden dir també de Juanito))), que fa molts anys que es mou a l’underground des d’abans ja d’aquest projecte, que està en actiu des del 2018, que ofereix una bufetada de soroll bestial, ell diu que de Harsh noise català però per a mi té aires de Noise Wall, fins i tot alguns tocs de Power Electronics si m’apureu, encara que ja sabeu que això és molt subjectiu i que els límits d’aquests estils són fugaços. Em deia abans de sortir a l’escenari en un dels festivals més importants del soroll català que té més de 500 àlbums, a més d’haver participat en nombrosos splits i tenir un munt de temes exclusius per a recopilatoris, i també em comentava amb extrema modèstia que aquest era el seu primer concert ja que només havia participat a festes privades (com si les festes privades i les sessions restringides no fossin directes en tota regla). En definitiva i com ell mateix proclama: “Una visió punk extremista experimental i sense compromís comercial”, i aquesta és una altra de les característiques que ofereix Juanito))) un missatge polític incontestable i tremendament contundent.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons