![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Nuno-cover-1068x712-1.jpg\")
Nuno Crato, ministre d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de Portugal durant els anys 2011-2015 \/ Foto: cortesia de Nuno Crato<\/figcaption><\/figure>\n
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Eva Serra<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00abConfi\u00efn en la seva experi\u00e8ncia i esperit cr\u00edtic, no creguin en all\u00f2 absurd\u00bb, suggereix Nuno Crato, ministre d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de Portugal durant els anys 2011-2015. Gr\u00e0cies a les seves mesures -basades en evid\u00e8ncies-, els alumnes portuguesos van assolir els millors resultats de la seva hist\u00f2ria en les proves PISA i TIMSS. La visi\u00f3 educativa de Crato xoca frontalment amb el constructivisme, model que ha est\u00e8s les seves ales a Europa i els EUA durant les \u00faltimes d\u00e8cades sobrevolant amb lleugeresa el panorama educatiu.<\/p>\n Nuno Crato<\/strong><\/a>\u00a0va ser ministre d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de Portugal durant els anys 2011-2015. Des del 2000, imparteix doc\u00e8ncia en l\u2019Institut Superior d\u2019Economia i Gesti\u00f3 (ISEG), Universitat de Lisboa. Va ser tamb\u00e9 prorector de la Universitat T\u00e8cnica de Lisboa. Llicenciat en Economia i doctor en Matem\u00e0tiques Aplicades, \u00e9s investigador en models de probabilitat i estad\u00edstica. Ha treballat per a l\u2019Institut Superior d\u2019Economia, la Universitat de les A\u00e7ores, el Stevens Institute of Technology i el Nova Jersey Institute of Technology.<\/p>\n Premi Europeu de la Ci\u00e8ncia atorgat per la Comissi\u00f3 europea. En 2008, el president Cavaco Silva va nomenar-lo comendador de l\u2019Ordre de l\u2019Infant Don Enrique i el 2016 Gran Creu de la mateixa ordre. En 2022 el president Marcelo Rebelo de Sousa el va distingir amb la Gran Creu de l\u2019Ordre de la Instrucci\u00f3 P\u00fablica.<\/p>\n <\/p>\n En termes generals, quina opini\u00f3 li mereix l\u2019estat actual de l\u2019educaci\u00f3 a Espanya?<\/strong><\/p>\n Existeixen diverses estad\u00edstiques i diferents senyals inquietants. L\u2019abandonament escolar encara \u00e9s molt elevat i hi ha una tend\u00e8ncia a menysprear el curr\u00edculum i l\u2019avaluaci\u00f3 externa. Per\u00f2 no vull estendre\u2019m. No \u00e9s el meu pa\u00eds i no conec b\u00e9 quina \u00e9s la situaci\u00f3. \u00c9s una an\u00e0lisi i un debat que correspon principalment als espanyols.<\/p>\n Com va trobar Portugal en mat\u00e8ria educativa quan va ocupar la seva cartera ministerial en 2011?<\/strong><\/p>\n “Es van introduir ex\u00e0mens en el 9\u00e8 any, la qual cosa va ajudar a posar el focus en els avan\u00e7os dels alumnes. Resulta interessant que aix\u00f2 s\u2019aconsegu\u00eds en successius governs, de diferents partits”<\/p><\/blockquote>\n Portugal ja havia avan\u00e7at molt. Es va produir una reacci\u00f3 positiva als resultats dels estudis internacionals\u00a0TIMSS<\/a>\u00a0i\u00a0PISA,<\/a>\u00a0que van revelar una situaci\u00f3 preocupant el 1995 i 2000, respectivament. Els seg\u00fcents governs, especialment a partir de 2003, van comen\u00e7ar a parar m\u00e9s atenci\u00f3 als resultats acad\u00e8mics. Es van introduir ex\u00e0mens en el 9\u00e8 any, la qual cosa va ajudar a posar el focus en els avan\u00e7os dels alumnes.<\/p>\n Resulta interessant que aix\u00f2 s\u2019aconsegu\u00eds en successius governs, de diferents partits. En aquest per\u00edode, l\u2019\u00faltim govern, de 2010-2011, del Partit Socialista, per exemple, va introduir objectius curriculars, que van ajudar a estructurar millor el curr\u00edculum.<\/p>\n Va tenir clar de bon comen\u00e7ament els eixos de la seva reforma o es van anar resolent en funci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s de negociaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Tenia al cap un conjunt de preocupacions principals i propostes de millora del curr\u00edculum, de l\u2019avaluaci\u00f3 i de la formaci\u00f3 dels professors. Encara que, per descomptat, em vaig trobar amb problemes inesperats i ens vam haver d\u2019adaptar a moltes coses. Malgrat aix\u00f2, els eixos de la reforma necess\u00e0ria eren clars. Hi havia un moviment cap a un augment del rigor en l\u2019ensenyament que tenia idees molt clares.<\/p>\n “Era important que, fins i tot amb grans dificultats econ\u00f2miques, els col\u00b7legis, els pares i els professors assumissin la necessitat d\u2019un rigor superior en l\u2019ensenyament”<\/p><\/blockquote>\n Desgraciadament, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica era molt complicada, heret\u00e0vem un pa\u00eds en fallida, amb la intervenci\u00f3 de\u00a0la troika<\/em>, la qual cosa va acabar per absorbir moltes de les nostres preocupacions.<\/p>\n Malgrat aix\u00f2, era important que, fins i tot amb grans dificultats econ\u00f2miques, els col\u00b7legis, els pares i els professors assumissin la necessitat d\u2019un rigor superior en l\u2019ensenyament. Per conseg\u00fcent, tant el TIMSS com l\u2019informe PISA de 2015 van revelar un progr\u00e9s considerable en l\u2019educaci\u00f3. Vam obtenir els millors resultats internacionals fins avui.<\/p>\n Estaven preparats els portuguesos per als canvis que va proposar?<\/strong><\/p>\n Dif\u00edcil de saber\u2026, per\u00f2 crec que, sobretot en els moments de canvi inicial, va haver-hi una gran acceptaci\u00f3 i comprensi\u00f3 del que an\u00e0vem a fer.<\/p>\n Quins van ser els passos a l\u2019hora d\u2019aconseguir un consens general amb tots els agents educatius? I quina la principal o m\u00e9s \u00e0rdua resist\u00e8ncia a superar?<\/strong><\/p>\n La resist\u00e8ncia m\u00e9s dif\u00edcil va arribar d\u2019algunes c\u00fapules sindicals i d\u2019alguns partits. Resulta curi\u00f3s que partits que havien introdu\u00eft algunes de les mesures que nosaltres vam posar en pr\u00e0ctica \u2014per exemple, la prova d\u2019acc\u00e9s a la professi\u00f3 docent\u2014, van passar a estar en contra d\u2019elles quan les varem implementar. En fi\u2026<\/p>\n Cal deixar la ideologia de costat i emparar-se en les evid\u00e8ncies per a orientar un bon sistema educatiu?<\/strong><\/p>\n Jo crec que s\u00ed. Pel que fa a l\u2019educaci\u00f3, la ideologia sovint exerceix un paper nociu i contradictori. Les coses tenen una l\u00f2gica pr\u00f2pia i, a vegades, s\u2019intenta justificar-les amb un biaix ideol\u00f2gic, quan diferents ideologies poden compartir les mateixes idees.<\/p>\n “Si, per exemple, lleg\u00edssim les reformes educatives introdu\u00efdes pel ministre Gentile [ministre de Mussolini] a It\u00e0lia, ens podria semblar que estem llegint a uns certs ide\u00f2legs contemporanis”<\/p><\/blockquote>\n Si, per exemple, lleg\u00edssim les reformes educatives introdu\u00efdes pel ministre\u00a0Gentile<\/a>, a It\u00e0lia, ens podria semblar que estem llegint a uns certs ide\u00f2legs contemporanis que, en nom d\u2019una suposada reducci\u00f3 de les desigualtats, critiquen l\u2019organitzaci\u00f3 curricular i l\u2019avaluaci\u00f3 dels alumnes. I aquestes idees actualment s\u2019associen a l\u2019esquerra, concretament a l\u2019esquerra m\u00e9s radical.<\/p>\n Nom\u00e9s que\u2026\u00a0Gentile\u00a0era ministre de Mussolini!<\/p>\n Val la pena llegir el que escrivia en aquells dies\u00a0Gramsci<\/a>, el fundador del Partit Comunista Itali\u00e0, gran font d\u2019inspiraci\u00f3 d\u2019alguna esquerra radical moderna. Ho subscric pr\u00e0cticament l\u00ednia per l\u00ednia: destacava la import\u00e0ncia del coneixement de base, de la disciplina a lesw escoles, d\u2019un curr\u00edculum estructurat, de l\u2019avaluaci\u00f3 dels alumnes\u2026 Tot aix\u00f2 criticant al ministre de Mussolini.<\/p>\n Segons Gramsci, all\u00f2 que actualment defensa l\u2019esquerra radical en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 \u00e9s una pol\u00edtica de dretes\u2026<\/p>\n Llavors\u2026 Qu\u00e8 tal si ens centrem en la realitat, en les dades?<\/p>\n Qu\u00e8 diuen les evid\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el curr\u00edculum?<\/strong><\/p>\n Diversos estudis duts a terme despr\u00e9s dels primers estudis internacionals, concretament els ja esmentats,\u00a0TIMSS\u00a0i PISA, van demostrar que quan el curr\u00edculum est\u00e0 ben estructurat \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil progressar. Altres estudis m\u00e9s recents subratllen el mateix. Jo ho resumiria de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n En primer lloc, comptar amb un curr\u00edculum progressiu, ambici\u00f3s i ben estructurat. En segon lloc, destacar essencialment les disciplines fonamentals: comen\u00e7ant per la lectura i les matem\u00e0tiques; despr\u00e9s les ci\u00e8ncies, les arts i les lleng\u00fces i, tot seguit, altres mat\u00e8ries. En tercer lloc, disposar d\u2019un curr\u00edculum basat en el coneixement i no en compet\u00e8ncies vagues. En quart lloc, adaptar tot a aquest curr\u00edculum: llibres de text, avaluaci\u00f3.<\/p>\n Quines altres evid\u00e8ncies haur\u00edem de tenir en compte perqu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 d\u2019un pa\u00eds funcioni tan b\u00e9 com sigui possible?<\/strong><\/p>\n “L\u2019avaluaci\u00f3, ben aplicada i al costat de les mesures de suport als estudiants amb m\u00e9s dificultats, constitueix no nom\u00e9s un incentiu per al progr\u00e9s de tots, sin\u00f3 tamb\u00e9 un equalitzador social”<\/p><\/blockquote>\n La necessitat d\u2019avaluaci\u00f3, en tots els nivells, l\u2019avaluaci\u00f3 formativa, a les aules, l\u2019avaluaci\u00f3 sumativa dins les escoles, i l\u2019avaluaci\u00f3 estandarditzada nacional a la fi de cada cicle educatiu. L\u2019avaluaci\u00f3, ben aplicada i al costat de les mesures de suport als estudiants amb m\u00e9s dificultats, constitueix no nom\u00e9s un incentiu per al progr\u00e9s de tots, sin\u00f3 tamb\u00e9 un equalitzador social.<\/p>\n L\u2019exig\u00e8ncia, que vost\u00e8 defensa per a aconseguir bons resultats acad\u00e8mics, cada cop est\u00e0 m\u00e9s injuriada, igual que les proves d\u2019avaluaci\u00f3. Quins resultats poden esdevenir amb aquestes mesures tan laxes que s\u2019estan aplicant? Com est\u00e0 ara Portugal?<\/strong><\/p>\n Desafortunadament, la situaci\u00f3 de Portugal va empitjorar a partir de 2016. Tant l\u2019informe PISA 2018 com el TIMSS 2019 van mostrar una disminuci\u00f3 del rendiment cognitiu mitj\u00e0 dels estudiants; i aix\u00f2 va passar molt abans de la pand\u00e8mia.<\/p>\n I potser encara m\u00e9s negatiu: aquestes avaluacions internacionals van mostrar un augment de les desigualtats a Portugal, com una reducci\u00f3 del rendiment dels estudiants m\u00e9s desfavorits. \u00c9s tr\u00e0gic: una pol\u00edtica de reducci\u00f3 de l\u2019exig\u00e8ncia, pregonada com una pol\u00edtica a favor dels m\u00e9s desfavorits, precisament el que fa \u00e9s perjudicar-los. Com d\u00e8iem llavors, \u201cl\u2019exig\u00e8ncia educativa \u00e9s la gran amiga dels pobres\u201d.<\/p>\n Quina opini\u00f3 t\u00e9 de les compet\u00e8ncies en els programes d\u2019estudi tan de moda en tants pa\u00efsos del nostre entorn? Quin seria, al seu parer, el motiu principal d\u2019aquesta aposta educativa en bloc?<\/strong><\/p>\n Aquest assumpte \u00e9s crucial. En primer lloc, crec que ning\u00fa sap ben b\u00e9 el que s\u00f3n les compet\u00e8ncies. A vegades apareixen com un conjunt de coneixements i capacitats; \u00e9s a dir, com tot el que \u00e9s l\u2019educaci\u00f3, simplement; altres, apareixen com a sin\u00f2nim de capacitats, aplicaci\u00f3 de coneixements o\u00a0skills<\/em>, en angl\u00e8s. En segon lloc, crec que comparar capacitats amb coneixements \u00e9s absurd donat que el coneixement i la capacitat d\u2019aplicar-lo van de la m\u00e0.<\/p>\n “Crec que comparar capacitats amb coneixements \u00e9s absurd donat que el coneixement i la capacitat d\u2019aplicar-lo van de la m\u00e0”<\/p><\/blockquote>\n En conclusi\u00f3, s\u2019han d\u2019aprendre coneixements i les seves aplicacions. No es tracta de triar entre l\u2019un o l\u2019altre.<\/p>\n Encara que, l\u2019important \u00e9s com s\u2019organitza l\u2019ensenyament. Ha d\u2019organitzar-se per coneixements o per compet\u00e8ncies; \u00e9s a dir, per aplicacions? Les aplicacions s\u00f3n coses diferents, sense estructura, d\u2019\u00fas impl\u00edcit o expl\u00edcit de coneixement. El coneixement s\u2019estructura en disciplines, amb seq\u00fc\u00e8ncia, amb l\u00f2gica, amb continu\u00eftat.<\/p>\n Si organitzem l\u2019ensenyament per compet\u00e8ncies, ens preocupem per aplicacions, necess\u00e0riament espor\u00e0diques, per molt interessants que puguin semblar. Fent aix\u00f2, l\u2019estudiant es troba amb temes puntuals i l\u2019ensenyament es torna realment poc interessant. L\u2019estudiant passa per un conjunt de \u201cexperi\u00e8ncies educatives\u201d, com es diuen en l\u2019argot educatiu; \u00e9s a dir, apr\u00e8n un conjunt de capacitats disperses i no obt\u00e9 una estructura de pensament, d\u2019esquemes mentals que l\u2019ajudin a con\u00e8ixer el m\u00f3n i a progressar.<\/p>\n Per esmentar algunes de les defici\u00e8ncies actuals, els nostres alumnes presenten problemes de comprensi\u00f3 lectora, falta de coneixements generals, fan servir un vocabulari esc\u00e0s \u2014sobretot aquells m\u00e9s desfavorits. Per a no augmentar l\u2019extensi\u00f3 de la pregunta, no s\u00f3n prou evid\u00e8ncies per a entendre que alguna cosa est\u00e0 fallant? Quin creu que \u00e9s el motiu perqu\u00e8 aquells que poden canviar-ho no ho facin?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 aix\u00f2 xocaria amb molts dels interessos instal\u00b7lats, des dels de molts dels denominats \u201cespecialistes en educaci\u00f3\u201d, que viuen, literalment, de conv\u00e8ncer als altres de les seves teories, fins als de diverses c\u00fapules sindicals, que aposten per la no avaluaci\u00f3 de resultats com a manera de promoure a tots, aparentment sense adonar-se que el que estan promovent \u00e9s la mediocritat.<\/p>\n Sota la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica i en termes realistes, diria que els estats europeus tenen la capacitat de prendre decisions educatives amb llibertat o es troben sotmesos a unes certes recomanacions o pressions?<\/strong><\/p>\n Els estats i els governs tenen sempre pressions internes i externes, per\u00f2 tenen la capacitat de canviar les coses. Nom\u00e9s necessiten dues coses: saber el que volen pel que fa a l\u2019educaci\u00f3 i tenir el valor de defensar-lo i aplicar-lo. Desafortunadament, sovint manquen d\u2019ambdues.<\/p>\n Pa\u00efsos amb bons resultats educatius, com Singapur, la Xina o Corea del Sud adopten un model basat en l\u2019esfor\u00e7, el curr\u00edculum i l\u2019avaluaci\u00f3. Respon aquest fenomen a models antag\u00f2nics que coexisteixen en la globalitzaci\u00f3? Pot aquesta diferencia virar el curs occidental al qual estem acostumats?<\/strong><\/p>\n “Si segueix aquesta tend\u00e8ncia, \u00e9s molt probable que els pa\u00efsos asi\u00e0tics superin r\u00e0pidament al m\u00f3n occidental. I, en molts aspectes, aix\u00f2 ja est\u00e0 passant”<\/p><\/blockquote>\n S\u00ed, si segueix aquesta tend\u00e8ncia, \u00e9s molt probable que els pa\u00efsos asi\u00e0tics superin r\u00e0pidament al m\u00f3n occidental. I, en molts aspectes, aix\u00f2 ja est\u00e0 passant.<\/p>\n Posem com a exemple les dues regions del planeta que patien problemes de desenvolupament al final de la Guerra: Am\u00e8rica del Sud i \u00c0sia oriental. Els pa\u00efsos de la primera regi\u00f3 no van aconseguir desenvolupar un model educatiu i encara avui segueixen amb grans problemes per a fer-lo. En canvi, \u00c0sia oriental va apostar per un model rigor\u00f3s i aix\u00f2 va impulsar un desenvolupament econ\u00f2mic sense precedents.<\/p>\n Per qu\u00e8 existeixen docents que aproven les \u201cnoves pedagogies\u201d -quan de noves no tenen res-, i aquells que no se senten c\u00f2modes baixant el nivell i denunciant la desigualtat passen a ser una esp\u00e8cie de proscrits, anacr\u00f2nics, etc.? Qu\u00e8 els diria a uns i a uns altres?<\/strong><\/p>\n Als professors els diria: confi\u00efn en la seva experi\u00e8ncia i esperit cr\u00edtic, no crequin en all\u00f2 absurd, completament contrari a l\u2019experi\u00e8ncia i a la l\u00f2gica, que els pretenen imposar. Les idees absurdes i contr\u00e0ries a l\u2019experi\u00e8ncia no passen a ser veritat perqu\u00e8 les hagin dit els qui es proclamen especialistes.<\/p>\n Vost\u00e8 fa costat a l\u2019alumnat amb dificultats acad\u00e8miques a trav\u00e9s de programes de comprensi\u00f3 lectora, suport a la FP i difusi\u00f3 de coneixement i evid\u00e8ncies educatives. Considera que s\u00f3n tres eixos necessaris per a superar el frac\u00e0s escolar?<\/strong><\/p>\n S\u00f3n peces essencials per a mitigar l\u2019abandonament escolar. A Portugal, en les \u00faltimes dues d\u00e8cades, hem aconseguit progressos extraordinaris en aquest sentit. L\u2019abandonament escolar rondava el 45 % l\u2019any 2000 i, actualment, est\u00e0 per sota del 6 %.<\/p>\n “Observin l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019altres pa\u00efsos. Llegeixin, per exemple, els textos de molts especialistes d\u2019arreu que van reflexionar sobre els resultats internacionals, concretament de l\u2019informe PISA 2018”<\/p><\/blockquote>\n Des de la seva experi\u00e8ncia com a principal responsable educatiu de Portugal, expert en matem\u00e0tiques i en estad\u00edstica i amb les dades que avalen els millors resultats en educaci\u00f3 de la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds durant el seu mandat, qu\u00e8 diria als espanyols?<\/strong><\/p>\n Observin el que vam fer entre 2003 i 2015. Observin l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019altres pa\u00efsos. Llegeixin, per exemple, els textos de molts especialistes d\u2019arreu que van reflexionar sobre els resultats internacionals, concretament de l\u2019informe PISA 2018<\/a>. Puc suggerir els diversos cap\u00edtols d\u2019acc\u00e9s obert del meu llibre\u00a0Improving a Country\u2019s Education<\/em><\/a>, de l\u2019editorial Springer. I reflexionin.<\/p>\n Entrevista com Nuno Crato em portugu\u00eas<\/a><\/p>\n Acc\u00e9s al webinar celebrat el 21 de setembre (ES<\/a>)<\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Eva-Serra-150x150.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/fundacioepisteme.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Prof-Nuno-Crato_800.jpg\")
\n