![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Xavier Mass\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n Podem discutir si el problema educatiu que patim \u00e9s estructural o conjuntural, si \u00e9s sist\u00e8mic o focal, si estem al davant d’un error conceptual d\u2019obstinada contum\u00e0cia o de la mala aplicaci\u00f3 d’una teoria tan perfecta que no \u00e9s d’aquest m\u00f3n ni per a ell; o tamb\u00e9 si \u00e9s un model educatiu rom\u00e0ntic convertit en negoci, un avatar educatiu de l’idealisme filos\u00f2fic de Fichte<\/strong>, la quinta ess\u00e8ncia d’un flower power<\/em> passat pel sed\u00e0s del neomil\u00b7lenarisme cristi\u00e0 o una enginyeria social neoliberal\/transhumanista de miasmes sulfuroses demon\u00edaques.<\/p>\n Podem discutir sobre tot l’anterior i sobre molt m\u00e9s, per\u00f2 si el que volem \u00e9s dir-ho sense embuts, clar i catal\u00e0, aleshores haurem de dir que estem al davant d’una enganyifa monumental. Ens han donat gat per llebre<\/strong>, els confrares de l’ordre pedagogista que van ordir l’invent i els pol\u00edtics que els han investit. Per\u00f2 ni els uns ni els altres estan disposats a recon\u00e8ixer cap error ni a fer marxa enrere sota cap concepte. Els primers, perqu\u00e8 els perillaria el xollo i el civader per a poder seguir amb l’engreix de la corporaci\u00f3; els segons, els pol\u00edtics, perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de la vergonya que no tenen, els hi van molts vots i molta cremat\u00edstica. El preu del vot captiu<\/strong>: toca continuar pagant l’espectacle perqu\u00e8 \u00e9s la font que rega el negoci. I al capdavall, tampoc ho paguen amb els seus diners i hi ha molt a guanyar\u2026<\/p>\n I \u00e9s que tampoc hi ha cap error que hagin de recon\u00e8ixer perqu\u00e8 no n’han com\u00e8s cap, com a m\u00ednim cap d\u2019important: uns i altres estan aconseguint assolir exitosament llurs respectives fites i objectius. Els pedag\u00f2crates<\/strong>, tot seguint escrupolosament la regla d\u2019or de crear sempre un problema all\u00ed on no n\u2019hi hagi i de tenir-ne ben a m\u00e0 un altre per a cada soluci\u00f3, han aconseguit i amb escreix convertir-se en fact\u00f2tums<\/em> educatius imprescindibles<\/strong>, despr\u00e9s d\u2019haver ells mateixos problematitzat, estigmatitzat, destrossat el sistema educatiu i haver-lo convertit en una realitat esperp\u00e8ntica, en una grotesca caricatura de no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8. Els pol\u00edtics, al seu torn, han aconseguit tamb\u00e9 el seu objectiu fonamental: assegurar-se un vot captiu d\u2019extracci\u00f3 populista que, segons tot sembla indicar, est\u00e0 \u00e0mpliament consolidat a dues bandes i nom\u00e9s requereix de manteniment. Aix\u00f2 s\u00ed, cal seguir oficiant el simulacre, o el que \u00e9s el mateix, cal seguir amb la com\u00e8dia<\/strong>.<\/p>\n En definitiva, una conxorxa al voltant de la qual s’ha constru\u00eft una estafa monumental, amb infinitat de ramificacions, interessos associats i m\u00e9s fems que als estables d\u2019Augies<\/strong>, que la nostra cr\u00e8dula i hip\u00f2critament timorata societat s’est\u00e0 empassant mansament des de ja fa m\u00e9s de trenta anys. I \u00e9s que res d’aix\u00f2 no hauria pogut tirar endavant sense la complicitat culpable -per activa o per passiva- d’una societat que s\u2019ho ha anat empassant tot sense voler donar-se per assabentada, perqu\u00e8 ja li va b\u00e9 o perqu\u00e8 aix\u00ed ho vol creure.<\/p>\n La trama de l\u2019engany est\u00e0 tan ben pensada que fins i tot t\u00e9 les corresponents v\u00e0lvules d’escapament: cada tres anys, amb la publicaci\u00f3 de l’informe PISA, l’educaci\u00f3 esdev\u00e9 not\u00edcia durant uns poc dies<\/strong>, apareix als mitjans i la gent es pregunta qu\u00e8 est\u00e0 passant a les escoles davant d’uns resultats tan paup\u00e8rrims. Aleshores es produeix la catarsi de rigor i assistim a l’espectacle dels que posen hip\u00f2critament el crit al cel pels \u00absorprenentment\u00bb p\u00e8ssims resultats educatius. Una grollera teatralitzaci\u00f3, com la de l’inefable capit\u00e0 Renault de la pel\u00b7l\u00edcula Casablanca<\/em> (Michael Curtiz, 1942), quan proclama indignat al mig de la sala de joc que Aqu\u00ed es juga!<\/em><\/strong> i ordena tancar el local, mentre de sota m\u00e0 li estan passant la mordida<\/em>. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s dura un parell o tres de setmanes, com a molt; despr\u00e9s s’obre novament el casino, aqu\u00ed no ha passat res i tal dia far\u00e0 un any.<\/p>\n \u00c9s evident que hi ha culpabilitat, \u00e9s clar que s\u00ed, per part d\u2019uns farsants que mereixerien ser jutjats i condemnats per l\u2019irreversible mal que han fet i segueixen fent, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha per part d\u2019una societat que molt sospitosament va sucumbir tan de bon grat als afalacs i a les impossibles promeses d’uns trapelles de manual. Una societat que va preferir deixar-se fascinar pels cants de sirena d’uns estafadors als quals va lliurar la instrucci\u00f3 dels seus fills. En part \u00e9s comprensible: a qui no li agrada escoltar que tots tenim un geni al nostre interior i que el fill tanoca se\u2019n sortir\u00e0 a l’escola gr\u00e0cies a una nova pedagogia que li far\u00e0 descobrir la llumenera que porta dins? I si despr\u00e9s resulta que de llumenera m\u00e9s aviat poc, doncs aleshores o tots o ning\u00fa: aprovat general i qui dia passa, any empeny. No faltava m\u00e9s!<\/p>\n Com els infeli\u00e7os gamarussos de la ciutat de Hamelin. S\u00ed, la del flautista, les rates i els nens abdu\u00efts<\/strong>. Els seus ciutadans volien lliurar-se de la plaga de rates, per\u00f2 cap ni un de tots ells estava disposat a ficar-s\u2019hi de deb\u00f2 i a embrutar-se les mans en tan enutjosa tasca. Per aix\u00f2 van contractar el pintoresc flautista que tan oportunament s’hi va prestar i que despr\u00e9s va resultar ser un nigromant. I li van oferir el que demanava sense preocupar-se del que comportava investir-lo amb el poder que li conferirien. Total, no li pagarem ni un ral<\/em>, pensaven els molt il\u00b7lusos.<\/p>\n Per\u00f2 el flautista ja sabia des del principi que els cobdiciosos burgesos de Hamelin no pensaven pagar-li per l’eliminaci\u00f3 de les rates. En realitat, l’or prom\u00e8s que li neguen quan el flautista passa factura per haver-los lliurat de les rates no \u00e9s sin\u00f3 la met\u00e0fora de la ren\u00fancia a les seves pr\u00f2pies responsabilitats, i al preu de deb\u00f2 que pagarien per haver-se lliurat a un nigromant l\u2019inter\u00e8s de deb\u00f2 del qual era quedar-se amb els nens del poble. L’impagament \u00e9s el pretext per despr\u00e9s endur-se els nens com s’havia endut les rates. I ja se sap, qui roba un lladre…<\/p>\n M\u00e9s o menys com aqu\u00ed, met\u00e0fores a banda. Amb una societat que es va inhibir i va lliurar a uns br\u00e8tols el poder sobre l’educaci\u00f3. I la demag\u00f2gia, reconeguem-ho, va agradar i va triomfar. Aprovats generals, educaci\u00f3 a la carta, gamificaci\u00f3, prohibit prohibir, tothom \u00e9s bo, t\u00edtols per a tots i a viure que s\u00f3n dos dies; ah, i tot pagat (!)\u2026 un c\u00f2ctel digne de l’illa dels jocs de Pinotxo<\/strong>, i concebuda amb els seus mateixos designis. Qui havia de dir que no? Ning\u00fa, o quatre aixafaguitarres que va ser f\u00e0cil cancel\u00b7lar. I l’invent va tirar endavant entre crits i aplaudiments. Semblava que s\u2019hagu\u00e9s aconseguir la quadratura del cercle educatiu: els fills a l\u2019illa dels jocs de Pinotxo, i els adults m\u00e9s contents que Sancho Panza<\/em> exercint com a governador de l\u2019\u00ednsula Barat\u00e0ria. Per\u00f2 \u00e9s clar, la cosa no podia sortir b\u00e9 perqu\u00e8 no es pot matar tot el que \u00e9s gras: la quadratura del cercle va resultar ser una quimera, l\u2019illa dels jocs de Pinotxo ja sabem com acabava i la broma de l\u2019\u00ednsula Barat\u00e0ria tamb\u00e9. I com sempre, a rebre els mateixos. Ho va descriure l\u00facidament ja fa anys el gran Gregorio Mor\u00e1n<\/strong>[1]<\/a>: \u201cel m\u00e9s dolor\u00f3s de la derrota de l’ensenyament p\u00fablic \u00e9s que l’han liquidat els que m\u00e9s l’haurien necessitat<\/em>\u201d.<\/p>\n I quan \u00e9s massa evident que la cosa no funciona i ja no es pot amagar que alumnes de 14 anys no saben fer l’O amb un canut, es posa en marxa el pla B<\/strong>: si s’han de reduir els continguts i rebaixar els nivells d’exig\u00e8ncia fins a l\u00edmits grotescs, es fa i punt. El relat pedag\u00f2gic ja aportar\u00e0 la deguda cobertura: aprendre no \u00e9s l\u2019important, sin\u00f3 aprendre a aprendre; Per a qu\u00e8 ensenyar continguts si tot \u00e9s a internet i ja tenim la IA, que faculta els nens per a aprendre el que els faci falta quan vulguin? No estem democratitzant el coneixement donant a tothom acc\u00e9s a internet? De qu\u00e8 serveix memoritzar? L’escola no \u00e9s per aprendre, sin\u00f3 per interactuar socialment i ser feli\u00e7 i bla, bla, bla\u2026<\/p>\n Com \u00e9s possible que una societat pugui caure en un parany tan groller i es lliuri a uns discursos la naturalesa tramposa dels quals salta a la vista? I com pot ser que aquest relat d\u2019\u00e8xit en educaci\u00f3, a qualsevol que el sostingu\u00e9s per a qualssevol altres \u00e0mbits de l\u2019activitat humana se\u2019l prendria per ximplet i seria la riota de qualsevol amb un m\u00ednim de sentit com\u00fa.<\/p>\n Totes aquestes coses s\u00f3n les que en petit comit\u00e8 gaireb\u00e9 tothom comenta xiuxiuejant-les confidencialment, com una veritat profunda tan coneguda com silenciada, tan certa com proscrita. El que tothom sap, per\u00f2 ning\u00fa no s’atreveix a dir p\u00fablicament.<\/p>\n Ja va sent hora de dir prou i denunciar l\u2019engany. Per\u00f2 haur\u00e0 de ser la societat; ni els pol\u00edtics, ni els pedag\u00f2crates, ni els mitjans de comunicaci\u00f3 amb el cul llogat -gaireb\u00e9 tots- no ho faran pas. Per a ells l’important \u00e9s que continu\u00ef la funci\u00f3, perqu\u00e8 si s’acaba l\u2019espectacle, s’acaba el negoci, i si s’acaba el negoci, llavors se\u2019ls acaba la festa. Mentrestant, seguim per a bingo\u2026<\/p>\n ___<\/p>\n [1]<\/a> Gregorio Mor\u00e1n, La derrota m\u00e1s sentida,<\/em> Sabatinas intempestivas, La Vanguardia 13\/09\/2010. https:\/\/secundaria.info\/portal\/article.php?sid=20100913074734#cmtx_comments<\/a><\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Foto: El flautista de Hamel\u00edn \/ Wikipedia. Autor: Augustin von Moersperg Llic\u00e8ncia Creative Commons Xavier Mass\u00f3 Podem discutir si el problema educatiu que patim \u00e9s estructural o conjuntural, si \u00e9s sist\u00e8mic o focal, si estem al davant d’un error conceptual d\u2019obstinada contum\u00e0cia o de la mala aplicaci\u00f3 d’una teoria tan perfecta que […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":37301,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[245],"tags":[],"class_list":["post-37288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada-ca"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Xavier-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\n