![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Xavier Mass\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n Tot i haver estar posteriorment matisada per l\u2019OCDE, la not\u00edcia que la caiguda a PISA<\/strong> era m\u00e9s pronunciada entre els alumnes de fam\u00edlies riques<\/strong> que entre els de fam\u00edlies pobres va alegrar el dia d\u2019alguns pobres infeli\u00e7os que es van sentir aix\u00ed m\u00e9s igualats, encara que sigui en ignor\u00e0ncia.<\/p>\n \u00c9s la versi\u00f3 proactivament carrinclona de la justificaci\u00f3 bonista<\/em> que s’addu\u00efa a prop\u00f2sit dels mals resultats en edicions anteriors de PISA: s\u00ed, els resultats seran molt dolents, s’admetia, per\u00f2 tamb\u00e9 som l\u00edders en equitat i els nostres alumnes m\u00e9s feli\u00e7os. Ara ja no ho diuen perqu\u00e8 els resultats no \u00e9s que siguin dolents, sin\u00f3 del pitjoret p\u00e8ssim imaginable i ens estem quedant sense superlatius. Per\u00f2 era veritat: aqu\u00ed la mediocritat est\u00e0 m\u00e9s ben repartida<\/strong> i aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important. Qu\u00e8 sigui el que es reparteix no sembla que sigui un problema. Ser\u00e0 que mal de molts\u2026<\/p>\n Hi ha paraules el significat de les quals s’ha anat desgastant progressivament pel seu \u00fas irresponsable i tendenciosament aprofitat, fins acabar diluint-se en la inconcreci\u00f3. \u00c9s llavors quan qualsevol pot vindicar-s’hi i alhora escombrar cap a casa. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat amb el terme equitat<\/em><\/strong>. Arribats a aquest punt, no ens queda m\u00e9s remei que, com deia l’atrabiliari sicari de la pel\u00b7l\u00edcula Airbag[1]<\/strong><\/a><\/em>, tornar al \u00abconcepte\u00bb<\/strong>, i a veure qu\u00e8 hi trobem. Aix\u00ed, doncs, a qu\u00e8 ens referim quan parlem d’equitat en educaci\u00f3?<\/p>\n Assumit el dret universal a l’educaci\u00f3 i el principi d’igualtat d’oportunitats, la q\u00fcesti\u00f3 es planteja en termes de com aquest principi, que tothom assegura desitjar i garantir, es duu a terme de manera efectiva. I \u00e9s aqu\u00ed on apareix l’equitat quant a concreci\u00f3 de la igualtat d’oportunitats i com propiciar-la i assegurar-la, des d’una perspectiva de gesti\u00f3 de la governan\u00e7a. Ara b\u00e9. Si no s’entra per a res en les q\u00fcestions escolars o acad\u00e8miques, aleshores resulta que s\u00f3n els curr\u00edculums el que, posem pel cas, queden subordinats al criteri d’equitat<\/strong>, o qualssevol altres aspectes propis de les institucions educatives; cosa que, per cert, obre les portes a la possibilitat de parlar amb pretensions de serietat de coses tan poc serioses com ara per exemple \u00abcurr\u00edculums no equitatius\u00bb, tot incorrent en un absurd no gens inversemblant, sin\u00f3 tot al contrari: ja hi som atrapats.<\/p>\n Per\u00f2 no precipitem els esdeveniments. El debat educatiu sobre la concreci\u00f3 de la igualtat d’oportunitats es produeix al voltant de l’equitat pel que fa a la seva aplicaci\u00f3 en un model educatiu que es d\u00f3na per descomptat, \u00e9s a dir, que no es q\u00fcestiona m\u00e9s enll\u00e0 que no generi inequitat. Una cosa aix\u00ed com discutir com es reparteix el past\u00eds sense abans comprovar si est\u00e0 enverinat.<\/p>\n Amb aix\u00f2, l’equitat, entesa com el requeriment de la distribuci\u00f3 de la qualitat educativa[2]<\/strong><\/a><\/em>, s\u2019esdev\u00e9 un tema central la correcta i justa aplicaci\u00f3 del qual s’associa a l’obtenci\u00f3 de l’\u00e8xit educatiu. Una infer\u00e8ncia v\u00e0lida en si mateixa, per\u00f2 que no va m\u00e9s enll\u00e0 del seu estricte \u00e0mbit d’abast pel que fa a la seva aplicaci\u00f3 en el context d’un model educatiu que s\u2019ha donat com a descomptat per endavant, cosa que deixa a l’aire la pr\u00f2pia noci\u00f3 d’\u00e8xit educatiu, signifiqui aix\u00f2 el que signifiqui, i que no va m\u00e9s enll\u00e0 de la seva fase te\u00f2rica i es queda en merament testimonial. En altres paraules, l’equitat \u00e9s el criteri pel qual es regeix l’aplicaci\u00f3 de quelcom que pot ser bo o dolent, desitjable o indesitjable, abundant o esc\u00e0s\u2026 sense que hom pressuposi cap valoraci\u00f3 del que s’est\u00e0 aplicant sota aquest criteri. I, la veritat, vistos els resultats que presenta el nostre sistema educatiu, apel\u00b7lar a l’equitat com a consol sona a beneiteria entranyable, o a pur cinisme<\/strong>.<\/p>\n Al dret a l’educaci\u00f3 li \u00e9s inherent la igualtat d’oportunitats, i aquesta requereix en la seva realitzaci\u00f3 efectiva garanties d’equitat. Fins aqu\u00ed tot sembla molt clar. De fet, el problema sorgeix per una inversi\u00f3 de les prioritats i subordinacions. Si el que prioritzem \u00e9s l’equitat sense m\u00e9s ni m\u00e9s, obviant all\u00f2 acad\u00e8mic i considerant els curr\u00edculums i els continguts com a subordinats a aquesta equitat, llavors estem invertint l’ordre de les coses, tot prioritzant all\u00f2 que era subordinat. Perqu\u00e8 l’equitat no \u00e9s anterior a l’educaci\u00f3, sin\u00f3 l’exig\u00e8ncia de la seva efectiva realitzaci\u00f3 com a dret en un context d\u2019igualtat real d\u2019oportunitats. En cas contrari, estar\u00edem entenent l’equitat com un dret subjectiu i equ\u00edvoc en funci\u00f3 de la pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 de cadasc\u00fa i els seus centres preferents d’atenci\u00f3.<\/p>\n Vegem doncs les entrades que el diccionari de la RAE ens d\u00f3na del terme equitat i quines s\u00f3n aplicables a l’\u00e0mbit educatiu:<\/p>\n 1) Igualtat d\u2019\u00e0nim.<\/p>\n 2) Bondadosa temper\u00e0ncia habitual, propensi\u00f3 a deixar-se portar, o fallar, pel sentiment del deure o de la consci\u00e8ncia, m\u00e9s aviat que per les prescripcions rigoroses de la just\u00edcia o pel text terminant de la llei.<\/p>\n 3) Just\u00edcia natural, per oposici\u00f3 a la lletra de la llei positiva.<\/p>\n 4) Moderaci\u00f3 en els preus de les coses o en les condicions dels contractes.<\/p>\n 5) Disposici\u00f3 que mou a donar a cadasc\u00fa el que mereix.<\/p>\n Sembla clar que com a m\u00ednim les accepcions 2), 3) i 5) s\u00f3n susceptibles d’entendre’s educativament, i tamb\u00e9 que en totes s’al\u00b7ludeix a algun tipus de correcci\u00f3 extr\u00ednseca d’un estat de coses donat. Una correcci\u00f3 que pressuposa alguna forma de desigualtat, desequilibri o injust\u00edcia en les condicions que es donen entre els diferents agents implicats, sobre la qual s’actua per corregir-la en els termes desitjats. Un criteri d’aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la llei emanada del dret, una adaptaci\u00f3 ad hoc del dret inalienable a la igualtat d’oportunitats i, per tant, mai m\u00e9s enll\u00e0 o al marge d’aquesta.<\/p>\n Ara vegem qu\u00e8 s’ent\u00e9n per equitat educativament parlant<\/strong>. En aquest cas d\u2019acord amb el t\u00edtol ja referenciat del mateix L\u00f3pez Rup\u00e9rez, que ens remet a M. J. Bowman[3]<\/a> i que transcrivim textualment[4]<\/a> :<\/p>\n 1) Proporcionar el mateix nivell d’educaci\u00f3 a tothom.<\/p>\n 2) Conduir tothom a un mateix nivell de compet\u00e8ncia cognitiva.<\/p>\n 3) Conduir tothom a un cert nivell m\u00ednim, per\u00f2 com\u00fa.<\/p>\n 4) Fer que cadasc\u00fa rebi tota l’educaci\u00f3 que li permeti fer totes les seves potencialitats.<\/p>\n 5) Proporcionar els recursos educatius als individus per la seva capacitat de fer-ne un \u00fas \u00fatil.<\/p>\n 6) Proporcionar a tots les mateixes oportunitats de partida, sigui el que sigui el que sobrevingui despr\u00e9s.<\/p>\n 7) Imposar que, per a tots els nivells del sistema educatiu, tots els grups (sexes, \u00e8tnies, classes socials, etc.) estiguin representats proporcionalment segons la import\u00e0ncia demogr\u00e0fica.<\/p>\n Salta a la vista que equitat es pot entendre de maneres molt diferents, \u00e0dhuc dif\u00edcilment combinables i fins i tot incompatibles. Com a conjunt, el que tenim \u00e9s una amalgama heter\u00f2clita en qu\u00e8 la prioritzaci\u00f3 de qualsevol dels seus elements obra necess\u00e0riament en detriment de la resta. A m\u00e9s de deixar la igualtat d\u2019oportunitats seriosament compromesa.<\/p>\n En tot cas, si admetem que l’equitat ha de ser un principi subordinat a la igualtat d’oportunitats, de la qual emana, aleshores hi trobem al llistat de Bowman<\/strong> una cosa for\u00e7a interessant i reveladora: mentre que les accepcions quarta, cinquena i sisena indiquen una concepci\u00f3 de l’equitat basada en la igualtat d’oportunitats entesa com a punt de partida, la primera, segona, tercera i setena, en canvi, apunten cap una igualtat d\u2019oportunitats entesa com a punt d’arribada, en alguns casos fins i tot m\u00e9s com un dret col\u00b7lectiu que no pas individual.<\/p>\n Sens dubte hi ha un problema d’incompatibilitat ontol\u00f2gica entre ambd\u00f3s conceptes d’igualtat d’oportunitats, per\u00f2 no nom\u00e9s es tracta d’aix\u00f2. Si prenem en conjunt les quatre definicions que entenen la igualtat d\u2019oportunitats<\/strong> com a punt d\u2019arribada veurem que tamb\u00e9 s\u00f3n en la majoria de casos incompatibles entre si<\/strong>, a m\u00e9s de multiplicables indefinidament. Les seves respectives exig\u00e8ncies impl\u00edcites, a m\u00e9s, alteren substantivament la pr\u00f2pia idea de sistema educatiu en els seus fins i funcions.<\/p>\n En definitiva, la igualtat d’oportunitats en educaci\u00f3 no nom\u00e9s no sembla ser la mateixa segons la considerem com a punt de partida o d’arribada, sin\u00f3 que, en el cas d’entendre-la com a punt d’arribada, aleshores est\u00e0 subordinada necess\u00e0riament al criteri d’equitat que s’adopti. No \u00e9s aix\u00ed, en canvi, o ho \u00e9s en grau molt menor i conciliable, si prenem en conjunt les definicions que cauen del costat de la igualtat d’oportunitats com a punt de partida, que presenten un grau m\u00e9s alt de compatibilitat entre elles, a m\u00e9s d’estar clarament jer\u00e0rquicament subordinades al principi d’igualtat d’oportunitats.<\/p>\n No cal dir que el model d\u2019igualtat d\u2019oportunitats que avui dia s\u2019est\u00e0 aplicant \u00e9s el de la seva consideraci\u00f3 com a punt d\u2019arribada, \u00e9s a dir, i com es deia abans, a la cambodjana: l\u2019important \u00e9s que el repartiment sigui equitatiu; qu\u00e8 s\u2019hi reparteixi \u00e9s indiferent, i que el terme equitat hagi estat completament tret de context, tamb\u00e9. Aix\u00ed doncs, la propera vegada que algun pedag\u00f2crata ens parli del sistema educatiu tant equitatiu que tenim, posem-ho en quarantena. Ja n\u2019hi ha prou de donar-nos gat per llebre. I compte, no tot \u00e9s equitat per m\u00e9s que aix\u00ed en diguin<\/strong>, ni encara que els rics tamb\u00e9 suspenguin.<\/p>\n ___<\/p>\n [1]<\/a> Airbag<\/em>, Juanma Bajo Ulloa (1997)<\/p>\n [2]<\/a> F. L\u00f3pez Rup\u00e9rez, La gobernanza de los sistemas educativos. Fundamentos y orientaciones<\/em>, Narcea (2021)<\/p>\n [3]<\/a> M. J. Bowman, Education and oportunyty<\/em>, Oxford Revieew of Educationa, 1.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Xavier-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n