{"id":36919,"date":"2026-10-02T08:44:13","date_gmt":"2026-10-02T06:44:13","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=36919"},"modified":"2026-10-02T09:53:17","modified_gmt":"2026-10-02T07:53:17","slug":"30-anys-de-logse-o-lexperiment-davito-carrascal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/30-anys-de-logse-o-lexperiment-davito-carrascal\/","title":{"rendered":"30 anys de LOGSE o l\u2019experiment d\u2019Avito Carrascal"},"content":{"rendered":"

Imatge creada per IA.<\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Felipe de Vicente<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La Ley Org\u00e1nica de Ordenaci\u00f3n General del Sistema Educativo<\/em> (LOGSE<\/strong>) es va publicar al BOE el 4 d’octubre del 1990<\/strong>, per\u00f2 la seva implantaci\u00f3 va ser progressiva. Fins al curs 1996-97 no se’n va generalitzar la seva implantaci\u00f3. Aquest curs van desapar\u00e8ixer l’antiga EGB i el BUP. Els alumnes que aquell any haurien \u2018haver fet 7\u00e8 d’EGB van passar tots a cursar el primer de l’ESO. Tots els nascuts a partir del 1986 han seguit el pla LOGSE. D\u2019aix\u00f2 en fa ara 30 anys<\/strong>.<\/p>\n

Uns quants anys abans, el 1902, Miguel de Unamuno<\/strong> va publicar una novel\u00b7la curta titulada Amor y Pedagog\u00eda<\/em>. S’hi narra l’intent de Don Avito Carrascal<\/strong>, un intel\u00b7lectual racionalista, d’engendrar un fill per educar-lo d’acord amb els criteris de la pedagogia moderna. La seva intenci\u00f3 \u00e9s fer del pobre Apolodoro<\/em>, el seu fill conillet d’\u00cdndies, un geni.<\/p>\n

En llegir la novel\u00b7la, el lector avesat en la situaci\u00f3 de l’ensenyament a Espanya no pot sin\u00f3 recon\u00e8ixer Unamuno com un dels cr\u00edtics del que, amb el temps, s\u2019esdevindria un nou Avito: la LOGSE. La pretensi\u00f3 era la mateixa: fer del sistema educatiu espanyol un camp experimental per formar milions de nous ciutadans convertits en genis competencials, en nens i adolescents dotats de grans capacitats per a realitzar una an\u00e0lisi cr\u00edtica de la realitat, dotats de sentiments feministes, antisexistes, solidaris, mediambientalistes, c\u00edvics, sense prejudicis de g\u00e8nere, naturistes, internacionalistes, antiracistes, inclusius i tot all\u00f2 que Don Avito anomenava pedagogia sociol\u00f2gica<\/strong>. Per\u00f2 sabran qui va ser Unamuno?<\/p>\n

L’encarregat per Don Avito d\u2019educar el seu fill Apolodoro \u00e9s un tal Fulgencio Entrambosmares, que, segons l’autor, professava un sant odi, un odium philosoficum<\/em> al sentit com\u00fa. Els sona aquesta incompatibilitat entre la LOGSE i el sentit com\u00fa<\/strong>? Si en la comparaci\u00f3 Don Avito \u00e9s la LOGSE (o els seus autors), Don Fulgencio representa els culs-de-ciri pedag\u00f2gics que al llarg dels anys han estat la gran corretja de transmissi\u00f3 per imposar el logsisme a les aules, inclosos els dos grans sindicats UGT i CCOO<\/strong> que van rebre entusiasmats la LOGSE.<\/p>\n

De totes maneres, Don Fulgencio s’adona de la dificultat de l’experiment de Don Avito i en un moment de lucidesa es refereix a les idees<\/em>, ideotes, ideetas, ideasses, pseudo-idees<\/em> i ideodes<\/em> de Don Avito, per\u00f2 malgrat tot, segueix fent-se c\u00e0rrec de l’educaci\u00f3 d’Apolodoro<\/em>. Qu\u00e8 tal si fem el rep\u00e0s de les idees<\/em>, ideotes, ideetas, ideasses, pseudo-idees<\/em> \u00a0i ideodes<\/em> que ens han portat la LOGSE i lleis posteriors?<\/p>\n

Comencem per les dues grans idees mare de tota l’anomenada Reforma: la comprensivitat i el constructivisme<\/strong>. L’escola comprensiva \u00e9s la que no t\u00e9 distincions: tots els alumnes, independentment de les seves capacitats o interessos, s\u00f3n a la mateixa aula, cursant el mateix curr\u00edculum fins als 16 anys. Derivades de la comprensivitat: promoci\u00f3 autom\u00e0tica, avaluaci\u00f3 per cicles i no per cursos, Batxillerat de dos anys, res de qualificacions num\u00e8riques\u2026<\/p>\n

El constructivisme t\u00e9 les seves arrels a Piaget<\/strong>, que va utilitzar, en alguns dels seus darrers escrits, el mateix terme de \u00abconstructivisme\u00bb. C\u00e9sar Coll, que estava a l’equip del Ministeri d’Educaci\u00f3 en elaborar-se la LOGSE, ha resumit el concepte de constructivisme en aquestes paraules: la concepci\u00f3 constructivista de l’aprenentatge i de l’ensenyament postula que aprendre consisteix fonamentalment a construir significats i atribuir sentit al que s’apr\u00e8n i fer que els alumnes duguin a terme aquest proc\u00e9s de construcci\u00f3 de significats i d’atribuci\u00f3 de sentit a partir de la seva experi\u00e8ncia personal\u00a0 i dels coneixements, sentiments i actituds amb els que s\u2019apropen als continguts i les activitats escolars. Diria avui alguna cosa diferent Don Avito?<\/p>\n

A partir d’aquestes idees mare, va venir una cascada d’ideotes que tot el professorat va haver d’assumir (tot i que no les entenguessin b\u00e9):<\/p>\n

Aprenentatge significatiu.<\/p>\n

Disseny curricular: primer, segon i tercer nivell de concreci\u00f3.<\/p>\n

Projecte curricular.<\/p>\n

Programaci\u00f3 d\u00b4aula.<\/p>\n

Concreci\u00f3 del curr\u00edculum a l’aula que es resumeix aix\u00ed:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I, a tot aix\u00f2, va seguir una burocr\u00e0cia asfixiant. I una pl\u00e8iade d’arribistes que van fer el seu agost dedicant-se a predicar la nova pedagogia en cursos, cursets, documents i ben pagats llocs de treball als m\u00faltiples xiringuitos<\/em> que les administracions educatives van crear sota el paraig\u00fces de la LOGSE. Tot sigui per fer d’Apolodoro<\/em>, \u00e9s a dir als alumnes espanyols, els destinataris de la seva revoluci\u00f3 pedag\u00f2gica.<\/p>\n

Quan ja est\u00e0vem assimilant la bateria de conceptes nous, d’\u00fas obligat en claustres, avaluacions i reunions de tota mena, aparegu\u00e9 el 2002 l’OCDE<\/strong> (Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic) i va llan\u00e7ar l’anomenat projecte DESECO<\/strong> (Definici\u00f3 i Selecci\u00f3 de Compet\u00e8ncies). \u00c9s a dir, tota aquesta verborrea costosament assumida els primers anys LOGSE ja s’ha quedat vintage<\/em>. Ara ha arribat el moment de les anomenades compet\u00e8ncies. Una pedagogia es resumeix aix\u00ed:<\/p>\n