{"id":36455,"date":"2026-09-18T08:25:38","date_gmt":"2026-09-18T06:25:38","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=36455"},"modified":"2026-09-18T08:33:15","modified_gmt":"2026-09-18T06:33:15","slug":"150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/","title":{"rendered":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol"},"content":{"rendered":"

Residencia de Estudiantes, <\/em>Madrid. \/ Fotografia: Luis Garc\u00eda, CC BY-SA 3.0 es, https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=36701368<\/a><\/p>\n

Fotografies: Fundaci\u00f3n Ortega Mara\u00f1\u00f3n, Instituto Norteamericano de Madrid, Residencia de Estudiantes.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Felipe de Vicente<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l’institucionisme. El mateix krausisme<\/strong> ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s<\/strong>, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch<\/em> (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia. M\u00e9s cr\u00edtic, Juan Valera<\/strong> dedica una novel\u00b7la al krausisme: Asclepigenia (<\/em>1878), dona que va estar enamorada de Procle, prototip de krausista trist, eixut i mal vestit.<\/p>\n

Ara triomfa el positivisme que influeix a la filosofia krausista: els grans temes metaf\u00edsics i religiosos passen a un segon terme. La Ci\u00e8ncia ocupa el primer lloc i, amb aquesta, l\u2019educaci\u00f3. Tamb\u00e9 hi ha un element nou: la fascinaci\u00f3 pel m\u00f3n anglosax\u00f3, especialment l’educaci\u00f3 anglesa. Giner pren contacte amb aquest m\u00f3n a trav\u00e9s del seu amic Gumersindo de Azc\u00e1rate<\/strong>, la segona dona del qual \u00e9s d’ascend\u00e8ncia brit\u00e0nica. Per\u00f2 els que m\u00e9s el familiaritzen amb els costums british<\/em> s\u00f3n els Ria\u00f1o<\/strong>, Juan Francisco i Emilia<\/strong>, amics dels Azc\u00e1rate. Aquesta dona \u00e9s la que introdueix Giner a l’admiraci\u00f3 per la cultura anglesa. Els Ria\u00f1o, a les seves cases de Toledo i Madrid viuen a l’anglesa. A Giner li encanta compartir estades amb ells i \u00e9s assidu al sal\u00f3 de la senyora Emilia. El prosaic, mediocre i fins i tot xavac\u00e0 ambient de la societat madrilenya sucumbeix davant els encants del refinat way of life<\/em> dels Ria\u00f1o. Giner va acabar parlant i escrivint correctament en angl\u00e8s.<\/p>\n

Giner deia que a Alemanya es formen els savis i a Anglaterra els cavallers<\/strong>. Per aix\u00f2 no deixa d’animar els seus que viatgin a Anglaterra, sobretot per con\u00e8ixer el model educatiu angl\u00e8s i no precisament el de les escoles p\u00fabliques, m\u00e9s aviat el dels elegants internats, amb especial inter\u00e8s als Colleges<\/em> d’Oxford<\/strong>. Fins a tal punt quallen a Giner els costums anglesos que al seu esmorzar no hi falta el porridge,<\/em> que el complementa amb sopes d’all.<\/p>\n

El 98 marca una fita pol\u00edtica a Espanya i a l’institucionisme. Giner no va participar mai de forma directa en pol\u00edtica, no va ser diputat ni senador, per\u00f2 molts institucionistes van ser coneguts pol\u00edtics de l\u2019\u00e8poca. El primer de tots: Joaqu\u00edn Costa<\/strong>, a qui Giner va ajudar en els dif\u00edcils primers passos a Madrid donant-li feina a la Instituci\u00f3. El costisme deu molt a l’institucionisme. Moret<\/strong> i Montero R\u00edos<\/strong> eren institucionistes i van ocupar la presid\u00e8ncia del govern.<\/p>\n

L’institucionisme tenia un projecte per regenerar Espanya. El projecte del liberalisme espanyol. El que Vicente Cacho<\/strong>, el primer gran expert en la Instituci\u00f3, ha anomenat la \u201cmoral de la Ci\u00e8ncia\u201d. Enfront de la moral revolucion\u00e0ria de socialistes i anarquistes o de la moral tradicionalista del carlisme, els liberals (la tercera Espanya) oferia una soluci\u00f3 alternativa: l’educaci\u00f3 com a instrument transformador. Per\u00f2 no nom\u00e9s la idea de portar l’escola a tots els racons, hi ha alguna cosa m\u00e9s: la necessitat de formar una elit de cient\u00edfics i intel\u00b7lectuals ben formats a universitats estrangeres que actualitzin la universitat espanyola i formin una classe dirigent capa\u00e7 de substituir els pol\u00edtics corruptes del caciquisme.<\/p>\n

Els institucionistes van tenir especials relacions amb el Partit Liberal i, posteriorment, tamb\u00e9 amb el Reformista fundat per Melquiades \u00c1lvarez<\/strong> el 1912. En certa manera representava una s\u00edntesi dels ideals regeneradors dels institucionistes: una democratitzaci\u00f3 de la Monarquia. Una monarquia a l’anglesa. De moment, no caldria rec\u00f3rrer a la rep\u00fablica si el Rei est\u00e0 disposat a canviar la Constituci\u00f3. En aquest projecte hi ser\u00e0 inicialment Aza\u00f1a<\/strong>, que aviat l’abandonar\u00e0, i, sobretot, Ortega<\/strong>, que es llan\u00e7a a la pol\u00edtica amb la seva Liga para la Educaci\u00f3n Pol\u00edtica<\/em> (1913) i el seu llibre Meditaciones del Quijote<\/em> (1914), punt germinal del que s’ha anomenat generaci\u00f3 de 1914. A m\u00e9s, admira Giner, a qui considera un \u201csant laic\u201d. Melquiades \u00c1lvarez<\/strong> era catedr\u00e0tic de la Universitat d’Oviedo, on hi havia el nucli de krausistes m\u00e9s important despr\u00e9s de Madrid. Leopoldo Alas \u201cClarin\u201d<\/strong>, catedr\u00e0tic d’Oviedo, havia estat deixeble de Giner a qui tenia en gran estima.<\/p>\n

A trav\u00e9s de pol\u00edtics afins, l’institucionisme anir\u00e0 aconseguint algunes de les seves finalitats. El 1900 es crea el Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts, pel govern presidit pel conservador Silvela. Aquesta era una de les velles reivindicacions de l\u2019institucionalisme. S’ha elogiat molt la tasca educativa de la Segona Rep\u00fablica, com si abans no s’hagu\u00e9s fet res. \u00c9s fals. L\u2019obra d\u2019aquest Ministeri no va ser escassa. Es van reformar els estudis de Magisteri, es va crear la Inspecci\u00f3 d’Ensenyament Primari (instrument molt important), els mestres van deixar de dependre dels ajuntaments (que pagaven tard i malament) van passar a ser funcionaris de l’Estat, es va facilitar una carrera professional per a ells i es van anar creant moltes escoles, evidentment menys de les necess\u00e0ries.<\/p>\n

Per\u00f2 la gran obra del Ministeri aquests anys, inspirada per Giner, va ser la Junta de Ampliaci\u00f3n de Estudios e Investigaciones Cient\u00edficas<\/em><\/strong> creada pel ministre Amalio Gim\u00e9nez <\/strong>el 1907. Des de feia anys ja es concedien beques per a estudis tant dins d’Espanya com per a l’estranger. Ara es creava un organisme espec\u00edfic no nom\u00e9s per enviar pensionats a altres universitats sin\u00f3 tamb\u00e9 per fomentar la investigaci\u00f3 cient\u00edfica a Espanya. Si algun lector t\u00e9 curiositat, al final de l\u2019article t\u00e9 una llista d\u2019alguns dels becats per la Junta.<\/p>\n

La Junta volia contribuir a la modernitzaci\u00f3 cient\u00edfica del pa\u00eds, molt endarrerit respecte als europeus m\u00e9s avan\u00e7ats. Per aix\u00f2 va comen\u00e7ar becant estudiants i professors per tal que ampliessin coneixements a l’estranger. El 1910 es van concedir les primeres beques. El 1936, uns 2000 espanyols havien sortit a les millors universitats estrangeres per ampliar estudis. El primer president del Patronat de la Junta va ser Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, Premi Nobel de Medicina 1906, que en va ser el president fins al 1934, tot i que li va dedicar poc temps. No provenia del krausisme ni hi simpatitzava. El secretari de la Junta i veritable \u00e0nima de la instituci\u00f3 va ser Jos\u00e9 Castillejo<\/strong> (1877-1945), krausista deixeble de Giner, a qui va con\u00e8ixer a la Universitat de Madrid, i que el va proposar per al c\u00e0rrec, que va exercir durant tot el temps d’exist\u00e8ncia de la Junta. Castillejo \u00e9s el prototip d’intel\u00b7lectual institucionista, de fam\u00edlia burgesa, cosa que li permet estudiar Dret fins aconseguir una c\u00e0tedra de Dret Rom\u00e0. I casat, \u00e9s clar, amb una anglesa, Irene Claremont<\/strong> que, amb el temps, va arribar a ser una reputada psic\u00f2loga.<\/p>\n

La capacitat organitzativa de Castillejo aviat es va concretar en noves iniciatives vinculades a la Junta, en crear nous organismes de recerca pr\u00f2piament nacionals i que haurien de contribuir a la recerca cient\u00edfica pr\u00f2pia gr\u00e0cies a les aportacions dels pensionats a l’estranger. Aquestes van ser les principals creacions de la Junta:<\/p>\n

Centro de Estudios Hist\u00f3ricos<\/em>, creat el 1910, dirigit per Men\u00e9ndez Pidal i que va comptar amb diverses seccions dedicades a la Llengua Espanyola, Lleng\u00fces Cl\u00e0ssiques, Literatura, Art i Hist\u00f2ria<\/p>\n

Instituto Nacional de Ciencias F\u00edsico Naturales<\/em>, tamb\u00e9 creat el 1910, dirigit per Ram\u00f3n y Cajal. En aquest Institut es van integrar el Museu de Ci\u00e8ncies Naturals; l’Institut de F\u00edsica i Qu\u00edmica, dirigit per Blas Cabrera<\/strong>; el Museu d\u2019Antropologia i el Laboratori d\u2019Investigacions Biol\u00f2giques.<\/p>\n

Asociaci\u00f3n de Laboratorios<\/em>, creada el 1910, dirigida per Leonardo Torres Quevedo, <\/strong>per a aconseguir la col\u00b7laboraci\u00f3 entre diversos laboratoris que ja existien.<\/p>\n

Altres organismes vinculats a la Junta van ser: el Seminario de Matem\u00e0ticas<\/em>, la Comisi\u00f3n Paleontol\u00f3gica y Prehist\u00f3rica <\/em>i la Escuela Espa\u00f1ola<\/em> a Roma per a Arqueologia i Hist\u00f2ria.<\/p>\n

\"\"
Esquerra: la primera seu de l\u2019Institut Internacional Boston, cedit a la JAEW per a la primera resid\u00e8ncia d\u2019estudiants i, definitivament, Residencia de Se\u00f1oritas<\/em>. Actualment Fundaci\u00f3n Ortega Mara\u00f1\u00f3n. <\/em>El Pavell\u00f3 de la dreta \u00e9s una ampliaci\u00f3 dels anys 30. Al solar adjacent (dreta) es va construir no imponent nova seu de l\u2019Institut Internacional Boston, on hi hagu\u00e9 l\u2019Instituto Escuela <\/em>entre 1918 i 1928 i, a partir d\u2019aquesta data, tamb\u00e9 va ser Residencia de Se\u00f1oritas<\/em>. Actualment \u00e9s l\u2019Institut Internacional Nord-americ\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2, sens dubte, la creaci\u00f3 m\u00e9s singular i coneguda de la JAE ser\u00e0 la Residencia de Estudiantes<\/em><\/strong>, creada el 1910. S’instal\u00b7lar\u00e0 amb quinze residents a un xalet del carrer Fortuny, propietat de l’Institut Internacional de Boston, dirigit per unes animoses missioneres protestants nord-americanes, que el cediran a la Junta para la Residencia<\/em> fins que es va traslladar a Los Altos del Hip\u00f3dromo, <\/em>al final \u00a0del carrer Serrano, la Colina de los Chopos<\/em>, com l’anomenar\u00e0 Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez<\/strong>, un hoste ocasional de la resid\u00e8ncia. El seu director fins al final (1936) ser\u00e0 Alberto Jim\u00e9nez Fraud<\/strong> (1883-1964), un altre home sortit del grup institucionista. Se\u00f1orito<\/em> malagueny, Jim\u00e9nez Fraud arriba a Madrid el 1905 amb una carta de recomanaci\u00f3 per a Giner, malagueny tamb\u00e9. Aviat entrar\u00e0 al cercle \u00edntim de Giner i del seu successor al capdavant de la Instituci\u00f3, Manuel Bartolom\u00e9 Coss\u00edo<\/strong>, casant-se amb una filla d’aquest, Natalia, a qui tamb\u00e9 havien enviat a Anglaterra perqu\u00e8 agaf\u00e9s maneres de lady<\/em>. Coss\u00edo i Jim\u00e9nez Fraud eren admiradors del sistema brit\u00e0nic d’educaci\u00f3. Jim\u00e9nez Fraud va fer diversos viatges a Anglaterra entre 1907 i 1909. Potser va ser el m\u00e9s dandi de tots.<\/p>\n

El xalet de Fortuny es convertir\u00e0 en la Residencia de Se\u00f1oritas<\/em><\/strong>, l’equivalent femen\u00ed. La seva directora ser\u00e0 Maria de Maeztu<\/strong>, deixeble avantatjada d’Ortega, feminista avant la lettre<\/em> que no prov\u00e9 del krausisme, ja que \u00e9s cat\u00f2lica practicant. Inspirant-se en l’ambient de la Instituci\u00f3, les resid\u00e8ncies volien ser una llar on hi convivien estudiants, professors i homes de la cultura. El model: els Colleges<\/em> brit\u00e0nics. Es valoraven les bones maneres, l’eleg\u00e0ncia i fins i tot un cert refinament. No hi havia luxe a les seves estades, per\u00f2 s\u00ed bon gust. Les taules sempre amb estovalles netes, vaixella i cristalleria comme il faut<\/em>. Com a la casa dels Giner-Coss\u00edo: quan Giner veia una petita taca a les estovalles, ell mateix la netejava.<\/p>\n

Per la Resid\u00e8ncia d’Estudiants va passar el millor de la intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyola del moment: Ortega, Azor\u00edn, Unamuno, D\u2019Ors, Mara\u00f1\u00f3n<\/strong>\u2026 I de l’europea; all\u00ed van donar confer\u00e8ncies: Einstein, Howard Carter, Marie Curie, Keynes, Le Corbusier<\/strong>\u2026 Alguns tamb\u00e9 van passar per la de Senyoretes. A partir del 1913 va funcionar una editorial el primer llibre de la qual va ser les Meditaciones del Quijote<\/em> d’Ortega, publicat el 1914. Hi havia vetllades de m\u00fasica, alguna amb Garc\u00eda Lorca<\/strong> al piano, o de cinema, amb Bu\u00f1uel<\/strong> de comentarista. Educaci\u00f3 exquisida, una mica esnob<\/em>, per a formar l’elit que havia de modernitzar Espanya.<\/p>\n

L’\u00faltima gran creaci\u00f3 dels institucionistes, ja mort Giner (1915), ser\u00e0 l’<\/em>Instituto-Escuela<\/em><\/a>, creat el 1918 i sent ministre d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica Santiago Alba, un dels exponents de l’ala esquerra del liberalisme. Amb aquest centre docent s’aconseguia traslladar a l’ensenyament p\u00fablic el model pedag\u00f2gic de la instituci\u00f3. Cal advertir que, entre el grup de krausistes, sempre hi va haver alguns catedr\u00e0tics d’Institut, per exemple, el germ\u00e0 de Giner, Hermenegildo, destinat durant un temps a Barcelona. Es va instal\u00b7lar al nou edifici constru\u00eft per l’Institut de Boston al solar contigu a la Resid\u00e8ncia de Senyoretes. A m\u00e9s de la formaci\u00f3 dels joves estudiants, l’Institut-Escola perseguia la preparaci\u00f3 de professors per a l’ensenyament secundari, construint un assaig pioner al sistema educatiu espanyol. Tota la metodologia de l’Institut Escola es basava en la seguida a la Instituci\u00f3. Seguint el model de l’Institut-Escola es van crear centres similars a Barcelona, \u200b\u200bVal\u00e8ncia i Sevilla.<\/p>\n

\"\"
La Residencia abans de la Guerra Civil<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El projecte regenerador del liberalisme espanyol va fracassar atrapat entre els dos blocs que van acabar a la Guerra Civil. El 1936, les obres de la Instituci\u00f3 van ser depurades i encara que van seguir els seus directors, el control es va fer m\u00e9s gran. Despr\u00e9s del 18 de juliol, per evitar mals majors, la Resid\u00e8ncia de Senyoretes va enarborar la bandera nord-americana, gr\u00e0cies a la seva relaci\u00f3 amb l’Institut de Boston. A la Resid\u00e8ncia d’Estudiants va onejar el pavell\u00f3 brit\u00e0nic, ja que havia allotjat un grup d’estudiants anglesos. Ortega<\/strong> va c\u00f3rrer a refugiar-s’hi, on uns milicians dirigits per Mar\u00eda Zambrano<\/strong>, el van obligar a signar un document d’adhesi\u00f3 a la Rep\u00fablica. Quan va poder, va fugir d’Espanya. El mateix va fer Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez<\/strong> valent-se de la seva bona relaci\u00f3 amb Aza\u00f1a. Melquiades \u00c1lvarez<\/strong>, amb qui Ortega va fer els primers passos en pol\u00edtica, va ser assassinat per milicians al cap de pocs dies d’iniciar-se la guerra a la pres\u00f3 Model de Madrid.<\/p>\n

Unamuno, que admirava Giner i va arribar a tenir habitaci\u00f3 a la Resid\u00e8ncia per als seus viatges a Madrid, es va referir als \u201clos hunos y los hotros<\/em><\/strong>\u201d. A la Instituci\u00f3 tamb\u00e9 hi va haver \u201chunos y hotros<\/em>\u201d. Als germans Machado, Antonio i Manuel, la guerra els agafa cadasc\u00fa en un b\u00e0ndol diferent. Tots dos van ser alumnes de la Instituci\u00f3. Antonio es va desfer en elogis a l’anarquista L\u00edster mentre que Manuel es va lliurar a Franco. A l’\u00faltim govern de la zona republicana, hi havia un ministre institucionista, ni m\u00e9s ni menys que Bernardo Giner de los R\u00edos, nebot de Don Francisco. A l’altre b\u00e0ndol, al primer govern de Franco, hi havia un altre antic alumne de la Instituci\u00f3: Pedro Gonz\u00e1lez Bueno. Ja es veu que la Instituci\u00f3 no va aconseguir que tots els alumnes fossin bons liberals. Per\u00f2 aix\u00f2 passa fins i tot a les millors fam\u00edlies.<\/p>\n

La Junta de Ampliaci\u00f3n de <\/em>Estudios es va convertir m\u00e9s tard en el Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas<\/em><\/strong>, despr\u00e9s d’una exigent purga de professors. La Residencia de Estudiantes<\/em> va passar a ser resid\u00e8ncia d’investigadors del Consejo<\/em>, fins que, despr\u00e9s d’una remodelaci\u00f3 profunda, va reobrir les portes el 1986 per a convertir-se en centre cultural i resid\u00e8ncia de professors, on he tingut la sort d’allotjar-me diverses vegades. La Residencia de Se\u00f1oritas<\/em> va passar a ser un Col\u00b7legi Major femen\u00ed i, posteriorment, seu de la Fundaci\u00f3 Ortega Mara\u00f1\u00f3n. L’Institut Internacional de Boston va albergar durant la postguerra l’ambaixada dels Estats Units i als anys cinquanta el Colegio Estudio. Mar\u00eda de Maeztu (commocionada per l’assassinat del seu germ\u00e0 Ramiro), Jim\u00e9nez Fraud i Castillejo (a qui buscaven els milicians per matar-lo) van fugir en esclatar la Guerra. Tots tres van morir fora d’Espanya. Tot i que van poder tornar, es van organitzar professionalment fora, amb algun viatge espor\u00e0dic. No hi cabien, ni en una Espanya ni a l\u2019altra.<\/p>\n

S\u00ed, a Espanya hi va haver liberals de deb\u00f2 (n’hi ha?). Va ser un dels primers pa\u00efsos a tenir una Constituci\u00f3 liberal i molt avan\u00e7ada per a l’\u00e8poca. Per\u00f2 a la societat no va quallar una cultura liberal, a difer\u00e8ncia d\u2019Anglaterra. Mara\u00f1\u00f3n ja deia que ser liberal \u00e9s, abans de res, una actitud i aqu\u00ed van florir altres actituds. Els institucionistes formen part de la tradici\u00f3 liberal espanyola que comen\u00e7a amb les Corts de Cadis<\/strong>. No van ser els \u00fanics, per\u00f2 s\u00ed importants. Tots pretenien que Espanya fos una democr\u00e0cia liberal. Almenys, ho van intentar. Des de la terminologia marxista es dir\u00e0 que eren uns burgesos. Per\u00f2 millor ens hauria anat si aquests burgesos liberals s’haguessin imposat a \u201chunos y hotros<\/em>\u201d.<\/p>\n

\"\"
L\u2019autor a l’entrada de la Residencia de Estudiantes.<\/figcaption><\/figure>\n

Aquests articles no haurien estat possibles sense la relaci\u00f3 de l’autor amb el Professor Vicente Cacho Viu<\/strong> (1929-1998), catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria a Barcelona i a la Complutense. Cacho va ser pioner en l’estudi rigor\u00f3s de la Instituci\u00f3, amb la seva obra “La instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza<\/em>. Or\u00edgenes y etapa universitaria<\/em>\u201d. Es va publicar el 1962, quan la Instituci\u00f3 patia encara la maledicci\u00f3 del franquisme. El professor Cacho es va dedicar posteriorment a l’estudi de la hist\u00f2ria intel\u00b7lectual del liberalisme espanyol, encomanant-me aquest inter\u00e8s. No oblido les seves converses a Barcelona i a Madrid, al seu despatx de la Fundaci\u00f3n<\/em> Ortega Mara\u00f1\u00f3n. Ell em va facilitar l’acc\u00e9s a la Fundaci\u00f3 (de la qual va ser patr\u00f3) i una trobada amb Soledad Ortega, filla del mestre i presidenta honor\u00e0ria del Patronat. Agra\u00efment tamb\u00e9 al professor de la Greenwich University <\/em>Esteban Ayala<\/strong> (1938-2018); les seves llargues converses a casa seva a Londres i a Sant Sebasti\u00e0, despr\u00e9s de la seva jubilaci\u00f3, em van ajudar a comprendre el rerefons anglosax\u00f3 de la Instituci\u00f3 i el sistema educatiu en qu\u00e8 s’inspira. Per a l’article he utilitzat sobretot la ingent obra en quatre toms de Jim\u00e9nez Landi<\/strong> sobre \u201cLa Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza y su ambiente\u201d. Sobre el liberalisme espanyol he escrit dos llibres: Viva la Pepa<\/em>. Los Frutos del liberalismo espanyol<\/em> i El catolicismo liberal en Espa\u00f1a<\/em> en qu\u00e8 tracto \u00e0mpliament el krausisme, la Instituci\u00f3 i el seu projecte regeneracionista.<\/p>\n

 <\/p>\n

RELACI\u00d3 D’ALGUNS PENSIONATS PER LA JAE<\/em><\/strong><\/p>\n

(Font: Jos\u00e9 Lu\u00eds Abell\u00e1n, Hist\u00f2ria cr\u00edtica del pensament espanyol, vol. V-2)<\/p>\n

MEDICINA<\/strong><\/p>\n

Severo Ochoa, Francisco Grande Covi\u00e1n, Rodr\u00edguez Lafora, P\u00edo del Rio Ortega, Jim\u00e9nez D\u00edaz, Teofilo Hernando, Isaac Costero, Felipe Jim\u00e9nez de As\u00faa, Luis Calandre, Pedro Ara, La\u00edn Entralgo, Sixto Obrador, Orts Lorca, P\u00e9rez Lorca,\u00a0 Rof Carballo, Varela Gil, Novoa Santos, L\u00f3pez Ibor.<\/p>\n

PEDAGOGIA<\/strong><\/p>\n

Lorenzo Luzurriaga, Manuel Bartolom\u00e9 Cos\u00edo, Jos\u00e9 Castillejo, Lu\u00eds de Zulueta, Rodolfo Llopis, Luis \u00c1lvarez Santullano, Virgilio Hueso, \u00c1ngel Lorca, Rosa Sensat, F\u00e9lix Mart\u00ed Alpera, A. Rubi\u00e9s, Pedro Rosell\u00f3.<\/p>\n

GEOGRAFIA, HIST\u00d2RIA I ART<\/strong><\/p>\n

Eduardo de Hinojosa, Pere Bosch Gimpera, Manuel G\u00f3mez Moreno, Claudio S\u00e1nchez-Albornoz, Ciriaco P\u00e9rez Bustamante: Ram\u00f3n Carande, Manuel de Ter\u00e1n, Castelao, Francisco Esteve, Francisco Murillo y Herrera, El\u00edas Tormo, Gonz\u00e1lez Mart\u00ed, Timoteo P\u00e9rez Rubio, Joaqu\u00edn Folch i Torres, Ernesto Halffter, Ru\u00edz Casaux, Rafael Benedito, Adolfo Salazar, Nicanor Zabaleta, Regino Sainz de la Maza, Conrado del Campo.<\/p>\n

F\u00cdSICA, QU\u00cdMICA, BIOLOGIA i MATEM\u00c0TIQUES<\/strong><\/p>\n

Enrique Moles, BIas Cabrera, Esteban Terradas, Eduardo Hern\u00e1ndez Pacheco, Jos\u00e9 Royo G\u00f3mez, Jos\u00e9 Cuatrecasas, Gabriel Mart\u00edn Cardoso,\u00a0 Julio Rey Pastor.<\/p>\n

FILOSOFIA<\/strong><\/p>\n

Juli\u00e1n Besteiro, Ortega y Gasset, Garc\u00eda Morente, Xabier Zubiri, Bonilla San Mart\u00edn<\/p>\n

LING\u00dcISTES I ESCRIPTORS<\/strong><\/p>\n

Navarro Tom\u00e0s, Juan Corominas, Emili Garcia G\u00f3mez, Antonio Machado, Rafael Alberti, Ram\u00f3n P\u00e9rez d’Ayala.<\/p>\n

\n
M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/h6>\n

150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens<\/a><\/span><\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l’institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":36290,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[245],"tags":[3379,4758,4695],"class_list":["post-36455","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada-ca","tag-institucion-libre-de-ensenanza-ca","tag-institucionisme","tag-krausisme"],"yoast_head":"\n150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-09-18T06:25:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-18T06:33:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"599\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Felipe de Vicente\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol\",\"datePublished\":\"2026-09-18T06:25:38+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-18T06:33:15+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/\"},\"wordCount\":3336,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg\",\"keywords\":[\"Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza\",\"institucionisme\",\"krausisme\"],\"articleSection\":[\"Portada CA\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/\",\"name\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg\",\"datePublished\":\"2026-09-18T06:25:38+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-18T06:33:15+00:00\",\"description\":\"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg\",\"width\":900,\"height\":599,\"caption\":\"Partial view of Residencia de Estudiantes in Madrid (Spain). Building from 1915.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence","description":"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence","og_description":"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2026-09-18T06:25:38+00:00","article_modified_time":"2026-09-18T06:33:15+00:00","og_image":[{"width":900,"height":599,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Felipe de Vicente","Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol","datePublished":"2026-09-18T06:25:38+00:00","dateModified":"2026-09-18T06:33:15+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/"},"wordCount":3336,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg","keywords":["Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza","institucionisme","krausisme"],"articleSection":["Portada CA"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/","name":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg","datePublished":"2026-09-18T06:25:38+00:00","dateModified":"2026-09-18T06:33:15+00:00","description":"El per\u00edode que comen\u00e7a despr\u00e9s del desastre del 98 ser\u00e0 el m\u00e9s fecund de l'institucionisme. El mateix krausisme ha mutat. La imatge del krausista adust i sec desapareix. Gald\u00f3s, simpatitzant dels krausistes, en va retratar un a La fam\u00edlia de Le\u00f3n Roch (1876) com un home turmentat per conflictes de consci\u00e8ncia.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Residencia_de_Estudiantes_Madrid_02-1.jpg","width":900,"height":599,"caption":"Partial view of Residencia de Estudiantes in Madrid (Spain). Building from 1915."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-ii-el-projecte-regeneracionista-del-liberalisme-espanyol\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (II). El projecte regeneracionista del liberalisme espanyol"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1789550236","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36455"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36670,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36455\/revisions\/36670"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36290"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}