Julian Sanz del R\u00edo.<\/figcaption><\/figure>\nL\u2019Espanya del\u00a0 segle XIX era una societat impregnada de la religi\u00f3 i l’ateisme o l’agnosticisme eren estranys a la tradici\u00f3 cultural del pa\u00eds. A m\u00e9s, la majoria de krausistes s’havien format en el catolicisme: Sanz del R\u00edo anava per a capell\u00e0 i Fernando de Castro va ser capell\u00e0. A tots els krausistes de primera hora batega un profund sentiment religi\u00f3s i una gran inquietud espiritual que desitjaven fer compatibles amb el seu liberalisme i el seu racionalisme extrems. El krausisme els donava els instruments intel\u00b7lectuals per superar els dilemes de la seva consci\u00e8ncia i trobar l’harmonia entre la creen\u00e7a en D\u00e9u i en la Ci\u00e8ncia.<\/p>\n
El krausisme va proporcionar a l’esquerra liberal espanyola un fonament filos\u00f2fic o ideol\u00f2gic que no tenia. Com que la formaci\u00f3 b\u00e0sica de tots els espanyols del segle XIX era la cat\u00f2lica, el krausisme va oferir una mena de catolicisme liberal, una mena de comprom\u00eds entre una religiositat de base fonamentalment cristiana i la idea de progr\u00e9s i predomini de la ra\u00f3. Aix\u00ed la consci\u00e8ncia seguia tranquil\u00b7la: no es perdia la fe en D\u00e9u; al contrari, s’enfortia racionalment. I el cristianisme apareixia reformat, racionalment acceptable, s’havia fet \u201cliberal\u201d, no en sentit pol\u00edtic sin\u00f3 filos\u00f2fic, perqu\u00e8 a Espanya hi va haver pol\u00edtics liberals i cat\u00f2lics, per\u00f2 no pas krausistes.<\/p>\n
El liberalisme krausista es manifesta tamb\u00e9 en la seva concepci\u00f3 org\u00e0nica de la societat (alguns krausistes com Gumersindo d’Azc\u00e1rate eren partidaris del sufragi org\u00e0nic). Per a ells, a la societat hi ha diverses \u201cesferes\u201d: la Fam\u00edlia, la Ci\u00e8ncia, la Religi\u00f3, l’Art, l’Estat, en s\u00f3n un exemple. Cada esfera ha de ser independent, cap esfera no ha de pretendre ni envair l’\u00e0mbit propi d’una altra esfera. L’esfera de la Ci\u00e8ncia \u00e9s sobretot la Universitat i l’educaci\u00f3 que han de ser totalment lliures d’inger\u00e8ncia alguna. L’Estat ha de respectar totes les esferes. No s’ha d’immiscuir a la Religi\u00f3 (ha de ser \u201cneutral\u201d) i viceversa. Els krausistes van ser grans defensors de la llibertat de la ci\u00e8ncia i de la separaci\u00f3 entre l’Esgl\u00e9sia i l’Estat. No van ser anticat\u00f2lics, ni tan sols la\u00efcistes i encara menys antireligiosos. M\u00e9s aviat al contrari.<\/p>\n
El gran moment del krausisme espanyol va ser la revoluci\u00f3 de 1868<\/strong>. El 1865 es va produir l’anomenada \u201cprimera q\u00fcesti\u00f3 universit\u00e0ria\u201d motivada pel decret del ministre Alcal\u00e1 Galiano<\/strong>, titular de Foment (de qui depenia l’educaci\u00f3), exigint l’adhesi\u00f3 del professorat a la Monarquia i la religi\u00f3 oficial de l’Estat, aix\u00f2 darrer en una clara al\u00b7lusi\u00f3 al krausisme, que ja tenia bastants seguidors aa la Universitat. El ministre era un supervivent de les Corts de Cadis, tan lleig com dotat de gran eloq\u00fc\u00e8ncia. L’assumpte es va agreujar amb la publicaci\u00f3 d’un article contra Isabel II<\/strong> per part d’Emilio Castelar<\/strong>, amb el suport els krausistes. Castelar va ser expedientat, cosa que va motivar una manifestaci\u00f3 important d’estudiants durament reprimida per la Gu\u00e0rdia Civil amb una dotzena de morts (Nit de Sant Daniel, 10 d’abril) i viscuda en primera persona per Gald\u00f3s, que simpatitzar\u00e0 amb el krausisme.<\/strong> El succ\u00e9s va provocar una crisi de govern. El mateix Alcal\u00e1 Galiano, que ja tenia 80 anys, va patir un infart en ple consell de ministres que li va provocar la mort.<\/p>\nEls darrers anys del regnat d’Isabel II van ser molt convulsos. El ministre de Foment, marqu\u00e8s d’Orovio<\/strong>, va continuar assetjant els professors krausistes. Instigat pel ministre, el rector de la Universitat de Madrid va exigir als professors una adhesi\u00f3 formal a la Monarquia mitjan\u00e7ant la signatura d\u2019un escrit. Sanz del R\u00edo es va negar, mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de dilacions vestides de llenguatge administratiu. Finalment, la paci\u00e8ncia del ministre es va acabar i diversos professors van perdre les seves c\u00e0tedres, entre ells Sanz del R\u00edo, Fernando de Castro, Nicol\u00e1s Salmer\u00f3n i un jove Francisco Giner <\/strong>que comen\u00e7ava a despuntar entre els deixebles estimats per Don Juli\u00e1n.<\/p>\nLa revoluci\u00f3 del 68 i el Sexenni van ser l’eclosi\u00f3 del krausisme a la vida p\u00fablica espanyola. Sanz del R\u00edo va ser nomenat rector de la Universitat de Madrid, per\u00f2 va renunciar per la seva prec\u00e0ria salut, acceptant nom\u00e9s el Deganat de Filosofia. El c\u00e0rrec el va exercir Fernando de Castro<\/strong>, un altre eximi krausista, que havia estat sacerdot i capell\u00e0 de la Cort, abandonant l’estat clerical, encara que va seguir vestint amb sotana com si no hagu\u00e9s passat res. Des del rectorat de Madrid, crea escoles gratu\u00eftes per a nens i adults, classes nocturnes per a obrers i organitza les Confer\u00e8ncies Dominicals per a l’educaci\u00f3 de la dona, germen de l’Escola d’Institutrius, instituci\u00f3 educativa inspirada en el krausisme i la preocupaci\u00f3 per l’educaci\u00f3. El 1871, despr\u00e9s de deixar el rectorat, es va fundar la Asociaci\u00f3n para la Ense\u00f1anza de la Mujer<\/strong>, la primera instituci\u00f3 educativa clarament krausista i presidida pel mateix Castro. Aquestes van ser les primeres incursions del krausisme a l’educaci\u00f3, sense comptar la inspiraci\u00f3 de no poques normes emanades pels governs del Sexenni.<\/p>\nLa Instituci\u00f3 i la seva tercera i definitiva seu al Passeig de L\u2019Obelisco (avui Mart\u00ednez Campos). El pis superior era la resid\u00e8ncia de Cos\u00edo i de Giner. La seva habitaci\u00f3 donava al pati interior, des d\u2019on podia observar els nens. El seu despatx era a la planta baixa.<\/figcaption><\/figure>\n <\/p>\n
El 1869 mor Sanz del R\u00edo i el seu enterrament \u00e9s una cerim\u00f2nia civil, una cosa ins\u00f2lita en aquells temps. Fernando de Castro mor el 1874 i el seu seguici f\u00fanebre desfila a Madrid el mateix dia que fa la seva entrada triomfal el Duc de la Torre<\/strong> despr\u00e9s de les seves vict\u00f2ries al Nord. Ha arribat el moment de Giner. Encara que inicialment no era dels m\u00e9s \u00edntims de Sanz del R\u00edo, Don Francisco va aconseguir el lideratge del grup krausista, malgrat la seva joventut. Per\u00f2 el moment arribaria m\u00e9s tard, despr\u00e9s de la Restauraci\u00f3. Al primer govern C\u00e1novas, despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 d’Alfons XII, el marqu\u00e8s d’Orovio va tornar al ministeri de Foment i a fer de les seves (febrer 1875). La seva intransig\u00e8ncia va motivar m\u00e9s mesures disciplin\u00e0ries contra professors krausistes, entre ells Giner, que va ser bandejat a Cadis. Altres professors van renunciar a les seves c\u00e0tedres per solidaritat, entre ells Laureano Figerola<\/strong>, Eugenio Montero D\u00edaz<\/strong> o Segismundo Moret<\/strong>, tots estaran lligats a la Instituci\u00f3 i ocuparan c\u00e0rrecs rellevants, encara que algun no fos krausista com Montero D\u00edaz<\/strong>, que es declarava cat\u00f2lic. Tots ells i, molts m\u00e9s, trobaran refugi al partit liberal de Sagasta.<\/p>\nAixecat el confinament, Giner ja \u00e9s a Madrid el setembre del 1875. Aquest per\u00edode \u00e9s clau en la vida de Giner. Ha comen\u00e7at amb Mar\u00eda Machado<\/strong>, parenta dels poetes, una relaci\u00f3 sentimental una mica peculiar perqu\u00e8 b\u00e0sicament era epistolar. Ella viu a Bilbao. La pobra Maria arriba a il\u00b7lusionar-se amb el jove catedr\u00e0tic, per\u00f2, al final, li fa carbasses. Giner ser\u00e0 solter tota la vida: la seva fam\u00edlia ser\u00e0 la Instituci\u00f3. En aix\u00f2 no segueix el mestre Krause que va tenir 14 fills, o Salmer\u00f3n, la dona del qual va arribar a tenir 23 embarassos. Sanz del R\u00edo s\u00ed que es va casar, per\u00f2 no va tenir descend\u00e8ncia.<\/p>\nAl confinament de Cadis, Giner ja t\u00e9 perfilat el seu projecte d’universitat lliure, reducte de llibertat de la Ci\u00e8ncia. Amb un grup d’amics, entre ells diversos expulsats de la Universitat, constitueix el nucli fundador. La Instituci\u00f3 pren la forma de societat an\u00f2nima. A l’hora d’obrir les portes t\u00e9 359 accionistes. La majoria s\u00f3n professionals liberals, per\u00f2 no falten banquers, militars i fins i tot arist\u00f2crates com el marqu\u00e8s de Salamanca. La instituci\u00f3 mantindr\u00e0 sempre aquesta f\u00f3rmula jur\u00eddica.<\/p>\n
El primer rector \u00e9s Laureano Figuerola<\/strong>. Giner prefereix quedar-se a l’ombra, com a animador, referent i fins i tot professor; no ser\u00e0 rector fins al 1880. La Instituci\u00f3 neix amb vocaci\u00f3 de centre universitari, per\u00f2 incorporant tamb\u00e9 els estudis de Batxillerat. Els cursos universitaris eren els anomenats llavors preparatoris de Lletres i Ci\u00e8ncies i una Escola de Doctorat de Dret. La majoria d’alumnes combinaven les classes a la Universitat oficial amb les de la Instituci\u00f3. S’impartien tamb\u00e9 cursos lliures com a mat\u00e8ries complement\u00e0ries per a la cultura dels universitaris.<\/p>\nFrancisco Giner de los R\u00edos i Manuel Bartolom\u00e9 Coss\u00edo.<\/figcaption><\/figure>\n <\/p>\n
La matr\u00edcula dels cursos universitaris va anar baixant perillosament, la qual cosa va obligar la junta d’accionistes a orientar la Instituci\u00f3 com un col\u00b7legi: des de l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria fins al que es deia llavors segon ensenyament. Aix\u00ed ha quedat la Instituci\u00f3 com a referent a la Hist\u00f2ria de l’Educaci\u00f3 espanyola.<\/p>\n
Giner animava l’equip de professors a formar-se i con\u00e8ixer el sistema educatiu d’altres pa\u00efsos. Van ser els krausistes els que van introduir a Espanya les idees de Fr\u00f6bel<\/strong>, pedagog alemany creador de \u00abl’escola bressol\u00bb. Les idees pedag\u00f2giques de Montessori<\/strong>, Decroly<\/strong> i, sobretot, Dewey<\/strong>, van impregnar els m\u00e8todes de la Instituci\u00f3. No van faltar institucionistes a tots els congressos pedag\u00f2gics que es van celebrar a Europa.<\/p>\nLa Instituci\u00f3 va adoptar una metodologia clarament oposada a la tradicional als instituts p\u00fablics, basada en la classe magistral. El seu m\u00e8tode es va anomenar \u201cintu\u00eftiu\u201d. S’hi fomentava l’observaci\u00f3, els tallers pr\u00e0ctics, les activitats de laboratori\u2026 Per\u00f2 tot aix\u00f2 orientat al coneixement cient\u00edfic. Una de les grans caracter\u00edstiques de la instituci\u00f3 van ser les excursions i sortides a museus o monuments art\u00edstics. Com a bon krausista, Giner estimava el contacte amb la natura, on es manifesta l’omnipot\u00e8ncia divina i la persona es pot elevar al seu Creador. Les sortides a la Sierra<\/em> es van fer freq\u00fcents, fins i tot la Instituci\u00f3 va adquirir una casa per facilitar les excursions. Van ser famoses les col\u00f2nies estiuenques, sobretot a Sant Vicente de la Barquera. I gaireb\u00e9 des dels seus inicis la instituci\u00f3 va tenir la seva revista, el Bolet\u00edn de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza<\/em>, on es publicaven not\u00edcies del col\u00b7legi, aix\u00ed com articles de car\u00e0cter cient\u00edfic i pedag\u00f2gic. Giner va ser un assidu articulista.<\/p>\nPer descomptat, no hi havia ex\u00e0mens, encara que els alumnes van haver de revalidar els seus ensenyaments a trav\u00e9s d’ex\u00e0mens oficials a l’Institut de San Isidro<\/em> de Madrid, on, per cert, en sortien ben parats. N’hi havia prou amb l’observaci\u00f3 de cada alumne per valorar-ne el progr\u00e9s acad\u00e8mic. Tots duien un quadern de cada mat\u00e8ria on anotaven els seus coneixements i resolien q\u00fcestions. Tampoc no hi havia llibres de text, substitu\u00efts per apunts dels professors. La Instituci\u00f3 va tenir moltes dificultats econ\u00f2miques, recorrent a buscar m\u00e9s accionistes. Els professors no cobraven b\u00e9, per\u00f2 Giner sempre els recordava que la seva feina era una vocaci\u00f3 i aix\u00f2 compensava les privacions.<\/p>\nDespr\u00e9s de Giner, la figura central de la Instituci\u00f3 va ser Manuel Bartolom\u00e9<\/strong> Cos\u00edo, deixeble modelat per Giner des que el va con\u00e8ixer a la Universitat. El mestre va procurar-li una bona carrera acad\u00e8mica i va aconseguir, gr\u00e0cies a la xarxa de krausistes ben col\u00b7locada a l’Administraci\u00f3, que el fessin director de Museu Pedag\u00f2gic i, posteriorment, va ser el titular de la primera c\u00e0tedra de Pedagogia de la Universitat de Madrid. A difer\u00e8ncia de Giner, Cos\u00edo s\u00ed que es va casar amb una gallega de llinatge que idolatrava Don Francisco. Ll\u00e0stima que va anar desenvolupant una malaltia psiqui\u00e0trica que va obligar a internar-la. Quan la Instituci\u00f3 es va traslladar al xalet del Passeig de l’Obelisc (avui Mart\u00ednez Campos), al primer pis es va instal\u00b7lar la fam\u00edlia Cos\u00edo juntament amb Giner. Els Cos\u00edo van ser la fam\u00edlia de Giner fins a la seva mort.<\/p>\nL\u2019autor a la porta de la Fundaci\u00f3n Giner de los R\u00edos, la darrera seu de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza al carrer Mart\u00ednez Campos de Madrid.<\/figcaption><\/figure>\nLa Instituci\u00f3 no va ser mai un col\u00b7legi laic, ni encara menys la\u00efcista. Giner va criticar l’escola la\u00efcista francesa que es va imposar durant la Tercera Rep\u00fablica<\/strong> per considerar-la una altra manera de ser confessional. L’escola hauria de ser neutra, respectant la consci\u00e8ncia religiosa de cada alumne. La Religi\u00f3 s’ensenyava a la Instituci\u00f3 perqu\u00e8 la dimensi\u00f3 religiosa era part fonamental de la formaci\u00f3, per\u00f2 no de manera confessional. Fins i tot s’animava els alumnes que complissin amb les obligacions religioses de la confessi\u00f3 a qu\u00e8 pertanyien (\u00f2bviament seria la cat\u00f2lica en molts) El mateix Giner impartia classes d’Hist\u00f2ria de les Religions. Per a les escoles estatals demanava Giner que l’ensenyament de la religi\u00f3 cat\u00f2lica fos optatiu.<\/p>\nL\u2019alumnat era molt homogeni, de fam\u00edlies amb bon nivell cultural i de classe mitjana. Aleshores el segon ensenyament era molt restrictiu i estava orientat a la Universitat. \u00c9s a dir, hi havia una selecci\u00f3 indirecta de l’alumnat, entre altres raons perqu\u00e8 la instituci\u00f3 era un col\u00b7legi privat i de pagament. Al congr\u00e9s pedag\u00f2gic del 1882, a Madrid, un mestre nacional es va encarar amb els representants de la Instituci\u00f3, la qual cosa va obligar Giner a intervenir. El mestre va venir a dir que aix\u00f2 de la \u201ceducaci\u00f3n intu\u00eftiva\u201d podia anar b\u00e9 als de la Instituci\u00f3 per\u00f2 que, a les escoles nacionals, sobretot les de barri, prou tenien d’ensenyar a llegir i escriure amb grans dificultats.<\/p>\n
La Instituci\u00f3 com a col\u00b7legi va perdurar fins a la guerra civil. Despr\u00e9s de la mort de Giner, va estar al capdavant Cos\u00edo fins a la seva mort el 1935, despr\u00e9s de ser proclamat Ciutad\u00e0 d’Honor de la Rep\u00fablica. Al cementiri civil de Madrid est\u00e0 enterrat al costat de Juli\u00e1n Sanz del R\u00edo, Francisco Giner dels R\u00edos, Fernando de Castro i Gumersindo de Azc\u00e1rate. En el seu enterrament, aquest \u00faltim va voler que es llegissin fragments de l’Ideal, aix\u00ed com del Serm\u00f3 de la Muntanya i el Parenostre.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la guerra, la Instituci\u00f3 va ser saquejada per un grup de falangistes encap\u00e7alats per un antic alumne. Fins i tot van tallar arbres del pati, deixant en peu un arbret que encara avui segueix all\u00f3i, ja crescut. Les seves instal\u00b7lacions es van convertir en col\u00b7legi p\u00fablic fins que a la Transici\u00f3 van ser tornades a la Fundaci\u00f3n Giner dels R\u00edos,<\/em> que hi t\u00e9 la seva seu. Jimena Men\u00e9ndez Pidal<\/strong> i altres companyes van fundar a la dura postguerra el Col\u00b7legi Estudio,<\/em> que pret\u00e9n continuar l’esperit de la Instituci\u00f3 i que encara perdura. Per\u00f2 de la Instituci\u00f3 van prendre altres obres que van tenir m\u00e9s repercussi\u00f3 a la Hist\u00f2ria de l’Educaci\u00f3 espanyola. Ho veurem al proper article.<\/p>\n <\/p>\n
GUMERSINDO DE AZC\u00c1RATE: MINUTA DE UN TESTAMENTO<\/strong><\/p>\nCrec en un D\u00e9u personal i provident, a qui em considero \u00edntimament unit per a l’obra de la vida, que per aquesta consideraci\u00f3 ha de revestir el car\u00e0cter de pietosa, i respecte del qual em reconec depenent i subordinat com a ser finit; sent aquesta intimitat i aquesta depend\u00e8ncia el doble fonament en qu\u00e8 s’assenta la Religi\u00f3, la qual \u00e9s alhora forma de la vida tota, aix\u00ed que els nostres actes han de dur-se a terme en vista del dest\u00ed universal i en acatament a les lleis i voluntat de D\u00e9u, i fi substantiu i propi, tenint en aquest sentit com a manifestaci\u00f3 exterior el culte, del qual \u00e9s l’element essencial i primor; crec en la vida futura, i per tant en la immortalitat del nostre \u00e9sser, del nostre esperit amb un cos, havent de conservar sempre l’home la seva individualitat essencial, no pas la passatgera i temporal, deguda a les circumst\u00e0ncies de la vida terrenal; i havent de trobar tots, m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard, segons els seus mereixements, un moment en l’infinit temps en qu\u00e8 es regenerin i salvin; crec que la provid\u00e8ncia de D\u00e9u assoleix, com el seu amor, tots els pobles i totes les \u00e8poques, que en tota la hist\u00f2ria es mostra igualment, i que presideix per tant totes les revelacions religioses verificades en la consci\u00e8ncia humana a trav\u00e9s dels segles, en qu\u00e8 per aix\u00f2 mateix hi ha sempre un element div\u00ed i etern al costat del temporal i transitori; crec que la manifestaci\u00f3 m\u00e9s alta i m\u00e9s divina de la vida religiosa fins avui \u00e9s la cristiana, aix\u00ed que ofereix a l’home com a ideal etern l’\u00c9sser absolut i infinit, com a ideal pr\u00e0ctic la vida santa de Jes\u00fas, com a regla de conducta una moral pura i desinteressada, com a llei social l’amor i la caritat, com a dogma el Serm\u00f3 de la Muntanya, com a culte l\u2019Oraci\u00f3 dominical.<\/p>\n
Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\nDrets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El 29 d’octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d’ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L’acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":36257,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[245],"tags":[4694,4696,3379,4695],"class_list":["post-36318","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada-ca","tag-associacion-para-la-ensenanza-de-la-mujer","tag-francisco-giner-de-los-rios","tag-institucion-libre-de-ensenanza-ca","tag-krausisme"],"yoast_head":"\n
150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-09-10T06:26:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-10T06:29:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"599\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Felipe de Vicente\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens\",\"datePublished\":\"2026-09-10T06:26:14+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-10T06:29:16+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/\"},\"wordCount\":3775,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg\",\"keywords\":[\"Associaci\u00f3n para la Ense\u00f1anza de la Mujer\",\"Francisco Giner de los R\u00edos\",\"Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza\",\"krausisme\"],\"articleSection\":[\"Portada CA\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/\",\"name\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg\",\"datePublished\":\"2026-09-10T06:26:14+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-10T06:29:16+00:00\",\"description\":\"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg\",\"width\":900,\"height\":599,\"caption\":\"Fachada sur de la CASA DE GINER Y COSSIO en la Institucion Libre de Ensenanza (hoy Fundacion Francisco Giner de los Rios) de Madrid.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence","description":"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence","og_description":"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2026-09-10T06:26:14+00:00","article_modified_time":"2026-09-10T06:29:16+00:00","og_image":[{"width":900,"height":599,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Felipe de Vicente","Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens","datePublished":"2026-09-10T06:26:14+00:00","dateModified":"2026-09-10T06:29:16+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/"},"wordCount":3775,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg","keywords":["Associaci\u00f3n para la Ense\u00f1anza de la Mujer","Francisco Giner de los R\u00edos","Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza","krausisme"],"articleSection":["Portada CA"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/","name":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg","datePublished":"2026-09-10T06:26:14+00:00","dateModified":"2026-09-10T06:29:16+00:00","description":"El 29 d'octubre del 1876 obria les portes un modest centre privat d'ensenyament al carrer Esparteros de Madrid: la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. L'acte acad\u00e8mic inaugural va ser presidit pel seu primer rector Laureano Figuerola, catal\u00e0 establert a Madrid, liberal progressista, que va ser ministre durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874).","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Casa_de_Giner_de_la_I.L.E._Madrid_01.jpg","width":900,"height":599,"caption":"Fachada sur de la CASA DE GINER Y COSSIO en la Institucion Libre de Ensenanza (hoy Fundacion Francisco Giner de los Rios) de Madrid."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/150-anys-de-la-institucion-libre-de-ensenanza-i-els-origens\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"150 anys de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza (I). Els or\u00edgens"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1788945399","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36318"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36494,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36318\/revisions\/36494"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Felipe_Fundacio-150x150.webp\")
<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Julian-Sanz-del-Rio-237x300.jpg\")
![\"La](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Insitucion.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Fco-GIner-de-los-Rios.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Felipe.jpg\")