![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Eva-Serra-150x150.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Eva Serra<\/strong><\/p>\n <\/p>\n En una \u00e8poca marcada per la cultura de la cancel\u00b7laci\u00f3, el wokisme<\/em>, la polaritzaci\u00f3 i els canvis socials amplificats a les xarxes socials, la moral s’ha convertit en un dels grans camps de debat del nostre temps. Pablo Malo, psiquiatre i divulgador especialitzat en comportament hum\u00e0, s’ha consolidat en una de les veus m\u00e9s reconegudes en l’an\u00e0lisi de la ment des d’una perspectiva evolutiva. Expert en psicologia evolucionista, Malo \u00e9s autor del llibre Los peligros de la moralidad<\/span><\/a>,\u00a0<\/em>coautor de\u00a0Psiquiatr\u00eda Evolucionista: una introducci\u00f3n<\/em><\/a>. \u00c9s coeditor del blog de biologia evolucionista La Nueva Ilustraci\u00f3n Evolucionista<\/span><\/em><\/a><\/span> i editor del blog Evoluci\u00f3n<\/span> y neurociencias<\/em><\/a>.<\/p>\n Autor de diverses publicacions cient\u00edfiques, les m\u00e9s recents centrades en el tema del su\u00efcidi i la seva prevenci\u00f3 aix\u00ed com en l’evoluci\u00f3 del su\u00efcidi en l’esp\u00e8cie humana, \u00e9s tamb\u00e9 membre de la Txori-Herri Medical Association i de la banda de psico-rock The Beautiful Brains<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Quan es torna perillosa la moral?<\/strong><\/p>\n Quan castiga. La ment moral humana \u00e9s punitiva. Moral i c\u00e0stig van de bracet, no pot existir una moral sense c\u00e0stig, \u00e9s a dir, no pot ser que tinguem unes normes morals de no matar, no robar, etc., i que no passi res quan no les compleixes. I no pot passar que no castiguem els enemics que ens roben el nostre terreny i els nostres recursos i ataquen els nostres valors sagrats.<\/p>\n Llavors, si nom\u00e9s castigu\u00e9ssim a qui s’ho mereix no hi hauria cap problema. Si castiguem el psic\u00f2pata que ha violat i donat mort a 40 noies, correcte. Si castiguem la tribu que ens ha enva\u00eft, cap problema. I aix\u00f2 \u00e9s el que passava quan va evolucionar -quan va sorgir- la moralitat. En aquests temps ancestrals, viv\u00edem en petites bandes on ens coneix\u00edem tots i sab\u00edem qui era el pinxo egoista que abusava de tot d\u00e9u. I sab\u00edem qui eren els de la tribu enemiga que ens mataven.<\/p>\n Per\u00f2 amb el creixement de les societats es produeix el que s’anomena un desajustament evolutiu. Ja no ens coneixem tots i jo no veig tot el que passa; i depenc del que em diuen els mitjans de premsa i els dirigents pol\u00edtics, els quals tenen interessos que no coincideixen del tot amb els meus. I aquests intermediaris dels quals depenem ara per a entendre el m\u00f3n ens poden donar una visi\u00f3 deteriorada del m\u00f3n i ens poden dir que els jueus s\u00f3n els nostres enemics, o els tutsis, o Charlie Kirk, i que es mereixen que els matem.<\/p>\n “Aquests intermediaris dels quals depenem ara per a entendre el m\u00f3n ens poden donar una visi\u00f3 deteriorada del m\u00f3n i ens poden dir que els jueus s\u00f3n els nostres enemics, o els tutsis, o Charlie\u00a0Kirk, i que es mereixen que els matem”<\/p><\/blockquote>\n Aqu\u00ed \u00e9s quan es torna perillosa la moralitat, quan ens posem a castigar conven\u00e7uts de fer el b\u00e9, perqu\u00e8 la persona que castigarem \u00e9s un malvat o un dimoni. Per\u00f2 la hist\u00f2ria ens diu que moltes vegades no eren tals malvats o dimonis.<\/p>\n Des de la psicologia evolucionista, com s’explica el fenomen de polaritzaci\u00f3 actual? \u00a0<\/strong><\/p>\n L’explicaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s que la ment moral humana \u00e9s tribal. Els \u00e9ssers humans dividim el m\u00f3n en \u2018Ells i Nosaltres\u2019 i no apliquem la mateixa moral a Ells i a Nosaltres. Si els pol\u00edtics del b\u00e0ndol oposat s\u00f3n corruptes, \u00e9s inadmissible. Per\u00f2 la mateixa cosa feta pels nostres en realitat no \u00e9s tan greu. A m\u00e9s, el nostre \u00e9s diferent, no comparis<\/em>, nosaltres fem les coses per amor, mentre que ells sempre les fan per odi. L’arrel \u00faltima \u00e9s que la moral \u00e9s un instrument per a la superviv\u00e8ncia del nostre grup i sempre servir\u00e0 a aquesta finalitat: el grup est\u00e0 per sobre de la moral, no la moral per sobre del grup.<\/p>\n D’on neix i per qu\u00e8 triomfen l’hipermoralitzaci\u00f3 i el tribalisme ideol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n Com deia en la pregunta anterior, sorgeix de la tend\u00e8ncia humana a dividir el m\u00f3n en \u2018Ells i Nosaltres\u2019. Tamb\u00e9 de la necessitat humana de sentir que som bons moralment i d’assenyalar aquesta virtut als altres. Aquestes necessitats humanes s’havien canalitzat pr\u00e8viament per mitj\u00e0 de la religi\u00f3. Per mitj\u00e0 de la religi\u00f3 assenyal\u00e0vem i sent\u00edem que \u00e9rem bons i decents. En desapar\u00e8ixer la religi\u00f3 tradicional, o perdre for\u00e7a, alguna cosa ha d’ocupar el seu lloc. \u00c9s la meva visi\u00f3 que aquesta funci\u00f3 la compleix ara la ideologia pol\u00edtica, per exemple, el wokisme<\/em>.<\/p>\n “Les xarxes socials s\u00f3n el que en biologia evolucionista es diu un est\u00edmul supernormal, \u00e9s decidir un est\u00edmul artificial i fals que estimula els nostres instints”<\/p><\/blockquote>\n Com afavoreix el desplegament tecnol\u00f2gic, xarxes socials i IA fonamentalment, a aquesta situaci\u00f3 de tribus tan passionals?<\/strong><\/p>\n Les xarxes socials s\u00f3n el que en biologia evolucionista es diu un est\u00edmul supernormal, \u00e9s decidir un est\u00edmul artificial i fals que estimula els nostres instints de forma m\u00e9s potent que els est\u00edmuls naturals normals. La idea \u00e9s de Niko Tinbergen, premi Nobel, que posava a alguns ocells ous m\u00e9s blaus i m\u00e9s grans que els seus propis ous i les femelles incubaven els ous artificials en lloc dels seus perqu\u00e8 els atreien m\u00e9s. Un d\u00f2nut de xocolata, les begudes ensucrades, uns pits de silicona, etc., s\u00f3n tots ells est\u00edmuls supernormals.<\/p>\n Per tant, el que fan les xarxes \u00e9s potenciar els nostres instints morals i la nostra indignaci\u00f3 moral. No inventen res, per\u00f2 ho porten a una altra dimensi\u00f3. I les plataformes saben que la indignaci\u00f3 moral \u00e9s una mina i l’exploten, el mateix que les webs porno exploten la nostra sexualitat (un altre est\u00edmul supernormal).<\/p>\n Com interfereix el context pol\u00edtic internacional? I el nacional?\u00a0<\/strong><\/p>\n B\u00e9, tota aquesta din\u00e0mica tribal que descric la podem veure sense massa esfor\u00e7 en el panorama pol\u00edtic nacional i internacional. Hem de ser conscients que la moral \u00e9s un poder, una arma de control social, i els partits pol\u00edtics ho saben. Per aix\u00f2 intenten aconseguir la supremacia moral per a tancar el debat i expulsar del ring als oponents. Si tens la supremacia moral ja no et cal debatre ni explicar les teves idees, ni conv\u00e8ncer, ni res. Simplement deixes anar contra l’enemic les etiquetes morals apropiades (nazi, masclista, islam\u00f2fob, etc.) i es tanca el debat. Fi de la discussi\u00f3.<\/p>\n “Si tens la supremacia moral ja no et cal debatre ni explicar les teves idees, ni conv\u00e8ncer, ni res”<\/p><\/blockquote>\n Qu\u00e8 opina sobre la cultura de la cancel\u00b7laci\u00f3? \u00c9s rendible per als qui la impulsen?<\/strong><\/p>\n Els que inicien campanyes de cancel\u00b7laci\u00f3 moral no busquen normalment la veritat, el b\u00e9 o all\u00f2 bo. El que persegueixen \u00e9s l’estatus, \u00e9s a dir, pujar en la jerarquia social. Ser el bo i ser qui desemmascara als malvats dona molts punts i els seus objectius s\u00f3n molt m\u00e9s egoistes del que ells mateixos venen.<\/p>\n Estem allunyant-nos del col\u00b7lectiu en pro de l’individual?<\/strong><\/p>\n Cal matisar. En q\u00fcestions socials \u00e9s veritat que est\u00e0 augmentant la solitud, l’a\u00efllament i l’individualisme.<\/p>\n \u00c9s veritat tamb\u00e9 que la hist\u00f2ria a Occident, des de la Il\u00b7lustraci\u00f3, fa un recalcament en els drets individuals i aqu\u00ed tenim les diferents declaracions de drets humans de les revolucions pol\u00edtiques a Anglaterra, Fran\u00e7a (segles XVII i XVIII) i per fi els Drets Humans de l’ONU de 1948.<\/p>\n Per\u00f2 la meva visi\u00f3 \u00e9s molt pessimista. Crec que en q\u00fcestions morals el grup \u00e9s el nord moral i no crec que aix\u00f2 vagi a canviar. Em sembla que els drets individuals queden molt b\u00e9 damunt el paper, per\u00f2 la hist\u00f2ria ens diu que, a l’hora de la veritat, el que predomina \u00e9s el b\u00e9 del grup. Un exemple \u00e9s el que va passar amb la pand\u00e8mia: els drets individuals es van anar per l’aig\u00fcera. El mateix amb la guerra d’Ucra\u00efna: els homes no poden sortir del pa\u00eds i a la trinxera s\u00ed o s\u00ed. Diu el psic\u00f2leg Roy Baumeister que la necessitat de pertinen\u00e7a \u00e9s una necessitat b\u00e0sica de l’\u00e9sser hum\u00e0, la necessitat de pert\u00e0nyer a una cosa m\u00e9s gran que un mateix, un grup, en definitiva. No veig dades que aquesta necessitat hagi disminu\u00eft sin\u00f3 m\u00e9s aviat tot el contrari. Encara que \u00e9s veritat que sorgeixen diferents grups als que pert\u00e0nyer.<\/p>\n La identitat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 moral?<\/strong><\/p>\n Com deia abans, en bona part, s\u00ed. El que valorem en una parella o un amic \u00e9s la seva qualitat moral, que sigui sincer, honest, altruista, col\u00b7laborador, etc. I nosaltres necessitem sentir-nos bons. No podem viure amb la sensaci\u00f3 que som dolents o estem en el costat equivocat de la moral. Per aix\u00f2, la moralitat \u00e9s una part molt important de la nostra identitat.<\/p>\n La indignaci\u00f3 moral \u00e9s una postura rendible?<\/strong><\/p>\n Com deia abans, per a les plataformes propiet\u00e0ries de les xarxes socials per descomptat que ho \u00e9s. Totes les coses que triomfen a la TV o en xarxes normalment toquen tecles de la naturalesa humana: El futbol apel\u00b7la al nostre instints coalicionals i a l’universal Ells\/Nosaltres; la pornografia al nostre instint sexual; Els programes \u201ctelebrossa\u201d als nostres \u201cinstints tafaners\u201d, som criatures \u00e0vides per la informaci\u00f3 social i la tafaneria \u00e9s un universal hum\u00e0; i les xarxes socials promouen i viuen d’enfrontar-nos i de la nostra indignaci\u00f3 moral, perqu\u00e8 saben que \u00e9s un gran factor de motivaci\u00f3.<\/p>\n Per qu\u00e8 ha triomfat el wokisme<\/em>?<\/strong><\/p>\n Segons el meu parer, \u00e9s un substitut de la religi\u00f3. Com dic necessitem sentir-nos bons i assenyalar aquesta bondat als altres. El wokisme<\/em> mostra una cara que atreu a molta gent perqu\u00e8 aparentment es preocupa dels febles i marginats (com el cristianisme primigeni) i tots volem ajudar als pobres i als desafavorits.<\/p>\n Per\u00f2 l’altra cara \u00e9s una ideologia antiliberal que destrueix la llibertat d’expressi\u00f3, jutja a les persones pel grup al qual pertanyen (pol\u00edtica d’identitats), posa la moral per sobre de la veritat en la ci\u00e8ncia, impedeix el di\u00e0leg democr\u00e0tic en considerar als oponents com a dimonis amb els quals no es pot ni parlar. En una paraula, \u00e9s un sistema incompatible amb les democr\u00e0cies liberals occidentals i m\u00e9s similar a un totalitarisme.<\/p>\n “Si la religi\u00f3 deixa de dir-nos qu\u00e8 \u00e9s el el b\u00e9 i el mal, vindran els woke<\/em>, o una altra ideologia, a complir aquesta funci\u00f3 i omplir aquest buit com molt b\u00e9 va anticipar Chesterton”<\/p><\/blockquote>\n Vost\u00e8 compara les ideologies modernes a les religions\u2026 Recorda a aquella frase ap\u00f2crifa atribu\u00efda a Chesterton \u201cQuan es deixa de creure en D\u00e9u, es creu en qualsevol cosa\u201d. Actua la religi\u00f3 com un p\u00e8ndol entre la fragilitat de l’individu i la seva consist\u00e8ncia com a \u00e9sser social?<\/strong><\/p>\n Deia Jorge Wagensberg que un individu pot molt b\u00e9 viure sense religi\u00f3, per\u00f2 que una societat o una comunitat no pot. Si la religi\u00f3 deixa de dir-nos qu\u00e8 \u00e9s el b\u00e9 i el mal, vindran els woke<\/em>, o una altra ideologia, a complir aquesta funci\u00f3 i omplir aquest buit com molt b\u00e9 va anticipar Chesterton.<\/p>\n En nom del b\u00e9 es poden justificar barbaritats?<\/strong><\/p>\n He fet refer\u00e8ncia m\u00e9s amunt en parlar de la ment moral punitiva humana aquesta q\u00fcesti\u00f3. I aquest costat perill\u00f3s de la moral l’han comentat molts pensadors al llarg de la hist\u00f2ria. Us poso algunes cites que expressen molt b\u00e9 aquesta idea:<\/p>\n “Poder destruir amb la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la, poder comportar-te malament i cridar al teu comportament ‘indignaci\u00f3 justa’ \u2014 aix\u00f2 \u00e9s el s\u00fammum del luxe psicol\u00f2gic, el m\u00e9s delici\u00f3s dels plaers morals\u201d.<\/p>\n -Aldous\u00a0Huxley<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “Es molt m\u00e9s f\u00e0cil matar un home si creus que \u00e9s el mal, i que tu ets bo\u201d.<\/p>\n -Hans\u00a0Georg\u00a0Moeller\u00a0en\u00a0The\u00a0Moral\u00a0fool<\/em><\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “Per a fer el mal, l’\u00e9sser hum\u00e0 deu en primer lloc, creure que el que est\u00e0 fent \u00e9s bo”.<\/p>\n -Alexander\u00a0Solzhenitsyn<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “Infligir crueltat amb bona consci\u00e8ncia \u00e9s un delicte per als moralistes, per aix\u00f2 van inventar l’infern”.<\/p>\n -Bertrand\u00a0Russell<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “El mal mai es fa tan a fons ni tan b\u00e9 com quan es fa amb bona consci\u00e8ncia”.<\/p>\n -Blaise\u00a0Pascal<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “La viol\u00e8ncia es considera moral, no immoral: per tot el m\u00f3n i al llarg de tota la hist\u00f2ria, s’ha assassinat a m\u00e9s persones per a imposar la just\u00edcia que per a satisfer la cobd\u00edcia”.<\/p>\n -Steven\u00a0Pinker<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n “Potser no hi ha cap fenomen que contingui tants sentiments destructius com la \u201cindignaci\u00f3 moral\u201d, que permet actuar a l’enveja o l’odi sota l’aparen\u00e7a de la virtut. El \u201cindignat\u201d t\u00e9 per una vegada la satisfacci\u00f3 de menysprear i tractar a una criatura com a \u201cinferior\u201d, unida al sentiment de la seva pr\u00f2pia superioritat i rectitud”.<\/p>\n -Erich\u00a0Fromm<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n Com definiria les justificacions morals que s’implanten en els actuals sistemes educatius?\u00a0 (Que els nens siguin feli\u00e7os<\/em>, que millor no memoritzin; que es facin classes inclusives amb diferents ritmes d’aprenentatges, desbancar l’autoritat moral del professor, etc.)\u00a0<\/strong><\/p>\n No he dedicat temps a estudiar o pensar sobre la moral i l’educaci\u00f3, una mancan\u00e7a que haur\u00e9 de solucionar. Dit aix\u00f2, la meva impressi\u00f3 general \u00e9s que tal vegada en els sistemes educatius actuals s’estan introduint justificacions morals de forma cada vegada m\u00e9s intensa i expl\u00edcita.<\/p>\n Aquestes justificacions solen presentar-se amb bona intenci\u00f3: prioritzar que el nen sigui feli\u00e7 abans que exigir-li esfor\u00e7 memor\u00edstic, adaptar les classes a \u201cdiferents ritmes d’aprenentatge\u201d, promoure la inclusi\u00f3 per sobre de tot, q\u00fcestionar l’autoritat moral del professor, o evitar qualsevol forma de \u201cjerarquia\u201d o \u201cjudici\u201d. El problema no est\u00e0 a voler que els nens estiguin b\u00e9 o siguin respectats, sin\u00f3 a convertir l’escola en un espai principalment terap\u00e8utic i moralitzador, en lloc d’un lloc centrat en la transmissi\u00f3 de coneixement i el desenvolupament del pensament cr\u00edtic.<\/p>\n “Convertir l’educaci\u00f3 en una eina d’enginyeria moral em sembla una errada profunda i, a la llarga, perjudicial tant per als alumnes com per a la societat”<\/p><\/blockquote>\n La meva posici\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s que no conv\u00e9 ficar moral (o ideologia) en m\u00e9s institucions de les estrictament necess\u00e0ries. L’hipermoralitzaci\u00f3 tendeix a ser contraproduent. Un exemple clar \u00e9s la ci\u00e8ncia: el seu codi propi \u00e9s veritable\/fals. Si ho substitu\u00efm per bo\/dolent, perdem la capacitat de con\u00e8ixer objectivament la realitat. Una cosa similar passa amb l’educaci\u00f3. La seva funci\u00f3 principal no hauria de ser formar persones moralment \u201ccorrectes\u201d segons els criteris de l’\u00e8poca, sin\u00f3 transmetre coneixements s\u00f2lids, habilitats intel\u00b7lectuals i una ment capa\u00e7 de pensar per si mateixa. Dit d’una altra manera, no crec que la funci\u00f3 de l’escola sigui adoctrinar als alumnes.<\/p>\n Crec que l’educaci\u00f3 moral correspon fonamentalment a les fam\u00edlies, que s\u00f3n els qui millor coneixen el context, valors i circumst\u00e0ncies dels seus fills. L’escola, per la seva part, ha d’ensenyar a comportar-se amb civisme, respecte i honestedat (aix\u00f2 \u00e9s part de qualsevol conviv\u00e8ncia ordenada), per\u00f2 no ha de convertir-se en un espai d’adoctrinament ideol\u00f2gic.<\/p>\n Ensenyar ideologia de g\u00e8nere, activisme clim\u00e0tic, teories sobre identitats o qualsevol altra cosmovisi\u00f3 moral com si fossin veritats inq\u00fcestionables no forma part de la missi\u00f3 educativa. Aix\u00f2 no significa que aquests temes no puguin esmentar-se, per\u00f2 s\u00ed que han de presentar-se amb rigor, pluralitat de perspectives i sense pretendre modelar la consci\u00e8ncia moral dels alumnes.<\/p>\n En definitiva, l’escola ha de formar ments lliures i competents, no creients d’una determinada moral secular. Les normes de conviv\u00e8ncia i el respecte a la llei s\u00f3n obligatoris, per descomptat. Per\u00f2 convertir l’educaci\u00f3 en una eina d’enginyeria moral em sembla una errada profunda i, a la llarga, perjudicial tant per als alumnes com per a la societat.<\/p>\n ___<\/p>\n