![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Antoni Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n <\/p>\n Ni la ci\u00e8ncia ni la tecnologia no estan lliures d’ideologia. La recent enc\u00edclica Magnifica Humanitas<\/em><\/a>, promulgada pel papa Lle\u00f3 XIV<\/strong>, introdueix una postura que, lluny de ser tecn\u00f2foba, hauria de resultar inc\u00f2moda i exigent, almenys als cat\u00f2lics: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA)<\/strong> no \u00e9s intr\u00ednsecament contr\u00e0ria al cristianisme, per\u00f2 el seu \u00fas sense discerniment moral s\u00ed que ho \u00e9s<\/strong> (Lle\u00f3 XIV, 2026). La reflexi\u00f3 de Lle\u00f3 XIV planteja que la IA pot amplificar tant la dignitat humana com la seva degradaci\u00f3 potencial. Per al Papa la tecnologia no \u00e9s el problema, sin\u00f3 la conducta impl\u00edcita que en guia el desenvolupament, l’\u00fas i l’aplicaci\u00f3, aix\u00ed com els riscos de babelitzaci\u00f3 de la societat.<\/p>\n Lle\u00f3 XIV ha articulat una cr\u00edtica que estableix un vincle hist\u00f2ric profund i de gran import\u00e0ncia ecum\u00e8nica en alinear-se amb les preocupacions del seu predecessor, Lle\u00f3 XIII. Ja al segle XIX, a trav\u00e9s de l’enc\u00edclica Rerum Novarum<\/em><\/a>, Lle\u00f3 XIII va analitzar l’impacte de la tecnologia industrial sobre la dignitat del treball<\/strong>. En aquell context, marcat per l’auge del socialisme i una acumulaci\u00f3 creixent de poder en mans dels patrons, l’Esgl\u00e9sia va establir les bases de la seva doctrina social davant dels desafiaments de la modernitat i el capitalisme en auge (Lle\u00f3 XIII, 1891). La mecanitzaci\u00f3, aleshores, amena\u00e7ava de reduir el treballador a una mera pe\u00e7a del sistema productiu. I potser ja la Revoluci\u00f3 Industrial va comen\u00e7ar a fusionar la for\u00e7a de treball amb els mitjans de producci\u00f3, deshumanitzant l’obrer.<\/p>\n Avui, la tecnologia prossegueix erosionant aquest l\u00edmit entre l’obrer i la m\u00e0quina, per\u00f2 ara a escala cognitiva: ja no es tracta nom\u00e9s de substituir mans, de robotitzar la feina, sin\u00f3 tamb\u00e9 s’ha comen\u00e7at a automatitzar el que abans va ser exclusivament hum\u00e0 en diluir-se els reductes de la presa de decisions, la creativitat i fins i tot, apunta ara el Papa Lle\u00f3, el judici moral. De fet, Lle\u00f3 XIII va adoptar -impl\u00edcitament, com \u00e9s l\u00f2gic- una de les tesis centrals de Marx sobre la t\u00e8cnica<\/strong>, la qual ha estat redescoberta recentment amb cert adamisme per alguns fil\u00f2sofs i experts en IA: la no neutralitat de la m\u00e0quina<\/strong>. Segons aquesta visi\u00f3, l’impacte social de la tecnologia no rau en l’artefacte en si, sin\u00f3 en les relacions socials de producci\u00f3 que l’emmarquen. Sota la l\u00f2gica del capital, all\u00f2 que t\u00e9 el potencial d’alliberar el treballador acaba mutant en una eina d’explotaci\u00f3 i, fins i tot, en una nova forma d’esclavatge. Aix\u00f2 sense considerar l’impacte mediambiental global, allunyat de les reflexions vuitcentistes, i tamb\u00e9 arrumbat en moltes argumentacions actuals.<\/p>\n L’analogia i l’alerta de Lle\u00f3 XIV \u00e9s clara per\u00f2 inquietant. Si la revoluci\u00f3 industrial va deshumanitzar el treball f\u00edsic, la revoluci\u00f3 digital podria deshumanitzar el pensament i la fe<\/strong>. Lle\u00f3 XIV adverteix que delegar decisions \u00e8tiques en algoritmes constitueix una forma d’abdicaci\u00f3 moral<\/strong> (Lle\u00f3 XIV, 2026). En aquest sentit, l\u2019\u00fas acr\u00edtic de la IA es converteix en una nova forma d\u2019idolatria tecnol\u00f2gica<\/strong>: es confia en sistemes opacs com si fossin moralment neutrals o, fins i tot, superiors al judici i als valors humans. En una lectura molt contempor\u00e0nia del primer manament (\u201cNo tindr\u00e0s d\u00e9us aliens davant meu\u201d, \u00c8xode 20:3), permetin-me interpretar l’enc\u00edclica papal com una advert\u00e8ncia contra l’absolutitzaci\u00f3 de les noves formes d’idolatria, on la IA, el nou vell\u00f3 d’or, en una mena del que \u00a0Yuval Noa Harai va denominar \u00abdata\u00edsme\u00bb (Harari, 2016). La IA s’erigeix \u200b\u200bcom a principi rector de veritat i autoritat per sobre de tota transcend\u00e8ncia, despla\u00e7ant simb\u00f2licament la centralitat del div\u00ed en els designis humans, a favor del resultat del c\u00e0lcul i l’optimitzaci\u00f3 dels grans models de llenguatge (LLM), que generen paraules m\u00e9s enll\u00e0 de la Paraula de D\u00e9u, i reorganitzen l’experi\u00e8ncia humana sota l\u00f2giques informacionals. Paradoxalment, em pregunto quants textos religiosos estaran als sistemes d’entrenament dels LLM.<\/p>\n Ara b\u00e9, proclamar que fer servir IA no \u00e9s cristi\u00e0 seria una simplificaci\u00f3 molt reduccionista, que tampoc no s’ajustaria al cautel\u00f3s missatge de Lle\u00f3 XIV. La tradici\u00f3 cristiana no condemna la t\u00e8cnica per se; m\u00e9s aviat n\u2019exigeix \u200b\u200bla seva subordinaci\u00f3 al b\u00e9 com\u00fa i a la dignitat humana. Tamb\u00e9, \u00e9s clar, als seus interessos. En termes teol\u00f2gics, la IA es podria interpretar com l’expressi\u00f3 m\u00e9s ambiciosa de la capacitat subcreadora de l’\u00e9sser hum\u00e0, aquesta dimensi\u00f3 de la imago Dei que l’impulsa a engendrar mons i formes noves<\/em>. Per\u00f2 no com a substitutiva de la responsabilitat moral humana, que \u00e9s el que ha advertit el que el Papa Lle\u00f3 XIV.<\/p>\n La preocupaci\u00f3 de Lle\u00f3 XIV no \u00e9s nova dins el pensament cristi\u00e0 contemporani. De fet, l’enc\u00edclica Laudato Si’<\/a> del Papa Francesc ja va denunciar fa m\u00e9s de deu anys un \u201cparadigma tecnocr\u00e0tic\u201d, on l’efici\u00e8ncia t\u00e8cnica estava substituint els valors humans i la deliberaci\u00f3 \u00e8tica (Francisco, 2015). Aix\u00ed mateix, sota una perspectiva m\u00e9s teol\u00f2gica, l’anterior C\u00e0ritas in Veritate<\/a> de Benet XVI va subratllar que el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic havia d’estar subordinat al desenvolupament integral de la persona, i no pas al rev\u00e9s (Benet XVI, 2009). L’Esgl\u00e9sia utilitza la tecnologia, per\u00f2 ja fa temps que tem el contrap\u00e8s ideol\u00f2gic que representa, i la seva for\u00e7a en la secularitzaci\u00f3 social. I el mateix passa amb els partits pol\u00edtics i els moviments socials.<\/p>\n Des de l’\u00e0mbit acad\u00e8mic, pensadors com Jacques Ellul<\/strong> (1964) a The Technological Society, o Neil Postman (1992) a Technopoly, ja havien argumentat al segle XX que la tecnologia tendeix a autonomitzar-se culturalment, imposant els seus propis valors. M\u00e9s recentment, Innerarity<\/strong> (2025) tamb\u00e9 va reflexionar sobre els riscos i les implicacions de l’automatitzaci\u00f3 a la societat, amb la IA com a intermedi\u00e0ria. Aquesta cr\u00edtica aconfessional convergeix amb la doctrina social de l\u2019Esgl\u00e9sia: quan la t\u00e8cnica deixa de ser un mitj\u00e0 i es converteix en fi, es produeix una inversi\u00f3 moral problem\u00e0tica.<\/p>\n Des d’una lectura inspirada en l’economia pol\u00edtica marxista (Marx, 1867), es podria sostenir que la IA contempor\u00e0nia reconfigura la relaci\u00f3 cl\u00e0ssica entre el treballador i els mitjans de producci\u00f3, fins al punt d’erosionar la seva separaci\u00f3 conceptual i f\u00edsica, en una mena de ciborgisme laboral. Si al capitalisme industrial del segle XIX el treballador era el portador de la for\u00e7a de treball davant d’uns mitjans de producci\u00f3 externs (m\u00e0quines, f\u00e0briques, eines\u2026), la progressiva integraci\u00f3 de la inform\u00e0tica i els sistemes d’IA en els processos productius ha afegit funcions cognitives, decisionals i creatives dins de l’entramat t\u00e8cnic, diluint la frontera entre subjecte i dispositiu. Perqu\u00e8 la IA no \u00e9s una mera eina: actua com a agent<\/strong>.<\/p>\n En aquest marc, l\u2019educaci\u00f3 juga un paper decisiu<\/strong>. En orientar-se creixentment la formaci\u00f3 cap a compet\u00e8ncies (instrumentals, adaptatives i algor\u00edtmicament intervingudes), les escoles que no fomentin el pensament cr\u00edtic i social, aix\u00ed com una bona educaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, contribuiran a produir treballadors carrinclons, l’activitat dels quals estar\u00e0 ja preconfigurada per sistemes t\u00e8cnics, cosa que podria interpretar-se com una forma de subsumpci\u00f3 m\u00e9s profunda del treball en el capital. Aix\u00ed, la subjectivitat laboral s’integra, funcionalment, als mateixos mitjans de producci\u00f3, en lloc d’enfrontar-s’hi com a exterioritat. Al final, ning\u00fa no es resisteix. Ning\u00fa no resisteix.<\/p>\n Parafrasejant Marx (1867), la maquin\u00e0ria, com ara la IA, considerada en si mateixa, escur\u00e7a el temps de treball, mentre que, utilitzada com a capital, perllonga la jornada de treball; en si mateixa, facilita la feina, per\u00f2 utilitzada com a capital, n’augmenta la intensitat; en si mateixa, \u00e9s una vict\u00f2ria de l’\u00e9sser hum\u00e0 sobre les forces de la naturalesa, per\u00f2 utilitzada com a capital, sotmet les persones sota el jou de les forces naturals, i tamb\u00e9 d’aquelles forces artificials (de)generades; en si mateixa, augmenta la riquesa, per\u00f2 utilitzada com a capital (ambiental, cognitiu, cultural, social\u2026), ens empobreix.<\/p>\n La posici\u00f3 veritablement pol\u00e8mica, i potser la m\u00e9s honesta, \u00e9s aquesta, deslligada d’ideologies pol\u00edtiques o de creences religioses: fer servir IA pot ser cristi\u00e0, o marxista, per\u00f2 fer-la servir sense consci\u00e8ncia cr\u00edtica probablement no ho sigui. Automatitzar decisions que afecten la just\u00edcia, la veritat o la dignitat humana, sense supervisi\u00f3 \u00e8tica, constitueix, des d’aquesta perspectiva, una forma de neglig\u00e8ncia moral. I tamb\u00e9 \u00e9s il\u00b7legal, segons l’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3, almenys a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n En definitiva, Lle\u00f3 XIV no prohibeix la IA als cat\u00f2lics: la desmitifica<\/strong>. Els que la idolatrin, pequen. I, en fer-ho, ens obliga a una pregunta m\u00e9s inc\u00f2moda: no es tracta de si fer servir la IA \u00e9s o no cristi\u00e0, sin\u00f3 si els qui la fan servir ho s\u00f3n, en la seva manera de fer-ho. I, com que els pols oposats s’atreuen, la mateixa reflexi\u00f3 seria aplicable al socialisme. Tu amb qui vas, amb la m\u00e0quina o amb l’obrer?<\/p>\n Benedicte XVI. (2009).\u00a0Caritas in Veritate<\/em>. Vatic\u00e0.\u00a0https:\/\/www.vatican.va\/content\/benedict-xvi\/es\/encyclicals\/documents\/hf_ben-xvi_enc_20090629_caritas-in-veritate.html<\/a><\/p>\n Ellul, J. (1964).\u00a0The technological society<\/em>. Vintage Books.<\/p>\n Francisco. (2015).\u00a0Laudato Si\u2019<\/em>. Vaticano.\u00a0https:\/\/www.vatican.va\/content\/francesco\/es\/encyclicals\/documents\/papa-francesco_20150524_enciclica-laudato-si.html<\/a><\/p>\n Harari, Y. N. (2016).\u00a0Homo Deus: A brief history of tomorrow<\/em>. Random House.<\/p>\n Innerarity, D. (2025).\u00a0Una teor\u00eda cr\u00edtica de la inteligencia artificial<\/em>. Galaxia Gutenberg.<\/p>\n Le\u00f3n XIII. (1891).\u00a0Rerum Novarum<\/em>. Vaticano.\u00a0https:\/\/www.vatican.va\/content\/leo-xiii\/es\/encyclicals\/documents\/hf_l-xiii_enc_15051891_rerum-novarum.html<\/a> Postman, N. (1992).\u00a0Technopoly: The surrender of culture to technology.<\/em>\u00a0Vintage Books.<\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ni la ci\u00e8ncia ni la tecnologia no estan lliures d’ideologia. La recent enc\u00edclica Magnifica Humanitas, promulgada pel papa Lle\u00f3 XIV, introdueix una postura que, lluny de ser tecn\u00f2foba, hauria de resultar inc\u00f2moda i exigent, almenys als cat\u00f2lics: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) no \u00e9s intr\u00ednsecament contr\u00e0ria al cristianisme, per\u00f2 el seu \u00fas sense discerniment moral s\u00ed que ho \u00e9s (Lle\u00f3 XIV, 2026).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":35686,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[245],"tags":[4565,1234,561,4566,4567,3103],"class_list":["post-35681","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada-ca","tag-cristianisme","tag-ideologia-ca","tag-intelligencia-artificial","tag-papa-lleo-xiv","tag-revolucio-digital","tag-socialisme"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Therfer-web-color-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\nRefer\u00e8ncies:<\/strong><\/h6>\n
\nLe\u00f3n XIV. (2026).\u00a0Magnifica Humanitas<\/em>. Vaticano.\u00a0https:\/\/www.vatican.va\/content\/leo-xiv\/es\/encyclicals\/documents\/20260515-magnifica-humanitas.html<\/a>
\nMarx, K. (1867\/1975).\u00a0El capital: Cr\u00edtica de la econom\u00eda pol\u00edtica. Libro I: El proceso de producci\u00f3n de capital<\/em>. Siglo XXI Editores https:\/\/ia902808.us.archive.org\/12\/items\/ElCapital.LibroPrimerovol.1K.Marx\/El%20Capital.%20Libro%20primero%20%28vol.%201%29%20-%20K.%20Marx.pdf<\/a><\/p>\n
\n