![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Albert_200-150x150.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Albert P\u00e9rez Bea<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Pot un alumne acabar el batxillerat sense saber qu\u00e8 van ser la Revoluci\u00f3 Industrial, la Francesa o la Russa<\/strong>? Rotundament no. Una altra cosa \u00e9s amb quina profunditat i amb quins sabers i compet\u00e8ncies, en el marc -absurd- de la pedagogia normativa. Els professors d\u2019hist\u00f2ria, almenys a 4t d\u2019ESO i a 2n de batxillerat, poden haver dedicat setmanes senceres a aquestes q\u00fcestions, especialment si hi posaven passi\u00f3, sense deixar de complir escrupolosament el temari oficial.<\/p>\n Ara b\u00e9, pot un alumne d\u2019aquest mateix batxillerat arribar a la universitat sense saber ubicar els pa\u00efsos del G-20 en un mapa, o sense entendre una pir\u00e0mide de poblaci\u00f3 i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies sobre el futur de les pensions? Aqu\u00ed la resposta \u00e9s, amb una naturalitat gaireb\u00e9 espont\u00e0nia, comuna, rotundament s\u00ed. En una \u00e8poca en qu\u00e8 qualsevol tel\u00e8fon amb Google Maps pot dir-nos com arribar a qualsevol lloc del planeta, sembla que saber on s\u00f3n aquests llocs s\u2019ha convertit en un detall accessori, gaireb\u00e9 ornamental.<\/p>\n I no \u00e9s casualitat. La geografia<\/strong> \u2014aquella disciplina que connecta espai, societat i economia\u2014 fa anys que ocupa un espai residual al batxillerat, sovint relegada a optativa dins d\u2019itineraris cada cop m\u00e9s orientats a una suposada utilitat immediata. Els ge\u00f2grafs, una esp\u00e8cie ja minorit\u00e0ria, observen aquesta tend\u00e8ncia amb una barreja de resignaci\u00f3 i ironia: mentre es proclama l\u2019auge de la tecnocr\u00e0cia i dels estudis \u201camb m\u00e9s sortides\u201d, es continua ignorant que la geografia ofereix, precisament, eines clau per entendre el m\u00f3n complex \u2014i laboral\u2014 en qu\u00e8 vivim. De fet, potser el m\u00e9s sorprenent no \u00e9s que n\u2019hi hagi pocs graduats, sin\u00f3 que, malgrat tot, pr\u00e0cticament tots acaben trobant el seu lloc al cap de pocs anys. Qui ho havia de dir: resulta que entendre el m\u00f3n encara serveix per a alguna cosa.<\/p>\n Quan algun alumne de l’ESO i el Batxillerat<\/strong> ha d’estudiar geografia sempre pensa en el mateix: pa\u00efsos, capitals, muntanyes, rius etc. com una col\u00b7lecci\u00f3 de noms a aprendre en pla enciclop\u00e8dic. Quan un professor de Geografia pensa en impartir la seva assignatura, normalment amb la hist\u00f2ria conjuntament, tan b\u00e9 com sigui possible, gaireb\u00e9 sempre s’adona que hi ha m\u00e9s rebuig per aquesta concepci\u00f3 de la seva assignatura academicista, i on els aspectes “humans” es deixen m\u00e9s aviat per la hist\u00f2ria. Es tractaria, de bona fe i sense dogmes,\u00a0 de recuperar per a la geografia aquesta visi\u00f3 motivadora i entusiasmant que t\u00e9 saber que sense ella pr\u00e0cticament no es pot comprendre cap dels problemes que marquen la complexa agenda informativa actual.<\/p>\n Per aix\u00f2, voldria cridar l’atenci\u00f3 abans de continuar: t\u00e9 el lector (gr\u00e0cies de passada) d\u2019aquest article ara mateix al cap un sol ge\u00f2graf present al pa\u00eds de la tertuliologia? Pensi una mica\u2026 Avan\u00e7o la resposta al final del mateix aventurant que mentre continua llegint aquesta l\u00ednia encara no ha trobat cap nom\u2026 S\u00ed. Resulta dif\u00edcil trobar entre els tertulians i saberuts que inunden les graelles televisives i l\u2019infram\u00f3n de les xarxes un sol ge\u00f2graf del pa\u00eds conegut,\u00a0 popular!<\/strong> Repto de nou els lectors a mencionar-ne un abans d\u2019acabar aquest article\u2026 Uns quil\u00f2metres amunt, per\u00f2, Pirineus enll\u00e0, tot canvia. A la Rep\u00fablica Francesa en les tert\u00falies televisives, parlar del nivell seria motiu d\u2019un altre article, apareixen regularment ge\u00f2grafs entre pol\u00edtics, historiadors, advocats, periodistes\u00a0 o economistes. I el mateix al m\u00f3n angloxax\u00f3 i a It\u00e0lia, pa\u00efsos on el sistema educatiu ha reservat un paper important a l\u2019estudi de la Geografia en els seus College, Lyc\u00e9e o Licei Umanistici passa el mateix. Els ge\u00f2grafs i la geografia s\u00f3n tinguts en compte en qualsevol debat d\u2019import\u00e0ncia nord i est enll\u00e0. Que no s\u00f3n pocs actualment. Geopol\u00edtica, crisi clim\u00e0tica, energ\u00e8tica, demografia, pol\u00edtica aliment\u00e0ria, els recursos h\u00eddrics i continuaria fins el paroxisme: totes les q\u00fcestions candents d\u2019aquest segle XXI tenen s\u00ed o s\u00ed una vessant ineludiblement \u201cgeogr\u00e0fica\u201d. En aquest pa\u00eds, doncs, es parla de totm i res sobre el m\u00f3n sense ubicar res ben b\u00e9 en el seu lloc ni acudir al ge\u00f2graf de gu\u00e0rdia.<\/p>\n <\/p>\n El cas de Fran\u00e7a: Christophe Guilluy el provocador<\/strong><\/p>\n En la geografia del segle XXI, podem distingir dues grans esferes d\u2019influ\u00e8ncia: la acad\u00e8mica i la intel\u00b7lectual p\u00fablica. La primera est\u00e0 encarnada per figures com David Harvey, Nigel Thrift o Michael Goodchild<\/strong>, que han transformat la disciplina des de dins. Harvey ha renovat la teoria urbana i la cr\u00edtica del capitalisme; Thrift ha introdu\u00eft perspectives culturals i post representacionals; i Goodchild ha definit la ci\u00e8ncia de la informaci\u00f3 geogr\u00e0fica (GIScience). La seva producci\u00f3 \u00e9s metodol\u00f2gica, te\u00f2rica i \u00e0mpliament citada en l\u2019\u00e0mbit universitari global.<\/p>\n En paral\u00b7lel, pensadors com Emmanuel Todd i Christophe Guilluy<\/strong>, a Fran\u00e7a,\u00a0 han influ\u00eft poderosament en el debat territorial, tot i operar fora de l\u2019acad\u00e8mia. Todd interpreta els sistemes familiars i culturals com a claus geoestructurals de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia, mentre que Guilluy ha popularitzat la idea de la Fran\u00e7a perif\u00e8rica, que simbolitza la fractura entre les metr\u00f2polis globals i els territoris oblidats.<\/p>\n Aix\u00ed, mentre els primers defineixen el progr\u00e9s cient\u00edfic de la geografia, els segons modelen la seva percepci\u00f3 p\u00fablica i pol\u00edtica. La interacci\u00f3 entre aquests dos pols \u2014rigor anal\u00edtic i for\u00e7a narrativa\u2014 revela que el pensament espacial del nostre temps no nom\u00e9s s\u2019escriu a les universitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 als marges del debat social i cultural.<\/p>\n En el debat intel\u00b7lectual franc\u00e8s contemporani sobre territori i societat, tres figures destaquen per la seva influ\u00e8ncia i diverg\u00e8ncia: Christophe Guilluy, Emmanuel Todd i Jacques L\u00e9vy. Cadascun ofereix una manera particular d\u2019entendre les transformacions socials i espacials de la Fran\u00e7a actual, i el contrast entre ells reflecteix tensions m\u00e9s \u00e0mplies dins les ci\u00e8ncies socials. Un pa\u00eds, Fran\u00e7a, en eterna discussi\u00f3 amb si mateix i que per l\u2019estructura cartesiana que linealment governa el pa\u00eds fa dos segles, \u00e9s inimaginable que no doni la import\u00e0ncia deguda a la geografia. En el debat p\u00fablic franc\u00e8s sempre hi ha un ge\u00f2graf de gu\u00e0rdia que t\u00e9 \u00e8xit a les llibreries i que als tot\u00f2legs de les nostres tert\u00falies els deixaria com all\u00f2 que s\u00f3n la majoria. L\u2019adjectiu que aniria aqu\u00ed el deixo al gust del lector..<\/p>\n Guilluy s\u2019ha fet conegut per la seva tesi de la \u201cFrance p\u00e9riph\u00e9rique<\/strong>\u201d, segons la qual \u201cla fractura territorial estructura avui la fractura social\u201d. Aquesta idea planteja una oposici\u00f3 entre les grans metr\u00f2polis globalitzades (que a fran\u00e7a vol dir Par\u00eds i para de comptar)\u00a0 i una perif\u00e8ria formada per classes populars despla\u00e7ades. El seu discurs, directe i accessible, ha tingut un gran impacte medi\u00e0tic i pol\u00edtic, especialment en la interpretaci\u00f3 de moviments com els gilets jaunes<\/em>. Tanmateix, molts acad\u00e8mics critiquen que la seva visi\u00f3 \u201csimplifica una realitat molt m\u00e9s complexa\u201d i que redueix la diversitat territorial a una dicotomia massa r\u00edgida.<\/p>\n Per contra, Todd ofereix una lectura de llarg termini. La seva afirmaci\u00f3 que \u201cles estructures familiars expliquen les ideologies<\/strong>\u201d sintetitza el seu enfocament: comprendre la societat a partir de patrons culturals i demogr\u00e0fics profunds. El territori, en aquest marc, no \u00e9s nom\u00e9s un espai econ\u00f2mic, sin\u00f3 el reflex d\u2019hist\u00f2ries llargues i persistents. Todd ha estat capa\u00e7 de formular hip\u00f2tesis provocadores \u2014com la predicci\u00f3 de la caiguda de l’URSS 10 anys abans que aix\u00f2 pass\u00e9s\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat criticat per alguns per \u201cgeneralitzacions arriscades\u201d i una metodologia heterodoxa.<\/p>\n Finalment, L\u00e9vy representa una geografia acad\u00e8mica m\u00e9s formal i rigorosa. La seva idea que \u201cl\u2019espai \u00e9s una construcci\u00f3 social complexa<\/strong>\u201d resumeix una visi\u00f3 basada en xarxes, mobilitats i interaccions. Rebutja les oposicions simplistes com centre\/perif\u00e8ria i defensa que \u201cla globalitzaci\u00f3 multiplica les formes d\u2019habitar el m\u00f3n\u201d. Des d\u2019aquesta perspectiva, cr\u00edtica obertament Guilluy, a qui acusa de construir \u201cun relat m\u00e9s ideol\u00f2gic que cient\u00edfic\u201d.<\/p>\n En conjunt, aquests tres autors mostren tres maneres d\u2019entendre el m\u00f3n contemporani: Guilluy, amb un relat potent per\u00f2 simplificador; Todd, amb una explicaci\u00f3 estructural i hist\u00f2rica; i L\u00e9vy, amb una an\u00e0lisi complexa i relacional. La tensi\u00f3 entre ells il\u00b7lustra un debat central: com interpretar les transformacions territorials sense perdre ni el rigor anal\u00edtic ni la capacitat d\u2019explicar la realitat social viscuda. Escoltem algunes frases de Guilluy, \u201cel provocador\u201d -aqu\u00ed seria bandejat com a \u2018fatxa\u2019 i debat acabat sense comen\u00e7ar, que ja ens entenem….<\/p>\n I aqu\u00ed \u00e9s on el titllen de tot perqu\u00e8 diuen que justifica el vot visceral dels afectat per la globalitzaci\u00f3, la deslocalitzaci\u00f3 i les retallades.<\/p>\n <\/p>\n Idea clau del seu pensament: guanyadors urbans vs perdedors perif\u00e8rics<\/strong><\/p>\n Aquestes frases expliquen per qu\u00e8 t\u00e9 tant impacte: s\u00f3n clares, contundents i f\u00e0cils de mobilitzar pol\u00edticament, per\u00f2 alhora s\u00f3n criticades per molts acad\u00e8mics perqu\u00e8 condensen massa la realitat en esl\u00f2gans.<\/p>\n El pensament de Christophe Guilluy s\u2019ha convertit en una de les aportacions m\u00e9s discutides del debat social europeu de les darreres d\u00e8cades. A obres com La France p\u00e9riph\u00e9rique i No Society: la Fi de la classe mitjana occidental<\/em>, Guilluy defensa que la globalitzaci\u00f3 ha generat una fractura profunda entre les grans metr\u00f2polis \u2014integrades en circuits econ\u00f2mics globals\u2014 i una \u201cperif\u00e8ria\u201d social formada per classes populars expulsades dels centres urbans i dels beneficis del creixement.<\/p>\n Segons la seva tesi, aquestes classes han perdut pes econ\u00f2mic i tamb\u00e9 representaci\u00f3 pol\u00edtica, cosa que explicaria fen\u00f2mens com l\u2019auge del populisme o revoltes com la dels \u201carmilles grogues\u201d. Guilluy sost\u00e9 que les elits urbanes viuen cada cop m\u00e9s desconnectades d\u2019aquesta realitat i que el relat dominant invisibilitza aquests sectors socials.<\/p>\n Tanmateix, aquestes idees han generat una forta controv\u00e8rsia. Diversos acad\u00e8mics han criticat el seu enfocament per simplificador. El ge\u00f2graf Jacques L\u00e9vy ha qualificat el concepte de \u201cFran\u00e7a perif\u00e8rica\u201d com un \u201cmite\u201d, argumentant que redueix una realitat territorial molt m\u00e9s complexa i li retreu una certa feblesa metodol\u00f2gica: \u00fas selectiu de dades i predomini de l\u2019assaig interpretatiu sobre l\u2019an\u00e0lisi emp\u00edrica rigorosa. A m\u00e9s, la seva noci\u00f3 d\u2019\u201cinseguretat cultural\u201d ha estat especialment controvertida, ja que alguns cr\u00edtics consideren que pot alimentar lectures pol\u00edtiques vinculades a discursos identitaris o antiimmigraci\u00f3.<\/p>\n Malgrat aquestes cr\u00edtiques, Guilluy ha tingut un ress\u00f2 medi\u00e0tic notable, molt superior al seu reconeixement acad\u00e8mic. Mitjans internacionals han utilitzat les seves idees per interpretar el malestar social a Occident, i analistes com David Goodhart han reconegut que va ser dels primers a identificar la fractura entre \u201cguanyadors\u201d i \u201cperdedors\u201d de la globalitzaci\u00f3. Guilluy \u00e9s una figura inc\u00f2moda per\u00f2 influent. El seu \u00e8xit rau en la capacitat de formular un relat clar i provocador sobre una fractura real, encara que sovint a costa de simplificar-la. M\u00e9s que un autor definitiu, s\u2019ha consolidat com un punt de partida imprescindible per entendre els debats contemporanis sobre desigualtat, territori i identitat. Aquest \u00e8xit, per\u00f2, tamb\u00e9 revela una paradoxa: en un ecosistema medi\u00e0tic saturat d\u2019an\u00e0lisis complexes, triomfen sovint les explicacions m\u00e9s netes i recognoscibles. Guilluy ofereix un relat f\u00e0cilment transmissible, gaireb\u00e9 period\u00edstic, que encaixa b\u00e9 amb la l\u00f2gica del debat p\u00fablic. Potser per aix\u00f2 genera tanta adhesi\u00f3 com rebuig. Al capdavall, si la realitat \u00e9s confusa, sempre hi ha qui prefereix un bon mapa simplificat \u2014encara que de vegades s\u2019assembli m\u00e9s a un esb\u00f3s que a un territori.<\/p>\n Recordeu, ara s\u00ed, algun ge\u00f2graf assidu a les tert\u00falies televisives i que generi debat p\u00fablic al sud dels Pirineus? Perqu\u00e8, ara s\u00ed, encara que no sempre es citi expl\u00edcitament, moltes idees que veiem en debats espanyols com, l\u2019\u201dEspanya buidada\u201d, la \u201cfractura territorial\u201d i les \u201celits urbanes vs perif\u00e8ria\u201d tenen una clara inspiraci\u00f3 en Guilluy (o paral\u00b7lelismes directes amb la seva \u201cFran\u00e7a perif\u00e8rica\u201d).<\/p>\n\n
\nResumeix la seva idea central: la majoria social viu fora dels circuits de poder i representaci\u00f3.<\/li>\n
\nUna formulaci\u00f3 forta per descriure processos de gentrificaci\u00f3 i exclusi\u00f3 territorial.<\/li>\n
\nMolt controvertida, perqu\u00e8 critica frontalment el discurs dominant sobre diversitat.<\/li>\n
\n<\/em>Aqu\u00ed ataca directament la desconnexi\u00f3 entre dirigents i poblaci\u00f3.<\/li>\n