![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Joan Nonell<\/strong><\/p>\n <\/p>\n El 25 d\u2019abril de 2026 es va celebrar a l\u2019auditori de la Resid\u00e8ncia d\u2019Investigadors del CSIC de la ciutat Comtal, el I F\u00f2rum d\u2019Acad\u00e8mics per les Evid\u00e8ncies Educatives<\/strong>, organitzat per la Fundaci\u00f3 Episteme, amb col\u00b7laboraci\u00f3 del Sindicat Professors de Secund\u00e0ria (Aspepc-sps) entre d\u2019altres.<\/p>\n L\u2019oportunitat de la trobada, en un context de debat p\u00fablic intens al voltant de la necessitat de disposar d\u2019evid\u00e8ncies s\u00f2lides<\/strong> per validar canvis metodol\u00f2gics en educaci\u00f3, va ser refrendada per la qualitat dels ponents, acad\u00e8mics de contrastat pes en el panorama de la pedagogia actual, que van saber centrar la q\u00fcesti\u00f3 per oferir visions obertes i cr\u00edtiques al voltant de l\u2019adopci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies en la pr\u00e0ctica educativa<\/strong>, aix\u00ed com de dues taules d\u2019an\u00e0lisi, participades des de l\u2019experi\u00e8ncia docent a l\u2019aula i des de l\u2019activisme d\u2019associacions de fam\u00edlies. Nom\u00e9s va faltar, per posar algun per\u00f2, la representaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 en defensa de les pol\u00edtiques educatives actuals<\/strong>, conformades a partir d\u2019ocurr\u00e8ncies m\u00e9s que no pas des d\u2019evid\u00e8ncies contrastades.<\/p>\n L\u2019exministre d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de Portugal, Nuno Crato<\/strong>, va obrir el foc presentant una primera pon\u00e8ncia sota el t\u00edtol Evidencias y mitos: curr\u00edculo, materiales y aprendizaje profundo<\/em><\/a>.<\/span> L\u2019exposici\u00f3, en s\u00ed mateixa, va ser una prova clarivident de la import\u00e0ncia de centrar la pr\u00e0ctica educativa en estrat\u00e8gies que venen avalades per l\u2019\u00e8xit hist\u00f2ric i que no s\u2019allunyen de la tradici\u00f3 cultural europea, \u00e9s a dir, la cultura del llibre. Crato, per\u00f2, fidel a la seva experi\u00e8ncia en gesti\u00f3 educativa, va vincular la vindicaci\u00f3 del llibre de text a la pr\u00e8via elaboraci\u00f3 d\u2019un curr\u00edculum ben estructurat i articulat sota criteris de coher\u00e8ncia, tant verticals -incloent coneixements i habilitats, per\u00f2 sense que les segones supleixen els primers, ja que habilitats generals sense coneixement espec\u00edfic nom\u00e9s provoquen dispersi\u00f3, no estructuraci\u00f3 del saber-, com horitzontals -amb interconnexi\u00f3 entre coneixements que facin possible l\u2019assoliment d\u2019aprenentatges profunds.<\/p>\n En contrast amb la tend\u00e8ncia actual de fugida de l\u2019\u00fas del llibre en l\u2019ensenyament, abandonat a l\u2019atenci\u00f3 de la necessitat diversa de l\u2019alumnat, fet que obliga a la flexibilitzaci\u00f3 i a la diferenciaci\u00f3, en comptes de primar la unicitat i coher\u00e8ncia, que garanteixin assoliments cognoscitius avaluables, l\u2019aposta pel bon llibre de text, en la mesura qu\u00e8 l\u2019inicia en el m\u00f3n de la lectura intel\u00b7ligent, afavoreix el desenvolupament maduratiu de l\u2019alumnat, l\u2019acosta cap a la cultura erudita i l\u2019alinea amb el coneixement poder\u00f3s que exemplifica el saber cient\u00edfic, disciplinant el seu \u00fas. L\u2019aval d\u2019evid\u00e8ncies com els principis de seq\u00fcenciaci\u00f3 -ordenaci\u00f3 en l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019aprenentatge-, multim\u00e8dia -evitar la contradicci\u00f3 resultant de l\u2019\u00fas conjunt de canals verbals i visuals en l\u2019ensenyament- i coher\u00e8ncia -primar l\u2019objectiu general de l\u2019explicaci\u00f3 per sobre dels detalls distractors- no nom\u00e9s converteixen al bon llibre de text en el millor suport d\u2019estudi sin\u00f3 que eviten els m\u00e8todes memor\u00edstics d\u2019aprenentatges no significatius en els que cauen els alumnes quan manca estructuraci\u00f3 i ordre en la transmissi\u00f3 del saber.<\/p>\n La segona pon\u00e8ncia del mat\u00ed va anar a c\u00e0rrec de Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez<\/strong>, expresident del Consejo Escolar del Estado que, sota el t\u00edtol El valor de las evidencias. Algunas lecciones para la educaci\u00f3n espa\u00f1ola<\/span><\/em><\/a>, va voler demostrar que s\u2019estan fent, en educaci\u00f3, coses que van contra les evid\u00e8ncies. En aquest sentit, va presentar les evid\u00e8ncies com l\u2019element clau per corregir disfuncions en la pr\u00e0ctica educativa. Assumint, per\u00f2, d\u2019entrada la distinci\u00f3 entre el concepte d\u2019evid\u00e8ncia<\/em> en la nostra llengua -certesa clara i manifesta de la que no es pot dubtar- i l\u2019evidence<\/em> en llengua anglesa -que recull nom\u00e9s l\u2019indici de certesa a partir de la presentaci\u00f3 d\u2019una o m\u00e9s raons en favor d\u2019una creen\u00e7a-, el ponent aposta pel foment d\u2019una educaci\u00f3 informada i orientada en les evid\u00e8ncies, i no nom\u00e9s basada en elles.<\/p>\n A partir de l\u2019exemple de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019evid\u00e8ncia en medicina, amb sis nivells de profunditat que integren tant l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica com la investigaci\u00f3 te\u00f2rica, assistim a la justificaci\u00f3 que el ponent fa de l\u2019extensi\u00f3 de pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques educatives basades en evid\u00e8ncies. Les raons anirien des de la creixent complexitat del context escolar actual, amb la conseg\u00fcent davallada dels resultats acad\u00e8mics en els pa\u00efsos occidentals, producte de l\u2019afebliment de la transmissi\u00f3 del coneixement, en lloc del seu enfortiment -que contrav\u00e9 la demostraci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit de la pr\u00f2pia medicina, com a ci\u00e8ncia, al llarg de la hist\u00f2ria-, a la promoci\u00f3 de principis deontol\u00f2gics que vinguin a sustentar criteris epistemol\u00f2gics basats en el coneixement m\u00e9s vera\u00e7 possible.<\/p>\n La reivindicaci\u00f3 d\u2019un codi deontol\u00f2gic docent -similar al de la medicina-, que ens allunyi dels resultats educatius indesitjables que fomenten la confusi\u00f3 i la ignor\u00e0ncia, enfortiria la professi\u00f3, tot arraconant l\u2019heterogene\u00eftat dels seus sabers, sustentats en aproximacions ideol\u00f2giques, m\u00e9s que cient\u00edfiques, en un reducte limitat de fets i en aportacions te\u00f2riques doctrinals de caire filos\u00f2fic, dif\u00edcilment contrastables.<\/p>\n El principi deontol\u00f2gic de no fer mal a l\u2019alumne, a banda de q\u00fcestionar pr\u00e0ctiques educatives no objectivables, seria suficient per limitar l\u2019\u00fas ocurrencial i acr\u00edtic de la innovaci\u00f3 i la ideologia en educaci\u00f3. Promouria el necessari despla\u00e7ament de la l\u00f2gica de les intencions, amb el seu bonisme i facilisme, a la l\u00f2gica dels resultats basats en l\u2019exig\u00e8ncia, fent possible un canvi d\u2019escenari en el panorama de la pol\u00edtica educativa espanyola amb la substituci\u00f3 de les creences a priori, vinculades a criteris ideol\u00f2gics, pel coneixement cient\u00edfic que, com en el cas de la medicina, tamb\u00e9 hauria de regir la professi\u00f3 docent. Passar\u00edem, aix\u00ed, de les difuses Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 actuals, a la concreci\u00f3 d\u2019una Ci\u00e8ncia de l\u2019Educaci\u00f3 que promogu\u00e9s i facilit\u00e9s l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019impacte dels seus resultats en la cercada millora educativa.<\/p>\n La sessi\u00f3 del mat\u00ed es va tancar amb la primera de les taules d\u2019an\u00e0lisi<\/a> on, moderats per l\u2019Eva Serra<\/strong>, hi van intervenir docents amb acreditada experi\u00e8ncia i coneixement, tant de la realitat a les aules catalanes, com del marc jur\u00eddic en vigor, com l\u2019Ignasi Fern\u00e1ndez Daroca<\/strong>, el David Rabad\u00e0<\/strong>, l\u2019Otilia Dan <\/strong>i el Jordi Os\u00faa<\/strong>, per debatre, des de les evid\u00e8ncies de la pr\u00e0ctica educativa, amenaces -com la sobreprotecci\u00f3 de l\u2019infant a l\u2019escola, la p\u00e8rdua d\u2019autoritat del docent o l\u2019esc\u00e0s pes del llibre de text en la transmissi\u00f3 educativa- que, des de l\u2019aplicaci\u00f3 del credo pedag\u00f2gic reformista, han tingut conseq\u00fc\u00e8ncies com l\u2019augment dels problemes psicol\u00f2gics dels joves estudiants (54% han tingut algun problema psicol\u00f2gic), l\u2019increment de les agressions contra els docents (7 de cada 10 manifesten haver patit alguna agressi\u00f3) o la davallada en els \u00edndex de comprensi\u00f3 lectora, amb un 24 % d\u2019alumnes que no assoleixen aquestes compet\u00e8ncies.<\/p>\n La tarda ens va brindar una tercera pon\u00e8ncia a c\u00e0rrec, en aquest cas, de la professora de Teoria de l\u2019Educaci\u00f3 Bianca Thoilliez<\/strong>, que va afegir el necessari contrast cr\u00edtic respecte a les aportacions del mat\u00ed. Sota el t\u00edtol M\u00e1s all\u00e1 de lo que funciona. Evidencias, juicio pedag\u00f3gico y d\u00e9ficit democr\u00e1tico en las pr\u00e1cticas de la ense\u00f1anza<\/em><\/a><\/span>, l\u2019eminent acad\u00e8mica va recon\u00e8ixer que l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 actual a les evid\u00e8ncies est\u00e0 emparentada amb la necessitat d\u2019orientar l\u2019ensenyament vers all\u00f2 que funciona positivament, q\u00fcestionant les pr\u00e0ctiques no adequades i adquirint solideses m\u00e9s que simples opinions.<\/p>\n Ara b\u00e9, la cerca i an\u00e0lisi d\u2019evid\u00e8ncies ha tensionat epistemol\u00f2gicament el marc te\u00f2ric de la pedagogia plantejant el dubte sobre si l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un camp de coneixement o no, i en cas que ho sigui, quines pr\u00e0ctiques educatives podem determinar objectivament que s\u00f3n eficaces i quines no. La finalitat d\u2019aquesta disquisici\u00f3 seria l\u2019assoliment de l\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 dels discursos educatius i la democratitzaci\u00f3 de la seva pr\u00e0ctica, aplicable, llavors, a qualsevol entorn i circumst\u00e0ncia.<\/p>\n El suposat coneixement pedag\u00f2gic resultant de l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies permetria la generalitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques educatives i l\u2019assoliment de l\u2019estatus cient\u00edfic de la disciplina. Tot aix\u00f2, per\u00f2, xoca amb la realitat pr\u00e0ctica de la situaci\u00f3 de cada aula dins un context social espec\u00edfic, que no resulta una variable a\u00efllable de la mateixa pr\u00e0ctica educativa, i que condiciona qualsevol evid\u00e8ncia generalitzadora, provocant la resist\u00e8ncia del professorat a la seva aplicaci\u00f3. Aix\u00ed, l\u2019evid\u00e8ncia nom\u00e9s mostraria efectes, no l\u2019adequaci\u00f3 dels fins a cercar. L\u2019evid\u00e8ncia, llavors, nom\u00e9s informa, per\u00f2 per s\u00ed sola no t\u00e9 capacitat decis\u00f2ria. D\u2019aquestes limitacions se\u2019n deriva la devaluaci\u00f3 del coneixement pedag\u00f2gic a simple judici: si la validesa de les evid\u00e8ncies dep\u00e8n del context, i aquest \u00e9s canviant, llavors l\u2019evid\u00e8ncia s\u2019ha de posar al servei de la pr\u00e0ctica educativa que s\u2019ajusta a cada situaci\u00f3, i no al rev\u00e9s.<\/p>\n Les evid\u00e8ncies s\u00f3n el resultat, conseq\u00fcentment, en el terreny del judici pedag\u00f2gic, de la interacci\u00f3 entre el coneixement, l\u2019experi\u00e8ncia i la reflexi\u00f3. La particularitat de cada context educatiu confegeix un grau d\u2019activitat artesanal, m\u00e9s que de pr\u00e0ctica cient\u00edfica, a la tasca docent, que assumeix la incertesa com un possibilitador de la bona feina. Disposar de totes les evid\u00e8ncies que caldrien per eliminar qualsevol incertesa no nom\u00e9s restaria inter\u00e8s a la pr\u00e0ctica docent di\u00e0ria, entesa com a repte i oportunitat, sin\u00f3 que, a m\u00e9s deixaria l\u2019educaci\u00f3 exclusivament en mans d\u2019experts.<\/p>\n Replicant el debat dels anys 20 del segle passat entre Walter Lippmann<\/strong> i John Dewey<\/strong> al voltant de la democr\u00e0cia, que el primer veu com una deliberaci\u00f3 pr\u00f2pia d\u2019experts que limita les aportacions ciutadanes, mentre que el segon l\u2019ent\u00e9n com la participaci\u00f3 oberta a tothom, fruit d\u2019una educaci\u00f3 capacitadora, la professora Thoilliez contraposa les evid\u00e8ncies establertes pels comit\u00e8s d\u2019experts -que, avui, serien les Intel\u00b7lig\u00e8ncies Artificials qui millor els representen- amb el judici particular de cada professor, a qui se li atorga funci\u00f3 deliberativa i sobirania decis\u00f2ria. La pr\u00e0ctica democr\u00e0tica en educaci\u00f3 restaria curtcircuitada per l\u2019extensi\u00f3 d\u2019un programa d\u2019evid\u00e8ncies a aplicar pel professorat sense marge de discussi\u00f3.<\/p>\n Comptat i debatut, la conclusi\u00f3 del debat entre el pret\u00e8s coneixement pedag\u00f2gic dels experts i el judici educatiu, producte de la pr\u00e0ctica docent, presenta l\u2019evid\u00e8ncia com a necess\u00e0ria per\u00f2 insuficient -en un aula passen m\u00e9s coses de les que es poden mesurar segons l\u00f2giques d\u2019efic\u00e0cia- i al judici com a irreductible per\u00f2 no arbitrari. En conseq\u00fc\u00e8ncia, cal l\u2019articulaci\u00f3 entre totes dues, m\u00e9s que la seva oposici\u00f3, per\u00f2 posant sempre les evid\u00e8ncies al servei de la presa de decisions, i no al rev\u00e9s, i atorgant protagonisme, m\u00e9s que suplantant, a la pr\u00e0ctica singular i al bon judici pedag\u00f2gic i prudencial no objectivable de cada docent.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/Joan-Nonell-web-150x150-1.jpg\")
<\/strong><\/p>\n