{"id":34909,"date":"2026-04-28T08:37:26","date_gmt":"2026-04-28T06:37:26","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=34909"},"modified":"2026-04-28T08:37:53","modified_gmt":"2026-04-28T06:37:53","slug":"les-evidencies-en-educacio-segons-lopez-ruperez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/les-evidencies-en-educacio-segons-lopez-ruperez\/","title":{"rendered":"Les evid\u00e8ncies en educaci\u00f3 segons L\u00f3pez Rup\u00e9rez"},"content":{"rendered":"

El professor i expresident del Consejo Escolar del Estado, Francisco L\u00f3pez Rup\u00e9rez. \/ Foto: Toni Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez<\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Antoni Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El present article \u00e9s una s\u00edntesi basada en la pon\u00e8ncia de l’expert Francisco L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez<\/strong>\u00a0sobre el valor de les evid\u00e8ncies en l’\u00e0mbit educatiu. La seva presentaci\u00f3 va tenir lloc en el marc de l’I F\u00f2rum d’Acad\u00e8mics per les evid\u00e8ncies educatives (el programa i la informaci\u00f3 de les quals detallada poden consultar en https:\/\/fundacioepisteme.cat\/forum2026\/programa\/<\/a><\/span>) en el qual vaig tenir el plaer de participar en una taula rodona final d’an\u00e0lisi i debat.<\/p>\n

Com per motius d’agenda ja no era present el ponent a la sala, aprofito aquestes l\u00ednies per a realitzar una s\u00edntesi lliure i afegir alguns apunts personals. Serveixi com a carta oberta. A trav\u00e9s de la seva exposici\u00f3, L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0va articular i va defensar la urgent necessitat de transitar d’un model educatiu basat en in\u00e8rcies, ideologies i creences, sovint sense rigor cient\u00edfic m\u00e9s enll\u00e0 del \u2018a mi em funciona\u2019, a un fonamentat estrictament en la ci\u00e8ncia i les dades emp\u00edriques.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aclarint el concepte “d’evid\u00e8ncia”<\/strong><\/p>\n

Per a abordar adequadament aquest debat, L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0va comen\u00e7ar, amb encert, presentant un obstacle terminol\u00f2gic. La ling\u00fc\u00edstica al rescat. Va advertir que, en espanyol, la paraula “evidencia<\/em>”\u00a0\u00e9s\u00a0un “fals amic” respecte al terme anglosax\u00f3 \u201cevidence<\/em>\u201d. Mentre que la RAE\u00a0 defineix evid\u00e8ncia com una “certesa clara i manifesta de la qual no es pot dubtar”, Rup\u00e9rez va aclarir que en l’\u00e0mbit de la ci\u00e8ncia i la recerca (secundant-se en diccionaris com el de Cambridge o el d’Oxford), el terme es refereix en la cultura anglosaxona, de forma m\u00e9s laxa, al conjunt de raons, fets o informaci\u00f3 que recolzen la validesa d’una proposici\u00f3. S’obre l’escletxa del dubte. Per aix\u00f2, va destacar que en el context europeu s’ha optat per parlar d’una “Educaci\u00f3 informada per evid\u00e8ncies” (Pellegrini & Vivanet, 2020), un enfocament que, per tant, transcendeix el purament experimental per a incloure metodologies qualitatives, i mixtes, a l’hora d’orientar les pol\u00edtiques i la pr\u00e0ctica docent. Fa temps, en una conversa amb H\u00e9ctor Ruiz Martin, recordo que em deia que se sol preferir parlar de \u2018Educaci\u00f3 Basada en Proves Cient\u00edfiques\u201d, per a evitar qualsevol escletxa de dubte sobre l’origen, la qualitat o validesa de l’evid\u00e8ncia, o perdre’s en disquisicions ling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n

 <\/p>\n

Inspirat en la Medicina<\/strong><\/p>\n

Durant la seva intervenci\u00f3, L\u00f3pez Rup\u00e9rez va situar l’origen del moviment educatiu de l’Educaci\u00f3 Basada en Evid\u00e8ncies (EBE) a la fi del segle XX (amb esment expl\u00edcit a pioners com David H. Hargreaves), i com va trobar el seu principal referent en la denominada Medicina Basada en l’Evid\u00e8ncia (MBE). Es tracta, sens dubte, del tr\u00e0nsit propi de disciplines precient\u00edfiques a cient\u00edfiques,\u00a0 d’un canvi de paradigma kuhne\u00e0, fet que tamb\u00e9 ha succe\u00eft amb la psicologia o la ling\u00fc\u00edstica. El professor L\u00f3pez Rup\u00e9rez va exposar que la MBE s’ent\u00e9n com l'”\u00fas conscient, expl\u00edcit i judici\u00f3s de la millor evid\u00e8ncia actual” (Sackett et al., 1996).<\/p>\n

Tal com va il\u00b7lustrar, igual que la medicina classifica la solidesa de les seves troballes en diferents nivells, des dels rigorosos metaan\u00e0lisi fins a les opinions d’experts (Tenny & Varacallo, 2025), l’educaci\u00f3 hauria de buscar establir un marc similar.\u00a0 L’objectiu que planteja \u00e9s clar: identificar amb rigor quines pr\u00e0ctiques aconsegueixen realment resultats desitjables i, tamb\u00e9, en l’altra cara de la moneda, quins prevenen conseq\u00fc\u00e8ncies indesitjables (Kvernbekk, 2016).<\/p>\n

 <\/p>\n

Els perqu\u00e8s d’una Educaci\u00f3 Basada en Evid\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n

Per a justificar aquest canvi de paradigma en l’educaci\u00f3, L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0va esgrimir tres motius fonamentals, ja contemplats en alguns articles previs:<\/p>\n

1. La complexitat del context<\/strong>: El ponent argumenta que, a mesura que els sistemes educatius es tornen m\u00e9s complexos, la seva governan\u00e7a exigeix convertir-se en una activitat cada vegada m\u00e9s intensiva en coneixement (secundant-se en\u00a0Burns\u00a0&\u00a0K\u00f6ster, 2016).
\n2. El declivi dels resultats<\/strong>: Rup\u00e9rez alerta sobre una deteriorament estructural en el rendiment dels estudiants a Am\u00e8rica del Nord i Europa, un declivi que subratlla que \u00e9s anterior a la pand\u00e8mia i que contrasta dr\u00e0sticament amb el progr\u00e9s del Sud-est Asi\u00e0tic (OECD, 2023).
\n3. L’efectivitat demostrada<\/strong>: Citant al Wing Institute, l’expert sost\u00e9 que la ci\u00e8ncia ofereix el millor m\u00e8tode disponible per a identificar aquelles pol\u00edtiques capaces de revertir aquesta tend\u00e8ncia negativa.<\/p>\n

Un dels punts m\u00e9s emf\u00e0tics en l’enfocament de L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0\u00e9s que l’\u00fas d’evid\u00e8ncies no respon \u00fanicament a criteris d’efic\u00e0cia, sin\u00f3 que constitueix un profund imperatiu moral. Aix\u00ed, com a educadors que busquen el millor per als seus alumnes, \u00e9s un deure moral secundar-se en eines que maximitzin les probabilitats d’encert.\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0insisteix que ha d’imperar el principi m\u00e8dic de\u00a0primum non nocere <\/em>(“el primer \u00e9s no fer mal”), establint l\u00edmits \u00e8tics i morals a l’aplicaci\u00f3 d’innovacions no provades, com podria ser la irrupci\u00f3 de tecnologies com la IA, i a la influ\u00e8ncia de la ideologia a les aules (L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez,\u00a02026a).<\/p>\n

Hi ha tota una l\u00ednia basada en el desenvolupament d’indicadors educatius, pensant sempre en la qualitat i amb les m\u00e8triques de fons (Garz\u00f3n, 2019). Tamb\u00e9 sovint una confusi\u00f3 entre bones pr\u00e0ctiques, innovaci\u00f3 educativa i recerca, i de la seva relaci\u00f3 amb la qualitat de l’evid\u00e8ncia (Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez, 2019). El gran desafiament, va advertir el ponent fent-se eco de\u00a0Burns\u00a0i\u00a0K\u00f6ster\u00a0(2016), \u00e9s que l’educaci\u00f3 \u00e9s un terreny dominat per fortes creences i identitats personals que solen xocar amb les troballes cient\u00edfiques. Per aix\u00f2, fa una crida a transitar de la “l\u00f2gica de les intencions” a la “l\u00f2gica dels resultats”. D’altra banda, em va recordar a la inevitable pres\u00e8ncia de biaixos cognitius en els quals els humans, donada la nostra biologia, tendim a caure: el pensament cr\u00edtic \u00e9s fonamental i ens obliga a estar molt alerta davant els nostres propis biaixos i, afegiria Daniel\u00a0Kahneman, al propi soroll, que ens influeix m\u00e9s del que pensem en el nostre dia a dia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Lli\u00e7ons per al futur de l’educaci\u00f3 espanyola<\/strong><\/p>\n

A mode de conclusi\u00f3, L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0va tancar la seva presentaci\u00f3 amb la proposici\u00f3 de diverses directrius clares per a la millora del sistema educatiu a Espanya:<\/p>\n

i) Va subratllar la urg\u00e8ncia de cobrir el notable d\u00e8ficit de coneixement que existeix a l’hora de fonamentar pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques.
\nii)\u00a0Va reclamar fer un salt qualitatiu vital: passar de les fragmentades “Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3” a una veritable i unificada “Ci\u00e8ncia de l’Educaci\u00f3”.<\/p>\n

iii)\u00a0Va exigir desenvolupar de manera sistem\u00e0tica el pensament cient\u00edfic en els futurs docents, en la formaci\u00f3 inicial del professorat, considerant-lo un pilar professional indispensable. Ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil si es retallen hores de ci\u00e8ncies en les etapes preuniversit\u00e0ries.<\/p>\n

iv)\u00a0En definitiva,\u00a0Rup\u00e9rez\u00a0va concloure que \u00e9s necessari enrobustir la professi\u00f3 docent, perqu\u00e8 deixi de ser una \u201cprofessi\u00f3 feble\u201d, tant en els plans epistemol\u00f2gic com en el deontol\u00f2gic (Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez, 2025), aprenent dels millors i imitant el reeixit cam\u00ed recorregut per la medicina en els \u00faltims segles (L\u00f3pez\u00a0Rup\u00e9rez,\u00a02026b).<\/p>\n

I aix\u00ed com Hip\u00f2crates va encendre fa mil\u00b7lennis en el cor d’Europa la flama de la ra\u00f3 enfront de la superxeria, forjant un llegat indestructible, que encara avui ens protegeix de l’obscurantisme de les modes pseudocient\u00edfiques, l’educaci\u00f3 ha de recollir aquest testimoni llumin\u00f3s. El llegat d’Europa, bressol del pensament cr\u00edtic i del m\u00e8tode cient\u00edfic, ens ensenya que curar el cos i conrear la ment exigeixen la mateixa devoci\u00f3 per la veritat. Evitem els cants de sirena del xarlatanisme. Que les nostres aules, igual que els nostres hospitals, s’erigeixin com a fars inexpugnables contra el curanderisme intel\u00b7lectual, contra els abra\u00e7a\u00e0rbres i els desficacis hol\u00edstics, honrant en cada lli\u00e7\u00f3 aquell antic jurament: il\u00b7luminar amb certeses i proves cient\u00edfiques, bandejar la ignor\u00e0ncia i, per sobre de tot, com a m\u00ednim, intentem no danyar les pr\u00f2ximes generacions.\u00a0 Perqu\u00e8, com va dir Bunge, la pseudoci\u00e8ncia \u00e9s escombraria intel\u00b7lectual no inn\u00f2cua: no deixem que erosioni el llegat que tants segles va costar construir.<\/p>\n

\n
Refer\u00e8ncies:<\/h6>\n