{"id":34479,"date":"2026-04-16T08:44:20","date_gmt":"2026-04-16T06:44:20","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=34479"},"modified":"2026-04-17T08:52:38","modified_gmt":"2026-04-17T06:52:38","slug":"el-conte-geologic-de-gran-canaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/","title":{"rendered":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Roque Bentayga, centre de de Gran Canaria. \/ Font: Flickr<\/a>. Autor: Martin Wiesheu<\/a> \/ Wikimedia: Andre Engels<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

David Rabad\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d’aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria<\/strong> amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d’erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l’illa, com un immens donut, s’observa la gran caldera de Tejeda. Tot el conjunt enfonsa les seves arrels fins al fons oce\u00e0nic fins a uns 3 km de profunditat Per descriure amb detall tot aix\u00f2 cal comprendre els diferents tipus de processos que han controlat Gran Can\u00e0ria des de la seva etapa submarina amb el 90 % de massa de roques, fins a la seva floraci\u00f3 per sobre del nivell de mar a partir del Mioc\u00e8 mitj\u00e0 prop de fa 14 milions d’anys.<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 d’una illa oce\u00e0nica volc\u00e0nica cont\u00e9 processos constructius (activitat magm\u00e0tica) i destructius (erosi\u00f3 i lliscaments gravitacionals), on les zones submergides ostenten la informaci\u00f3 m\u00e9s gran, per\u00f2 la menor exposici\u00f3 per als estudis geol\u00f2gics. Per aix\u00f2 la part visible del que \u00e9s insular \u00e9s la m\u00e9s estudiada, per\u00f2 la menys important en volum i inter\u00e8s en aquesta hist\u00f2ria, una punta de l’iceberg.<\/p>\n

El volcanisme submar\u00ed de Gran Can\u00e0ria, anomenat complex basal, suposa m\u00e9s del 80% en volum de l’illa, per\u00f2 l’edat, l’estructura i el volum d’aquest complex basal no es coneix amb exactitud a causa de la inexist\u00e8ncia d’afloraments aeris, per la qual cosa nom\u00e9s es pot inferir a partir de dades batim\u00e8triques i geof\u00edsiques. El volum total d\u2019aquesta etapa submarina \u00e9s d\u2019uns 6500 km3 i la seva edat pot oscil\u00b7lar al voltant dels 15 milions d\u2019anys.<\/p>\n

La forma circular de Gran Can\u00e0ria, de 46 km de di\u00e0metre, descansa sobre un fons oce\u00e0nic a 3.000 m de profunditat. La seva altitud m\u00e0xima \u00e9s el Pic de les Neus, amb 1.949 m, situat al centre de l’illa i des d’on parteix una xarxa de barrancs radials que discorren en dos dominis ben marcats. El domini oest i sud-oest, o m\u00e9s antic geol\u00f2gicament, on la xarxa hidrogr\u00e0fica est\u00e0 m\u00e9s encaixada, i el domini nord-est, m\u00e9s recent, ocupat per les erupcions volc\u00e0niques estrombolianes m\u00e9s modernes i inferiors als 3 milions d’anys. Aquestes presenten un relleu m\u00e9s suavitzat atesa la seva formaci\u00f3 recent.<\/p>\n

Gran Can\u00e0ria \u00e9s una illa geol\u00f2gicament madura on el relleu presenta m\u00e9s trets de modelatge erosiu que volc\u00e0nic. Ha estat activa, almenys, durant els darrers 14 milions d’anys, per\u00f2 actualment sense cap tipus d’activitat volc\u00e0nica. Magmes foscos i densos pels seus silicats f\u00e8rrics i magn\u00e8sics (m\u00e0fics associats a efusions fluides), van evolucionar cap a magmes m\u00e9s clars i espessos (s\u00e0lics) pels seus silicats m\u00e9s s\u00f2dics i pot\u00e0ssics (efusions explosives).<\/p>\n

Al principi Gran Can\u00e0ria va comen\u00e7ar el seu creixement des del fons oce\u00e0nic. Els estudis de l’entorn submar\u00ed calculen que el 90% del volum total correspon a aquesta fase. Despr\u00e9s, les erupcions van comen\u00e7ar a construir una illa per sobre del nivell del mar fa uns 15 milions d’anys. Hi podem diferenciar tres etapes.<\/p>\n

La primera va consistir en el creixement d’un gran volc\u00e0 en escut que podria estar format per la conjunci\u00f3 de diversos escuts bas\u00e0ltics. La segona va desenvolupar una caldera de col\u00b7lapse que, en finalitzar, i durant 3 milions d’anys, va haver-hi una escassa activitat volc\u00e0nica on va treballar intensament l’erosi\u00f3 (Carracedo et al., 2002). I finalment la tercera amb una posterior reactivaci\u00f3 volc\u00e0nica que va rejovenir el relleu gr\u00e0cies a noves efusions. Durant l’evoluci\u00f3 de tot el conjunt hi va haver un augment progressiu de l’alcalinitat dels magmes coherent amb taxes de producci\u00f3 magm\u00e0tiques cada cop m\u00e9s redu\u00efdes i explosives. Aix\u00f2 confereix a Gran Can\u00e0ria de la major varietat litol\u00f2gica i quantitat de roques s\u00e0liques de tot l’arxip\u00e8lag. Entre aquestes cal destacar les riolites alcalines que nom\u00e9s s\u00f3n presents a Gran Can\u00e0ria. \u00c9s a dir, amb el temps, els magmes es van anar espessint i provocant erupcions cada cop m\u00e9s explosives.<\/p>\n

Concretament, i pel que fa al creixement aeri de Gran Can\u00e0ria, hi ha m\u00e9s de cent datacions radiom\u00e8triques que ens situen cronol\u00f2gicament i detallen les tres etapes anteriors. Per aix\u00f2 han estat definits tres cicles de vulcanisme m\u00e9s o menys continu: el Cicle I o Antic (d’edat Miocena), el Cicle II o Roque Nublo<\/em> (Plioc\u00e8) i el Cicle III o Recent (Pli-Quaternari), separats entre si per per\u00edodes d’inactivitat volc\u00e0nica i activitat erosiva. El Cicle I pertanyeria a la primera etapa dels escuts, i el Cicle II i III a la tercera de rejoveniment.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cicle I (Mioc\u00e8)<\/strong><\/p>\n

Aquest cicle va tenir lloc entre els 14,5 i els 8,5 milions d’anys (Mioc\u00e8), i cont\u00e9 la S\u00e8rie bas\u00e0ltica Antiga, el Complex Traqui-Sien\u00edtic i la S\u00e8rie fonol\u00edtica equivalent a les Formacions G\u00fciG\u00fci-Horgazales, Tejeda (Grup Mog\u00e1n i Fataga), m\u00e9s les Formacions Bas\u00e1ltica fonolites. El mecanisme inicial d’emissi\u00f3 va ser hawai\u00e0, amb una erupci\u00f3 for\u00e7a cont\u00ednua de laves, per\u00f2 escassa en piroclasts intercalats. Tot aix\u00f2 es va alimentar des d’una xarxa de fractures pr\u00e8vies on s’han definit tres \u00e0rees importants d’emissi\u00f3. Una a prop d’Agaete al nord-oest de l’illa, una altra al sud de Sant Nicolau de Tolentino, i la tercera a prop d’Ag\u00fcimes al sud-est.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la hist\u00f2ria geol\u00f2gica de Gran Can\u00e0ria, despr\u00e9s de la seva emersi\u00f3, va comen\u00e7ar fa uns 14,5 milions d’anys (Mioc\u00e8 mitj\u00e0). La r\u00e0pida emissi\u00f3 de colades bas\u00e0ltiques va induir m\u00e9s de 1.000 km3 de magmes sobre el terreny. Aix\u00f2 va construir un edifici volc\u00e0nic de m\u00e9s de 2.000 metres d’al\u00e7ada i un di\u00e0metre semblant al de l’illa actual. La xarxa de dics intrusius hi dibuixa un patr\u00f3 radial i convergent que indica que el centre de l’edifici estava a l’oest de Tejeda.<\/p>\n

Durant el creixement volc\u00e0nic de Gran Can\u00e0ria, i entre els 14,5 i els 14,1 milions d’anys, es va produir un important gran lliscament gravitacional als flancs de l’edifici. Aix\u00f2 ho testifica el contacte discordant existent entre les formacions de G\u00fciG\u00fci i Horgazales. Aquests grans lliscaments gravitacionals s\u00f3n freq\u00fcents a les illes volc\u00e0niques com a la Macaron\u00e8sia, Hawaii i Reuni\u00f3. Aquests moviments gegants estan relacionats amb el r\u00e0pid ascens de les illes de manera que, a m\u00e9s al\u00e7ada, m\u00e9s pendent inestable. Per\u00f2 a m\u00e9s el trencament de l’illa en sistemes de fractures que dibuixen, i des de vista d’ocell, a Y o estrella de Mercedes (rift volc\u00e0nic), afavoreixen aquestes extenses superf\u00edcies de lliscament.<\/p>\n

Mentre creixia l’escut i els flancs lliscaven, els magmes m\u00e9s viscosos que no aconseguien sortir encara es van anar acumulant a la base de Gran Can\u00e0ria a uns 5 km de profunditat. Aix\u00ed es va anar formant una c\u00e0mera magm\u00e0tica alimentada per un reservori m\u00e9s profund a 14 km. A la llarga aquests materials m\u00e9s viscosos van desencadenar una s\u00e8rie d’erupcions molt explosives els dip\u00f2sits de les quals es van estendre per tota l’illa des de fa uns 14 milions d’anys. Aquestes explosions van dipositar uns 30 m de riolites, traquibasalts i d’ignimbrites en general que han estat anomenats el grup Mogan. Aquest est\u00e0 compost per 17 unitats d’ignimbrites dipositades entre els 14 i els 13.3 milions d’anys. L’origen d’aquestes explosions va ser degut al d\u00e8ficit de la cambra magm\u00e0tica buidada durant erupcions antecedents que va conduir a un col\u00b7lapse de la cavitat i a la formaci\u00f3 de la posterior Caldera de Tejeda. Aquesta gran estructura, d’uns 20 km en direcci\u00f3 est a oest, i de 17 km en direcci\u00f3 nord a sud, presenta unes arracades cap al seu interior de 40 a 45 graus a la zona central. Posteriorment els materials volc\u00e0nics residuals de la cambra magm\u00e0tica (s\u00e0l\u00b7lics) van continuar omplint la depressi\u00f3 amb els seus magmes espessos i les seves erupcions altament explosives i violentes de tipus plini\u00e0 (Grup Fataga, 13.3 a 8.3 milions d’anys). La pressi\u00f3 ascendent d’aquests magmes va produir la fracturaci\u00f3 anul\u00b7lar de l’escor\u00e7a superior que posteriorment entre els 11.7 i els 7.32 milions d’anys dins del grup Fataga, diferents dics s\u00e0lics c\u00f2nics (cone-sheet<\/em>) es van injectar a la base d’aquella caldera. Aquesta estructura es va instal\u00b7lar a la part central i profunda durant els \u00faltims polsos eruptius. Aquesta estructura c\u00f2nica, avui dia exposada per erosi\u00f3, va configurar un complex intrusiu de perfil el\u00b7lipso\u00efdal amb unes dimensions de 13 a 14 km d’eix major i uns de 10 a11 km de menor, amb el centre situat sota el Roque Bentaiga<\/em>. Associades al cone sheet<\/em> profund van derivar noves intrusions de roques de tipus granit (sienitas) creant afloraments discontinus al voltant del cone-sheet<\/em>, per\u00f2, i en molts casos, ocupant m\u00e9s del 90% de la roca visible avui dia. Com que s\u00f3n roques m\u00e9s resistents s’han erosionat menys que les del voltant quedant, aquestes sienites, aflorant en extenses superf\u00edcies.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la formaci\u00f3 de la caldera de Tejeda, es van succeir noves erupcions explosives que van produir potents dip\u00f2sits per fragmentaci\u00f3 a alta temperatura (ignimbrites). Aquests magmes estan formats per una elevada proporci\u00f3 de silicats s\u00f2dics i pot\u00e0ssics donant roques com les traquetes i les riolites. Aquestes roques expulsades van cobrir l’exterior i l’interior de la caldera. Les externes van cobrir extenses superf\u00edcies de Gran Can\u00e0ria, mentre que les que van caure a dins van omplir la Caldera de Tejeda.<\/p>\n

Mentrestant, la c\u00e0mera magm\u00e0tica va tornar a acumular i concentrar residus m\u00e9s espessos que no aconseguien avan\u00e7ar. Aix\u00ed, aquesta diferenciaci\u00f3 va generar un nou canvi en la composici\u00f3 qu\u00edmica dels magmes profunds de Gran Can\u00e0ria. D’aquesta manera van sorgir els dip\u00f2sits entre els 13 i els 9,6 milions d’anys de naturalesa fonol\u00edtica, una roca clara amb gran quantitat de silicats s\u00f2dics i pot\u00e0ssics. Els seus centres eruptius es van situar m\u00e9s o menys prop de la Caldera de Tejeda, creant un edifici de grans dimensions al centre i sud-oest de la caldera (Estratovolc\u00e0 de Cruz Grande). Aquests dip\u00f2sits de fonolita van cobrir gran part de la Caldera de Tejeda.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, en resum, despr\u00e9s d’una fase hawaiana inicial amb magmes fluids (14,5-14,1 milions d’anys), Gran Can\u00e0ria va evolucionar cap a termes m\u00e9s espessos (f\u00e8lsics), fins a emetre, i des del centre de l’illa, erupcions explosives formades per dip\u00f2sits d’ignimbrites m\u00e9s laves de traquetes,9, d’anys: Grup Mog\u00e1n). A les etapes finals d’aquest Cicle I es va produir la consolidaci\u00f3 de les laves i els seus productes explosius, i es van desenvolupar tres episodis de car\u00e0cter intrusiu. Un primer va ser protagonitzat per roques de tipus granit (sienita) a les zones centrals de la caldera (11,8 milions d’anys), i per tant contemporanis amb l’emissi\u00f3 de les fonolites. Un altre van ser els dics de traquetes i fonolites que en conjunt van donar lloc al con invertit (cone sheet<\/em>). Aquests dics van travessar totes les roques anteriors, incloses les sienites, originant un bombament del terreny a la seva \u00e0rea d’influ\u00e8ncia. I finalment els doms de fonolites amb nefelina seguint m\u00e9s o menys els l\u00edmits externs del cone sheet<\/em>. Aquestes intrusions van representar els darrers fen\u00f2mens del cicle I datades en uns 8,5 milions d’anys. Cal recordar que els magmes f\u00e8lsics, molt m\u00e9s viscosos que els m\u00e0fics, ascendeixen amb m\u00e9s dificultat i quan s’acosten a la superf\u00edcie i disminueix la pressi\u00f3, s’expandeixen fracturant la roca del voltant adoptant sovint formes cil\u00edndriques o en forma de dom. Aquestes intrusions subterr\u00e0nies profundes es van transformar en els roques<\/em> quan l’erosi\u00f3 els exhuma.<\/p>\n

Al seu torn, el flanc NE de l’edifici bas\u00e0ltic mioc\u00e8 de Gran Can\u00e0ria estava molt rebaixat en relaci\u00f3 amb els afloraments de la costa oest. Els centres eruptius s’havien situat a la zona de Cruz Grande, i es va crear un edifici fonol\u00edtic de grans dimensions al centre sud-oest d’aquesta. Despr\u00e9s i durant l’emissi\u00f3 de totes aquestes erupcions viscoses (s\u00e0liques), un proc\u00e9s erosiu intens va anar rebaixant els relleus de Gran Can\u00e0ria creant una xarxa radial de grans barrancs amb alguna intrusi\u00f3 fonol\u00edtica residual. Aquesta erosi\u00f3 va produir una gran quantitat de sorres i conglomerats al\u00b7luvials que es va dipositar a les parts baixes a partir dels 8.3 milions d’anys fins als 5.3, l’anomenada Formaci\u00f3 Detr\u00edtica de Las Palmas (FDLP). Aquesta aflora a les proximitats de la ciutat de Las Palmas i, amb menor extensi\u00f3, a la part sud de l’illa. Amb ella es va acabar el Primer Cicle volc\u00e0nic d’edat miocena. Un hiat eruptiu entre el primer i el segon cicle va produir un important per\u00edode d\u2019inactivitat eruptiva de 3,2 milions d\u2019anys, per\u00f2 d\u2019intensa erosi\u00f3, com indiquen els detr\u00edtics de la FDLP i la gran xarxa de torrents radials de Gran Can\u00e0ria. Tot plegat va deixar moltes estructures anteriors al descobert donant molts relleus invertits.<\/p>\n

La formaci\u00f3 detr\u00edtica consta de tres membres (inferior, mitj\u00e0 i superior), en qu\u00e8 estan representats ambients marins de platja molt afectada per l’onatge (nearshore<\/em>) o poc afectada (offshore<\/em>), m\u00e9s altres ambients continentals amb ventalls al\u00b7luvials i mitjans e\u00f2lics. A aix\u00f2 s’hi van sumar altres dip\u00f2sits de flux volc\u00e0nic fang\u00f3s o \u00abmud flow<\/em>\u00bb. Al conjunt detr\u00edtic estan intercalats tamb\u00e9 materials volc\u00e0nics primaris, colades de lava i dip\u00f2sits pirocl\u00e0stics, que indiquen una simultane\u00eftat entre els processos volc\u00e0nics i erosius. Actualment, aquests materials volc\u00e0nics i sedimentaris estan elevats a al\u00e7ades properes o superiors als 100 m per sobre del nivell del mar. Els millors afloraments per estudiar conjuntament les seq\u00fc\u00e8ncies sedimentaries i volc\u00e0niques associades es troben als barrancs Seco<\/em>, Guiniguada, Tenoya, Tamaraceit, Card\u00f3, Caidero, \u00e0rea de San Juan de Dios<\/em>, etc., tots situats a l’\u00e0rea de Las Palmas. Al sud destaquen els afloraments de la platja de Las Meloneras i Patalavaca.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Cicle II o Roc Nuble (Plioc\u00e8)<\/strong><\/p>\n

El Cicle Roque Nublo es va produir entre els 5,5 i els 2,9 milions d’anys amb les S\u00e8ries Pre-Roque Nublo, Roque Nublo, El Tablero i Grupo Roque Nublo. Els primers signes d’activitat volc\u00e0nica a prop dels 5,3 milions d’anys (Plioc\u00e8 Inferior), es van caracteritzar per erupcions poc explosives (estrombolianes) localitzades preferentment als sectors meridionals i centrals de Gran Can\u00e0ria. Aquestes van donar petits cons pirocl\u00e0stics amb algunes laves amb nefelina associada i alineades de NO a SE (5,3-4,6 milions d’anys).<\/p>\n

Posteriorment, cap als 4,6 milions d’anys, l’activitat es va despla\u00e7ar cap als sectors centrals de l’illa fins a la fi d’aquest Cicle II. En aquest per\u00edode es van emetre una gran quantitat de laves que van omplir la xarxa dels antics barrancs. Algunes van assolir la costa NE de l’illa, on van desenvolupar laves encoixinades (pillowlaves<\/em>), en contacte amb les aig\u00fces m\u00e9s fragments rocosos d’explosi\u00f3 en contacte amb el mar (hialoclastites). La geometria i distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica dels dip\u00f2sits anteriors, m\u00e9s els pendents de flux i la xarxa radial de dics, posen de manifest l’exist\u00e8ncia al centre de l’illa d’un gran edifici volc\u00e0nic, l’estratovolc\u00e0 Roque Nublo. L’edifici plioc\u00e8 Roque Nublo va ser un estratovolc\u00e0 de prop de 3.500 metres d’al\u00e7ada constru\u00eft al centre de Gran Can\u00e0ria sobre els antics relleus anteriors del mioc\u00e8. Aix\u00f2 va passar entre els 4,6 i els 3,4 milions d’anys sota una gran emissi\u00f3 d’erupcions al centre de l’illa, que, com s’ha esmentat, van ocupar una \u00e0mplia extensi\u00f3 per tota la superf\u00edcie de l’illa baixant pels barrancs radials precedents. Les erupcions van venir protagonitzades primer per algunes laves bas\u00e0ltiques, i posteriorment per una s\u00e8rie cont\u00ednua de basanites i tefretes. I cal afegir que l’estratovolc\u00e0 Roque Nublo va treballar sota un per\u00edode transgressiu on es van anar dipositant sediments marins que avui afloren a Gran Can\u00e0ria. Aquests sediments constitueixen un important nivell fossil\u00edfer de comen\u00e7aments del Plioc\u00e8, localitzat a les zones costaneres de l’N-NE de l’illa ia cotes que oscil\u00b7len entre els 50 i els 110 m d’al\u00e7ada sobre el nivell actual del mar i segellats sovint per pillowlaves<\/em> del Roque Nublo. Tamb\u00e9 de forma simult\u00e0nia amb l’activitat d’aquest estratovolc\u00e0, es va establir una xarxa de barrancs que van drenar els vessants i van formar extensos dip\u00f2sits conglomer\u00e0tics a les desembocadures que es van intercalar entre nivells de bretxes volc\u00e0niques i laves. Aquest conjunt de materials ha estat denominat com a \u00abMembre Superior de la Formaci\u00f3 Detr\u00edtica de Las Palmas\u00bb i es troba \u00e0mpliament representat als sectors costaners de l’N-NE de Gran Can\u00e0ria, on es recolza sobre els dip\u00f2sits del Membre Inferior i Mitj\u00e0 anteriors.<\/p>\n

Mentrestant, i fa uns 3,9 milions d’anys les emissions anteriors es van alternar amb altres de car\u00e0cter explosiu que van originar potents dip\u00f2sits pirocl\u00e0stics i ignimbr\u00edtics coneguts com a \u00abAglomerats o Bretxes Roque Nublo\u00bb. Aquests configuren la unitat m\u00e9s caracter\u00edstica del conjunt. Van ser fen\u00f2mens explosius violents que van dipositar bretxes no soldades (ignimbrites de la bretxa Roque Nublo) i grans fluxos de roques (debris avalanche<\/em>). L’asimetria de l’edifici, unida al creixement de doms a l’interior del cr\u00e0ter ia episodis explosius tardans, van poder ser les causes desencadenants dels col\u00b7lapses gravitacionals que van destruir els flancs meridionals. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es van generar una s\u00e8rie d’allaus volc\u00e0niques dirigides cap als sectors S-SO de l’illa amb velocitats superiors als 100 metres per segon (m\u00e9s de 360 \u200b\u200bkm\/h). Les bretxes de lliscament es van estendre principalment cap al S, N i NE, i representen els col\u00b7lapses laterals de l’edifici que van cobrir m\u00e9s de 180 km2. A m\u00e9s, part del membre superior de la formaci\u00f3 de detr\u00edtica de Las Palmas \u00e9s coincident amb l’emissi\u00f3 d’ignimbrites del Roque Nublo, \u00e9s a dir, aquest estratovolc\u00e0 en actiu estava sent erosionat per diferents barrancs.<\/p>\n

A partir dels 3,2 milions d’anys (Cicle post Roque Nublo) es va produir una emissi\u00f3 pr\u00e0cticament cont\u00ednua de magmes basan\u00edtics \u2013 nefelin\u00edtics amb erupcions estrombolianes de mida mitjana. Nom\u00e9s es va emetre a la meitat NE de l’illa segons una diagonal NO-SE des d’Agaete fins a prop de la desembocadura del barranc de Tirajana constituint el domini Nord-est o Neocan\u00e0ria. Els gruixos m\u00e0xims observats d\u2019aquests apilaments arriben als 500 m de pot\u00e8ncia.<\/p>\n

Finalment, i abans dels 2,9 milions d’anys, va tenir lloc la intrusi\u00f3 de nombrosos doms de composici\u00f3 fonol\u00edtica amb una pauta perif\u00e8rica donat el pes de l’edifici central el pes del qual impedia l’ascens dels magmes fins al cim, un fenomen semblant a les erupcions f\u00e8lsiques perif\u00e8riques al Teide i a la Gomera. Exemples d’aquests doms f\u00e8lsics el tenim als Roques de Tentiniguada i al Risco Blanco d’uns 3.9 milions d’anys d’antiguitat. L’intens vulcanisme en la formaci\u00f3 de la caldera potser va afavorir la formaci\u00f3 d’una cambra magm\u00e0tica f\u00e8lsica somera que en ascendir va propiciar lliscaments laterals dels edificis superiors. Aquest proc\u00e9s va poder causar en part del col\u00b7lapse lateral que va formar tamb\u00e9 la caldera de les Canyades a Tenerife. A Gran Can\u00e0ria associem l’ascens d’aquests magmes al col\u00b7lapse lateral del volc\u00e0 Roque Nublo al Plioc\u00e8 fa uns 3,5 milions d’anys.<\/p>\n

Al final de tot el Cicle II es va reduir el vulcanisme, sense arribar a la inactivitat total. Situat entre el final del cicle II i el comen\u00e7ament del III, aquest interval d’inactivitat volc\u00e0nica va perdent import\u00e0ncia segons es van obtenint noves datacions. La durada inicial va ser estimada en m\u00e9s de 0,5 milions d’anys afectant tota l’illa. Actualment s’ha redu\u00eft la seva influ\u00e8ncia als sectors costaners i de mitjanies de l’illa, ja que als centrals es van solapar els \u00faltims episodis actius del Cicle II (intrusi\u00f3 de doms fonol\u00edtics) amb els primers del Cicle III. Durant aquest segon interval va tenir lloc el progressiu desmantellament erosiu de l’estratovolc\u00e0 Roque Nublo, amb diferents lliscaments gravitacionals de vessant. No obstant aix\u00f2, els lliscaments gravitacionals m\u00e9s grans que han format les conques de Tirajana, Tenteniguada i Tejeda es van donar sense grans edificis volc\u00e0nics en creixement fa uns 0,6 milions d’anys, durant aquest segon interval d’inactivitat volc\u00e0nica. A la resta de l’arxip\u00e8lag, i per explicar-ne la g\u00e8nesi, no es troben equivalents a aquests lliscaments interiors de Gran Can\u00e0ria. Per explicar aquests col\u00b7lapses s’estudien diferents hip\u00f2tesis. Un cop el basculament generalitzat cap a l’oest que possiblement es va deure al pes que exercia la ve\u00efna illa de Tenerife al substrat proper de Gran Can\u00e0ria. D’aquesta manera, aquest basculament va poder originar fractures i sismes tect\u00f2nics capa\u00e7os de generar aquests lliscaments. Una altra possibilitat que s’estudia \u00e9s l’assentament diferencial de Gran Can\u00e0ria despr\u00e9s del desmantellament de l’estratovolc\u00e0 Roque Nublo.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cicle III (Final del Plioc\u00e8 fins a l’actualitat)<\/strong><\/p>\n

Aquest cicle equival a les S\u00e8ries Bas\u00e0ltiques de les Formacions Planes de la Peix, Els Pits, La Calderilla i els Cicles Post-Roque Nublo. Est\u00e0 caracteritzat per l’emissi\u00f3 de laves i piroclasts de basena amb nefelina. El volum d\u201femissi\u00f3 d\u2019aquest cicle \u00e9s sensiblement inferior al dels cicles anteriors, la qual cosa suposa un esgotament de la font magm\u00e0tica de Gran Can\u00e0ria. A m\u00e9s, les erupcions es van polaritzar cap als sectors septentrionals de l’illa, cosa que indica una tend\u00e8ncia migrat\u00f2ria dels conductes d’emissi\u00f3 cap al NE, tend\u00e8ncia ja apuntada als cicles anteriors. Els edificis volc\u00e0nics originats durant aquest darrer cicle es van alinear segons certes directrius estructurals en direcci\u00f3 NO-SE i NE-SO al flanc NE, cosa que es repeteix en altres illes de l’arxip\u00e8lag insinuant un rift incipient. El tipus d’activitat en tots ells va ser estromboliana i \u00fanicament es va veure alterada localment per fen\u00f2mens d’interacci\u00f3 aigua-magma que van donar lloc a petites calderes com la de Bandama, Los Marteles, La Calderilla, Hoya Brava y Pino Santo, entre d’altres.<\/p>\n

La majoria d’aquests edificis estrombolians i freatomagm\u00e0tics es localitzen a la zona central de l’illa, al llarg d’una alineaci\u00f3 NO-SE dominant al volcanisme insular des del comen\u00e7ament del Quaternari. Entre els edificis c\u00f2nics cal destacar el Muntany\u00f3 Negre, Les Muntanyetes, Berrazales, Muntanya de Santedat, Melosa, volcans de l’\u00e0rea de Jin\u00e1mar, Pic de Bandama i altres d’edats entre els 2.000 i els 3.000 anys. Tamb\u00e9, a la zona nord-est, a La Isleta, hi ha un camp de volcans molt recents i relativament ben conservat, que resulta de gran inter\u00e8s volcanol\u00f2gic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vulcanisme holoc\u00e8<\/strong><\/p>\n

Els darrers cicles eruptius s’han concentrat a la meitat nord-est de Gran Can\u00e0ria amb agrupacions de cons estrombolians. S\u00f3n episodis de naturalesa b\u00e0sica (basanitas) amb colades canalitzades per barrancs preexistents. Un dels recents va ser a 5 km al nord de Tejeda, el volc\u00e0 Monta\u00f1\u00f3n Negro datat en 3.075 anys. Cal destacar a la meitat SE de La Isleta una fissura eruptiva de 2,5 km de longitud com un incipient eix de rift. Amb una adre\u00e7a N300E, penetra i continua sota el mar. Durant els darrers 11.000 anys s’han comptabilitzat unes 24 erupcions bas\u00e0ltiques monog\u00e8niques a la meitat NE de Gran Can\u00e0ria amb fluxos de lava relativament llargs de fins a 10 km.<\/p>\n

En conjunt tot aquest vulcanisme holoc\u00e8 es pot agrupar en tres etapes (Rodr\u00edguez et al. 2009), una primera amb l’erupci\u00f3 d’El Draguillo fa uns 10.600 anys, una segona entre els 6000 i els 5700 anys (San Mateo, El Hoyo\u2026), i la tercera 1900 anys (Aagete \u2013 Maip\u00e9s, Muntany\u00f3 Negre, Bandama, Doramas, Pins de G\u00e1ldar\u2026). Totes les tres etapes tenen llur origen en els col\u00b7lapses del Roque Nublo i el seu posterior rift durant el Cicle Post Roque Nublo.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sismicitat i risc volc\u00e0nic actualment<\/strong><\/p>\n

Avui dia, la sismicitat a l’illa de Gran Can\u00e0ria \u00e9s molt escassa. No hi ha un focus concret d’epicentres i els pocs terratr\u00e8mols que s’han localitzat se situen de manera dispersa a la zona marina, m\u00e9s o menys a prop del litoral. Hi ha una zona sismog\u00e8nica a l’Est de l’illa, tot i que amb prou feines una desena de terratr\u00e8mols localitzats a l’any. Cal destacar tres terratr\u00e8mols de major intensitat amb const\u00e0ncia des de principis del segle XX, els dos primers a Agaete el 1909 i l’\u00faltim a Ingenio el 1913, tots dos amb una intensitat m\u00e0xima de VI (EMS98).<\/p>\n

En definitiva, l’illa de Gran Can\u00e0ria \u00e9s la que t\u00e9 menys probabilitat d’activitat volc\u00e0nica respecte de les altres illes amb erupcions hist\u00f2riques recents. Tot i aix\u00f2, no es pot considerar nul\u00b7la per a un futur, ja que les \u00faltimes erupcions es van donar fa uns 2000 anys i la zona nord-est ha estat la m\u00e9s activa durant els \u00faltims mil\u00b7lennis, en ella es podria donar el proper episodi eruptiu.<\/p>\n

\n

Font: educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets: Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d’aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d’erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l’illa, com un immens donut, s’observa la gran caldera de Tejeda.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":34512,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[219],"tags":[4379,4380,4381,4382],"class_list":["post-34479","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-ca","tag-conte-geologic","tag-gran-canaria","tag-roc-nuble","tag-vulcanisme-holoce"],"yoast_head":"\nEl conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-04-16T06:44:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-04-17T06:52:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"599\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"David Rabad\u00e0 i Vives\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria\",\"datePublished\":\"2026-04-16T06:44:20+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-17T06:52:38+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/\"},\"wordCount\":4416,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Bentayga2.jpg\",\"keywords\":[\"conte geol\u00f2gic\",\"Gran Canaria\",\"Roc Nuble\",\"Vulcanisme holoc\u00e8\"],\"articleSection\":[\"Ci\u00e8ncia\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/\",\"name\":\"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Bentayga2.jpg\",\"datePublished\":\"2026-04-16T06:44:20+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-17T06:52:38+00:00\",\"description\":\"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Bentayga2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Bentayga2.jpg\",\"width\":900,\"height\":599},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence","description":"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence","og_description":"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2026-04-16T06:44:20+00:00","article_modified_time":"2026-04-17T06:52:38+00:00","og_image":[{"width":900,"height":599,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"David Rabad\u00e0 i Vives","Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria","datePublished":"2026-04-16T06:44:20+00:00","dateModified":"2026-04-17T06:52:38+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/"},"wordCount":4416,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg","keywords":["conte geol\u00f2gic","Gran Canaria","Roc Nuble","Vulcanisme holoc\u00e8"],"articleSection":["Ci\u00e8ncia"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/","name":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg","datePublished":"2026-04-16T06:44:20+00:00","dateModified":"2026-04-17T06:52:38+00:00","description":"Aquesta illa oce\u00e0nica est\u00e0 dividida en dues grans seccions separades per una l\u00ednia NO-SE que la travessa en diagonal. A la part SO d'aquesta divisi\u00f3 hi ha la part m\u00e9s antiga de Gran Can\u00e0ria amb erupcions del Mioc\u00e8. En canvi, la porci\u00f3 NE est\u00e0 esquitxada de multitud d'erupcions locals del Plioc\u00e8 i del Quaternari. Al mig de l'illa, com un immens donut, s'observa la gran caldera de Tejeda.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Bentayga2.jpg","width":900,"height":599},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/el-conte-geologic-de-gran-canaria\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El conte geol\u00f2gic de Gran Can\u00e0ria"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776243515","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34479"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34618,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34479\/revisions\/34618"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34512"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}