![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Antoni Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s un privilegi donar la benvinguda a Mary Burns<\/strong>, una autoritat mundial en desenvolupament professional docent i tecnologia educativa. El 2021, Mary va ser autora del marc conceptual que va servir de base a l’Informe GEM 2023 de la UNESCO, oferint una an\u00e0lisi rigorosa de la tecnologia com a eina per a l’aprenentatge i la provisi\u00f3 educativa.<\/p>\n Avui, cinc anys despr\u00e9s d’aquell document fonamental i convertida en una veu clau en el debat global, Mary segueix orientant la conversa a trav\u00e9s d’informes del \u00a0\u00a0<\/em>\u00a0com a New Direction for Students in an AI World<\/em>. Avui conversem sobre com ha canviat el panorama i qu\u00e8 vol dir aix\u00f2 per al futur de l’aula.<\/p>\n <\/p>\n Mirant enrere al 2021: cinc anys de transformaci\u00f3<\/strong><\/p><\/blockquote>\n El seu document del 2021 per a la UNESCO es va redactar quan el m\u00f3n sortia de la pand\u00e8mia i se centrava en maquinari, programari i alfabetitzaci\u00f3 digital b\u00e0sica. Cinc anys despr\u00e9s, amb l’ascens mete\u00f2ric de la IA generativa, com han canviat les prioritats? Si reescriv\u00eds avui aquell informe, quina seria la incorporaci\u00f3 o modificaci\u00f3 m\u00e9s important?<\/strong><\/p>\n Si ho escriv\u00eds avui, la incorporaci\u00f3 m\u00e9s significativa seria el frac\u00e0s de l’aprenentatge a dist\u00e0ncia per oferir experi\u00e8ncies educatives de qualitat comparable \u2013o tan sols acceptable\u2013 a molts (la majoria?) dels estudiants a tot el m\u00f3n. \u00c9s un frac\u00e0s sist\u00e8mic, no merament tecnol\u00f2gic. De fet, ho abordo en una publicaci\u00f3 de 2023 titulada Distance Education for Teacher Training: Modes, Models and Methods<\/em>. Seguim pagant el preu en termes de p\u00e8rdua d’aprenentatge, tant entre els que no van tenir acc\u00e9s a cap tipus d’educaci\u00f3 com entre els qui \u2014habitualment els m\u00e9s desafavorits\u2014 van accedir a tecnologia limitada o a un ensenyament en l\u00ednia clarament inferior al presencial. Per\u00f2 el canvi m\u00e9s gran, per descomptat, \u00e9s la IA generativa. El 2021 ja hi havia alguna refer\u00e8ncia a ella, per\u00f2, pel que llegia i escoltava llavors, semblava una mica lluny\u00e0. Novembre del 2022 i el llan\u00e7ament comercial de ChatGPT van marcar un abans i un despr\u00e9s en la tecnologia educativa.<\/p>\n I des del 2022 han passat moltes coses\u2026<\/strong><\/p>\n El 2026, el focus \u00e9s la IA a tot arreu i a tota hora; com m’agrada dir, la IA \u00e9s \u201ctot, a tot arreu, alhora\u201d. \u00c9s diferent de qualsevol tecnologia anterior en educaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, els problemes s\u00f3n semblants als que vaig assenyalar el 2021 respecte a la tecnologia en general: qualitat, equitat, evid\u00e8ncia d’impacte, exageracions, la bretxa entre la ret\u00f2rica de les empreses tecnol\u00f2giques i la manca d’efectes mesurables, la mentalitat greg\u00e0ria en la seva adopci\u00f3 i els buits en implementaci\u00f3 i investigaci\u00f3.<\/p>\n Una difer\u00e8ncia \u00e9s que potser hem aconseguit el \u201cpic\u201d de la tecnologia educativa, com crec que va passar amb les xarxes socials. Hi ha m\u00e9s escepticisme a la comunitat educativa i fins i tot reaccions de rebuig. Tamb\u00e9 hi ha una enorme desconfian\u00e7a envers la IA, fins i tot entre docents que s\u00f3n usuaris avan\u00e7ats d’aquestes eines. Crec que els alumnes han de tenir acc\u00e9s a la tecnologia a l’escola. Per\u00f2 tamb\u00e9 crec que aquesta reacci\u00f3 cr\u00edtica \u00e9s saludable: necessitem discerniment reflexiu sobre les tecnologies que posse\u00efm i fem servir amb nens i joves. Espero que aquesta revisi\u00f3 cr\u00edtica arribi tant als usos irreflexius de la IA en educaci\u00f3 com als governs, que semblen reticents a establir regulacions o salvaguardes clares.<\/p>\n <\/p>\n El paradigma \u201cProsperar, Preparar, Protegir\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n En el seu treball recent amb Brookings introdueix els pilars de Prosperar, Preparar i Protegir. Els pot explicar breument?<\/strong><\/p>\n Aquests pilars sintetitzen un \u00fas responsable i productiu de la IA. Van sorgir d’entrevistes i investigacions. Les persones entrevistades parlaven amb esperan\u00e7a del potencial de la IA per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se, per\u00f2 tamb\u00e9 de la necessitat de preparar estudiants i docents per a fer-la servir de manera \u00e8tica i responsable, i de protegir-los davant dels seus riscos.<\/p>\n En conjunt, els tres pilars reconeixen que integrar la IA de manera responsable exigeix \u200b\u200bmaximitzar beneficis, desenvolupar capacitats i minimitzar danys de manera simult\u00e0nia. \u00c9s un enfocament equilibrat que supera tant el tecno-optimisme del qual han estat acusades les empreses tecnol\u00f2giques i alguns defensors de la tecnologia educativa, com el tecno-pessimisme (com el que es despr\u00e8n del darrer informe Global Education Monitoring Report<\/em>) i que s’orienta cap a un tecno-realisme que, confio, \u00e9s el to i l’esperit de l’informe.<\/p>\n Per qu\u00e8 considera que protegir els aprenentatges fonamentals \u00e9s avui m\u00e9s urgent que el 2021?<\/strong><\/p>\n El pilar de \u00abprotegir\u00bb \u00e9s crucial a l’era de la IA. La tecnologia, com vaig escriure el 2021, fa temps que genera danys concrets als seus usuaris \u2014especialment als joves\u2014 en forma de suplantaci\u00f3 d’identitat, vigil\u00e0ncia, doxxing<\/em>, riscos per a la seguretat en l\u00ednia o exposici\u00f3 a continguts inadequats. La IA no ha originat aquests problemes, per\u00f2 sens dubte els amplifica. A m\u00e9s, les amenaces que la IA planteja a nens i adolescents operen en un pla molt m\u00e9s profund i existencial que els danys tecnol\u00f2gics previs, perqu\u00e8 afecten els mateixos processos mitjan\u00e7ant els quals els menors creixen i es desenvolupen com a \u00e9ssers pensants, emocionals, socials i capa\u00e7os de confiar. M\u00e9s que cap altra tecnologia, la IA fa especialment seductora la possibilitat de delegar \u2013o fins i tot renunciar\u2013 a experi\u00e8ncies formatives per pura comoditat. I en aquest terreny, els danys s\u00f3n m\u00e9s generalitzats que amb altres tecnologies.<\/p>\n Per qu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s generalitzats que amb altres tecnologies?<\/strong><\/p>\n Quan els nens i els adolescents deleguen el seu pensament en eines i plataformes d’IA, eludeixen l’esfor\u00e7 cognitiu que construeix coneixement, pensament cr\u00edtic i capacitat intel\u00b7lectual. Quan deleguen les seves emocions en avatars i algoritmes, eviten el treball emocional imprescindible per gestionar el m\u00f3n interior. Quan substitueixen interaccions socials per interaccions amb IA, canvien relacions humanes complexes \u2013imperfectes per\u00f2 qualitativament superiors\u2013 per intercanvis m\u00e9s f\u00e0cils, sense fricci\u00f3 i qualitativament m\u00e9s pobres amb algoritmes. I quan desplacen la confian\u00e7a des de les persones cap a la IA, curtcircuiten la confian\u00e7a relacional tan necess\u00e0ria per creure en els altres, en els fets, en la compet\u00e8ncia aliena i, en darrer terme, en el seu propi judici. Aix\u00f2 amena\u00e7a tant l’efic\u00e0cia com l’autoefic\u00e0cia, que s\u00f3n pilars fonamentals de l’ensenyament i l’aprenentatge. Tamb\u00e9 erosiona la confian\u00e7a epistemol\u00f2gica en el coneixement, en els experts, en les institucions i en el sistema educatiu mateix, i em preocupa que ens apropi al cinisme i al nihilisme.<\/p>\n Uf, no \u00e9s un panorama senzill\u2026<\/strong><\/p>\n Aquests danys afecten els fonaments mateixos del desenvolupament hum\u00e0 i social. Per aix\u00f2 crec que governs i empreses tecnol\u00f2giques tenen la responsabilitat de protegir l’alumnat davant seu, de manera que l’\u00fas de la IA en educaci\u00f3 sigui deliberat, productiu, \u00e8tic i responsable.<\/p>\n <\/p>\n La IA com a tutor: el parany de confondre productivitat amb aprenentatge<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Recentment ha analitzat com la tutoria refor\u00e7ada amb IA pot igualar els resultats de la tutoria humana. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 adverteix sobre \u00abl’aprenentatge disminu\u00eft per la IA\u00bb. Com podem garantir que la IA segueixi sent un \u201ccompany de pensament\u201d per a l’alumnat i no simplement una \u201ceina de productivitat\u201d que eludeix el proc\u00e9s \u2013dif\u00edcil per\u00f2 necessari\u2013 d’aprendre i enfrontar-se a un concepte? <\/strong><\/p>\n \u00c9s un desafiament t\u00e8cnic, regulador, pedag\u00f2gic i hum\u00e0. En primer lloc, les empreses tecnol\u00f2giques poden modificar el disseny de les plataformes adre\u00e7ades a l’alumnat. Poden desantropomorfitzar-les per reduir la implicaci\u00f3 constant (excepte, potser, a plataformes de tutoria), fer-les menys complaents perqu\u00e8 q\u00fcestionin les creences dels estudiants. Poden dissenyar-se, com sostenim a l’informe de Brookings<\/em>, per potenciar la curiositat, aprofundir la comprensi\u00f3, revelar la informaci\u00f3 de manera progressiva i fomentar-ne un \u00fas responsable; en ess\u00e8ncia, per a ensenyar i no simplement dir.<\/p>\n Una IA que ensenya -i no nom\u00e9s informa- compr\u00e8n eines i plataformes dissenyades espec\u00edficament per a nens que enriqueixen l’aprenentatge. Utilitzen continguts verificats, rigorosos i curats, no informaci\u00f3 indiscriminada de la web oberta. Aquestes plataformes no aboquen dades sense m\u00e9s ni m\u00e9s, com passa amb les IA de prop\u00f2sit general; estructuren l’aprenentatge de manera guiada, plantegen preguntes, ofereixen la informaci\u00f3 de manera gradual, de manera que guien l’estudiant, mantenint-ne ell \u2014no la IA\u2014 el control. Limiten les interaccions i incorporen salvaguardes per evitar la deriva conversacional. El millor exemple probablement sigui Khanmigo<\/em>. N’hi ha tamb\u00e9 d’altres, com ara la versi\u00f3 educativa del model de llenguatge de ChatGPT.<\/p>\n Aleshores, la IA pot convertir-se en un \u00abcompany de pensament\u00bb en aquestes plataformes?<\/strong><\/p>\n Si la IA ha d\u2019exercir aquest paper, haur\u00e0 d’incorporar principis d’aprenentatge avalats per la investigaci\u00f3 i coherents amb l’arquitectura cognitiva del cervell: activaci\u00f3 de coneixements previs, gesti\u00f3 de la mem\u00f2ria de treball, pr\u00e0ctica de recuperaci\u00f3, intercalat (barrejar diferents temes o tipus de problemes relacionats en una mateixa sessi\u00f3), interrogaci\u00f3 elaborativa, cicles de retroalimentaci\u00f3 significatius i exemples resolts pas a pas en matem\u00e0tiques, no solament la resposta final, sin\u00f3 el proc\u00e9s complet de resoluci\u00f3. Aquests elements no poden ser opcionals; han de constituir trets estructurals fonamentals de la interacci\u00f3 entre IA, plataforma i estudiant. I una de les millors maneres d’aconseguir-ho \u00e9s implicar substantivament docents i estudiants en el disseny d’aquestes aplicacions.<\/p>\n Ara b\u00e9, dissenyar plataformes aix\u00ed \u00e9s dif\u00edcil i fins i tot contraintu\u00eftiu per a la pr\u00f2pia IA, perqu\u00e8 s’ha de resistir als seus impulsos d’efici\u00e8ncia. Per aix\u00f2 moltes plataformes suposadament \u00abeducatives\u00bb se centren en la participaci\u00f3 i el temps en tasca, i despr\u00e9s confonen aquestes m\u00e8triques amb aprenentatge real. Aix\u00f2 no canviar\u00e0 tret que la regulaci\u00f3 governamental i els sistemes educatius obliguin les empreses a fer que aquests productes siguin veritablement educatius. Aix\u00f2 implica regulaci\u00f3 \u2014cosa que als Estats Units no existeix. De fet, el Departament de Just\u00edcia va crear el mes passat un grup espec\u00edfic de litigaci\u00f3 sobre IA per demanar als estats les lleis dels quals en aquesta mat\u00e8ria l’administraci\u00f3 considera excessivament restrictives. \u00c9s una clara usurpaci\u00f3 federal de compet\u00e8ncies estatals.<\/p>\n En abs\u00e8ncia de regulaci\u00f3, els districtes escolars, estats, prov\u00edncies o pa\u00efsos poden establir els seus propis est\u00e0ndards d’IA educativa i exigir que les empreses s’hi ajustin; fins i tot es poden coordinar i utilitzar el seu poder de compra per condicionar l’adquisici\u00f3 d’aquestes eines al compliment dels est\u00e0ndards esmentats. Tamb\u00e9 poden establir l\u00edmits d’edat per a l’\u00fas de la IA, com ja passa amb les xarxes socials, l’aplicaci\u00f3 i el control de les quals han d’assumir les mateixes empreses tecnol\u00f2giques.<\/p>\n El professorat ha de fomentar una forma de pensament sist\u00e8mic sobre la IA. Ha d’ajudar l’alumnat a utilitzar aquestes eines per a la pr\u00e0ctica guiada, assegurant alhora que resolguin problemes similars de manera independent per consolidar compet\u00e8ncies. Els ha d’ajudar a comprendre on la IA pot potenciar l’aprenentatge i quins s\u00f3n els riscos d’automatitzar-lo. I els ha d’ensenyar a interrogar \u2014no acceptar sense m\u00e9s ni m\u00e9s\u2014 els continguts generats. Aix\u00f2 implica treballar una s\u00edntesi cr\u00edtica en comptes d’un consum passiu i garantir que l’alumnat interactu\u00ef amb la IA mitjan\u00e7ant una pr\u00e0ctica reflexiva que preservi la comprensi\u00f3 profunda essencial per a l’aprenentatge interdisciplinari.<\/p>\n \u00c9s un desafiament pedag\u00f2gic\u2026<\/strong><\/p>\n El professorat ha de modelar un \u00fas productiu de la IA mentre ensenya a destriar qualitat, pertin\u00e8ncia i biaix, oferint aquestes capacitats cr\u00edtiques com a contrap\u00e8s necessari davant de l’efici\u00e8ncia seductora d’eines que proporcionen informaci\u00f3 a punt per utilitzar, sovint enganyosa, incompleta o err\u00f2nia. El desafiament pedag\u00f2gic no consisteix a rebutjar la utilitat de la IA, sin\u00f3 a desenvolupar a l’alumnat la disciplina intel\u00b7lectual necess\u00e0ria per utilitzar-la sense renunciar al treball cognitiu que constitueix l’aut\u00e8ntic aprenentatge. Tot aix\u00f2 variar\u00e0 segons els sistemes educatius, mat\u00e8ries i edats.<\/p>\n Les persones en general, no nom\u00e9s els estudiants, mantenen una relaci\u00f3 personal amb la tecnologia\u2026<\/strong><\/p>\n Per suposat. Necessitem examinar la nostra pr\u00f2pia relaci\u00f3 amb la tecnologia. La nostra actitud cap a eines com la IA \u00e9s plena de contradiccions, moltes d\u2019elles prou dif\u00edcils de resoldre. Estimem la tecnologia perqu\u00e8 ens facilita les tasques i sovint ens distreu de pensaments i activitats cognitivament i emocionalment exigents. Tot i aix\u00f2, la IA representa una for\u00e7a de transformaci\u00f3 immensa que pot alterar el m\u00f3n de maneres que ning\u00fa preveu \u2014o desitja\u2014.<\/p>\n Com es pot gestionar aquesta tensi\u00f3?<\/strong><\/p>\n Cito una cosa que vaig escriure i en la qual crec fermament: hem de trobar una manera millor de gestionar la nostra relaci\u00f3 amb la tecnologia que equilibri les nostres prioritats com a \u00e9ssers humans. Hem de mantenir els \u00abulls ben oberts\u00bb i actuar amb ag\u00e8ncia i equilibri en utilitzar eines potencialment transformadores com la IA generativa.<\/p>\n Podem abra\u00e7ar-la amb entusiasme i, alhora, defensar el discerniment en la seva aplicaci\u00f3. Podem valorar-ne els beneficis sense cedir el control sobre les nostres decisions. Podem fer-la servir com a eina de suport sense tornar-nos-en dependents. Podem \u00e9sser usuaris informats i entusiastes sense deixar de prioritzar la dimensi\u00f3 humana de l’educaci\u00f3. Per\u00f2 per aix\u00f2 hem de romandre vigilants, conscients no nom\u00e9s del que podem guanyar, sin\u00f3 tamb\u00e9 del que hi podem perdre.<\/p>\n <\/p>\n L’autonomia docent en una era automatitzada<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Si el 2021 el repte era ajudar tots els docents a utilitzar la tecnologia, el 2026 sembla evitar que la tecnologia substitueixi la seva autonomia professional. Com poden mantenir la seva autoritat quan els algorismes generen programacions i corregeixen assaigs en segons?<\/strong><\/p>\n La disminuci\u00f3 de l’autonomia docent a l’era de l’IA \u00e9s una preocupaci\u00f3 real, encara que la base emp\u00edrica encara sigui limitada. El 2024 vaig publicar un cap\u00edtol titulat \u201cEyes Wide Open: What We Lose from Generative AI<\/em>\u201d, on argumentava que els adults \u2013professorat universitari, docents i jo mateixa\u2013 vam c\u00f3rrer el risc d’externalitzar el nostre treball cognitiu i la nostra autonomia professional a models de llenguatge a canvi d’estalviar temps.<\/p>\n No \u00e9s un problema exclusiu de l’alumnat: com a \u00e9ssers humans, estem predisposats a cercar dreceres, a optar pel cam\u00ed de menor resist\u00e8ncia i a delegar l’esfor\u00e7 cognitiu. Aquesta vulnerabilitat es va veure confirmada a les meves converses amb docents per a l’informe de Brookings. Molts van recon\u00e8ixer obertament que els costa de no dependre en exc\u00e9s de la IA, un patr\u00f3 que tamb\u00e9 han documentat informes recents sobre l’\u00fas de la IA en educaci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 el professorat pateix pressions socials i manca de temps\u2026<\/strong><\/p>\n La pressi\u00f3 temporal \u00e9s un predictor significatiu de la delegaci\u00f3 cognitiva a l’alumnat, i probablement tamb\u00e9 al professorat. Tot i el t\u00f2pic contrari, estudis als EUA i el Regne Unit mostren que els docents treballen m\u00e9s hores que altres professionals. A m\u00e9s, la majoria s\u00f3n dones, moltes amb responsabilitats familiars addicionals. Aquesta converg\u00e8ncia de pressi\u00f3 professional i personal fa que delegar no sigui nom\u00e9s temptador, sin\u00f3 racional.<\/p>\n I la IA ofereix una drecera f\u00e0cil\u2026<\/strong><\/p>\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies d’externalitzar el treball cognitiu de l’ensenyament a la IA generativa s\u00f3n, tanmateix, significatives. La planificaci\u00f3 did\u00e0ctica, la pr\u00e0ctica reflexiva i la preparaci\u00f3 personalitzada no s\u00f3n elements accessoris de la doc\u00e8ncia: en constitueixen la identitat i la per\u00edcia professional. Quan el professorat renuncia a aquest treball intel\u00b7lectual, s’exposa a all\u00f2 que nom\u00e9s es pot descriure com una forma d’alienaci\u00f3 en sentit marxi\u00e0: una fragmentaci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre el treballador, el treball, els destinataris d’aquest treball i ell mateix. En concret, delegar la planificaci\u00f3 en una plataforma d’IA pot distanciar el docent del producte d’aquesta planificaci\u00f3; de la implicaci\u00f3 personal i del pensament iteratiu que el propi proc\u00e9s de planificar exigeix; de la dimensi\u00f3 col\u00b7legiada del treball compartit amb companys de nivell o departament; d’aquells col\u00b7legues que continuen dissenyant all\u00f2 que podr\u00edem anomenar programacions \u201cartesanals\u201d sense assist\u00e8ncia de la IA; de les necessitats individuals del seu alumnat; i, en darrer terme, del seu propi potencial professional. A mesura que s’aprofundeix la depend\u00e8ncia de les eines d’IA, el professorat va cedint progressivament el control d’instruments que estaven pensats per servir-lo, desconnectant-se cada cop m\u00e9s dels elements que constitueixen una ag\u00e8ncia professional significativa.<\/p>\n Hem de deixar de fer servir la IA a l’ensenyament?<\/strong><\/p>\n Vull ser clara: no estic defensant que la IA s’abandoni en la doc\u00e8ncia. Utilitzada com a aut\u00e8ntica cocreadora \u2013\u00e9s a dir, com una eina que amplia el pensament del docent en lloc de substituir-lo\u2013 t\u00e9 un potencial real. Un \u00fas ponderat, en qu\u00e8 els resultats s’examinen cr\u00edticament, es revisen i es corregeixen, pot ser \u00fatil i suggestiu; gaireb\u00e9 com comptar amb un assistent docent digital. La preocupaci\u00f3 sorgeix quan es produeix una substituci\u00f3 generalitzada: la transfer\u00e8ncia silenciosa i gradual de responsabilitats professionals nuclears a sistemes d’IA sense que hi hagi reflexi\u00f3 ni q\u00fcestionament.<\/p>\n Quin \u00e9s el paper de les institucions educatives?<\/strong><\/p>\n Les institucions educatives tenen un paper decisiu en la preservaci\u00f3 de l\u2019autonomia professional docent. Han d’afirmar de manera clara i constant que les eines d’IA estan concebudes per amplificar i donar suport a la tasca del professorat, no pas per a automatitzar-la. Han d’invertir en una formaci\u00f3 cont\u00ednua i sostinguda tant en alfabetitzaci\u00f3 a IA com en disseny did\u00e0ctic, i protegir el temps del professorat mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques intencionades d’organitzaci\u00f3 hor\u00e0ria i c\u00e0rrega de treball. La IA en educaci\u00f3 no ha de ser una cosa que es faci als docents, sin\u00f3 amb ells. Han de tenir una veu substantiva en el disseny de les plataformes educatives d’IA i en totes les decisions d’adquisici\u00f3 i governan\u00e7a relatives al seu \u00fas als centres \u2014no com a gest simb\u00f2lic o simple tr\u00e0mit, com passa massa sovint. I, de manera m\u00e9s fonamental, com a societat hem de renovar el nostre comprom\u00eds amb la professionalitzaci\u00f3 i la validaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia com una tasca intel\u00b7lectual valuosa, la identitat de la qual rau en el judici professional, el coneixement relacional i la cura \u00e8tica.<\/p>\n Responsabilitat \u00e8tica, una cosa crucial.<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed el professorat tamb\u00e9 t\u00e9 una responsabilitat: reflexionar amb honestedat sobre el grau en qu\u00e8 est\u00e0 utilitzant la IA i ser transparent al respecte amb col\u00b7legues i estudiants. Aquest tipus de reflexi\u00f3 resulta m\u00e9s s\u00f2lida i sostenible quan es produeix al si d’una comunitat de pr\u00e0ctica, on els docents poden recolzar-se m\u00fatuament per gestionar les tensions reals entre efici\u00e8ncia i integritat professional i, en fer-ho, preservar-ne tant l’autonomia professional com personal.<\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 del soroll: identificar el valor real de la tecnologia<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Sovint ha parlat del soroll en la tecnologia educativa. Avui el soroll al voltant de la IA \u00e9s ensordidor. Segons la seva investigaci\u00f3, quin seria un \u00absenyal\u00bb \u2014una aplicaci\u00f3 concreta de la IA generativa\u2014 que ofer\u00eds un aven\u00e7 real, recolzat per evid\u00e8ncia, per a estudiants en contextos amb recursos limitats?<\/strong><\/p>\n Pel que fa a la IA generativa en educaci\u00f3 en termes generals, seguim confonent el soroll amb el senyal i prenent el perjudici per ajut. Per\u00f2 potser el senyal m\u00e9s s\u00f2lid fins ara procedeix de la tutoria amb IA. Els Sistemes Intel\u00b7ligents de Tutoria (ITS) tradicionals precedeixen de molt la IA generativa i s’han basat en IA simb\u00f2lica, anal\u00edtica predictiva i, posteriorment, aprenentatge autom\u00e0tic. Aquests sistemes compten amb una base d’evid\u00e8ncia \u00e0mplia i metodol\u00f2gicament rigorosa que demostra efectes positius en l’aprenentatge de l’alumnat \u2014inclosos estudiants amb dificultats i en contextos de recursos baixos com l’\u00cdndia, la Xina rural, El Salvador o l’\u00c0frica subsahariana\u2014 en ampliar l’acc\u00e9s equitatiu a suports educatius que abans nom\u00e9s estaven a l’abast dels que disposaven de m\u00e9s mitjans.<\/p>\n Aleshores, aquests sistemes de suport basats en IA poden ser efica\u00e7os en aquests contextos?<\/strong><\/p>\n He escrit sobre aix\u00f2 tant al document de reflexi\u00f3 de l’Informe GEM com a la meva publicaci\u00f3 de 2023 Distance Education for Teacher Training: Modes, Models and Methods<\/em>. L’efic\u00e0cia d’aquests sistemes de tutoria deriva del disseny \u2013\u00e9s a dir, de la incorporaci\u00f3 de principis pedag\u00f2gics s\u00f2lids de tutoria\u2013 i no de la tecnologia en si mateixa. El problema \u00e9s que bona part de la investigaci\u00f3 i del discurs actual sobre la IA per a tutoria confon la IA generativa amb aquests sistemes anteriors, atribuint err\u00f2niament a la primera una base emp\u00edrica consolidada que no li correspon espec\u00edficament. No es tracta de les mateixes tecnologies, i la distinci\u00f3 \u00e9s crucial per a interpretar adequadament les afirmacions sobre all\u00f2 que funciona.<\/p>\n Hi ha aleshores evid\u00e8ncia cient\u00edfica que recolzi aquesta idea?<\/strong><\/p>\n Un cop dit aix\u00f2, sorgeix un corpus creixent d’investigaci\u00f3 d’alta qualitat \u2014procedent d’institucions com el Banc Mundial, Stanford, Harvard o Google\u2014 que suggereix que quan programes de tutoria consolidats integren IA generativa, o quan els sistemes de tutoria es construeixen sobre grans models de llenguatge, poden generar beneficis d’aprenentatge significatius, en alguns casos tamb\u00e9 per a alumnat m\u00e9s desafavorit. Ara com ara, la majoria dels efectes observats s\u00f3n a curt termini, espec\u00edfics de tasques concretes i dependents del context, m\u00e9s que longitudinals o sist\u00e8mics. Per tant, cal ser prudents en l’atribuci\u00f3 causal i en la generalitzaci\u00f3 de resultats.<\/p>\n \u00c9s, sens dubte, una q\u00fcesti\u00f3 complexa.<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 no obstant, ja sigui com a part d’un ITS o com a plataforma independent, la IA generativa pot aportar possibilitats que suposen un canvi rellevant respecte al que oferien els sistemes anteriors basats en regles. I \u00e9s aqu\u00ed on la confusi\u00f3 que esmentava abans pot adquirir un sentit productiu en comptes de merament cautelar. La capacitat de la IA generativa per produir llenguatge natural \u2014i fins i tot algunes de les caracter\u00edstiques que he criticat en altres contextos, com ara la seva tend\u00e8ncia a la interacci\u00f3 antropom\u00f2rfica\u2014 pot resultar pedag\u00f2gicament valuosa si es dissenya de manera deliberada.<\/p>\n Algun exemple concret?<\/strong><\/p>\n En posar\u00e9 un de propi. Per preparar un treball amb un grup de docents a It\u00e0lia, vaig dissenyar un chatbot hist\u00f2ric que no respon directament a les respostes de l’alumnat, sin\u00f3 que utilitza figures italianes c\u00e8lebres per animar els estudiants a compartir all\u00f2 que saben i, a continuaci\u00f3, formula preguntes aclaridores. El to \u00e9s proper i conversacional, per\u00f2 professional. Aquest disseny conversacional i parcialment antropom\u00f2rfic pot oferir cert grau de di\u00e0leg socr\u00e0tic i proporcionar retroalimentaci\u00f3 personalitzada que sigui receptiva a les necessitats de l’aprenent. Com el meu chatbot, els grans models de llenguatge poden generar di\u00e0legs naturals, com ara explicacions adaptades a preguntes individuals de l’alumnat, en lloc de limitar-se a seleccionar respostes preprogramades t\u00edpiques dels sistemes de tutoria basats en regles. Els estudiants poden formular preguntes de seguiment en llenguatge natural i rebre respostes contextualitzades, mentre que els sistemes d’IA poden oferir retroalimentaci\u00f3 sofisticada davant de respostes obertes, especialment en \u00e0mbits com l’escriptura o la resoluci\u00f3 de problemes matem\u00e0tics. Aix\u00f2 aborda una de les limitacions hist\u00f2riques dels sistemes basats en regles, que tenen dificultats quan les preguntes de l\u2019alumnat s\u2019aparten dels itineraris previstos. Per acabar, els sistemes de tutoria amb IA generativa poden crear un espai psicol\u00f2gicament segur per a l’aprenentatge. Les plataformes no perden la paci\u00e8ncia ni jutgen, i els estudiants poden plantejar dubtes sense vergonya ni por. La naturalesa individualitzada de la tutoria aporta un grau de privadesa davant dels companys, i el seu car\u00e0cter asincr\u00f2nic permet a l’alumnat treballar quan se sent m\u00e9s disposat per aprendre. Investigacions realitzades en contextos instruccionals espec\u00edfics \u2013especialment estudis centrats en la retroalimentaci\u00f3 en escriptura\u2013 han constatat que els estudiants que reben comentaris generats per IA, en particular aprenents de segona llengua (L2), poden obtenir resultats comparables als dels que reben retroalimentaci\u00f3 tradicional del professorat. Aquestes troballes apunten a una equival\u00e8ncia aproximada \u2013no a una superioritat\u2013 en condicions controlades, i no s’han de sobregeneralitzar. La implicaci\u00f3 m\u00e9s rellevant no \u00e9s que una forma de retroalimentaci\u00f3 hagi de substituir l’altra, sin\u00f3 que, a l’\u00e0mbit de la tutoria, l’alumnat pot beneficiar-se d’estrat\u00e8gies h\u00edbrides que integrin suports pedag\u00f2gics dissenyats per docents amb aprenentatge adaptatiu i retroalimentaci\u00f3 generats per IA.<\/p>\n <\/p>\n La paradoxa de l’equitat el 2026<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de coronavirus parl\u00e0vem de la \u00abbretxa digital\u00bb en termes d\u2019acc\u00e9s a internet. Avui ens enfrontem a una \u201cbretxa de la IA\u201d.<\/strong><\/p>\n La tecnologia sempre ha prom\u00e8s inclusi\u00f3 per a l\u2019alumnat m\u00e9s pobre del m\u00f3n, per\u00f2 en general ha acabat generant exclusi\u00f3. Lamentablement, la investigaci\u00f3 sobre desplegaments massius de tecnologia educativa en contextos com l’\u00c0frica subsahariana demostra que la tecnologia, per si sola, poques vegades tanca les bretxes d’aprenentatge \u2014i sovint les amplia\u2014, per la qual cosa no s\u00f3c optimista respecte que la bretxa de la IA es reduir\u00e0 en un futur pr\u00f2xim. El meu pessimisme parteix d’una realitat evident: la inclusi\u00f3 digital i educativa no es pot produir sense els suports m\u00e9s b\u00e0sics \u2014acc\u00e9s a un dispositiu, connexi\u00f3 a internet, programari i un docent qualificat i comprom\u00e8s\u2014. I tot aix\u00f2 s’ha d’integrar en un sistema educatiu sensible a les necessitats de les comunitats que amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia queden excloses de l’acc\u00e9s a la tecnologia. Aquests no s\u00f3n requisits t\u00e8cnics; s\u00f3n requisits pol\u00edtics.<\/p>\n Com evitem un futur en qu\u00e8 l’alumnat dels pa\u00efsos rics rebi una educaci\u00f3 dirigida per docents humans i recolzada per IA (com vost\u00e8 va assenyalar a la Confer\u00e8ncia IFE de 2026, on afirmava que les IA\u2019s generatives de pagament s\u00f3n les que augmenten la fiabilitat), mentre que els estudiants del Sud Global rebin una escolaritzaci\u00f3 \u00abnom\u00e9s automatitzada\u00bb o depenguin de les IA\u2019s generatives poc fiables?<\/strong><\/p>\n Dissenyar pensant en l’equitat i la qualitat \u00e9s, sobretot, una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Implica prioritzar de manera p\u00fablica i efectiva l’equitat i la qualitat dins del sistema educatiu; dirigir deliberadament recursos i inversions cap a les comunitats marginades; desenvolupar iniciatives adaptades a les necessitats locals en comptes d’imposar solucions uniformes; establir est\u00e0ndards, ajudar el professorat a assolir-los i exigir responsabilitat als sistemes educatius; i consultar i col\u00b7laborar amb les comunitats en comptes d’imposar dictats externs. Tot aix\u00f2 es veu agreujat pels elevats costos dels processadors i dels models de IA fiables i precisos. No responsabilitzo del tot les empreses tecnol\u00f2giques \u2014els seus costos de desenvolupament s\u00f3n tan alts que concentren els seus productes en pa\u00efsos i sistemes que els poden pagar\u2014, per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies recauen amb m\u00e9s duresa sobre els que ja estaven en situaci\u00f3 de desavantatge.<\/p>\n \u00c9s responsabilitat dels governs?<\/strong><\/p>\n Tancar la bretxa de la IA exigeix \u200b\u200bque els pa\u00efsos assumeixin que l’equitat s’ha d’estendre a tots els \u00e9ssers humans. La inclusi\u00f3 no es pot supeditar a una capacitat que mai no s’ha constru\u00eft; en lloc d’aplicar criteris de \u201cpreparaci\u00f3\u201d que exclouen de facto les comunitats marginades de la transformaci\u00f3 impulsada per la IA, un enfocament basat en l’equitat implicaria donat suport a sistemes educatius, centres i comunitats amb recursos insuficients mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques espec\u00edfiques i una reassignaci\u00f3 estrat\u00e8gica de recursos. Hi ha iniciatives que intenten avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3, com ara la Declaraci\u00f3 d’Hamburg sobre IA responsable per als Objectius de Desenvolupament Sostenible del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.<\/p>\n Per\u00f2 vost\u00e8 \u00e9s pessimista\u2026<\/strong><\/p>\n Molts pa\u00efsos freturen no nom\u00e9s de voluntat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de coneixements t\u00e8cnics i de recursos per dur a terme aquestes transformacions, i d\u2019aqu\u00ed el meu pessimisme. Alguns governs i sistemes educatius amb pocs recursos podran diversificar el finan\u00e7ament de la IA i de l’educaci\u00f3 mitjan\u00e7ant enfocaments innovadors que cre\u00efn infraestructures sostenibles i, al mateix temps, enforteixin la capacitat i l’apropiaci\u00f3 local \u2014per exemple, mecanismes de Finan\u00e7ament Innovador per a l’Educaci\u00f3 (IFE) que no es limitin a esperar que augmentin els pressupostos nacionals, sin\u00f3 que construeixin activament noves vies de finan\u00e7ament que situ\u00efn l\u2019equitat i la implicaci\u00f3 comunit\u00e0ria al centre. Per\u00f2 molts altres no no ho podran fer. I \u00e9s possible que les parts m\u00e9s pobres del m\u00f3n no puguin captar l’inter\u00e8s dels donants internacionals per fer possible cap de les solucions anteriors.<\/p>\n I qu\u00e8 passa amb els docents IA en aquests contextos?<\/strong><\/p>\n Pel que fa als anomenats \u201cdocents IA\u201d, conv\u00e9 recordar que la tecnologia t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria proporcionant acc\u00e9s a l’aprenentatge en comunitats on no hi ha ensenyament presencial de qualitat. La instrucci\u00f3 interactiva per \u00e0udio, la tutoria radiof\u00f2nica en directe o programes televisius com la Telesecund\u00e0ria<\/em> a M\u00e8xic han ampliat les oportunitats educatives a comunitats sense docents; han portat el curr\u00edculum nacional a zones remotes; i han donat suport a docents voluntaris de la comunitat amb poca o cap formaci\u00f3. Un docent hum\u00e0 qualificat i competent sempre \u00e9s preferible a una soluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, per\u00f2 un docent basat en IA \u00e9s millor que l’abs\u00e8ncia total d’ensenyament. A les comunitats i escoles m\u00e9s pobres del m\u00f3n que no tenen suport financer extern \u2014i m\u00e9s encara en un context de greu escassetat mundial de professorat\u2014, la veritable trag\u00e8dia \u00e9s que l’alumnat pot no tenir acc\u00e9s a res.<\/p>\n Finalment, Mary, va ser un plaer escoltar-la a Monterrey i ara haver pogut aprofundir una mica m\u00e9s en aquestes q\u00fcestions. Gr\u00e0cies en nom dels lectors d’Educational Evidence<\/em>.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies! Ha estat un veritable honor.<\/p>\n ___<\/p>\n Mary Burns ens recorda que, encara que la tecnologia hagi canviat m\u00e9s els darrers cinc anys que en les dues d\u00e8cades anteriors, el nucli de l’educaci\u00f3 continua sent una tasca profundament humana. La seva crida a protegir el desenvolupament cognitiu de l’alumnat en un m\u00f3n automatitzat \u00e9s, potser, la lli\u00e7\u00f3 m\u00e9s important per al professorat.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Burns, M. (2021). Documento de referencia preparado para el Informe de seguimiento de la educaci\u00f3n en el mundo de 2023, Tecnolog\u00eda y educaci\u00f3n: La tecnolog\u00eda en la educaci\u00f3n. UNESCO:\u00a0https:\/\/unesdoc.unesco.org\/ark:\/48223\/pf0000378951_spa<\/a><\/span><\/p>\n Burns, M. (2023).\u00a0<\/a><\/span>Distance Education for Teacher Training: Modes, Models, and Methods.<\/em>\u00a0Washington: EDC.\u00a0http:\/\/go.edc.org\/07xd<\/a><\/span><\/p>\n Burns, M. (2024). Eyes Wide Open: What We Lose from Generative Artificial Intelligence in Education. In: https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/385001882_Eyes_Wide_Open_What_We_Lose_from_Generative_Artificial_Intelligence_in_Education<\/a><\/p>\n Burns, M. (2026). What the research shows about generative AI in tutoring.\u00a0https:\/\/www.brookings.edu\/articles\/what-the-research-shows-about-generative-ai-in-tutoring\/<\/a><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Therfer-web-color-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/BurnsToni-225x300.jpg\")
I quin paper tenen els docents i la pedagogia?<\/strong><\/p>\n
\nRefer\u00e8ncies:<\/strong><\/h6>\n