{"id":33429,"date":"2026-02-20T08:51:30","date_gmt":"2026-02-20T07:51:30","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=33429"},"modified":"2026-03-01T17:18:05","modified_gmt":"2026-03-01T16:18:05","slug":"comparativa-dels-salaris-dels-professors-de-secundaria-espanya-catalunya-i-unio-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/comparativa-dels-salaris-dels-professors-de-secundaria-espanya-catalunya-i-unio-europea\/","title":{"rendered":"Comparativa dels salaris dels professors de secund\u00e0ria: Espanya, Catalunya i Uni\u00f3 Europea"},"content":{"rendered":"

El passat 11 de febrer els docents de Catalunya es van manifestar als carrers en una vaga estimada en 100.000 persones. \/ Foto: Sindicat de Professors de Secund\u00e0ria<\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Aurora Trigo Catalina<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

“Un professor cansat \u00e9s una escola esgotada”. La frase la pronuncia un docent catal\u00e0, despr\u00e9s d\u2019una jornada de m\u00e9s de vuit hores, amb aules massificades, tasques burocr\u00e0tiques constants i reunions interminables. Aquesta imatge podria semblar anecd\u00f2tica, per\u00f2 \u00e9s la realitat quotidiana de milers de professors a Catalunya. Tot i que l\u2019educaci\u00f3 hauria de ser una inversi\u00f3 estrat\u00e8gica, les condicions laborals del professorat mostren signes d\u2019empobriment progressiu, en contrast amb el discurs oficial de millora del sistema. De fet, el professorat catal\u00e0 ha estat convocat a una vaga el dia 11 de febrer del 2026 per denunciar la falta d\u2019inversi\u00f3, recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir les r\u00e0tios d\u2019alumnes per classe, denunciar l\u2019exc\u00e9s de burocr\u00e0cia i la falta de recursos per garantir l\u2019escola inclusiva. Aquest conflicte es podria endurir amb l\u2019anunci d\u2019 una vaga de cinc dies durant el mes de mar\u00e7.<\/p>\n

Aquest article analitza de manera comparada les condicions dels docents catalans respecte als seus col\u00b7legues espanyols i europeus, no nom\u00e9s pel que fa als salaris, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les hores de treball, les r\u00e0tios d\u2019alumnes per classe, les ajudes socials i el nivell d\u2019estr\u00e8s laboral[1]<\/a>. L\u2019objectiu \u00e9s aportar evid\u00e8ncia que contribueixi al debat p\u00fablic i acad\u00e8mic, i que serveixi per repensar les pol\u00edtiques educatives des d\u2019una perspectiva de just\u00edcia i sostenibilitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Salaris comparats amb la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/p>\n

Segons dades d\u2019Eurydice (2025), l\u2019OCDE (2025) i el Ministeri de Pol\u00edtica Territorial (2025), Catalunya se situa a la franja baixa de salaris de l\u2019Europa occidental. El salari inicial d\u2019un docent de secund\u00e0ria catal\u00e0 \u00e9s de 30.846\u202f\u20ac anuals, per sota de Luxemburg (80.200\u202f\u20ac), Alemanya (62926\u202f\u20ac), Dinamarca (51619 \u20ac), B\u00e8lgica (entre 43541-33988 \u20ac), Pa\u00efsos Baixos (40723 \u20ac),\u00a0 Su\u00e8cia\u00a0 (39 645 \u20ac) o Espanya (34,619).<\/p>\n

Taula 1. Salaris dels professors de secund\u00e0ria (ESO i batxillerat) a la UE i a Catalunya (any 20\/21)<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Pa\u00eds<\/strong><\/td>\nSalari inicial nominal (\u20ac)\u00a0<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Luxemburg<\/td>\n80200<\/td>\n<\/tr>\n
Alemanya<\/td>\n62926*<\/td>\n<\/tr>\n
Dinamarca<\/td>\n51619<\/td>\n<\/tr>\n
B\u00e8lgica<\/td>\n43541-33988<\/td>\n<\/tr>\n
Pa\u00efsos Baixos<\/td>\n40723<\/td>\n<\/tr>\n
Su\u00e8cia<\/td>\n39645<\/td>\n<\/tr>\n
\u00c0ustria<\/td>\n39106<\/td>\n<\/tr>\n
Finl\u00e0ndia<\/td>\n38824<\/td>\n<\/tr>\n
Irlanda<\/td>\n37692<\/td>\n<\/tr>\n
Espanya<\/td>\n34619<\/td>\n<\/tr>\n
Catalunya<\/strong><\/td>\n30846<\/td>\n<\/tr>\n
Fran\u00e7a<\/td>\n29382<\/td>\n<\/tr>\n
It\u00e0lia<\/td>\n26114<\/td>\n<\/tr>\n
Malta<\/td>\n25763<\/td>\n<\/tr>\n
Xipre<\/td>\n24189<\/td>\n<\/tr>\n
Portugal<\/td>\n22374<\/td>\n<\/tr>\n
Eslov\u00e8nia<\/td>\n19777<\/td>\n<\/tr>\n
Litu\u00e0nia<\/td>\n15781<\/td>\n<\/tr>\n
Est\u00f2nia<\/td>\n15780<\/td>\n<\/tr>\n
Cro\u00e0cia<\/td>\n15185<\/td>\n<\/tr>\n
Tx\u00e8quia, Gr\u00e8cia, Eslov\u00e0quia, Let\u00f2nia, Romania, Pol\u00f2nia, Hongria, Bulgaria<\/td>\n<\u202f15\u202f000<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

[1]<\/a> L\u2019article utilitza dades agregades i estudis comparats; per a una an\u00e0lisi exhaustiva caldria tamb\u00e9 incorporar mostres qualitatives (entrevistes i estudis de cas).<\/p>\n

Fonts: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir Eurydice\/EACEA (2025), <\/span>Departament d’Educaci\u00f3 i Formaci\u00f3 Professional<\/span><\/a><\/span> per Catalunya (2026) i de dades de Ministeri de Pol\u00edtica Territorial i Funci\u00f3 P\u00fablica (2025), (*) Depenent del lander.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La situaci\u00f3 esdev\u00e9 encara m\u00e9s greu si es t\u00e9 en compte el cost de vida: Catalunya t\u00e9 preus d\u2019habitatge, alimentaci\u00f3 i transport comparables als de les grans metr\u00f2polis europees, per\u00f2 amb salaris propers als d\u2019It\u00e0lia, Malta o Xipre. Aquest desajust provoca una p\u00e8rdua de poder adquisitiu i genera un efecte dissuasiu per a les noves generacions de professionals que podrien plantejar-se la doc\u00e8ncia com a carrera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Progressi\u00f3 i pagues extraordin\u00e0ries<\/strong><\/p>\n

En molts pa\u00efsos europeus, els salaris inicials dels docents de secund\u00e0ria nom\u00e9s s\u00f3n un punt de partida. A Alemanya, B\u00e8lgica o els Pa\u00efsos Baixos, la progressi\u00f3 salarial al llarg de la carrera \u00e9s significativa, amb increments vinculats a m\u00e8rits, antiguitat i formaci\u00f3 continuada. A Catalunya, en canvi, els mecanismes de progressi\u00f3 han estat limitats per retallades successives. Per exemple, es va reduir el complement salarial pels sexennis a partir de 2010,\u00a0 un complement retributiu que reconeix l’experi\u00e8ncia docent. La seva gesti\u00f3 ha estat un punt de fricci\u00f3 en la retribuci\u00f3 del professorat catal\u00e0, i m\u00e9s de 500 docents d’arreu de Catalunya han interposat demandes judicials contra la Generalitat per deutes derivats de la seva meritaci\u00f3 (Professors de Secund\u00e0ria, 2025).<\/p>\n

A m\u00e9s, l\u2019any 2010, les pagues extraordin\u00e0ries dels professors catalans van quedar \u00a0limitades al 80% del salari mensual. Aix\u00f2 es deu a que el complet espec\u00edfic de la n\u00f2mina es va congelar o se’n pagava nom\u00e9s una part. Mentre que a altres comunitats aut\u00f2nomes es cobra \u00edntegrament el complement espec\u00edfic i el complement pels sexennis de forma \u00edntegra a les pagues extraordin\u00e0ries, a Catalunya aquests conceptes han patit retallades m\u00e9s dures.<\/p>\n

 <\/p>\n

Concurs de c\u00e0tedres<\/strong><\/p>\n

A Catalunya, no s\u2019han convocat processos d\u2019acc\u00e9s a c\u00e0tedres d\u2019ensenyament secundari des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, fet que ha limitat la progressi\u00f3 professional del professorat i l\u2019acc\u00e9s al complement retributiu associat a aquesta categoria. Mentrestant, en diverses comunitats aut\u00f2nomes s\u00ed que s\u2019han dut a terme convocat\u00f2ries d\u2019acc\u00e9s al cos de catedr\u00e0tics en els darrers anys \u2014ja sigui mitjan\u00e7ant concursos de m\u00e8rits ordinaris o en el marc dels processos extraordinaris d\u2019estabilitzaci\u00f3 derivats de la normativa estatal\u2014, com \u00e9s el cas, entre d\u2019altres, de Madrid (2019), M\u00farcia, Pa\u00eds Basc i Castella i Lle\u00f3 (2020), Extremadura (2021), Comunitat Valenciana i Gal\u00edcia (2022), Andalusia, Arag\u00f3 i Can\u00e0ries (2023), o Ast\u00faries i Illes Balears (2024). Aquesta situaci\u00f3 genera una percepci\u00f3 d\u2019estancament professional i de greuge comparatiu respecte d\u2019altres territoris on s\u00ed que s\u2019ha mantingut oberta la via d\u2019acc\u00e9s al cos de catedr\u00e0tics (grup A1, nivell 26).<\/p>\n

Pel que fa als pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, les dades comparatives (Euridyce, 2025) mostren que gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos europeus ofereixen algun tipus d\u2019\u201callowance\u201d o pagament addicional als docents, segons c\u00e0rrecs o condicions espec\u00edfiques de treball, per\u00f2 no existeix un complement fix \u00fanic per c\u00e0tedres. Aix\u00ed per exemple, a Finl\u00e0ndia els salaris dels professors de secund\u00e0ria tendeixen a ser m\u00e9s alts que a Catalunya, perqu\u00e8 es requereixen qualificacions m\u00e9s altes. El mateix passa amb Dinamarca que paga salaris m\u00e9s alts ajustats al cost de vida i, a vegades, permet complements addicionals per c\u00e0rrecs. Fran\u00e7a, Hongria i la major part dels pa\u00efsos de la UE ofereixen pagaments per ensenyar en escoles desfavorides o en condicions especials, per\u00f2 no estan vinculats a un sistema de c\u00e0tedres com a Catalunya, sin\u00f3 que depenen de condicions espec\u00edfiques com l\u2019ensenyament en escoles desfavorides o c\u00e0rrecs administratius.<\/p>\n

\"\"

Panor\u00e0mica de la manifestaci\u00f3 de professors el passat 11 de febrer, Barcelona. \/ Foto: Professors de Secund\u00e0ria<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Hores i c\u00e0rrega lectiva<\/strong><\/p>\n

Les dades de l\u2019OCDE (2024) situen la jornada dels professors de secund\u00e0ria d\u2019Espanya en m\u00e9s de 37\u20195 hores setmanals, de les quals 18 s\u00f3n de doc\u00e8ncia directa. El mateix passa amb els professors de Catalunya, amb una doc\u00e8ncia directa a l\u2019aula de 18 hores setmanals. La resta del temps es destina a reunions de coordinaci\u00f3, gu\u00e0rdies, tutories, avaluacions, preparaci\u00f3 de les classes, correccions i tasques administratives. Tot i que la xifra pugui semblar moderada, l\u2019evid\u00e8ncia mostra que a la pr\u00e0ctica les hores reals superen sovint les 45 setmanals, especialment en per\u00edodes d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n

En comparaci\u00f3, en alguns sistemes europeus la doc\u00e8ncia obligat\u00f2ria pot ser diferent en lower secondary<\/em> i upper secondary. A<\/em> Finl\u00e0ndia \u2014considerada un model educatiu\u2014 els docents imparteixen menys de 15 hores de classe setmanals, amb m\u00e9s temps per preparar sessions i innovar metodol\u00f2gicament. A Alemanya, la c\u00e0rrega tamb\u00e9 \u00e9s inferior a les 18 hores i els recursos de suport m\u00e9s abundants. Pa\u00efsos com Malta presenten 15 hores lectives setmanals. El mateix passa amb els professors de Romania, que registren hores lectives de 17.4\u202fh setmanals, per sota de l\u2019estimaci\u00f3 mitjana de la UE (19,6 hores). A altres pa\u00efsos com Portugal, B\u00e8lgica o els Pa\u00efsos Baixos sovint tenen una doc\u00e8ncia lectiva de 20\u201327\u202fh setmanals, que s\u2019alinea amb la banda alta de la mitjana europea.<\/p>\n

 <\/p>\n

R\u00e0tios d\u2019alumnes per classe<\/strong><\/p>\n

Les r\u00e0tios s\u00f3n un altre element cr\u00edtic. A Catalunya, la mitjana se situa al voltant de 28 alumnes per aula en l\u2019ESO i 32 al Batxillerat (Departament d\u2019Educaci\u00f3, 2024). En canvi, a Dinamarca o Finl\u00e0ndia les r\u00e0tios se situen entre 18 i 20 estudiants. Aquesta difer\u00e8ncia afecta directament la qualitat educativa, la personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge i el benestar emocional del professorat, que ha d\u2019afrontar grups m\u00e9s nombrosos i heterogenis. Les dades de r\u00e0tios i c\u00e0rrega hor\u00e0ria de l\u2019OCDE (2024) poden variar segons la font i el nivell educatiu, per\u00f2 mostren tend\u00e8ncies consistents en el temps.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ajuts socials i reconeixement<\/strong><\/p>\n

Un aspecte sovint oblidat en la comparaci\u00f3 internacional \u00e9s el de les ajudes socials i els beneficis associats a la professi\u00f3. En pa\u00efsos com Fran\u00e7a o Alemanya, el professorat gaudeix de descomptes en transport p\u00fablic, ajudes a l\u2019habitatge, assegurances m\u00e8diques espec\u00edfiques, suport per conciliaci\u00f3 familiar i programes de formaci\u00f3 cont\u00ednua subvencionats. Aquests beneficis contribueixen a estabilitzar la carrera docent i a reduir l\u2019estr\u00e8s associat a la professi\u00f3.<\/p>\n

A Catalunya, aquests suports s\u00f3n pr\u00e0cticament inexistents. El contrast amb altres professions del sector p\u00fablic \u2014metges, jutges, bombers\u2014 evidencia un tracte desigual que refor\u00e7a la percepci\u00f3 de manca de reconeixement i valor social del professorat. A m\u00e9s, la inexist\u00e8ncia d\u2019incentius addicionals per zones amb necessitats educatives especials o per la recerca educativa limita la motivaci\u00f3 i la retenci\u00f3 de talent. A m\u00e9s, la manca d\u2019incentius econ\u00f2mics i socials contribueix a una menor retenci\u00f3 de professors experimentats i al risc de fugida cap a altres comunitats o pa\u00efsos amb millors condicions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Estr\u00e8s i salut laboral<\/strong><\/p>\n

Diversos estudis (OECD, 2023; UNESCO, 2024) situen el professorat entre les professions amb m\u00e9s risc de patir estr\u00e8s cr\u00f2nic, ansietat i burnout. A Catalunya, aqueste enqueste combinades apunten que m\u00e9s del 60% del professorat declara nivells d\u2019estr\u00e8s alts o molt alts, vinculats a la sobrec\u00e0rrega de feina, les dificultats de gesti\u00f3 d\u2019aula i la manca de suport institucional.<\/p>\n

Aquestes condicions afecten directament la salut f\u00edsica i mental dels docents, amb increments de fatiga, insomni, mal de cap i trastorns musculoesquel\u00e8tics. La combinaci\u00f3 de salaris baixos, hores extenses de doc\u00e8ncia, r\u00e0tios elevades i manca de reconeixement social amplifica l\u2019estr\u00e8s laboral, pot derivar en absentisme i rotaci\u00f3 de personal, afectant tamb\u00e9 la qualitat de l\u2019ensenyament i el comprom\u00eds amb l\u2019alumnat.<\/p>\n

A nivell comparatiu, pa\u00efsos com Finl\u00e0ndia o Dinamarca ofereixen suport psicol\u00f2gic, temps de preparaci\u00f3 m\u00e9s llarg, supervisi\u00f3 i recursos suficients per reduir l\u2019estr\u00e8s, demostrant que millorar les condicions laborals t\u00e9 un impacte directe sobre el benestar docent i els resultats educatius.<\/p>\n

En s\u00edntesi, sense una intervenci\u00f3 pol\u00edtica i social que millori ajuts, reconeixement i condicions de treball, l\u2019estr\u00e8s laboral continuar\u00e0 erosionant la motivaci\u00f3 i la retenci\u00f3 de professors a Catalunya, amb repercussions directes en el sistema educatiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/p>\n

La comparativa internacional mostra amb claredat que el professorat catal\u00e0 parteix en desavantatge respecte a molts col\u00b7legues europeus. Salaris baixos, progressi\u00f3 professional estancada, hores de treball excessives, r\u00e0tios elevades i manca de beneficis socials conformen un escenari preocupant. A tot aix\u00f2 s\u2019hi afegeix un nivell d\u2019estr\u00e8s laboral que erosiona la motivaci\u00f3 i la salut dels docents.<\/p>\n

Si es vol garantir un sistema educatiu p\u00fablic de qualitat i competitiu a escala europea, caldria revertir aquestes tend\u00e8ncies: augmentar els salaris, reduir les r\u00e0tios, millorar els mecanismes de progressi\u00f3 professional i establir pol\u00edtiques de suport i reconeixement social. En definitiva, situar el professorat al centre de la pol\u00edtica educativa, no nom\u00e9s com a transmissor de coneixement, sin\u00f3 com a pe\u00e7a clau per al futur del pa\u00eds.<\/p>\n

\n
Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n