<\/p>\n
<\/p>\n
Marta Vericat\u00a0<\/b>(Barcelona, 1984) \u00e9s doctora en Ci\u00e8ncies Humanes per la Universitat de Girona i es va graduar en Filosofia per la UNED. L’any 2018 la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona li va editar\u00a0Filosof\u00eda y toros. Un debate \u00e9tico<\/i>, una obra pionera, i ara ha tornat amb\u00a0Mascotisme. Un problema d’\u00e8tica animal<\/i>, que li acaba de publicar el segell Enoanda.<\/p>\n
<\/p>\n
Com vas arribar al teu gran tema, l’<\/strong>\u00e8<\/strong>tica en relaci\u00f3 amb els animals? El vas trobar tu o el tema et va trobar a tu?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una mica com la pregunta de l\u2019ou i la gallina, probablement les dues coses van avan\u00e7ar en paral\u00b7lel. Sempre he estat una persona sensible i curiosa amb l\u2019entorn, i aix\u00f2 ha fet que la meva mirada fos especialment atenta a la pres\u00e8ncia dels animals en el nostre dia a dia. Aquestes observacions, sumades a la conviv\u00e8ncia amb els gats que tinc a casa \u2014que han estat una font d\u2019inspiraci\u00f3 fonamental\u2014, van anar despertant en mi una sospita persistent i, amb ella, milers de preguntes sobre la relaci\u00f3 que establim amb els animals i els vincles que constru\u00efm amb ells.<\/p>\n No recordo exactament quan vaig decidir endinsar-me en l\u2019\u00e8tica animal des d\u2019una perspectiva m\u00e9s te\u00f2rica, per\u00f2 s\u00ed que va arribar un moment en qu\u00e8 vaig sentir la necessitat de trobar una base s\u00f2lida per refor\u00e7ar i continuar construint l\u2019activisme en defensa dels animals que ja feia a peu de carrer.<\/p>\n “El mascotisme \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 imprescindible del nostre temps que requereix d\u2019arguments, sentit com\u00fa i bones raons capa\u00e7es d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de les converses superficials”<\/p><\/blockquote>\n L\u2019\u00e8tica animal mereix tenir el seu propi espai i ser tractada amb la mateixa serietat que qualsevol altra q\u00fcesti\u00f3 acad\u00e8mica. \u00c9s cert que avui dia hi ha m\u00e9s inter\u00e8s que fa uns anys, m\u00e9s estudis i m\u00e9s recerca des de diferents disciplines. Tot i aix\u00ed, continua sorprenent que el tema del mascotisme no hagi estat abordat amb la mateixa rigorositat ni amb la mateixa amplitud que altres q\u00fcestions centrals de l\u2019\u00e8tica animal, com l\u2019experimentaci\u00f3, la producci\u00f3 de carn, la ca\u00e7a o la pesca. I, tanmateix, el mascotisme \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 imprescindible del nostre temps que requereix d\u2019arguments, sentit com\u00fa i bones raons capa\u00e7es d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de les converses superficials.<\/p>\n Escrius: “No hi ha prou coneixement sobre la prehist\u00f2ria de la domesticaci\u00f3 animal”. El teu llibre intenta omplir aquest buit? Quines implicacions <\/strong>\u00e9tiques et preocupen m\u00e9<\/strong>s quan penses en el \u201c<\/strong>mascotisme<\/strong>\u201d<\/strong>?<\/strong><\/p>\n Aquest apartat del llibre no pret\u00e9n omplir el buit existent pel que fa a la prehist\u00f2ria de la domesticaci\u00f3 animal. Tornar als or\u00edgens i incorporar la perspectiva evolutiva de gossos i gats t\u00e9, sobretot, la funci\u00f3 d\u2019oferir un marc contextual, una mirada al passat que ens ajudi a comprendre millor la situaci\u00f3 present. No es tracta tant d\u2019explicar d\u2019on venim com d\u2019entendre per qu\u00e8 som on som. La mirada al passat permet desnaturalitzar l\u2019estat actual de les coses i recordar-nos que les formes de relaci\u00f3 que avui considerem evidents o inevitables s\u00f3n, en realitat, el resultat de processos hist\u00f2rics contingents o subsceptibles al canvi i, per tant, transformables.<\/p>\n El que m\u00e9s em preocupa es el r\u00e8gim de sentit que sost\u00e9 al mascotisme i el bonisme que l\u2019envolta. El discurs dominant, articulat al voltant del llenguatge de l\u2019amor neutralitza el conflicte moral i desactiva la possibilitat de pensar cr\u00edticament. Aquesta narrativa tant normalitzada produeix una forma de ceguesa \u00e8tica que impedeix recon\u00e8ixer les estructures de dominaci\u00f3 de la domesticaci\u00f3. Aquesta dominaci\u00f3 no adopta formes expl\u00edcitament violentes, sin\u00f3 que es presenta, m\u00e9s aviat, com una normalitat afectuosa, com una relaci\u00f3 sense panys ni barrots, i \u00e9s precisament per aix\u00f2, que resulta tan efica\u00e7. Quan el poder no es percep com a tal, quan la depend\u00e8ncia es confon amb protecci\u00f3, tota la dimensi\u00f3 carcer\u00e0ria i profundament antropoc\u00e8ntrica del nostre vincle amb els animals queda invisibilitzada.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9<\/strong>s la “utopia de la comprensi\u00f3<\/strong>“?<\/strong><\/p>\n Per \u201cutopia de la comprensi\u00f3\u201d em refereixo al fenomen de l\u2019alteritat, \u00e9s a dir, a la impossibilitat radical d\u2019entendre plenament a les mascotes, precisament pel fet de pert\u00e0nyer a una esp\u00e8cie diferent. Per molt que coneguem els seus h\u00e0bits, els seus patrons de conducta o fins i tot alguns dels seus mecanismes biol\u00f2gics, sempre hi haur\u00e0 una part de la seva experi\u00e8ncia del m\u00f3n que ens quedar\u00e0 fora de l\u2019abast.<\/p>\n “Per \u00abutopia de la comprensi\u00f3\u00bb em refereixo al fenomen de l\u2019alteritat, \u00e9s a dir, a la impossibilitat radical d\u2019entendre plenament a les mascotes”<\/p><\/blockquote>\n Sovint les humanitzem, i en el moment en qu\u00e8 projectem sobre elles categories antropom\u00f2rfiques, creiem establir una relaci\u00f3 d\u2019empatia quan, en realitat, el que hi ha \u00e9s un abisme ontol\u00f2gic insalvable. Interpretem la seva experi\u00e8ncia del m\u00f3n des d\u2019una perspectiva inevitablement humana, de la qual no ens podem desprendre, i aix\u00ed constru\u00efm la falsa il\u00b7lusi\u00f3 que s\u00f3n, per a nosaltres, plenament comprensibles. La il\u00b7lusi\u00f3 de comprensi\u00f3 es converteix aix\u00ed en una forma subtil de control, com que pensem que sabem qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 necessita, ja no veiem el problema de parlar en el seu nom i d\u2019imposar-li un m\u00f3n fet a la nostra mida.<\/p>\n Aquesta necessitat de no deixar espais d\u2019opacitat, respon a una incomoditat profundament humana davant del que se\u2019ns resisteix perqu\u00e8 ens costa conviure amb el que no podem traduir del tot al nostre llenguatge. Aquesta limitaci\u00f3 epist\u00e8mica no \u00e9s, en si mateixa negativa. El problema apareix quan no som prou honestos per recon\u00e8ixer el car\u00e0cter parcial del nostre saber ni els nostres l\u00edmits biol\u00f2gics i cognitius com a esp\u00e8cie, i elaborem teories i projeccions que distorsionen la realitat per tal d\u2019explicar all\u00f2 inaccessible per a nosaltres. D\u2019aquesta manera correm el risc de convertir all\u00f2 que no entenem en una versi\u00f3 empobrida del que s\u00ed que entenem, i el resultat \u00e9s una imatge de l\u2019animal que sembla propera i familiar, per\u00f2 que en realitat \u00e9s una construcci\u00f3 que diu m\u00e9s de nosaltres que no pas d\u2019ells.<\/p>\n “Aquesta necessitat de no deixar espais d\u2019opacitat, respon a una incomoditat profundament humana davant del que se\u2019ns resisteix”<\/p><\/blockquote>\n Assumir aquesta incapacitat no vol dir renunciar a tenir cura dels animals, al contrari, potser \u00e9s el primer pas per relacionar-nos amb ells amb m\u00e9s cautela. Tampoc ens allunya de la responsabilitat moral, sin\u00f3 que ens obliga a exercir-la amb m\u00e9s humilitat i menys projeccions antropoc\u00e8ntriques. Negar el l\u00edmit epistemol\u00f2gic es converteix en una pe\u00e7a clau de la dominaci\u00f3, perqu\u00e8 no dominem nom\u00e9s perqu\u00e8 tenim poder material, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens expliquem a nosaltres mateixos que sabem, que comprenem, que actuem en nom del b\u00e9 de l\u2019altre.<\/p>\n Qu\u00e8 <\/strong>et sembla m\u00e9s urgent corregir avui mateix? Per on comen<\/strong>\u00e7<\/strong>aries?<\/strong><\/p>\n Un bon punt de partida seria q\u00fcestionar el paradigma del mascotisme i desarticular la visi\u00f3 bonista que encara predonima en el nostre imaginari moral sobre la relaci\u00f3 amb els animals. Cal parlar-ne obertament, problematitzar el mascotisme, no per afany provocador, sin\u00f3 perqu\u00e8 mentre no ho fem continuem normalitzant formes d\u2019instrumentalitzaci\u00f3 que sovint queden amagades darrere del llenguatge de l\u2019afecte i de les bones intencions.<\/p>\n Per mi, el que est\u00e0 en joc no \u00e9s nom\u00e9s millorar algunes pr\u00e0ctiques concretes, sin\u00f3 canviar la manera com pensem aquesta relaci\u00f3. Aix\u00f2 vol dir revisar els discursos que fem servir, introduir m\u00e9s dubte i menys certeses autom\u00e0tiques, i deixar de donar per descomptades moltes coses.<\/p>\n Comen\u00e7aria per una revisi\u00f3 de les idees i els relats que utilitzem per parlar de les mascotes per comen\u00e7ar a veure gossos i gats pel que s\u00f3n, i no nom\u00e9s pel que representen o pel lloc que ocupen en les nostres vides.<\/p>\n A les reflexions finals del llibre, escrius: “Reflexionar sobre el mascotisme <\/strong>\u00e9<\/strong>s fer-ho tamb<\/strong>\u00e9 <\/strong>sobre el poder i les relacions de desigualtat”‘. Ens ho pots ampliar? <\/strong>\u00ab<\/strong>Vivim immersos en una cultura que glorifica el mascotisme\u201d<\/strong>?<\/strong><\/p>\n Quan dic que reflexionar sobre el mascotisme \u00e9s tamb\u00e9 reflexionar sobre el poder i les relacions de desigualtat, em refereixo al fet que aquesta relaci\u00f3 no \u00e9s mai neutral ni sim\u00e8trica. Encara que no ens agradi veure-ho aix\u00ed, el mascotisme \u00e9s una relaci\u00f3 profundament desigual.<\/p>\n “Nosaltres decidim on viuen, amb qui viuen, qu\u00e8 mengen, quan surten, si es reprodueixen o no, i fins i tot quan acaba la seva vida”<\/p><\/blockquote>\n Encara que sovint la visquem en clau d\u2019afecte, de cura o de companyia, el cert \u00e9s que es tracta d\u2019una relaci\u00f3 desigual, en qu\u00e8 una de les parts t\u00e9 la capacitat de decidir pr\u00e0cticament tots els aspectes fonamentals de la vida de l\u2019altra. Nosaltres decidim on viuen, amb qui viuen, qu\u00e8 mengen, quan surten, si es reprodueixen o no, i fins i tot quan acaba la seva vida. Aix\u00f2 \u00e9s poder, i \u00e9s un poder molt gran. Aquest poder de decisi\u00f3 no \u00e9s un detall secundari, sin\u00f3 que \u00e9s l\u2019estructura mateixa de la relaci\u00f3. El problema \u00e9s que aquest poder queda amagat darrere del discurs de l\u2019amor i de la bona voluntat. Ens diem que ho fem pel seu b\u00e9, i moltes vegades \u00e9s cert, per\u00f2 aix\u00f2 no fa que la relaci\u00f3 deixi de ser asim\u00e8trica. L\u2019afecte no elimina el control. Reflexionar sobre el mascotisme, per tant, \u00e9s tamb\u00e9 preguntar-nos qu\u00e8 fem amb aquest poder i fins a quin punt \u00e9s leg\u00edtim decidir la vida d\u2019un altre \u00e9sser. I aquesta \u00e9s una pregunta inc\u00f2moda, per\u00f2 inevitable si volem ser una mica m\u00e9s honestos amb la manera com ens relacionem amb els animals.<\/p>\n Vivim en una cultura que glorifica el mascotisme constantment: a la publicitat, a les xarxes socials, al cinema, als mitjans\u2026 La imatge de la mascota forma part de l\u2019ideal de vida bona, d\u2019una mena de normalitat emocionalment desitjable. El problema no \u00e9s que aix\u00f2 generi afecte, sin\u00f3 que converteix el mascotisme en una cosa gaireb\u00e9 indiscutible. Es dona per fet que \u00e9s bo, que \u00e9s natural, que \u00e9s moralment positiu, i costa molt introduir qualsevol mirada cr\u00edtica sense que sembli que est\u00e0s atacant l\u2019amor pels animals. Aquesta glorificaci\u00f3 fa invisible la part m\u00e9s inc\u00f2moda de la relaci\u00f3: el control, la depend\u00e8ncia, la manca de llibertat. Quan nom\u00e9s veiem la cara amable, deixem de fer-nos preguntes. I justament per aix\u00f2 cal trencar una mica aquest consens tan c\u00f2mode i comen\u00e7ar a mirar el fenomen amb m\u00e9s complexitat i menys idealitzaci\u00f3.<\/p>\n El teu llibre deriva d’una Tesi Doctoral defensada l’any 2024; per\u00f2 <\/strong>deus haver-la reformulat molt perqu<\/strong>\u00e8 <\/strong>has escrit realment un aut<\/strong>\u00e8<\/strong>ntic assaig filos<\/strong>\u00f2<\/strong>fic, molt documentat. <\/strong>Com van ser aquests processos de redacci<\/strong>\u00f3<\/strong>?<\/strong><\/p>\n Al principi pensava que seria una q\u00fcesti\u00f3 de retallar la tesi, d\u2019endre\u00e7ar i de fer-la una mica m\u00e9s llegible. Per\u00f2 molt aviat em vaig adonar\u00a0 que el que calia era repensar-la, perqu\u00e8 hi havia una dist\u00e0ncia molt gran entre el que demana una tesi i el que jo volia que fos el llibre. Aix\u00f2 va implicar reescriure-ho gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n “Vivim en una cultura que glorifica el mascotisme constantment: a la publicitat, a les xarxes socials, al cinema, als mitjans\u2026”<\/p><\/blockquote>\n Tamb\u00e9 va ser un proc\u00e9s de dol perqu\u00e8 vaig haver de renunciar a moltes p\u00e0gines que m\u2019havien costat molt d\u2019escriure i que, en el seu moment, m\u2019havien semblat imprescindibles. Al mateix temps, va ser molt alliberador descobrir que podia escriure d\u2019una altra manera, amb m\u00e9s llibertat i amb m\u00e9s veu pr\u00f2pia. El pas de la tesi al llibre ha estat tamb\u00e9 un aprenentatge sobre com voler dir les coses sense tantes precaucions, de manera directa i m\u00e9s nua.<\/p>\n Quin <\/strong>\u00e9<\/strong>s el teu autor o autora de refer<\/strong>\u00e8<\/strong>ncia?<\/strong><\/p>\n No crec gaire en tenir un \u00fanic autor de refer\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed que hi ha llibres que et canvien la manera de mirar i que ja no t\u2019abandonen. En el meu cas, un d\u2019aquests moments clau va ser la lectura de Un veterinario encolerizado<\/em>, de Charles Dante. El recordo com un llibre que em va sacsejar molt, perqu\u00e8 posava paraules a moltes intu\u00efcions i molts malestars que jo ja arrossegava. Em va ajudar a entendre que el que jo veia com a contradiccions o incomoditats no eren nom\u00e9s coses meves, sin\u00f3 que formaven part d\u2019un problema molt m\u00e9s profund. Tamb\u00e9 em va marcar molt descobrir, que una autora com Charlotte Perkins Gilman ja havia reflexionat sobre tot aix\u00f2 fa m\u00e9s d\u2019un segle. Quan vaig llegir Si yo fuera un hombre<\/em> i, en particular, el fragment on parla de la vida d\u2019un gos, vaig tenir la sensaci\u00f3 estranya de llegir alguna cosa molt antiga i, alhora, molt actual.<\/p>\n M\u00e9s que referents en un sentit acad\u00e8mic, aquests llibres han estat per a mi companys de cam\u00ed, textos que he anat rellegint i que m\u2019han ajudat a afinar la mirada.<\/p>\n Com <\/strong>\u00e9<\/strong>s el feminisme que defenses? <\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s una pregunta especialment pertinent en un moment en qu\u00e8 sembla que hi hagi molts \u201cfeminismes\u201d o que el feminisme estigui fragmentat. Jo entenc el feminisme \u2014i no els feminismes\u2014 com un moviment pol\u00edtic amb una agenda concreta. I, precisament per aix\u00f2, considero que molts discursos actuals que no recullen les reivindicacions centrals del feminisme estan, en realitat, usurpant-ne el nom.<\/p>\n Quan parlo de feminisme, em refereixo al feminisme radical i abolicionista que ent\u00e9n que l\u2019opressi\u00f3 de les dones no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019identitat o d\u2019autopercepci\u00f3, sin\u00f3 una realitat pol\u00edtica i material molt concreta, basada en el sexe i en l\u2019organitzaci\u00f3 patriarcal de la societat.<\/p>\n “El feminisme que defenso \u00e9s radical en el sentit literal del terme, perqu\u00e8 vol anar a l\u2019arrel del problema, que \u00e9s el sistema patriarcal”<\/p><\/blockquote>\n Aquest feminisme parteix de la idea que les dones constitu\u00efm una classe social oprimida pel fet de n\u00e9ixer dones. Aquesta opressi\u00f3 travessa tots els \u00e0mbits de la vida i es manifesta de formes molt concretes: en la viol\u00e8ncia masclista, en l\u2019explotaci\u00f3 sexual i reproductiva, en la prostituci\u00f3, la pornografia, els ventres de lloguer, en la desigualtat econ\u00f2mica i en la sobrec\u00e0rrega de les cures.<\/p>\n El feminisme que defenso \u00e9s radical en el sentit literal del terme, perqu\u00e8 vol anar a l\u2019arrel del problema, que \u00e9s el sistema patriarcal. En aquest marc, l\u2019abolicionisme no \u00e9s un afegit, sin\u00f3 una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica. No es tracta de fer m\u00e9s \u201cdignes\u201d les institucions que sostenen l\u2019opressi\u00f3, sin\u00f3 de treballar per fer-les desapar\u00e8ixer. Aix\u00f2 val tant per a la prostituci\u00f3 com per a qualsevol altra forma d\u2019explotaci\u00f3 basada en el cos de les dones.<\/p>\n Aquesta manera d\u2019entendre el feminisme connecta directament amb la meva manera d\u2019entendre l\u2019\u00e8tica animal des d\u2019una perspectiva interseccional. No perqu\u00e8 dones i animals siguin el mateix, sin\u00f3 perqu\u00e8 els mecanismes de dominaci\u00f3, d\u2019instrumentalitzaci\u00f3 dels cossos i de legitimaci\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 comparteixen estructures profundes. El mateix sistema que converteix els cossos de les dones en recursos tamb\u00e9 converteix els cossos dels animals en mat\u00e8ria disponible. La mirada interseccional no serveix per diluir els conflictes, sin\u00f3 per entendre millor com s\u2019articulen.<\/p>\n \u00a0<\/strong>Est\u00e0<\/strong>s escrivint ara mateix? Quins s<\/strong>\u00f3<\/strong>n els teus plans immediats?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Actualment estic treballant en un article sobre el tema del mascotisme, amb la idea d\u2019ampliar alguns aspectes que no vaig poder desenvolupar al llibre i que em continuen semblant especialment interessants. En concret, l\u2019article se centra en la relaci\u00f3 dels homes amb els seus gossos en comparaci\u00f3 amb la relaci\u00f3 que hi tenen les dones, com a expressi\u00f3 de models socials.<\/p>\n “Em sembla molt significatiu que el m\u00f3n de l\u2019ensinistrament estigui fortament masculinitzat”<\/p><\/blockquote>\n Un dels eixos principals del text \u00e9s la manera com s\u2019ent\u00e9n l\u2019educaci\u00f3 dels gossos des de categories com la jerarquia i el lideratge, el control i l\u2019obedi\u00e8ncia. Em sembla molt significatiu que el m\u00f3n de l\u2019ensinistrament estigui fortament masculinitzat, en tant que la majoria de figures d\u2019autoritat i d\u2019\u201cexperts\u201d s\u00f3n homes, mentre que les dones, en general, continuen assumint sobretot les tasques de cura quotidiana.<\/p>\n L\u2019article intenta pensar fins a quin punt aquestes difer\u00e8ncies reprodueixen esquemes de g\u00e8nere molt arrelats i com aquests esquemes tamb\u00e9 estructuren la manera com entenem qu\u00e8 vol dir \u201ctenir\u201d un gos. El que m\u2019interessa, en el fons, \u00e9s mostrar que el mascotisme no \u00e9s una pr\u00e0ctica neutral, sin\u00f3 un espai on es creuen q\u00fcestions de poder i de g\u00e8nere.<\/p>\n Tamb\u00e9 estic preparant un altre article sobre les mascotes rob\u00f2tiques al Jap\u00f3 i a la Xina des d’una perspectiva \u00e8tica i cultural. M’interessa qu\u00e8 diu de la nostra societat el fet de crear substituts artificials per a relacions que fins ara eren exclusivament amb \u00e9ssers vius. A l’article plantejo de q\u00fcestions d’aquest tipus: fins a quin punt a trav\u00e9s de la tecnologia, intentem preservar la forma del vincle amb les mascotes mentre n’eliminem el pes moral?<\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Marta Vericat\u00a0(Barcelona, 1984) \u00e9s doctora en Ci\u00e8ncies Humanes per la Universitat de Girona i es va graduar en Filosofia per la UNED. L’any 2018 la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona li va editar\u00a0Filosof\u00eda y toros. Un debate \u00e9tico, una obra pionera, i ara ha tornat amb\u00a0Mascotisme. Un problema d’\u00e8tica animal, que li acaba de publicar el segell Enoanda.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":32938,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[232],"tags":[3945,3946,302,3947,3948],"class_list":["post-32844","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanitats","tag-animals","tag-etica-animal","tag-filosofia-ca","tag-marta-vericat","tag-mascotisme"],"yoast_head":"\n
\n