{"id":32652,"date":"2026-01-13T08:40:50","date_gmt":"2026-01-13T07:40:50","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=32652"},"modified":"2026-01-13T08:41:12","modified_gmt":"2026-01-13T07:41:12","slug":"algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/","title":{"rendered":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda"},"content":{"rendered":"

Foto: \u00c0lbum Bilbao BBK Live 2019, viernes<\/a><\/span>\/ Flickr<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Jos\u00e9 del Rinc\u00f3n<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Rosalia Vila Tobella<\/strong>, coneguda simplement com Rosal\u00eda<\/em><\/strong>[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d’estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.<\/p>\n

Lux<\/em> \u00e9s el quart disc de llarga durada de la cantant barcelonina. Les versions disponibles a les plataformes tenen quinze can\u00e7ons i els discos en format f\u00edsic en tenen tres m\u00e9s, cosa que permet dividir el conjunt en quatre moviments, a la manera de la forma sonata d’una simfonia cl\u00e0ssica. El fet que algunes can\u00e7ons sonin seguides, sense talls, dins del seu moviment corresponent, t\u00e9 a veure amb la m\u00fasica culta (per a \u201callargar\u201d les can\u00e7ons), per\u00f2 tamb\u00e9, potser, amb Els Beatles[3] o amb el rock simf\u00f2nic, estil del qual Lux<\/em> pot manllevar-ne el concepte, tot i que la subst\u00e0ncia musical del qual no s’assembla al disc que estem ressenyant.<\/p>\n

Lux<\/em> no \u00e9s m\u00fasica cl\u00e0ssica. \u00c9s m\u00fasica pop influ\u00efda per la m\u00fasica culta (influ\u00e8ncia que \u00e9s tal vegada predominant en aquest disc i novetat a la seva autora), que conserva una her\u00e8ncia considerable del cant flamenc i que no ha perdut del tot l’empremta de les m\u00fasiques avui anomenades urbanes que van ser marca de la casa a El mal querer<\/em> i, sobretot, a Motomami<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Instruments, veus i agrupacions instrumentals i vocals<\/strong><\/p>\n

Rosal\u00eda<\/em><\/strong> t\u00e9 una bella veu de soprano<\/strong>[4], que maneja amb gran musicalitat quan el tipus de m\u00fasica que canta li ho permet. \u00c9s una veu natural<\/strong>, tan allunyada del rajo<\/em> de tants cantaores<\/em> flamencs com de la impostaci\u00f3 dels cantants l\u00edrics, tot i ser capa\u00e7, quan s\u2019ho proposa, d’impostar la veu a la manera d’una cantant d’\u00f2pera, tal com ho fa a la secci\u00f3 B de Berghain<\/em> (vid. infra).<\/p>\n

A l’\u00e0lbum hi participen almenys dos cors: el Cor de Cambra del Palau de la M\u00fasica Catalana (que ja havia col\u00b7laborat amb la de Sant Esteve Sesrovires a la gala dels Premis Goya de 2019) i l’Escolania de Montserrat[5]. En algunes can\u00e7ons hi intervenen per separat i en altres es reuneixen ambdues agrupacions.<\/p>\n

A Lux<\/em> toca l’Orquestra Simf\u00f2nica de Londres, que n\u2019augmenta o redueix el nombre d\u2019int\u00e8rprets segons interessi a cada can\u00e7\u00f3. Per exemple, a la secci\u00f3 principal de Berghain<\/em> apareix una orquestra simf\u00f2nica (una orquestra gran, amb instruments de corda, vent i percussi\u00f3) i en la introducci\u00f3 instrumental d’aquesta mateixa can\u00e7\u00f3 hi participa nom\u00e9s la secci\u00f3 de corda. Hem de suposar que els solistes d’instruments cl\u00e0ssics que toquen en aquest \u00e0lbum, i que no figuren en els cr\u00e8dits que es troben a la p\u00e0gina web de la cantant, s\u00f3n tamb\u00e9 membres de l\u2019esmentada orquestra.<\/p>\n

Al pop i el rock m\u00e9s trillats, la instrumentaci\u00f3 \u00e9s pr\u00e0cticament fixa des del principi fins al final de la can\u00e7\u00f3: la veu solista, una o dues guitarres i baix el\u00e8ctrics, bateria i, de vegades, els teclats sonen de principi a fi amb l’excepci\u00f3 de la introducci\u00f3 instrumental (en qu\u00e8 no interv\u00e9 el cantant) i del solo<\/em> d’un instrument que sol ser la guitarra el\u00e8ctrica. Aix\u00f2 no obstant, a Lux<\/em> hi ha una varietat molt gran d’instruments<\/strong> que apareixen, desapareixen i reapareixen, de vegades generant, juntament amb la intensitat (vid. infra) processos d’acumulaci\u00f3 (es van sumant a poc a poc instruments alhora que augmenta la for\u00e7a amb qu\u00e8 es toquen; els cors es poden sumar a l’orquestra en els punts culminants d’aquests processos) i rarefacci\u00f3[6] (els instruments van deixant de tocar progressivament alhora que en disminueix el volum d\u2019execuci\u00f3).<\/p>\n

Un dels trets distintius de Lux<\/em> \u00e9s que no hi ha o gaireb\u00e9 no hi ha bateria<\/strong>. En molts moments del disc no hi ha cap mena de percussi\u00f3 (cosa que podria entroncar amb la m\u00fasica cl\u00e0ssica o amb els cantautors) i en altres passatges intervenen els palmells i els m\u00e9s variats instruments de percussi\u00f3, sols o en diferents combinacions, per\u00f2 gaireb\u00e9 no hi ha, insisteixo, bateria, que \u00e9s el conjunt d’instruments de percussi\u00f3 m\u00e9s t\u00edpic del pop i del Rock[7]. A Reliquia<\/em> hi ha percussions programades amb ordinador per Aaron Funk, per\u00f2 no simulen la bateria ni els seus ritmes s\u00f3n els propis d’aquest conjunt d’instruments. A Divinize<\/em> apareixen redoblaments d’un instrument greu de percussi\u00f3, que podria ser un tom tocat per un dels percussionistes de la Simf\u00f2nica de Londres, potser retocat despr\u00e9s de l’enregistrament.<\/p>\n

\u00c9s significatiu l’\u00fas dels timbals<\/strong>, potser l’instrument cl\u00e0ssic de percussi\u00f3 m\u00e9s important a les orquestres dels segles XVIII i XIX. En algunes can\u00e7ons intervenen com ho haurien fet en una obra rom\u00e0ntica (com a Berghain<\/em>) o d’algun cl\u00e0ssic del segle XX (com a Porcelana<\/em>); en altres, s’aprofita que s\u00f3n instruments d’afinaci\u00f3 determinada[8] per augmentar-ne el nombre i fer les vegades d’un baix el\u00e8ctric<\/strong> que tampoc apareix en aquest disc, tal i com succeeix al final de La yugular<\/em>, a Novia robot<\/em> i, sobretot, a Porcelana<\/em> i a La rumba del perd\u00f3n<\/em> (minut 00:49 i seg\u00fcents).<\/p>\n

A Dios<\/em> \u00e9s un stalker<\/em> hi ha un contrabaix en pizzicato<\/em>, probablement sotm\u00e8s a algun efecte posterior a l’enregistrament, en comptes de baix el\u00e8ctric. El ritme caribeny del contrabaix, del piano i d’algunes percussions (tamb\u00e9 hi ha algunes palmes flamenques) conviuen a la perfecci\u00f3 amb els instruments de corda fregada tocats a la manera de la m\u00fasica culta occidental, que de vegades fan els seus tr\u00e8mols[9] caracter\u00edstics.<\/p>\n

L’electr\u00f2nica<\/strong>, la utilitzaci\u00f3 de la qual es generalitza a El mal querer<\/em>[10] i es consolida a Motomami<\/em>, segueix apareixent a Lux<\/em> en un exercici camale\u00f2nic d’adaptaci\u00f3 a l’estil d’aquest nou disc. Ens referim tant a sons generats directament per mitjans electr\u00f2nics com a aquests subtils efectes efectuats amb programes d’ordinador despr\u00e9s de l’enregistrament (sovint filtres) a qu\u00e8 es referia Jaime Altozano a prop\u00f2sit de Motomami<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Intensitat<\/strong><\/p>\n

A les can\u00e7ons r\u00e0pides del pop i del rock m\u00e9s convencionals, instrumentistes i cantants tendeixen a cantar i a tocar-ho tot amb la mateixa intensitat, amb el mateix volum; si el resultat no ha estat aquest, l’enregistrament es passa per un compressor, que elimina les indesitjades desigualtats i fa que tot soni amb el mateix volum. Aquesta igualtat d’intensitat t\u00e9 a veure amb l’est\u00e8tica d’aquest tipus de m\u00fasica, per\u00f2 tamb\u00e9 amb motius pr\u00e0ctics: el soroll de les converses d’un bar de copes o el del motor d’un cotxe no se superposaran mai al cantant i als instrumentistes, que aix\u00ed sempre podrem sentir. Aquesta caracter\u00edstica l’anomena el genial divulgador franc\u00e8s Pierre Charvet intensitat fixa<\/em>, a la qual n\u2019afegeix dues m\u00e9s: forma fixa<\/em> i pulsaci\u00f3 fixa<\/em> (vegeu els apartats ‘forma’ i ‘comp\u00e0s’).<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s acusades de Lux<\/em> \u00e9s l’allunyament d’aquesta norma predominant al pop i al rock, perqu\u00e8 el rang din\u00e0mic de la veu de Rosal\u00eda va des del pianissimo<\/em> (pp, molt suau) de les can\u00e7ons lentes fins al fortissimo<\/em> (ff, molt fort)<\/strong> de la secci\u00f3 oper\u00edstica de Berghain<\/em>, passant per tots els graus intermedis. L’origen d\u2019aquesta varietat din\u00e0mica podria estar tant a m\u00fasica cl\u00e0ssica com en els cantautors, que matisen sense embuts i la m\u00fasica dels quals \u00e9s una excepci\u00f3 a la norma de la intensitat fixa, t\u00edpica de la m\u00fasica popular urbana en qu\u00e8 s’inscriuen.<\/p>\n

En el seu primer disc, Los \u00e1ngeles<\/em>, Rosal\u00eda<\/em> tamb\u00e9 es saltava a la torera la intensitat fixa i en aquest cas la influ\u00e8ncia \u00e9s el flamenc, ja que els cantaores<\/em> s\u00ed que fan matisos d’intensitat. La gamma din\u00e0mica de la veu de la cantant catalana en aquest primer disc insisteix amb freq\u00fc\u00e8ncia al pianissimo<\/em> (molt suau) i al piano<\/em> (suau) i passa per tots els matisos intermedis fins al forte<\/em> (fort), tot i que en el forte <\/em>no hi incideix gaire. Rosal\u00eda demostra un gust exquisit a les can\u00e7ons d’aquest primer \u00e0lbum i ho fa, a m\u00e9s d\u2019altres recursos, perqu\u00e8 aconsegueix una subtil varietat de matisos din\u00e0mics.<\/p>\n

 <\/p>\n

Forma (estructura)<\/strong><\/p>\n

En m\u00fasica, la forma \u00e9s l\u2019estructura d\u2019una obra musical, que resulta de la distribuci\u00f3 equilibrada de les parts que la componen; cada forma musical seria un esquema generat per la manera diferent de distribuir-se la repetici\u00f3 de les seccions dins d’una composici\u00f3.<\/p>\n

Davant la varietat formal de la m\u00fasica cl\u00e0ssica, la immensa majoria de les can\u00e7ons de la m\u00fasica popular urbana tenen una mateixa estructura<\/strong>: la forma estr\u00f2fica amb tornada, en qu\u00e8 dues \u00faniques seccions musicals alternen de forma m\u00e9s o menys rigorosa un nombre indeterminat de vegades, per exemple: ABABAB. Una de les dues seccions, generalment A, t\u00e9 cada vegada lletres diferents, mentre que l’altra secci\u00f3, la tornada (generalment B) repeteix sempre el mateix text.[11]<\/p>\n

Moltes can\u00e7ons de Rosal\u00eda<\/em> tenen, \u00f2bviament, aquesta forma.<\/p>\n

La impactant Berghain<\/em> \u00e9s la can\u00e7\u00f3 del disc que t\u00e9 m\u00e9s influ\u00e8ncia de la m\u00fasica cl\u00e0ssica per diversos motius. La veu solista, els cors i l’orquestra no nom\u00e9s intervenen sense m\u00e9s ni m\u00e9s, sin\u00f3 que imiten estils propis de la m\u00fasica cl\u00e0ssica, que veurem tot seguit. I, ja que parlem de forma, Berghain<\/em> adopta la forma rond\u00f3<\/strong> (una de les formes t\u00edpiques de la m\u00fasica culta) en comptes de seguir el conegut esquema de la forma estr\u00f2fica amb tornada. El rond\u00f3 consisteix que una mateixa secci\u00f3 alterna amb altres seccions cada cop diferents un nombre indeterminat de vegades. El rond\u00f3 m\u00e9s curt \u00e9s ABACA i un esquema v\u00e0lid per a rond\u00f3s m\u00e9s llargs podria ser ABACAD\u2026 A. La forma de Berghain<\/em> seria la seg\u00fcent:<\/p>\n

Introducci\u00f3 A B A’ C A” D coda[12]<\/p>\n

La introducci\u00f3 \u00e9s la secci\u00f3 per a orquestra de corda que imita l’estil d’un concert de Vivaldi; A \u00e9s una secci\u00f3 hom\u00f2fona basada en acords per a cor i orquestra simf\u00f2nica; a B, Rosal\u00eda canta en alemany amb un estil l\u00edric o oper\u00edstic; C \u00e9s la secci\u00f3 cantada per Rosal\u00eda en castell\u00e0 amb un estil m\u00e9s pop; D \u00e9s la secci\u00f3 cantada i composta per Bj\u00f6rk, i la coda \u00e9s la secci\u00f3 recitada per Yves Tumor.<\/p>\n

Novia robot<\/em>, una de les can\u00e7ons que nom\u00e9s estan en format f\u00edsic, tindria una forma transcomposta<\/strong>[13] (en qu\u00e8 cada vegada apareixen seccions noves que no es repeteixen) si no fos per la repetici\u00f3 de la secci\u00f3 C, que fa les vegades d’incipient tornada en lleng\u00fces diferents:<\/p>\n

Secci\u00f3 recitada- A \u2013 B \u2013 C (\u201ctornada\u201d) \u2013 secci\u00f3 rapejada \u2013 D \u2013 C (\u2018tornada\u2019) \u2013 E<\/p>\n

 <\/p>\n

Comp\u00e0s<\/strong><\/p>\n

Al rock i al pop, la immensa majoria de les can\u00e7ons tenen comp\u00e0s binari[14], a difer\u00e8ncia de la m\u00fasica cl\u00e0ssica i la m\u00fasica tradicional, on el comp\u00e0s ternari \u00e9s molt m\u00e9s freq\u00fcent. Als cantautors espanyols d’arrel no gaire anglosaxona, des de Serrat i Llach fins a El Kanka i Rozal\u00e9n, la proporci\u00f3 de can\u00e7ons en comp\u00e0s ternari \u00e9s significativament m\u00e9s gran que a la resta del pop o el rock[15]. La perla \u00e9s un vals compost en comp\u00e0s ternari<\/strong>; l’origen d’aquest metre podria ser la m\u00fasica cl\u00e0ssica (i ho ratificaria l’orquestra simf\u00f2nica amb qu\u00e8 acaba la can\u00e7\u00f3, a la manera d’un proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 dels que ja hem parlat) o podria provenir de certs cantautors espanyols, com Rozal\u00e9n.[16]<\/p>\n

La Yugular<\/em> comen\u00e7a en comp\u00e0s binari de subdivisi\u00f3 tern\u00e0ria (6\/8) per canviar despr\u00e9s al comp\u00e0s ternari de subdivisi\u00f3 bin\u00e0ria (\u00be); alternen fragments en un i altre comp\u00e0s[17].<\/p>\n

Divinize<\/em> est\u00e0 composta en el no gaire freq\u00fcent comp\u00e0s quinari o de cinc polsos<\/strong> (5\/4).<\/p>\n

A De madrug\u00e1<\/em> hi ha un comp\u00e0s ternari l’origen del qual \u00e9s clarament el flamenc, tipus de m\u00fasica en qu\u00e8 hi ha una notable varietat de compassos.<\/p>\n

La complexitat m\u00e9s gran en q\u00fcesti\u00f3 de comp\u00e0s es trobava ja en algunes can\u00e7ons del disc El mal querer<\/em> (Pienso en tu mir\u00e1<\/em>, per exemple) en qu\u00e8 Rosal\u00eda juga amb el ja complicat ritme flamenc de buler\u00eda<\/em> (equivalent de l’hemiola, que se sol trobar en obres cl\u00e0ssiques influ\u00efdes per la m\u00fasica tradicional) i fins i tot suprimeix un pols en algunes de les seves aparicions, com molt b\u00e9 remarca Jaime Altozano en un dels seus v\u00eddeos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Escales<\/strong><\/p>\n

Les escales m\u00e9s habituals al pop i al rock s\u00f3n l’escala major<\/strong> (de sonoritat m\u00e9s alegre) i l’escala menor<\/strong> (de sonoritat m\u00e9s trista), que s\u00f3n, tot simplificant, les mateixes escales que la m\u00fasica culta occidental utilitza entre els segles XVII i XIX i en part del XX. A aquestes escales hem d’afegir l’escala andalusa<\/strong>, que \u00e9s una variant del mode frigi[18] i que Rosalia utilitzava m\u00e9s a Los \u00e1ngeles<\/em> i El mal querer<\/em>, per\u00f2 que tamb\u00e9 apareix en quatre can\u00e7ons de Lux<\/em>: Sexo, violencia y llantas<\/em>, Mundo nuevo<\/em>, De madrug\u00e1<\/em> i La rumba del perd\u00f3n<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Q\u00fcestions relacionades amb la melodia, com els melismes<\/strong><\/p>\n

En el flamenc, l’\u00fas de l’escala andalusa (tamb\u00e9 hi ha alguns pals en mode major i menor) sol anar associat al de melismas<\/em><\/strong>, que es donen quan es canten diverses notes amb una sola vocal del text; dit altrament, sobre cada vocal del text s’arriben a cantar veritables fragments mel\u00f2dics. Els melismas<\/em> s\u00f3n molt infreq\u00fcents al pop i al rock; les principals excepcions s\u00f3n el soul, el g\u00f2spel i algunes m\u00fasiques populars urbanes ‘d’arrel’ tradicional.<\/p>\n

Tot i que a Lux<\/em> hi ha nom\u00e9s quatre can\u00e7ons que es poden considerar aflamencades, els melismas<\/em> es donen en diverses can\u00e7ons que no tenen de flamenc res m\u00e9s que el mateix melisma<\/em>. Per exemple, a Sauvignon blanc<\/em> (can\u00e7\u00f3 lenta en un estil que es d\u00f3na en cert pop anglosax\u00f3 als anys vuitanta o noranta del segle passat; la meva favorita del disc, per cert) apareix cap al final un melisma<\/em> de clara arrel andalusa que no dissona gens ni mica amb la resta de la can\u00e7\u00f3; el mateix podem dir dels melismas<\/em> que hi ha poc abans de la primera tornada de T\u00edrame magnolias<\/em>, a Reliquia<\/em> o a Mio Cristo<\/em>, en aquesta \u00faltima can\u00e7\u00f3 amb el suport d\u2019una cad\u00e8ncia flamenca a\u00efllada.<\/p>\n

Lux<\/em> i Motomami<\/em> s\u00f3n els dos \u00e0lbums m\u00e9s heterogenis de Rosal\u00eda<\/em>, la qual cosa contrasta amb l’homogene\u00eftat de Los \u00e1ngeles<\/em>, el m\u00e9s flamenc dels discos de la barcelonina, i amb la influ\u00e8ncia tamb\u00e9 molt gran de la tradici\u00f3 andalusa a El mal querer<\/em>. L’explicaci\u00f3 no nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb el fet que el seu segon disc de llarga durada va ser el Treball de Fi de Grau dels estudis superiors de Cante Flamenco<\/em> a l’ESMUC de Barcelona, \u200b\u200bsin\u00f3 amb l’evoluci\u00f3 musical, per se, de la cantant catalana.<\/p>\n

A Sauvignon blanc<\/em> hi ha una f\u00f3rmula mel\u00f2dica que recorda Hentai<\/em>, de Motomami<\/em>. \u00c9s curi\u00f3s que les dues can\u00e7ons lentes per excel\u00b7l\u00e8ncia dels dos \u00faltims discos de llarga durada de Rosal\u00eda<\/em> tinguin en com\u00fa dissenys mel\u00f2dics basats en l’interval de sisena major ascendent<\/strong>[19], que apareixia a melodies lentes, delicades i emotives en la m\u00fasica culta del segle XIX i a la m\u00fasica cinematogr\u00e0fica del XX, de vegades associades amb el sentiment amor\u00f3s, tal i com van apuntar Luis \u00c1ngel de Benito i Jaime Altozano[20<\/strong>].<\/p>\n

A De madrug\u00e1<\/em> hi ha una melodia m\u00e9s o menys greu<\/strong>, que es repeteix a la manera d’un ostinato<\/em>, i que recorda una melodia de Saoko i, no tant, una altra de La combi Versace<\/em>, ambdues de l’\u00e0lbum Motomami<\/em>; s’assemblen no nom\u00e9s per les notes i pel registre greu, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel timbre: s\u00f3n sons sintetitzats for\u00e7a semblants, als quals tamb\u00e9 recorda pel seu timbre una altra melodia greu repetida que hi ha a Porcelana<\/em>, basada aix\u00ed mateix en l’interval de quarta.<\/p>\n

A diverses can\u00e7ons de Lux<\/em> (per exemple, a Novia robot<\/em> o a Porcelana<\/em>) hi ha fragments rapejats<\/strong> m\u00e9s o menys llargs, per\u00f2 les harmonies que els sustenten s\u00f3n els acords que la seva autora ha triat per a les respectives can\u00e7ons, lluny de la l\u00fagubre harmonia de les bases electr\u00f2niques del rap actual m\u00e9s protot\u00edpic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Harmonia<\/strong><\/p>\n

Si fins ara Rosal\u00eda<\/em> havia evitat les successions d’acords[21] m\u00e9s t\u00edpiques del pop (entenent la paraula en el sentit m\u00e9s estricte) \u00e9s perqu\u00e8 es nodria d’altres estils, com el flamenc, l’electr\u00f2nica, el trap o el reguet\u00f3.<\/p>\n

En el seu \u00faltim disc, la cantant barcelonina abra\u00e7a sense reserves els esquemes harm\u00f2nics del pop<\/strong>, tot i que evita el m\u00e9s recurrent: el de Let it be<\/em>, With or without you<\/em>, Torn<\/em>, La senda del tiempo<\/em> i tantes altres can\u00e7ons:<\/p>\n

I-V-VI-IV (en Do major seria Do-Sol-la m- Fa)<\/p>\n

S\u00ed que hi ha un \u00fas abundant del segon grau (en Do major seria l’acord de re menor) i li agrada jugar amb les seg\u00fcents successions d’acords:<\/p>\n

V-II-IV-I (en Do major serien Sol-re menor-Fa-Do)<\/p>\n

No s\u00e9 si \u00e9s casual o intencionat, per\u00f2 s\u00f3n els mateixos acords de Bitter sweet symphony, de The Verve<\/em>[22], can\u00e7\u00f3 en qu\u00e8 sona una orquestra i que porta la paraula simfonia<\/em> en el seu mateix t\u00edtol.<\/p>\n

Aquesta mateixa successi\u00f3 d’acords apareix, a la tornada de Reliquia<\/em>, despla\u00e7ada pel que fa al pols accentuat inicial:<\/p>\n

II-IV-I-V (en Do major s\u00f3n re menor-FA-DO-SOL)<\/p>\n

Per\u00f2 l’efecte \u00e9s semblant (seria com dir diverses vegades seguides dona<\/em> fins que sembli que diem nad\u00f3); tamb\u00e9 hi apareixen aquests acords, igualment despla\u00e7ats pel que fa al pols accentuat per\u00f2 amb un efecte semblant, a Focu \u2018Ranni<\/em>, una de les can\u00e7ons que no s\u00f3n a les plataformes:<\/p>\n

I-V-II-IV (en Do major, re menor-FA-DO-SOL).<\/p>\n

 <\/p>\n

Textura<\/strong><\/p>\n

La textura de quasi la totalitat de les can\u00e7ons de la m\u00fasica popular urbana \u00e9s la melodia acompanyada<\/strong>, que consisteix en una l\u00ednia mel\u00f2dica principal complementada per una s\u00e8rie d’acords que sonen alhora que ella. Per cada acord, la melodia d\u00f3na diverses notes. La seva expressi\u00f3 m\u00e9s caracter\u00edstica \u00e9s una veu solista amb un acompanyament instrumental.<\/p>\n

La majoria de les can\u00e7ons de Rosal\u00eda<\/em> tenen textura de melodia acompanyada, per\u00f2 a Lux<\/em> aquesta textura no \u00e9s tan \u00f2bvia com al pop-rock m\u00e9s usual (en qu\u00e8 el cantant \u00e9s acompanyat per una o dues guitarres, baix i bateria) per causa dels continus canvis en els mitjans instrumentals i vocals que acompanyen la veu.<\/p>\n

Una excepci\u00f3 al predomini de la melodia acompanyada \u00e9s la secci\u00f3 principal de Berghain<\/em> (la secci\u00f3 coral amb text en alemany que segueix la introducci\u00f3 instrumental i que apareix tres vegades a la can\u00e7\u00f3), que t\u00e9 textura homor\u00edtmica o hom\u00f2fona<\/strong>[23].<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Valoraci\u00f3 final<\/strong><\/p>\n

Lux \u00e9s, en la meva modesta opini\u00f3, el millor dels quatre discos de llarga durada de Rosal\u00eda<\/em>, seguit per Los \u00e1ngeles<\/em> (tot i que no m’agrada el flamenc), El mal querer<\/em>, Motomami<\/em> i, pel broc gros, pels senzills que no procedeixen d’\u00e0lbums m\u00e9s llargs. Les meves prefer\u00e8ncies poden estar motivades perqu\u00e8 la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s la meva favorita i que, en canvi, el reguet\u00f3 i el trap estan entre les m\u00fasiques que menys m’agraden. Per\u00f2 deixar-se influir per la m\u00fasica culta com a m\u00fasica ‘de prestigi’ no garanteix, ni de bon tros, m\u00e9s qualitat: hi ha altres exemples menys bons d’aquesta influ\u00e8ncia en la m\u00fasica popular urbana.<\/p>\n

Si els diversos estils que hi ha en aquest \u00e0lbum s’integren a la perfecci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 Rosal\u00eda<\/em> t\u00e9 una personalitat i una qualitat capaces d’aglutinar aquestes influ\u00e8ncies i unificar un conjunt que resulta coherent.<\/p>\n

\n

[1] Hi ha una certa pol\u00e8mica si ‘Rosalia’ s’escriu amb o sense titlla. L’entrada corresponent de Wikipedia en espanyol escriu el nom real ‘Rosalia Vila Tobella’ sense titlla, donant a entendre que el seu nom de pila est\u00e0 en catal\u00e0, i el nom art\u00edstic Rosal\u00eda<\/em> amb titlla, tal com figura, per altra banda, en plataformes com Spotify, YouTube, Apple Music o Amazon. Tot i aix\u00f2, a la pr\u00f2pia p\u00e0gina web de la cantant catalana, quan figura als cr\u00e8dits de Lux<\/em> amb el seu nom i els seus dos cognoms, ho fa amb titlla.<\/p>\n

[2] Els music\u00f2legs de parla hispana van crear fa anys el terme ‘m\u00fasica popular urbana’ per referir-se al conglomerat d’estils aglutinats al voltant del pop i el rock i que els que ja tenim canes anomen\u00e0vem ‘m\u00fasica lleugera’, terme que ha caigut en des\u00fas, t\u00e9 un mat\u00eds pejoratiu o fins i tot refereix nom\u00e9s a a una part de la m\u00fasica popular com la can\u00e7\u00f3 popular mel\u00f2dica. Per afegir m\u00e9s confusi\u00f3 a l’assumpte, des de fa poc, tant alguns cr\u00edtics com la gent corrent anomenen m\u00fasica urbana a diversos estils musicals procedents del hip-hop, entre ells el reguet\u00f3 i el trap. Va ser freq\u00fcent utilitzar la veu ‘pop’ (com fa Pierre Charvet) o ‘rock’ (com va fer la Hist\u00f2ria del rock dirigida per Diego A. Manrique i publicada el 1986 per PRISA, editora del diari El Pa\u00eds) per referir-se al conjunt d’estils que els music\u00f2legs anomenaran ‘m\u00fasica popular urbana’.<\/p>\n

[3] Un exemple seria el popurri de vuit can\u00e7ons seguides que ocupen la cara B de l’LP Abbey Road<\/em>, del grup de Liverpool. Dels grups que conec, s\u00f3n The Beatles aquell en qu\u00e8 trobo m\u00e9s excepcions als camins m\u00e9s trepitjats pel pop-rock: a les seves can\u00e7ons hi ha m\u00e9s comp\u00e0s ternari de l’habitual, alternan\u00e7a entre el comp\u00e0s binari i el ternari, fraseig asim\u00e8tric (Yesterday<\/em>), textura homorr\u00edtmica (vid. infra), textura contrapunt\u00edstica (les l\u00ednies met\u00f2diques van entrant successivament), instruments de tradici\u00f3 extraeuropea, instruments tocats a la manera de la m\u00fasica barroca (el sol de trompeta de Penny Lane<\/em>), agrupacions de c\u00e0mera t\u00edpiques de la m\u00fasica cl\u00e0ssica (com el quartet de corda de Yesterday<\/em> o l’octet d’Eleanor Rigby<\/em>), fins i tot seccions (el crescendo<\/em> orquestral de A day in the life<\/em>) o can\u00e7ons escrites a l\u2019estil de la m\u00fasica culta d\u2019avanguarda (Revolution<\/em> 9 o la in\u00e8dita Carnival of light<\/em>, ambdues, exemples de m\u00fasica electroac\u00fastica).<\/p>\n

[4] Dins de les veus de dona i de nen, n’hi ha m\u00e9s agudes (soprano) i m\u00e9s greus (contralt). Entre totes dues se situaria la de mezzosoprano<\/em>. S’ha arribat a dir que la Rosalia t\u00e9 veu de soprano lleugera (la veu m\u00e9s aguda entre les sopranos) i \u00e9s un error perqu\u00e8 per aix\u00f2 hauria de poder donar el fa sobreagut. La nota m\u00e9s aguda que la cantant catalana fa a Berghain<\/em> \u00e9s un la agut, que no \u00e9s poc.<\/p>\n

[5] En els cr\u00e8dits de Berghain<\/em> apareix, juntament amb el citat Cor de Cambra del Palau de la Musica Catalana, el cor If A Bird Germany<\/em>, probablement reunit per a l’ocasi\u00f3; a la descripci\u00f3 del disc a la botiga de la p\u00e0gina web de la cantant barcelonina apareix L\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e1 en comptes de l\u2019esmentat Cor de Cambra.<\/p>\n

[6] D’aquests processos parla el compositor Salvatore Sciarrino al seu llibre Le figure della musica: d\u00f3na Beethoven a oggi<\/em>.<\/p>\n

[7] En els anys seixanta i setanta era molt freq\u00fcent que els cantants (sobretot en l’anomenada can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica) estiguessin acompanyats per orquestres m\u00e9s o menys nodrides, per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia es considerava una cosa natural i sense vinculaci\u00f3 amb la m\u00fasica cl\u00e0ssica, i solia haver-hi guitarra i baix el\u00e8ctrics i bateria, a difer\u00e8ncia de Lux<\/em>.<\/p>\n

[8] La major part dels instruments de percussi\u00f3 de pegat o membrana de la m\u00fasica cl\u00e0ssica occidental s\u00f3n instruments d’afinaci\u00f3 indeterminada: no poden donar notes concretes ni, per tant, fer melodies; la seva funci\u00f3 \u00e9s fer ritmes. Els timbals s\u00ed que s\u00f3n instruments d’afinaci\u00f3 determinada: cadascun s\u00ed que d\u00f3na una nota de l’escala.<\/p>\n

[9] En aquests instruments, el tr\u00e8mol s’aconsegueix repetint la mateixa nota amb r\u00e0pids moviments sobre la corda de l’arc cap amunt i cap avall.<\/p>\n

[10] En dues can\u00e7ons de Los \u00e1ngeles<\/em>, el disc m\u00e9s flamenc i m\u00e9s ac\u00fastic de Rosal\u00eda, hi ha electr\u00f2nica en un estil que ens recorda m\u00e9s a la m\u00fasica electroac\u00fastica culta que a l’electr\u00f2nica popular, que \u00e9s a la que ens referim a prop\u00f2sit dels altres discos de la cantautora catalana. A Si tu supieras, compa\u00f1ero,<\/em> apareixen instruments ac\u00fastics manipulats de forma electr\u00f2nica i, sobretot, a Por mi Puerta no lo pasen<\/em> introdueix sons generats o manipulats de forma electr\u00f2nica; potser el segon, cosa que ens recorda m\u00e9s a la m\u00fasica concreta de Pierre Schaeffer i Pierre Henry que no pas als primers \u00c9tudes<\/em> concrets de Karlheinz Stockhausen.<\/p>\n

[11] Un nombre gens negligible de can\u00e7ons tenen una tercera secci\u00f3, C, que figura una sola vegada i l’aparici\u00f3 de la qual suposa nom\u00e9s una variant en la forma estr\u00f2fica amb tornada, que no deixa de ser-ho per aix\u00f2. Sauvignon blanc<\/em>, per exemple, t\u00e9 forma estr\u00f2fica amb tornada amb una secci\u00f3 interm\u00e8dia C.<\/p>\n

De vegades es parla de l’exist\u00e8ncia d’una pre-tornada, per\u00f2 no constitueix secci\u00f3 a part: hem de considerar la pre-tornada com una subsecci\u00f3 de la secci\u00f3 B, que constaria de dues parts: pre-tornada i tornada pr\u00f2piament dita.<\/p>\n

[12] Introducci\u00f3 i coda s\u00f3n seccions generalment m\u00e9s breus i amb menys personalitat mel\u00f2dica que les seccions pr\u00f2piament dites que hem nomenat amb lletres maj\u00fascules (A, B, C, etc.). La introducci\u00f3 apareix al principi (abans que la secci\u00f3 A) i la coda apareix al final de l\u2019obra. Tant la introducci\u00f3 com la coda de Berghain<\/em> tindrien prou entitat per ser considerades seccions pr\u00f2piament dites (enunciades amb lletres maj\u00fascules), per\u00f2 hauria estat m\u00e9s dif\u00edcil acomodar la forma d’aquesta can\u00e7\u00f3 a les formes de la m\u00fasica cl\u00e0ssica.<\/p>\n

L\u2019ap\u00f2strof a la dreta d\u2019una lletra maj\u00fascula assenyala que la repetici\u00f3 d\u2019una secci\u00f3 no \u00e9s literal i que hi ha alguna variant pel que fa a la primera aparici\u00f3 d\u2019aquesta secci\u00f3.<\/p>\n

[13] A la forma transcomposta se l’anomenava abans raps\u00f2dica i, de fet, \u00e9s la forma, infreq\u00fcent en la m\u00fasica popular urbana, de la can\u00e7\u00f3 Bohemian rhapsody<\/em>, de Queen, que \u00e9s una successi\u00f3 de seccions noves que no es repeteixen.<\/p>\n

[14] Pols \u00e9s una esp\u00e8cie de batec intern de la m\u00fasica (no ha de sonar) que es produeix de tal manera que els batecs estan separats per espais iguals de temps; accent \u00e9s una mena de for\u00e7a, igualment interna, que porten alguns polsos. Comp\u00e0s \u00e9s la repetici\u00f3 peri\u00f2dica d’un accent dins una successi\u00f3 de polsos iguals. Els principals compassos s\u00f3n els compassos binaris, que s\u00f3n aquells compassos en qu\u00e8 el primer de cada dos polsos \u00e9s accentuat (el m\u00e9s conegut \u00e9s el de dos per quatre -2\/4-); i els compassos ternaris, que s\u00f3n aquells compassos en qu\u00e8 el primer de cada tres polsos o temps \u00e9s accentuat; el m\u00e9s com\u00fa d’aquests compassos ternaris \u00e9s el de tres per quatre (\u00be). Per simplificar-ho m\u00e9s encara, considerarem que cada comp\u00e0s quaternari \u00e9s la successi\u00f3 de dos compassos binaris.<\/p>\n

Aquests dos compassos b\u00e0sics s\u00f3n de subdivisi\u00f3 bin\u00e0ria: cada pols es divideix en dues fraccions, de les quals la primera \u00e9s m\u00e9s accentuada que la segona. Tamb\u00e9 hi ha compassos de subdivisi\u00f3 tern\u00e0ria, com el de 6\/8, que t\u00e9 dos polsos, cadascun dels quals es divideix en tres fraccions, de les quals la primera est\u00e0 accentuada i la segona i la tercera no ho estan.<\/p>\n

[15] Un exemple notori d’aix\u00f2 \u00e9s el disc Silvia y Salvador<\/em>, de Silvia P\u00e9rez Cruz i Salvador Sobral, que \u00e9s una aut\u00e8ntica apoteosi del comp\u00e0s ternari.<\/p>\n

[16] A part de les can\u00e7ons en metre ternari compostes i interpretades per ella, va escriure el vals Al cantar<\/em> per a Amaia Romero.<\/p>\n

[17] Coneixem can\u00e7ons dels Beatles en qu\u00e8 alternen el comp\u00e0s binari amb el comp\u00e0s ternari, tots dos de subdivisi\u00f3 tern\u00e0ria (2\/4 i \u00be, per exemple), per\u00f2 no ten\u00edem not\u00edcia d’una alternan\u00e7a com la que efectua Rosalia en aquesta can\u00e7\u00f3. No podem parlar d’hemiola o comp\u00e0s de buler\u00eda<\/em> (que la Rosalia coneix molt b\u00e9) en aquest cas perqu\u00e8 canvia el tempo<\/em> o la velocitat del pols entre les seccions amb diferents compassos (tamb\u00e9 ho feien aix\u00ed The Beatles<\/em>) i perqu\u00e8 els dos compassos no alternen d’un en un, sin\u00f3 formant part de fragments m\u00e9s llargs.<\/p>\n

[18] Escala o mode \u00e9s conjunt de sons de diferent altura que intervenen en una composici\u00f3, ordenats de m\u00e9s greu a m\u00e9s agut (escala ascendent) o de m\u00e9s agut a m\u00e9s greu (escala descendent). Cada escala o mode \u00e9s diferent de les altres, perqu\u00e8 \u00e9s diferent la distribuci\u00f3 de tons i mitjans tons respecte a la primera nota, que \u00e9s m\u00e9s important que les altres i que anomenarem t\u00f2nica; entre cada nota emesa per una tecla blanca del piano i la immediatament m\u00e9s aguda o m\u00e9s greu hi ha un to, excepte entre mi i fa i entre si i do, on hi ha mig to. La manera major seria una escala de notes emeses per tecles blanques la primera nota o t\u00f2nica de les quals \u00e9s do; la manera menor (simplificant molt) seria una escala de notes emeses per tecles blanques la primera nota o t\u00f2nica de les quals \u00e9s la i el mode frigi seria una escala de notes emeses per tecles blanques la primera nota o t\u00f2nica del qual \u00e9s mi; l’escala andalusa \u00e9s una variant d’aquesta mode en qu\u00e8 la tercera nota \u00e9s vacil\u00b7lant: de vegades \u00e9s un sol natural (la tecla blanca del mode frigi) i de vegades \u00e9s un sol sostingut (la tecla negra situada immediatament a la dreta, que sona mig to m\u00e9s aguda que el sol natural).<\/p>\n

[20] En un episodi del programa de R\u00e0dio Cl\u00e0ssica M\u00fasica y significado<\/em>, Luis \u00c1ngel de Benito i Jaime Altozano van apuntar que la sisena major ascendent es troba en arrencada dels temes principals del Nocturno en Mi bemol major<\/em>, Op. 9 n.\u00ba 2 de Chopin, del Somni d’amor n.\u00ba 3, S. 541, de Liszt i del tema Marion<\/em> (personatge que establir\u00e0 una relaci\u00f3 amorosa amb Indiana Jones) a la m\u00fasica que John Williams va compondre per a la saga de pel\u00b7l\u00edcules dirigides per Steven Spielberg. Sauvignon blanc<\/em> est\u00e0 en la bemoll major, la mateixa tonalitat de l’esmentat Somni d’amor n\u00fam. 3 de Liszt.<\/p>\n

[21] Acord \u00e9s un conjunt, un bloc de tres o quatre notes de diferent altura que sonen alhora. Els acords es construeixen sobre notes de l’escala que anomenarem amb n\u00fameros romans; per exemple, anomenarem I l’acord constru\u00eft sobre primera nota de l’escala de Do major o anomenarem V l’acord constru\u00eft sobre la cinquena nota de l’escala de Do major, escala que ser\u00e0:<\/p>\n

do (I), re (II), el meu (III), fa (IV), sol (V), la (VI) i si (VII).<\/p>\n

[22] Aquesta can\u00e7\u00f3 va ser registrada a nom de Richard Ashcroft i existeix una pol\u00e8mica sobre si es tracta d’una cita legal o si hi ha plagi de The last time<\/em>, una can\u00e7\u00f3 composta per Mick Jagger i Keith Richards per als Rolling Stones. Pel que sembla, Ashcroft no va citar la can\u00e7\u00f3 original dels Rolling Stones, sin\u00f3 la versi\u00f3 orquestral de l’Orquestra d’Andrew Oldham per al seu disc The Rolling Stones Songbook<\/em>.<\/p>\n

[23] L’homorritmia o homofonia \u00e9s el tipus de polifonia en qu\u00e8 totes les l\u00ednies mel\u00f2diques (que anomenem veus) es mouen en el mateix o gaireb\u00e9 en el mateix ritme: comencen alhora i descansen i respiren als mateixos llocs; pel que fa a la lletra, cada veu canta la mateixa s\u00edl\u00b7laba del text que les altres veus; podem distingir amb facilitat la melodia m\u00e9s aguda i el ritme.<\/p>\n

S’ha debatut sobre si la principal influ\u00e8ncia de la secci\u00f3 coral de Berghain<\/em> \u00e9s O Fortuna<\/em> dels Carmina Burana<\/em>, de Carl Orff, per\u00f2 hi podria haver altres models, com Les Noces<\/em>, de Stravinsky o Les Co\u00e8fores<\/em>, de Darius Milhaud.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d’estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":32482,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[232],"tags":[3898,3900,3899,3901],"class_list":["post-32652","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanitats","tag-caracteristiques-musicals","tag-lux","tag-rosalia","tag-rosalia-vila-tobella"],"yoast_head":"\nAlgunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-01-13T07:40:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-01-13T07:41:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Jos\u00e9 del Rinc\u00f3n\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"25 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda\",\"datePublished\":\"2026-01-13T07:40:50+00:00\",\"dateModified\":\"2026-01-13T07:41:12+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/\"},\"wordCount\":5676,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/Rosalia.jpg\",\"keywords\":[\"caracter\u00edstiques musicals\",\"Lux\",\"Rosal\u00eda\",\"Rosal\u00eda Vila Tobella\"],\"articleSection\":[\"Humanitats\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/\",\"name\":\"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/Rosalia.jpg\",\"datePublished\":\"2026-01-13T07:40:50+00:00\",\"dateModified\":\"2026-01-13T07:41:12+00:00\",\"description\":\"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/Rosalia.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/Rosalia.jpg\",\"width\":900,\"height\":600},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence","description":"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence","og_description":"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2026-01-13T07:40:50+00:00","article_modified_time":"2026-01-13T07:41:12+00:00","og_image":[{"width":900,"height":600,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Jos\u00e9 del Rinc\u00f3n","Temps estimat de lectura":"25 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda","datePublished":"2026-01-13T07:40:50+00:00","dateModified":"2026-01-13T07:41:12+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/"},"wordCount":5676,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg","keywords":["caracter\u00edstiques musicals","Lux","Rosal\u00eda","Rosal\u00eda Vila Tobella"],"articleSection":["Humanitats"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/","name":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg","datePublished":"2026-01-13T07:40:50+00:00","dateModified":"2026-01-13T07:41:12+00:00","description":"Rosalia Vila Tobella, coneguda simplement com Rosal\u00eda[1] (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, \u200b\u200b1992) \u00e9s la cantant espanyola de m\u00fasica popular urbana[2] de m\u00e9s \u00e8xit en els darrers anys, \u00e8xit que ve emparat per una indubtable qualitat i per una originalitat considerable, tot i que parteix d'estils musicals ben coneguts, que de vegades deixa m\u00e9s o menys inalterats i que d\u2019altres \u2013la majoria- mescla entre ells. A m\u00e9s de cantant, Rosal\u00eda \u00e9s compositora i productora.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Rosalia.jpg","width":900,"height":600},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/algunes-caracteristiques-musicals-de-lux-de-rosalia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Algunes caracter\u00edstiques musicals de \u2018Lux\u2019, de Rosal\u00eda"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32652","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32652"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32652\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32663,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32652\/revisions\/32663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32482"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32652"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32652"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32652"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}