CARA A CARA AMB\u00a0<\/strong><\/p>\n Francesc Torralba, catedr\u00e0tic de Filosofia de la URL. Premi Josep Pla 2026<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n David Rabad\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n Aquesta passada nit de Reis van concedir-li a Francesc Torralba Rossell\u00f3<\/strong> el Premi Josep Pla, per\u00f2 la dimensi\u00f3 d\u2019aquesta persona no es pot assolir amb un simple guard\u00f3. El doctor Torralba va n\u00e9ixer a Barcelona el 15 de maig de 1967 i el que va venir despr\u00e9s fou un gegant hum\u00e0. Tant en l’\u00e0mbit professional, intel\u00b7lectual com moral, parlar amb ell \u00e9s un cosmos infinit de valors i coneixements. Des de molt jove hi va haver en ell un inter\u00e8s per les grans q\u00fcestions de l\u2019exist\u00e8ncia humana, i aquest impuls li va obrir la porta a l\u2019estudi de la filosofia, la teologia i la hist\u00f2ria. Va obtenir el doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona l\u2019any 1992 i el doctorat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya el 1997, per\u00f2 van venir m\u00e9s doctorats.<\/p>\n Posteriorment, va ampliar la seva formaci\u00f3 acad\u00e8mica amb estudis i doctorat en Pedagogia (2018) i d\u2019Hist\u00f2ria, Arqueologia i Arts Cristianes a la Universitat Ramon Llull (2022). Professionalment, \u00e9s catedr\u00e0tic de Filosofia a la Universitat Ramon Llull, on imparteix doc\u00e8ncia en diferents graus i m\u00e0sters relacionats amb humanitats, \u00e8tica i comunicaci\u00f3. A m\u00e9s, dirigeix la C\u00e0tedra Ethos d\u2019\u00c8tica Aplicada i la C\u00e0tedra de Pensament Cristi\u00e0 del Bisbat d\u2019Urgell, i participa activament en \u00f2rgans de reflexi\u00f3 \u00e8tica, tant en l\u2019\u00e0mbit universitari com en la societat civil.<\/p>\n Ha publicat m\u00e9s de cent llibres i milers d\u2019articles, abordant temes tan amplis com el sentit de la vida, la llibertat, l\u2019\u00e8tica i l\u2019antropologia. A m\u00e9s ha tradu\u00eft i estudiat el pensament de figures centrals com S\u00f8ren\u202fKierkegaard. En l\u2019\u00e0mbit personal, la seva traject\u00f2ria mostra tamb\u00e9 un comprom\u00eds amb l\u2019educaci\u00f3, la recerca i la transmissi\u00f3 del coneixement, i ha rebut reconeixements com el Premi Joseph Ratzinger el 2023 i d\u2019altres m\u00e8rits que intentarem destil\u00b7lar, i de mica en mica, durant aquesta entrevista. La veritat, i jo com a ateu i cient\u00edfic, escoltar a aquest gegant del coneixement i de la moral cristiana, m\u2019ha impactat profundament.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 significa a per a vost\u00e8 les Aldees d\u2019Infants SOS?<\/strong><\/p>\n Doncs que fa vint anys que estic comprom\u00e8s amb aquesta organitzaci\u00f3 de manera totalment volunt\u00e0ria. Ells em van trucar i explicar el seu voluntariat per tal que, i inicialment, impart\u00eds formaci\u00f3 als educadors i educadores de les vuit aldees que hi ha a tota Espanya. Aix\u00ed les vaig rec\u00f3rrer i em vaig enamorar del seu projecte i de la seva organitzaci\u00f3. Al final els hi vaig fer un llibre titulat Esos Valores que nos Unen<\/em> on aprofundia en els coratges corporatius de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n Quins eren aquests valors?<\/strong><\/p>\n Doncs eren quatre: confian\u00e7a, responsabilitat, aud\u00e0cia i comprom\u00eds.<\/p>\n Valors que han anat minvat en el nostre sistema d\u2019ensenyament. Veig que ara vost\u00e8 \u00e9s el vicepresident d\u2019Aldees Infantils SOS aqu\u00ed a Catalunya. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n Doncs per a tenir cura d\u2019infants i adolescents amb situaci\u00f3 de vulnerabilitat que per falta de pares, i sigui per la ra\u00f3 que sigui, els atenem fins als divuit anys en ser derivats per la Generalitat. Per\u00f2 a divuit anys molts d\u2019ells encara no tenen ni la feina, ni els coneixements, ni les habilitats. Per aix\u00f2 tenim pisos que anomenem d\u2019entrenament a la vida adulta per tal que aprenguin un ofici i es puguin emancipar.<\/p>\n Per\u00f2 la majoria de la gent el coneix a vost\u00e8 no per les seves activitats de voluntariat, sin\u00f3 m\u00e9s per fets professionals i intel\u00b7lectuals. Qu\u00e8 li fa pensar aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Les persones s\u00f3n un poliedre i de vegades una cara eclipsa les altres. En el meu cas uns em coneixen per ser professor, altres per fer una tesi sobre la fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria de la Sagrada Fam\u00edlia, altres per parlar de S\u00f8ren\u202fKierkegaard i d\u2019altres per escriure un manuscrit sobre c\u00f3rrer. Jo corro cada dia, he fet maratons i vaig escriure un llibre que es deia \u201cC\u00f3rrer per pensar i sentir\u201d, i alguns em coneixen m\u00e9s per aquest llibre que no pas pel meu aspecte filos\u00f2fic i teol\u00f2gic. \u00c9s a dir, aix\u00f2 de definir una persona per un tema \u00e9s una etiqueta on sols veiem la punta de l\u2019iceberg, per\u00f2 no tot el que hi ha a sota.<\/p>\n “Les persones s\u00f3n un poliedre i de vegades una cara eclipsa les altres”<\/p><\/blockquote>\n Aix\u00ed doncs, qu\u00e8 hi ha sota del seu iceberg? Com va viure vost\u00e8 el proc\u00e9s de cursar diversos doctorats en Filosofia, Teologia, Hist\u00f2ria i Pedagogia?<\/strong><\/p>\n Doncs que el primer el vaig assolir l\u2019any 1992 i l\u2019\u00faltim el 2022. Senzillament, m\u2019han anat interessant diferents temes d\u2019estudi on calia focalitzar un tema, fer-se amb la bibliografia cr\u00edtica que hi havia i sobretot ser molt humil perqu\u00e8 tota tesi et sotmet a un examen davant un tribunal. \u00c9s a dir, una tesi \u00e9s un examen p\u00fablic que t\u2019obliga a recon\u00e8ixer la teva condici\u00f3 d\u2019alumne. De fet, jo crec que un professor mai no ha de perdre la seva condici\u00f3 d\u2019escolar.<\/p>\n Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n Doncs perqu\u00e8 molts t\u2019observaran i t\u2019examinaran, fet que a mi m\u2019activa a adquirir molts coneixements, arguments i millors exposicions.<\/p>\n Vost\u00e8 s\u2019ha convertit en un expert internacional sobre S\u00f8ren<\/strong>\u202f<\/strong>Kierkegaard. Qu\u00e8 podria aportar aquest fil\u00f2sof avui dia?<\/strong><\/p>\n Molt, molt\u00edssim. Sobretot quelcom b\u00e0sic que \u00e9s el valor de l\u2019autenticitat, de ser un mateix, de no caure en el mimetisme, de no caure en la uniformitat de la massa. Si hi ha una categoria clau en el pensament de Kierkegaard \u00e9s el que en dan\u00e8s es diu \u201cenkeltheden\u201d, la individualitat, el fet que casc\u00fa de nosaltres \u00e9s un \u00e9sser irrepetible que no s\u2019ha donat mai en la hist\u00f2ria ni en el futur, per\u00f2, en canvi, vivim com a clons, com un ramat imitant els altres. Kierkegaard fa una reivindicaci\u00f3 fins a la medul\u00b7la de la singularitat de cada persona.<\/p>\n “Kierkegaard fa una reivindicaci\u00f3 fins a la medul\u00b7la de la singularitat de cada persona”<\/p><\/blockquote>\n \u00c9s a dir, alguns ens diuen que no hem de sortir dels pensaments hegem\u00f2nics i dels dogmes del moment per\u00f2 Kierkegaard ens diria que fug\u00edssim, per exemple, dels pedagogistes.<\/strong><\/p>\n Cal fugir de l’\u201caix\u00f2 no s\u2019ha de dir\u201d. Kierkegaard ens diu que hem de deixar les autopistes dels pensaments hegem\u00f2nics i agafar els corriols de muntanya, i aix\u00f2 \u00e9s molt arriscat, tot i que intel\u00b7lectualment \u00e9s molt estimulant donat que entrem en territoris desconeguts.<\/p>\n La fe ens parla de dogmes a seguir i s\u00e9 que vost\u00e8 \u00e9s molt creient, per\u00f2 com es pot compaginar la ci\u00e8ncia amb la fe?<\/strong><\/p>\n Primer cal entendre que la ci\u00e8ncia i la fe s\u00f3n dos llenguatges diferents que cal no confondre l\u2019un amb l\u2019altre. L\u2019home de fe ha de callar pel que fa als temes cient\u00edfics i no entrar en aquest terreny. Hist\u00f2ricament, hi ha hagut tota mena d\u2019incursions, invasions i colonitzacions de camps competencials que no corresponien.<\/p>\n “L\u2019home de fe ha de callar pel que fa als temes cient\u00edfics i no entrar en aquest terreny”<\/p><\/blockquote>\n \u00c9s a dir, i com deia l\u2019expert en Biologia evolutiva, Stephen Jay Gould, els conflictes es generen, no perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia i la religi\u00f3 rivalitzin intr\u00ednsecament, sin\u00f3 quan un domini intenta usurpar l’espai propi de l’altre.<\/strong><\/p>\n Exactament, el problema \u00e9s quan un s\u2019extralimita. Per exemple quan un te\u00f2leg parla de qu\u00e8 est\u00e0 fet el m\u00f3n, aix\u00f2 no ho ha de dir, ara b\u00e9, un te\u00f2leg pot preguntar qu\u00e8 podem esperar de D\u00e9u o quin sentit t\u00e9 la vida. Tanmateix, tamb\u00e9 hi ha cient\u00edfics que es posen en un terreny que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00e8tode cient\u00edfic. En fi, que hi ha invasions d\u2019un costat i de l\u2019altre que no saben evitar les interpretacions literals dels textos b\u00edblics.<\/p>\n Vost\u00e8 des de l\u2019any 2011 \u00e9s consultor en el \u201cDicasteri\u201d de Cultura i Educaci\u00f3 del Vatic\u00e0, \u00e9s a dir del Ministeri de l’<\/strong>Estat de la Ciutat del Vatic\u00e0<\/strong><\/a>\u00a0dins\u00a0de la\u00a0<\/strong>C\u00faria Romana<\/strong><\/a>. Quins canvis creu que comportar\u00e0 el nou Papa Lle\u00f3 XIV al respecte dels dogmes a seguir?<\/strong><\/p>\n En el dicasteri ens reunim per reflexionar sobre temes emergents en el m\u00f3n i sobretot assumptes que el Papa ens demana. Aquest Papa, que \u00e9s matem\u00e0tic, te\u00f2leg i doctor en dret can\u00f2nic, est\u00e0 molt atent a la IA, fet que ja ha anunciat en alguns dels seus parlaments. Per tant crec que hem d\u2019esperar un Papa preocupat pels reptes actuals en el context tecnol\u00f2gic. Cada cop tots som m\u00e9s tecnodependents, fins i tot tecnoaddictes, per la qual cosa caldr\u00e0 introduir m\u00e9s l\u2019humanisme en la societat.<\/p>\n “Aquest Papa, que \u00e9s matem\u00e0tic, te\u00f2leg i doctor en dret can\u00f2nic, est\u00e0 molt atent a la IA, fet que ja ha anunciat en alguns dels seus parlaments”<\/p><\/blockquote>\n Per\u00f2 quins canvis dogm\u00e0tics preveu que voldr\u00e0 afrontar el nou Papa?<\/strong><\/p>\n A escala de canvis dogm\u00e0tics no ho s\u00e9. No conec prou aquest nou Papa i seria un mica anticipat opinar-ne. Jo crec que \u00e9s un home que est\u00e0 en el m\u00f3n, que coneix el sud i el nord, i no pertany a una c\u00faria tancada. Crec que ser\u00e0 continuista amb les reformes de l\u2019anterior Papa, per\u00f2 amb estil propi on la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en ser\u00e0 una de les seves preocupacions.<\/p>\n Convindrem que esdev\u00e9 essencial la necessitat d\u2019una solidesa acad\u00e8mica entre els docents per tal de poder comunicar de manera rigorosa i accessible els coneixements. En la seva traject\u00f2ria vost\u00e8 combina l\u2019ensenyament universitari amb la divulgaci\u00f3 i l\u2019escriptura de llibres, \u00bfcom contribueix una bona formaci\u00f3 acad\u00e8mica en tot l\u2019anterior?<\/strong><\/p>\n \u00c9s decisiu, per\u00f2 el que passa \u00e9s que de vegades els acad\u00e8mics es queden tancats dins el per\u00edmetre universitari com a la seva \u00e0rea de confort. Jo sempre he sentit la vocaci\u00f3 de sortir fora de l\u2019aula, de la biblioteca i dels seminaris per tal de transferir coneixements m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests ambients.<\/p>\n A trav\u00e9s de quins mitjans?<\/strong><\/p>\n Doncs a trav\u00e9s de llibres, articles, xarxes socials, p\u00f2dcast i premsa per tal de fer arribar el que he apr\u00e8s fora dels murs de la universitat. Jo crec que sols hi ha democr\u00e0cies s\u00f2lides si hi ha democr\u00e0cia en coneixement. La democratitzaci\u00f3 del saber \u00e9s un imperatiu de la Il\u00b7lustraci\u00f3 del XVIII. Els il\u00b7lustrats van veure que el saber sols estava en llat\u00ed i que calia traduir i recollir tot aquell saber en l\u2019anomenada \u201cencyclop\u00e9die\u201d. Per a mi ara \u00e9s b\u00e0sic l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i la democratitzaci\u00f3 del saber passant per una traducci\u00f3 del coneixement especialitzat a un llenguatge que sigui assequible per a la majoria. Hi ha autors que tenen\u00a0 una nomenclatura tan cr\u00edptica que ning\u00fa l\u2019ent\u00e9n i que es converteix en un criptosaber sols per als seus iniciats. Aquest debat \u00e9s b\u00e0sic, el de com fem arribar la ci\u00e8ncia, la filosofia, l\u2019art o la literatura m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits acad\u00e8mics. Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019imperatiu il\u00b7lustrat perqu\u00e8 un poble sense il\u00b7lustraci\u00f3, i ho diu molt b\u00e9 Kant, \u00e9s com una joguina en mans d\u2019un d\u00e8spota.<\/p>\n “El populisme campa lliurement quan una massa indocumentada s\u2019ho empassa tot, per\u00f2 quan es troba amb comunitats que pensen i llegeixen el frenen”<\/p><\/blockquote>\n Estem parlant potser de pedagogisme, d\u2019extremisme o de populisme?<\/strong><\/p>\n El populisme campa lliurement quan una massa indocumentada s\u2019ho empassa tot, per\u00f2 quan es troba amb comunitats que pensen i llegeixen el frenen. Per aix\u00f2 els que estem a l\u2019acad\u00e8mia no podem tancar-nos a la nostra torre d\u2019ivori pensant que \u00e9s la nostra zona de confort com si fos un oasi entre doctes mentre el m\u00f3n cau a trossos.\u00a0<\/strong><\/p>\n El seu treball se centra en l\u2019antropologia filos\u00f2fica i l\u2019\u00e8tica, \u00e0rees que impliquen reflexi\u00f3 profunda. Si calgu\u00e9s escollir, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important transmetre als seus alumnes? \u00bfconeixements acad\u00e8mics? \u00bfo \u00e8tica i valors?<\/strong><\/p>\n Jo diria que valors com l\u2019aud\u00e0cia, valors com la fortalesa, valors com la const\u00e0ncia i valors com la tenacitat. Jo soc molt estoic en l’austeritat dels mateixos desitjos donat que els nostres alumnes hauran d\u2019afrontar situacions molt adverses en el futur. En contextos de gran adversitat si no cultiven determinats valors no se\u2019n sortiran. I avui el que tenim s\u00f3n docents i alumnes que es trenquen per res, que se\u2019t desfan en mil trossets. Aleshores com podran tirar endavant els seus projectes de vida si no ostenten els valors abans esmentats. Tot projecte tindr\u00e0 contrarietats. Per a mi valors i \u00e8tica s\u00f3n b\u00e0sics, tot i sense desmer\u00e8ixer els coneixements.<\/p>\n I doncs, els coneixements a nivell universitari on queden?<\/strong><\/p>\n Estic conven\u00e7ut que a nivell universitari, i amb un expert i bon docent br\u00faixola, els coneixements es poden adquirir si t\u2019ensenyen a buscar-los correctament a partir de fonts fiables davant el sempre immens mar en moviment d\u2019informacions que tenim a les xarxes. El professor ha d\u2019apropar aquesta font al seu deixeble i l\u2019ha d\u2019ajudar a interpretar-la correctament.<\/p>\n “Crec que \u00e9s b\u00e0sic cultivar la mem\u00f2ria perqu\u00e8 si no la imaginaci\u00f3 no es desenvolupa”<\/p><\/blockquote>\n I caldria que el deixeble memoritz\u00e9s aquests coneixements?<\/strong><\/p>\n Jo crec que \u00e9s b\u00e0sic cultivar la mem\u00f2ria perqu\u00e8 si no la imaginaci\u00f3 no es desenvolupa. En altres paraules, com amplies els teus coneixements o el teu llenguatge si no memoritzes paraules? En altre cas la teva parla es va empobrint i empobrint sense riquesa de sin\u00f2nims. Per\u00f2 si els alumnes memoritzen una poesia de Salvador Espriu, de Carner, de Salvador Papasseit o de Maragall eixamplen el seu camp sem\u00e0ntic i els seus recursos ling\u00fc\u00edstics per tal d\u2019expressar millor pensaments, idees i desigs. Ara, entre els universitaris tot s\u00f3n frases simples i quan trobes una subordinada sembla una matr\u00edcula d\u2019honor.<\/p>\n Esmenti tres coses essencials que hauria de posseir un sistema d\u2019ensenyament de qualitat.<\/strong><\/p>\n La primera seria la universalitat dels coneixements i en aix\u00f2 hem millorat significativament d’en\u00e7\u00e0 que fa segles. Abans els coneixements sols romanien en una elit que s\u2019ho podia pagar mentre que a la resta se li donava caritat si alguna organitzaci\u00f3 religiosa ho feia.<\/p>\n Parlem dels Escolapis, Joan Bosco i altres…<\/strong><\/p>\n Exactament. Ara b\u00e9, la segona \u00e9s garantir a ensenyar a pensar a la gent, que no vol dir escombrar cap a casa amb la meva especialitat la filosofia. El que vull dir \u00e9s que cal ensenyar a reflexionar i a construir correctament el projecte de vida de cadasc\u00fa estimulant el pensament a trav\u00e9s de textos, dels cl\u00e0ssics, de pel\u00b7l\u00edcules o d\u2019altres fonts, per\u00f2 ensenyar a pensar. I la tercera que em sembla b\u00e0sica \u00e9s que s\u2019ha d\u2019ensenyar a expressar-se correctament amb escrits i parla els sentiments, arguments, desitjos, coneixements i pensaments.<\/p>\n En resum…<\/strong><\/p>\n Doncs universalitat del coneixement, estimular el pensament i garantir una correcta expressi\u00f3, i aix\u00f2 est\u00e0 fallant.<\/p>\n Avui en dia la filosofia i les ci\u00e8ncies han minvat estrepitosament en les hores de classe del nostre sistema d\u2019ensenyament. En aquest context, quina preparaci\u00f3 en \u00e8tica i filosofia considera imprescindible per als futurs docents?<\/strong><\/p>\n A tot mestre li cal una formaci\u00f3 b\u00e0sica en filosofia i \u00e8tica per tal de garantir un bon tracte de qualitat i evitar futurs maltractaments, relacions desp\u00f2tiques i abusos de tota mena. L\u2019\u00e8tica ha de neutralitzar aquestes males pr\u00e0ctiques. Despr\u00e9s el mestre ha de con\u00e8ixer b\u00e9 el seu destinatari amb coneixements d\u2019antropologia, \u00e9s a dir, amb el coneixement de la persona. Jo crec que un docent, i t\u2019ho dic de veritat, hauria de tenir una assignatura transversal, i en totes les facultats de magisteri, d\u2019antropologia per tal de con\u00e8ixer els seus alumnes donat que treballaran amb persones. Aix\u00ed podr\u00e0s entendre, comprendre i preveure les seves reaccions, en definitiva, anticipar-te als seus moviments. El professor no ha de ser un amic, un mestre no ha de ser un col\u00b7lega, i en tot aix\u00f2 hi ha molt desconeixement de la naturalesa humana.<\/p>\n “El professor no ha de ser un amic, un mestre no ha de ser un col\u00b7lega, i en tot aix\u00f2 hi ha molt desconeixement de la naturalesa humana”<\/p><\/blockquote>\n I el professor tamb\u00e9 ha de dominar la seva especialitat?<\/strong><\/p>\n Per descomptat. \u00c9s a dir si un docent \u00e9s de geologia, de catal\u00e0 o de filosofia ha de con\u00e8ixer molt b\u00e9 el seu terreny per tal de saber qu\u00e8 ensenyar.<\/p>\n Moltes gr\u00e0cies per haver-nos concedit el seu preuat i esc\u00e0s temps. Ens agradaria acabar preguntant-li sobre el seu \u00faltim llibre: quin \u00e9s i quines novetats ens aportar\u00e0?<\/strong><\/p>\n El meu \u00faltim assaig ha estat publicat per ARA Llibres i es titula La Paraula que em sost\u00e9, meditacions d\u2019un te\u00f2leg en temps de dol<\/em>. Aquest \u00e9s l\u2019\u00faltim manuscrit sobre un cicle del dol i d\u2019un llibre de fa un any titulat No hi ha paraules<\/em>, com expressi\u00f3 de no trobar mots per tal d\u2019expressar el dolor i el buit que em va deixar la mort del meu fill.<\/p>\n El trist accident que va patir el seu fill fa dos anys troba un significat profund en aquest manuscrit?<\/strong><\/p>\n En aquest llibre explico com determinades paraules de la B\u00edblia a mi em generen consol, b\u00e0lsam i fins i tot esperan\u00e7a, per tant, \u00e9s un llibre d\u2019interpretaci\u00f3 lliure. No hi ha ni un text del Magisteri, ni del Papa, ni de cap Sant ni Santa, per la qual cosa \u00e9s un text entre ell i jo, com els protestants. S\u00f3n textos que a mi m\u2019han donat molta pau i que em prometen una esperan\u00e7a, textos ja coneguts que quan has passat una experi\u00e8ncia aix\u00ed adquireixen un valor ben diferent, per\u00f2 que s\u00f3n la PARAULA en maj\u00fascula que em sost\u00e9, \u00e9s a dir, que jo sols dono testimoni als lectors d\u2019on he trobat el refugi.<\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquesta passada nit de Reis van concedir-li a Francesc Torralba Rossell\u00f3 el Premi Josep Pla, per\u00f2 la dimensi\u00f3 d\u2019aquesta persona no es pot assolir amb un simple guard\u00f3. El doctor Torralba va n\u00e9ixer a Barcelona el 15 de maig de 1967 i el que va venir despr\u00e9s fou un gegant hum\u00e0. Tant en l’\u00e0mbit professional, intel\u00b7lectual com moral, parlar amb ell \u00e9s un cosmos infinit de valors i coneixements.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":32603,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[1643],"tags":[1010,3882,3883,3884,3881,1126,1040,1941],"class_list":["post-32601","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cara-a-cara-ca","tag-ciencia-ca","tag-dicasteri","tag-dogmes","tag-fe","tag-francesc-torralba","tag-illustracio","tag-populismes","tag-universitat"],"yoast_head":"\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/David-Rabada-1-150x150.jpg\")
<\/strong><\/a><\/p>\n
\n