{"id":32170,"date":"2025-12-12T08:52:48","date_gmt":"2025-12-12T07:52:48","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=32170"},"modified":"2025-12-12T08:52:59","modified_gmt":"2025-12-12T07:52:59","slug":"quan-ensenyar-es-converteix-en-precarietat-la-situacio-del-professorat-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/quan-ensenyar-es-converteix-en-precarietat-la-situacio-del-professorat-catala\/","title":{"rendered":"Quan ensenyar es converteix en precarietat: la situaci\u00f3 del professorat catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

Mohamed Hassan<\/a> –\u00a0Pixabay<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Aurora Trigo Catalina<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

En silenci, gaireb\u00e9 sense que la societat ho advert\u00eds, el professorat de Catalunya ha anat perdent poder adquisitiu i dignitat professional durant els \u00faltims quinze anys. El que podria semblar una simple congelaci\u00f3 salarial s\u2019ha convertit en una erosi\u00f3 profunda i sostinguda que afecta tant la qualitat de vida dels docents com el futur de l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

Un estudi recent<\/a><\/span> alerta que aquesta degradaci\u00f3 no \u00e9s fruit de decisions a\u00efllades, sin\u00f3 d\u2019un conjunt de retallades encadenades que han convertit el sistema retributiu docent en un mirall trencat (Trigo i Gasc\u00f3, 2025). Aquesta situaci\u00f3 no nom\u00e9s t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques individuals sin\u00f3 que, col\u00b7lectivament, debilita la dignitat de la professi\u00f3 docent i posa en perill la qualitat educativa. Com deia Arist\u00f2til, \u201call\u00f2 que fem dia rere dia \u00e9s el que ens acaba definint\u201d; i quan la tasca docent es desenvolupa sota pressi\u00f3 i precarietat, la societat sencera n\u2019acaba pagant el preu.<\/p>\n

En aquest article faig una s\u00edntesi de les dades clau del recent estudi amb especial atenci\u00f3 a les retallades \u2014 sous, sexennis, pagues extraordin\u00e0ries, manca de convocat\u00f2ria de c\u00e0tedres \u2014 i explico per qu\u00e8 Catalunya \u00e9s, segons l\u2019an\u00e0lisi, la segona comunitat aut\u00f2noma on els professors de secundaria estan pitjor retribu\u00efts si es considera la Paritat de Poder Adquisitiu (PPA).<\/p>\n

 <\/p>\n

La p\u00e8rdua de poder adquisitiu: un d\u00e8ficit estructural<\/strong><\/p>\n

En els \u00faltims anys, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica a Catalunya i Espanya s\u2019ha caracteritzat per una elevada inflaci\u00f3, que ha erosionat el poder adquisitiu de tots els treballadors, inclosos els professors de secund\u00e0ria. L\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s contundent: entre 2010 i 2024, la p\u00e8rdua acumulada de poder adquisitiu dels professors ha estat alarmant: un -21,64 %.<\/p>\n

Tal com s\u2019aprecia a la Taula 1, la causa principal \u00e9s senzilla: els preus pugen m\u00e9s r\u00e0pid que els salaris. En aquest per\u00edode, la inflaci\u00f3 acumulada a Catalunya ha estat del 35,69%, mentre que la revaloritzaci\u00f3 salarial del professorat nom\u00e9s ha arribat al 14,05%. Aix\u00f2 significa que un docent principiant deixa de percebre, en termes reals, uns 7.757 \u20ac bruts l\u2019any \u2014 l\u2019equivalent a treballar m\u00e9s de dos mesos a l\u2019any sense cobrar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Taula 1. Inflaci\u00f3, pujada salarial i p\u00e8rdua de poder adquisitiu <\/strong>dels professors de Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/strong><\/td>\nTaxa d’inflaci\u00f3 % (Espanya) <\/strong><\/td>\nTaxa d’inflaci\u00f3 % (Catalunya) <\/strong><\/td>\nPujada salarial % <\/strong><\/td>\nP\u00e8rdua poder adquisitiu anual % <\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
2010<\/td>\n3,00<\/td>\n3<\/td>\n-5<\/td>\n-8<\/td>\n<\/tr>\n
2011<\/td>\n2,40<\/td>\n2,5<\/td>\n0<\/td>\n-2,5<\/td>\n<\/tr>\n
2012<\/td>\n2,90<\/td>\n3,6<\/td>\n0<\/td>\n-3,6<\/td>\n<\/tr>\n
2013<\/td>\n0,30<\/td>\n0,2<\/td>\n0<\/td>\n-0,2<\/td>\n<\/tr>\n
2014<\/td>\n-1,00<\/td>\n-0,7<\/td>\n0<\/td>\n0,7<\/td>\n<\/tr>\n
2015<\/td>\n0,00<\/td>\n0,3<\/td>\n0<\/td>\n-0,3<\/td>\n<\/tr>\n
2016<\/td>\n1,60<\/td>\n1,9<\/td>\n1<\/td>\n-0,9<\/td>\n<\/tr>\n
2017<\/td>\n1,10<\/td>\n1,2<\/td>\n1<\/td>\n-0,2<\/td>\n<\/tr>\n
2018<\/td>\n1,20<\/td>\n1,4<\/td>\n1,6<\/td>\n0,2<\/td>\n<\/tr>\n
2019<\/td>\n0,80<\/td>\n0,9<\/td>\n2,5<\/td>\n1,6<\/td>\n<\/tr>\n
2020<\/td>\n-0,50<\/td>\n-0,6<\/td>\n2<\/td>\n2,6<\/td>\n<\/tr>\n
2021<\/td>\n6,50<\/td>\n6,1<\/td>\n0,9<\/td>\n-5,2<\/td>\n<\/tr>\n
2022<\/td>\n5,70<\/td>\n5,2<\/td>\n3,5<\/td>\n-1,7<\/td>\n<\/tr>\n
2023<\/td>\n3,10<\/td>\n3,2<\/td>\n3,5<\/td>\n0,3<\/td>\n<\/tr>\n
2024<\/td>\n2,80<\/td>\n2,9<\/td>\n2,5<\/td>\n-0,4<\/td>\n<\/tr>\n
Variaci\u00f3 acumulada
\n2010-2024<\/td>\n		34,05<\/td>\n35,69<\/td>\n14,05<\/td>\n-21,64<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

FONTS: INE (2025), \u00cdndices por comunidades aut\u00f3nomas: general y de grupos ECOICOP<\/em>. http:\/\/www.ine.es<\/span><\/a>. Ministeri de Pol\u00edtica Territorial i Funci\u00f3 P\u00fablica (2025),\u00a0Retribuciones del personal funcionario.<\/em> https:\/\/www.sepg.pap.hacienda.gob.es<\/a><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Retallades que van m\u00e9s enll\u00e0 del sou: una xarxa de p\u00e8rdues acumulades<\/strong><\/p>\n

A m\u00e9s de la p\u00e8rdua de poder adquisitiu, els professors de secund\u00e0ria catalans han patit altres retallades i modificacions estructurals que han degradat el seu nivell de vida i les seves condicions laborals. Entre les m\u00e9s significatives:<\/p>\n