{"id":31389,"date":"2025-11-19T08:47:07","date_gmt":"2025-11-19T07:47:07","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=31389"},"modified":"2025-11-19T08:47:18","modified_gmt":"2025-11-19T07:47:18","slug":"no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/","title":{"rendered":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur"},"content":{"rendered":"

Foto:\u00a0\u00a0Michael von<\/span> Aichberger<\/a> –\u00a0Pixabay<\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Paco Ben\u00edtez<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cIt matters not how strait the gate,<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 How charged with punishments the scroll,<\/em><\/p>\n

I am the master of my fate,<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 I am the captain of my soul.\u201d<\/em><\/p>\n

(\u00faltima estrofa del poema Invictus<\/em>, de William Ernest Henley, 1888)<\/p>\n

\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens<\/strong> (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d’interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d’entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general. A les fam\u00edlies que es parla poc el cervell del nen no treballa i, per tant, s\u2019hi apr\u00e8n menys. Hi ha estudis que han calculat que la bretxa de paraules escoltades entre nens que es crien amb pares que interactuen verbalment i nens que no tenen aquesta sort, arriba als 30 milions a l’edat de 3 anys (Hart & Risley, 1999). A m\u00e9s, els nens procedents d’entorns vulnerables no nom\u00e9s escolten menys paraules (quantitat), sin\u00f3 que la qualitat del que escolten tamb\u00e9 \u00e9s desigual; mentre que hi ha fam\u00edlies on sovintegen les paraulotes, les ordres i les prohibicions, en d’altres hi ha un \u00fas m\u00e9s variat del llenguatge, amb explicacions m\u00e9s elaborades per part dels pares i amb paraules d’\u00e0nim.<\/p>\n

Vol dir aix\u00f2 que l’alumnat originari de contextos humils est\u00e0 condemnat acad\u00e8micament? La resposta, encara que amb matisos, \u00e9s que no. Les evid\u00e8ncies no deixen de mostrar que, en general, l\u2019alumnat procedent de contextos socioecon\u00f2mics m\u00e9s humils tendeix a mostrar un exercici acad\u00e8mic inferior al dels seus companys de classes mitjanes i altes. Per\u00f2 la realitat sempre s’entesta a ser molt m\u00e9s complexa que les nostres visions reduccionistes i simplistes. Tot i que el nivell socioecon\u00f2mic afecta, hi ha prou exemples que no sempre \u00e9s aix\u00ed<\/strong>. I aquesta realitat, a parer meu, \u00e9s positiva per dos motius. D’una banda, perqu\u00e8 obre la porta de l’esperan\u00e7a a qualsevol estudiant que estigui al nostre sistema escolar, en veure exemples propers a la seva realitat que han aconseguit progressar malgrat les seves dif\u00edcils circumst\u00e0ncies. I, en segon lloc, perqu\u00e8 permet escapar de la visi\u00f3 de l’alumnat desavantatjat com un grup monol\u00edtic en qu\u00e8 tots els seus individus actuen, evolucionen i progressen de la mateixa manera; \u00e9s a dir, permet obrir la possibilitat que les persones tenen habilitat personal per actuar i poder canviar les seves circumst\u00e0ncies (fins i tot quan aquestes circumst\u00e0ncies no s\u00f3n tan prop\u00edcies com les d’altres grups). El discurs pedag\u00f2gic dominant sol atribuir unes caracter\u00edstiques comunes a l’alumnat desavantatjat, desembocant en una profecia auto-acomplerta en representar aquests estudiants amb un rendiment acad\u00e8mic baix i un comportament m\u00e9s disruptiu. Per\u00f2 els que som a les aules sabem que no sempre \u00e9s aix\u00ed, que hi ha de tot. Hi ha alumnes procedents d’entorns socioecon\u00f2mics humils que tenen un comportament exquisit a l’aula; de la mateixa manera que n’hi ha d’altres de contextos m\u00e9s privilegiats que tenen un comportament negatiu.<\/p>\n

Vegem doncs aquests exemples que desafien la tend\u00e8ncia general segons la qual les condicions de partida marquen el futur acad\u00e8mic; \u00e9s a dir, exemples en qu\u00e8 grups minoritaris tenen un rendiment educatiu superior al de la majoria social m\u00e9s privilegiada a diversos pa\u00efsos<\/strong>. Un exemple \u00e9s a Mal\u00e0isia, on durant tota la d\u00e8cada de 1960 els membres de la minoria xinesa van rebre m\u00e9s t\u00edtols universitaris que els membres de la majoria malaia, tot incloent m\u00e9s de 400 t\u00edtols en enginyeria, en comparaci\u00f3 amb 4 per als malais (Suffian bin Hashim, 1973). Als Estats Units, un estudi realitzat el 1985 va mostrar que la proporci\u00f3 d’estudiants nord-americans d’origen asi\u00e0tic que van obtenir m\u00e9s de 700 punts a la secci\u00f3 de matem\u00e0tiques de la Prova d’Aptitud Acad\u00e8mica SAT (Scholastic Aptitude Test), una prova estandarditzada per a l’admissi\u00f3 universit\u00e0ria realitzada pels alumnes en acabar l’institut, era m\u00e9s del doble que la proporci\u00f3 entre els blancs (Ramist & Arbeiter, 1986). Aquesta tend\u00e8ncia continua vigent actualment. Al seu torn, a Fiji, les persones els avantpassats de les quals van emigrar de l’\u00cdndia (generalment per a treballar en plantacions) van rebre unes quantes vegades m\u00e9s t\u00edtols universitaris que els fijians ind\u00edgenes, que encara posseeixen la major part de la terra (Premdas, 1991). I \u00e9s que els exemples de disparitat en el rendiment acad\u00e8mic entre diferents grups socioculturals han existit sempre a tots els racons del m\u00f3n; a Israel, en comparar els jueus asquenazins amb els jueus sefardites (Smooha & Peres, 1980); a Sri Lanka, en comparar els t\u00e0mils amb els singalesos (Richard de Silva, 1984); i a Irlanda del Nord, en comparar els protestants amb els cat\u00f2lics (Compton, 1991).<\/p>\n

En aquest proc\u00e9s, hi ha un exemple molt representatiu, el d’alguns instituts de secund\u00e0ria amb estudiants afroamericans en els temps en qu\u00e8 encara existia la segregaci\u00f3 racial als Estats Units, per\u00f2 amb un rendiment escolar molt per sobre dels instituts de la seva \u00e0rea amb estudiants blancs de nivell socioecon\u00f2mic molt superior (Sowell, 1986). Es tracta dels instituts de secund\u00e0ria McDonough 35, a Nova Orleans (on va estudiar el primer superintendent estatal d’escoles negre, Wilson Riles), Frederick Douglass, a Baltimore (on va estudiar el primer jutge negre de la Cort Suprema, Thurgood Marshall), \u00a0Dunbar, a Washington D.C. (on van estudiar el primer general negre, Benjamin O. Davis Sr., el primer ministre negre del gabinet, Robert C. Weaver, el descobridor del plasma sanguini, Charles R. Drew i el primer senador negre, Edward W. Brooke) i Booker T. Washington, a Atlanta, (on va estudiar el primer premi Nobel de la Pau, Martin Luther King). \u00c9s prou clar que a banda del m\u00e8rit individual dels estudiants d’aquests centres (aix\u00ed com el de les seves fam\u00edlies), l’element diferencial era l’escola: una cultura de centre basada en establir unes altes expectatives en l’alumnat i un ensenyament de qualitat que promovien l’\u00e8xit acad\u00e8mic<\/strong>.<\/p>\n

En definitiva, les difer\u00e8ncies qualitatives entre grups han estat comunes en l’educaci\u00f3 a tot el m\u00f3n al llarg dels temps i en l’actualitat, i tot i que existeix una correlaci\u00f3 positiva (no necess\u00e0riament causal ni proporcional) entre el nivell socioecon\u00f2mic i el rendiment acad\u00e8mic, la veritat \u00e9s que hi ha hagut i hi ha casos que assenyalen que certs h\u00e0bits de comportament poden jugar un paper important en aquest proc\u00e9s. Encara que sigui innecessari esmentar-ho, tornem a insistir en una cosa b\u00e0sica, i \u00e9s que l’educaci\u00f3 i els valors que donen les fam\u00edlies als seus fills \u00e9s cabdal<\/strong>. Aix\u00ed, les fam\u00edlies que transmeten als seus fills la import\u00e0ncia d’estudiar i de comportar-se de manera adequada als centres educatius fan un favor no nom\u00e9s a la instituci\u00f3 educativa, sin\u00f3 principalment als seus propis fills; per contra, les fam\u00edlies que sobreprotegeixen els seus fills i els excusen qualsevol comportament negatiu a l’escola o a l’institut, els impedeixen madurar i fan malb\u00e9 la instituci\u00f3 educativa. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s molt important fer pedagogia des dels centres educatius i des d’inst\u00e0ncies p\u00fabliques oficials a les fam\u00edlies en aquest sentit, ja que la seva import\u00e0ncia \u00e9s fonamental.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, podem dir que hi ha alumnes les fam\u00edlies dels quals, o b\u00e9 perqu\u00e8 no poden (perqu\u00e8 no tenen el temps ni els mitjans econ\u00f2mics i culturals), o b\u00e9 perqu\u00e8 no en saben, no tenen una interacci\u00f3 rica amb els seus fills des d’edats primerenques. Els nens de fam\u00edlies que reben assist\u00e8ncia social tenen la meitat d\u2019experi\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica (616 paraules per hora) que els nens de fam\u00edlies de classe treballadora (1.251 paraules per hora) i menys d\u2019un ter\u00e7 de la dels nens de fam\u00edlies professionals (2.153 paraules per hora); aix\u00f2 fa que en quatre anys un nen d’una fam\u00edlia professional acumuli experi\u00e8ncia amb gaireb\u00e9 45 milions de paraules, un nen fam\u00edlia obrera, amb 26 milions de paraules i un nen d’una fam\u00edlia benefici\u00e0ria d’assist\u00e8ncia social, amb 13 milions de paraules. D’aqu\u00ed en surt la bretxa ling\u00fc\u00edstica anteriorment esmentada de 30 milions de paraules (Bart & Risley, 1999). I aquest fet fa que massa nens i nenes parteixin amb una situaci\u00f3 de desavantatge amb els seus companys que s\u00ed que han tingut la sort de criar-se en unes fam\u00edlies que els han estimulat ling\u00fc\u00edsticament i cognitivament<\/strong>; una situaci\u00f3 de desavantatge, a m\u00e9s, a la qual si no se li posa remei el m\u00e9s aviat possible, no far\u00e0 sin\u00f3 engrandir-se.<\/p>\n

I aqu\u00ed \u00e9s on entra en joc el paper imprescindible de l’escola. Si l\u2019element de l\u2019escola p\u00fablica falla, si l\u2019educaci\u00f3 que l\u2019escola proporciona no \u00e9s exigent i de qualitat, l\u2019alumnat desavantatjat es queda sense l\u2019\u00fanica possibilitat de salvaci\u00f3 i millora acad\u00e8mica i social que t\u00e9 al seu abast. Perqu\u00e8 els exemples anteriorment esmentats, aquest conjunt d’excepcions a la norma general de grups que tot i tenir una condici\u00f3 socioecon\u00f2mica desavantatjada en relaci\u00f3 amb els altres (i, a m\u00e9s, formant part d’una minoria al pa\u00eds) tenen un rendiment acad\u00e8mic superior, desafien el determinisme incapacitant i demostren que la condici\u00f3 social d’origen no ha de marcar el dest\u00ed de les persones. Aquestes dades, de fet, s\u00f3n esperan\u00e7adores, perqu\u00e8 demostren que es pot transformar la realitat, que les persones tenen capacitat per influir en els resultats de les seves vides (agenciaci\u00f3 humana). Aix\u00f2 no significa negar la situaci\u00f3 desigual de sortida, i ni de bon tros deixar de lluitar per aconseguir una societat m\u00e9s justa que ofereixi a totes les mateixes oportunitats; al contrari. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que tampoc no hem d’obviar l’ingredient de la responsabilitat individual en els resultats, cosa que permet allunyar-nos de la visi\u00f3 d’una societat ignorant que necessita ser reformada pels representants de la visi\u00f3 pedag\u00f2gica dominant. Per aix\u00f2, s’hauria de comen\u00e7ar per explicar als pares aquestes investigacions sobre la import\u00e0ncia de les interaccions verbals que tenen amb els fills durant els primers tres anys de vida<\/strong>. Un cop m\u00e9s, fer molta did\u00e0ctica i campanyes publicit\u00e0ries des de les institucions p\u00fabliques per a conscienciar les fam\u00edlies que intentin establir a casa un context d’interaccions ling\u00fc\u00edstiques el m\u00e9s ric possible. Per\u00f2, \u00e9s clar, tot aix\u00f2 ser\u00e0 impossible si l’escola renega de la capacitat de transformar la vida de les persones.<\/p>\n

Si l’escola no interv\u00e9<\/strong> en les desigualtats amb qu\u00e8 el nostre alumnat procedent de contextos tan diversos arriba a l’aula d\u2019educaci\u00f3 infantil i primers cursos de prim\u00e0ria, aquestes desigualtats continuaran augmentant<\/strong> amb el pas dels anys (\u00e9s el trist i conegut \u201cefecte Mateu\u201d, aplicat a l’educaci\u00f3). De fet, a continuaci\u00f3 de l’estudi de Hart i Risley (1999) es va fer un seguiment i es va poder apreciar que els seus mesuraments dels assoliments ling\u00fc\u00edstics en els nens de 3 anys que van estudiar, van predir els mesuraments d’habilitats ling\u00fc\u00edstiques i de rendiment escolar als 9-10 anys d’aquests mateixos alumnes, a 3r de Prim\u00e0ria, un curs en el qual \u00e9s fonamental acabar llegint b\u00e9 perqu\u00e8 es quan es passa d\u2019haver apr\u00e8s a llegir a aprendre llegint.<\/p>\n

Les difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques amb qu\u00e8 comencen els alumnes la seva formaci\u00f3 escolar s\u00f3n notables, i compensar-les completament potser sigui gaireb\u00e9 una tasca ut\u00f2pica. Per\u00f2 all\u00f2 a qu\u00e8 el nostre sistema educatiu mai no hauria de renunciar \u00e9s a fer tot el possible per ajudar que es posin al m\u00e0xim nivell possible. El treball d’intervenci\u00f3 necessari per intentar compensar les desigualtats en la crian\u00e7a dels alumnes \u00e9s enorme i molt complex, per\u00f2 cal fer-ho com m\u00e9s aviat millor<\/strong>, ja que com m\u00e9s es trigui a actuar, menys possibilitats hi haur\u00e0 d’aconseguir-ho. Per aix\u00f2, en primer lloc, s’hauria de proveir aquest alumnat desavantatjat de les millors mestres; mestres que usin un llenguatge ric a l’aula. I, en segon lloc, cal proporcionar tots els suports necessaris per treballar amb aquest alumnat desavantatjat. En definitiva, cal oferir una escola exigent amb alts est\u00e0ndards acad\u00e8mics i de comportament per tal de protegir la instrucci\u00f3 i l’aprenentatge d’aquest alumnat vulnerable, que no es pot permetre perdre el temps.<\/p>\n

Mentrestant, actualment tenim un sistema educatiu que produeix estudiants que cada vegada tenen m\u00e9s dificultats a comprendre els textos que llegeixen<\/strong>, tal hi com ho testifiquen els resultats de les \u00faltimes proves PIRLS, que \u00abcuina\u00bb estad\u00edsticament dificultats d’aprenentatge on el que hi ha \u00e9s un ensenyament deficient (en comptes d’intentar posar-hi remei i compensar les causades per raons cong\u00e8nites), en qu\u00e8 els coneixements es redueixen en favor d\u2019unes suposades compet\u00e8ncies generals, en contra de tota evid\u00e8ncia cient\u00edfica, ja que les habilitats no s\u00f3n transferibles i estan lligades als diferents camps del saber (Willingham, 2011), amb un decret d’ensenyaments m\u00ednims de Prim\u00e0ria (RD 157\/2022) on no s\u2019hi esmenten expl\u00edcitament ni l’alfabetitzaci\u00f3 (excepte la digital), ni la descodificaci\u00f3 fonol\u00f2gica, que \u00e9s un aspecte b\u00e0sic per a l’aprenentatge de la lectura i que requereix d\u2019instrucci\u00f3 expl\u00edcita (Piasta, 2023; Ripley et al., 2009), i en qu\u00e8, a m\u00e9s, a la introducci\u00f3 de l’\u00e0rea de Llengua Castellana i Literatura, s\u2019hi diu textualment que \u201cL’adquisici\u00f3 de les compet\u00e8ncies espec\u00edfiques s’ha de produir de manera progressiva al llarg de l’etapa, i sempre respectant els processos individuals de maduraci\u00f3 cognitiva\u201d<\/em>; \u00e9s a dir, caient en el perill\u00f3s mite d’esperar que el nen maduri (amb una interpretaci\u00f3 de la sacrosanta individualitzaci\u00f3 de l’aprenentatge que fa quedar-se deixats enrere tants alumnes), ja que les investigacions demostren que les intervencions per pal\u00b7liar dificultats associades a la disl\u00e8xia s\u00f3n m\u00e9s efectives com m\u00e9s aviat s’inicien (Wanzek & Vaughn, 2005). Un aprenentatge biol\u00f2gicament secundari com la lectura no s’apr\u00e8n de manera natural, sin\u00f3 que cal provocar-lo mitjan\u00e7ant un ensenyament sistem\u00e0tic. Esperar que el nen maduri \u00e9s una aberraci\u00f3 que el condemna acad\u00e8micament, i, per tant, econ\u00f2micament i socialment, de per vida. I tot aix\u00f2 passa en un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 les evid\u00e8ncies que hi ha sobre la manera com s’apr\u00e8n a llegir s\u00f3n de pes i sobrades; hi ha estudis que han demostrat que ensenyar a llegir segons l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica redueix els mals lectors als Estats Units d’un 33% a un 3-5% (Ruiz Mart\u00edn, 2025).<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, l’actual llei educativa, la LOMLOE, aposta decididament per \u201cmetodologies alternatives\u201d constructivistes com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), les situacions d’aprenentatge i els \u00e0mbits d’aprenentatge, quan no ho fa per opcions que s\u2019atansen a mites educatius com els estils d’aprenentatge (Ruiz Mart\u00edn, 2023) o el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA), que malmeten el progr\u00e9s de l\u2019alumnat vulnerable. De fet, algunes d\u2019aquestes opcions s\u2019obliga o s\u2019han intentat obligar per llei a posar-les en pr\u00e0ctica, tot atemptant contra el principi de llibertat de c\u00e0tedra metodol\u00f2gica dels docents. La metodologia ha d’estar al servei de l’aprenentatge i mai no ser un fi en si mateixa, com ara passa a Prim\u00e0ria a la Comunitat Valenciana, on es qualifica una mat\u00e8ria que t\u00e9 per nom \u201cProjectes\u201d. Cada m\u00e8tode pot servir per a aconseguir uns objectius d’aprenentatge determinats, i el contingut de cada mat\u00e8ria i el nivell de coneixement de l’alumnat han de marcar l’elecci\u00f3 d’un o altre<\/strong>. I les evid\u00e8ncies no es cansen de demostrar que la instrucci\u00f3 expl\u00edcita i estructurada pel docent \u00e9s molt m\u00e9s eficient per tal que els alumnes adquireixin les habilitats b\u00e0siques, com \u00e9s el cas de la descodificaci\u00f3 fon\u00e8tica, primordial a l’aprenentatge de la lectura (l’aprenentatge m\u00e9s fonamental que existeix i que marca tots els altres). De fet, en un informe molt recent del comit\u00e8 assessor sobre evid\u00e8ncia en educaci\u00f3 global, que analitza l’ensenyament de la lectura en pa\u00efsos amb uns ingressos baixos i mitjans, s’hi torna a insistir (\u00c1lvarez-Marinelli et al., 2025): \u201cla crisi mundial d’alfabetitzaci\u00f3, [el fet que] el 70% dels nens deu anys en pa\u00efsos amb ingressos baixos i mitjans no puguin llegir i comprendre un text simple, \u00e9s fonamentalment per causa d\u2019una crisi d\u2019instrucci\u00f3, propiciada per la manca d\u00b4\u00fas de m\u00e8todes d\u00b4ensenyament provats per la investigaci\u00f3\u201d<\/em>. \u00c9s a dir, que els m\u00e8todes de la \u201cnova educaci\u00f3\u201d, malgrat el discurs a favor de la inclusi\u00f3 i de la igualtat de qu\u00e8 tant es vanten, provoquen paradoxalment inequitat educativa. L’informe d’avaluaci\u00f3 de l’ABP de la Universitat de Durham (Menzies et al., 2016) ja va concloure que l’ABP, en el millor dels casos, no t\u00e9 un impacte positiu a l’alfabetitzaci\u00f3 i, en el pitjor, l’impacte \u00e9s negatiu per als alumnes de classes desafavorides.<\/p>\n

Quan el discurs pedag\u00f2gic dominant fa un retrat tan estereotipat i en bloc de l’alumnat procedent d’entorns desavantatjats, el que est\u00e0 fent \u00e9s rec\u00f3rrer, plasmant-la a les normatives educatives actuals, a la \u201csoluci\u00f3\u201d de facilitar que l’alumnat aprovi, en comptes que aprengui m\u00e9s; a excusar qualsevol actitud negativa en comptes d’ensenyar-li h\u00e0bits de comportament que l’ajudin en el futur. S’interpreta que la manera de no deixar ning\u00fa enrere \u00e9s que tots titulin (independentment de l’aprenentatge assolit), quan all\u00f2 que de veritat s’hauria de fer, la veritable inclusi\u00f3, \u00e9s posar sobre la taula tots els recursos necessaris perqu\u00e8 el nombre m\u00e9s gran possible d’alumnes adquireixi els coneixements i les habilitats per a poder progressar<\/strong> en el seu futur acad\u00e8mic, professional i personal. En definitiva, s’opta per una condescend\u00e8ncia que incapacita els estudiants i els impedeix progressar. Un curt-terminisme que provoca bona consci\u00e8ncia a qui ho proposa, per\u00f2 que \u00e9s perjudicial per als alumnes desavantatjats.<\/p>\n

Els qui m\u00e9s pateixen davant la manca d’una transmissi\u00f3 de coneixement efectiva s\u00f3n els estudiants procedents d’entorns vulnerables<\/strong>. Una de les moltes frases que vaig anotar de les enriquidores intervencions dels participants al IV Congr\u00e9s d’Experts Docents per a una An\u00e0lisi Cr\u00edtica de l’Educaci\u00f3, organitzada per l’Associaci\u00f3 OCRE a finals d’octubre d’aquest any a Sevilla, va ser la que va dir Javier Mestre, catedr\u00e0tic de llengua i literatura castellana: \u201csuspendre un alumne \u00e9s refor\u00e7ar l’escola p\u00fablica\u201d. Malgrat que pugui semblar una contradicci\u00f3, i que segurament horroritzi el discurs pedag\u00f2gic dominant (corresponsable del lamentable estat en qu\u00e8 es troba l’educaci\u00f3 en l’actualitat), aquesta frase ressalta la import\u00e0ncia de l’exig\u00e8ncia per a no devaluar el sistema p\u00fablic<\/strong>, l’\u00fanic al qual pot accedir l’alumnat vulnerable, que no t\u00e9 recursos extra per compensar les seves mancances. I \u00e9s que amb una educaci\u00f3 rigorosa des dels primers inicis de l’escolaritzaci\u00f3, molts menys alumnes acabarien repetint.<\/p>\n

La principal ra\u00f3 de ser del sistema educatiu p\u00fablic hauria de consistir en aconseguir oferir oportunitats de millora als que m\u00e9s ho necessiten<\/strong>. Per\u00f2 per a aix\u00f2 no n’hi ha prou amb esl\u00f2gans buits emparats en llurs bones intencions, per\u00f2 que no es materialitzen a la realitat, sin\u00f3 que l’escola p\u00fablica t\u00e9 l’obligaci\u00f3 moral d’oferir oportunitats als alumnes de pujar a l’ascensor social. Sabem que \u00e9s molt dif\u00edcil per\u00f2 no impossible. Una de les satisfaccions m\u00e9s grans que experimentem els docents \u00e9s quan observem que l’alumnat socialment vulnerable que tenim a les nostres aules aconsegueix obtenir bons resultats acad\u00e8mics. Aix\u00f2 \u00e9s el que d\u00f3na sentit ple a la nostra feina com a docents. \u00c9s almenys el que m\u00e9s felicitat aporta i el que m\u00e9s em realitza personalment en l’exercici de la meva professi\u00f3. S\u00e9 que el fet de procedir d’una fam\u00edlia humil i haver aconseguit aix\u00f2 que alguns dels meus alumnes aconsegueixen hi t\u00e9 molt a veure. Per\u00f2 observant la resta dels meus companys, puc dir que \u00e9s una sensaci\u00f3 que tots els docents compartim. Perqu\u00e8 no hi ha m\u00e9s \u00e8xit i satisfacci\u00f3 que ajudar el que m\u00e9s ho necessita. Perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s urgent i equitatiu que agafar de la m\u00e0 nens i joves d’entorns econ\u00f2mics i culturals limitats, i oferir-los una educaci\u00f3 de qualitat que els permeti tenir prou confian\u00e7a en si mateixos per a progressar en la vida adulta i, aix\u00ed, ajudar-los a convertir-se en els amos del seu dest\u00ed.<\/p>\n

\n
Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/h6>\n

Alvarez-Marinelli, H., Boggild-Jones, I., Crawford, M., Dubeck, M., Jhingran, D., Lack, C., Mohohlwane, N., Oviedo, M.E., Piper, B., Saavedra, J., & Taha, H. (2025). Effective Reading Instruction in Low-and Middle-Income Countries: What the Evidence Shows<\/em>. London, Washington D.C., New York. GEEAP.<\/p>\n

Compton, P. (1991). \u201cThe Conflict in Northern Ireland: Demographic and Economic Considerations\u201d, in S.W.R. de A. Samarasinghe and Reed Coughlan (eds.), Economic Dimensions of Ethnic Conflict: International Perspectives<\/em>. London: Pinter Publishers.<\/p>\n

Ferrer, E., Shaywitz, B.A., Holahan, J.M., Marchione, K.E., Michaels, R. et al. (2015). Achievement gap in reading is present as early as first grade and persists through adolescence. The Journal of Pediatrics, 167<\/em>(5), 1121-25.e2.<\/p>\n

Hart, B. & Risley, T.R. (1995). Meaningful differences in the everyday experience of young American children.<\/em> Baltimore, MD: Paul H Brookes Publishing.<\/p>\n

Hart, B. & Risley, T.R. (1999). The Social World of Children: Learning to Talk<\/em>. Baltimore, MD: Paul H Brookes Publishing.<\/p>\n

Menzies, V., Hewitt, C., Kokotsaki, D., Collyer, C., & Wiggins, A. (2016). Project Based Learning. Testing the impact of project-based learning in secondary schools<\/em>. University of Durham: Education Endowment Foundation (EEF).<\/p>\n

Piasta, S.B. (2023). The science of early alphabet instruction. What We Do and Do Not Know. En: S.Q. Cabell, S.B. Neuman & N.P. Terry (Eds.), Handbook on the science of early literacy (<\/em>pp.83-94). NYC, USA: Guilford Publications.<\/p>\n

Premdas, R.R. (1991). \u201cThe Political Economy of Ethnic Strife in Fiji and Guyana\u201d. Ethnic Studies Report<\/em>. Sri Lanka: International Centre for Ethnic Studies.<\/p>\n

Ramist, L. & Arbeiter,S. (1986). Profiles, College-Bound Seniors, 1985<\/em>. New York: College Entrance Examination Board.<\/p>\n

Richard de Silva. C. (1984). \u201cSinhala-Tamil Relations in Sri Lanka: The University Admissions Issue\u2014the First Phase, 1971\u20137\u201d, in R.B. Goldman and A.J. Wilson (eds.),\u00a0 From Independence to Statehood: Managing Ethnic Conflict in Five African and Asian States<\/em>. London: Frances Pinter.<\/p>\n

Ripley, W.H., Blair, T.R. & Nichols, W.D. (2009). Effective reading instruction for struggling readers: The role of direct\/explicit teaching. Reading & Writing Quarterly, 25<\/em>(2-3), 125-38.<\/p>\n

Ruiz Mart\u00edn, H. (2023). Edumitos. Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo cient\u00edfico<\/em>.\u00a0 Barcelona: International Science Teaching Foundation (ISTF).<\/p>\n

Ruiz Mart\u00edn, H. (2025). \u00bfC\u00f3mo aprendemos a leer? Y c\u00f3mo ense\u00f1ar a leer seg\u00fan la ciencia<\/em>. Barcelona: International Science Teaching Foundation (ISTF).<\/p>\n

Smooha, S. & Peres, Y. (1980). \u201cThe Dynamics of Ethnic Inequalities: The Case of Israel,\u201d in Ernest Krausz (ed.), Studies of Israeli Society, Vol. I: Migration, Ethnicity and Community<\/em>. New Brunswick, N.J.: Transaction Books.<\/p>\n

Sowell, T. (1986). Education: Assumptions versus History: Collected Papers<\/em>. Stanford, CA: Hoover Institution Press.<\/p>\n

Suffian bin Hashim, M. (1973). \u201cProblems and Issues in Higher Education Development in Malaysia\u201d, in Yat Hoong Yip (ed.), Development of Higher Education in Southeast Asia: Problems and Issues<\/em>. Singapore: Regional Institute of Higher Education and Development.<\/p>\n

Wanzek, J. & Vaughn, S. (2007). Research-based implications from extensive early reading interventions. School Psychology Review, 36<\/em>(4), 541-61.<\/p>\n

Willingham, D. T. (2011). \u00bfPor qu\u00e9 a los ni\u00f1os no les gusta ir a la escuela?: las respuestas de un neurocient\u00edfico al funcionamiento de la mente y sus consecuencias en el aula<\/em> (Vol. 34). Gra\u00f3.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d’interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d’entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":31380,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[240],"tags":[],"class_list":["post-31389","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio"],"yoast_head":"\nNo hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-11-19T07:47:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-19T07:47:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"605\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Paco Ben\u00edtez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur\",\"datePublished\":\"2025-11-19T07:47:07+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-19T07:47:18+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/\"},\"wordCount\":4091,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/11\\\/nina-leyendo.jpg\",\"articleSection\":[\"Opini\u00f3\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/\",\"name\":\"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/11\\\/nina-leyendo.jpg\",\"datePublished\":\"2025-11-19T07:47:07+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-19T07:47:18+00:00\",\"description\":\"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/11\\\/nina-leyendo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/11\\\/nina-leyendo.jpg\",\"width\":900,\"height\":605},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence","description":"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence","og_description":"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2025-11-19T07:47:07+00:00","article_modified_time":"2025-11-19T07:47:18+00:00","og_image":[{"width":900,"height":605,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Paco Ben\u00edtez","Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur","datePublished":"2025-11-19T07:47:07+00:00","dateModified":"2025-11-19T07:47:18+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/"},"wordCount":4091,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg","articleSection":["Opini\u00f3"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/","name":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg","datePublished":"2025-11-19T07:47:07+00:00","dateModified":"2025-11-19T07:47:18+00:00","description":"\u00c9s una realitat frustrant per\u00f2 \u00e0mpliament coneguda en l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3: el context socioecon\u00f2mic afecta el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic dels nens (Hart & Risley, 1995), de manera que el tipus d'interaccions que tenen amb les seves fam\u00edlies durant els primers tres anys de vida, just abans d'entrar al sistema escolar, marcar\u00e0 la seva evoluci\u00f3 posterior tant ling\u00fc\u00edstica, en particular, com acad\u00e8mica, en general.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/nina-leyendo.jpg","width":900,"height":605},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/no-hem-dadmetre-que-les-condicions-dorigen-del-nostre-alumnat-marquin-el-seu-futur\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"No hem d\u2019admetre que les condicions d\u2019origen del nostre alumnat marquin el seu futur"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775033882","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31389"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31642,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31389\/revisions\/31642"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}