![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Felipe J. de Vicente Alguer\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n No es pot separar el model de direcci\u00f3 de centres educatius<\/strong> a Catalunya del model espanyol, ja que la normativa b\u00e0sica de l’Estat ofereix poques alternatives. Tot i aix\u00ed, Catalunya ha apostat per algunes variants significatives del marc espanyol. Durant la Segona Rep\u00fablica, per exemple, la Generalitat va poder crear els anomenats Instituts Escola<\/strong>. El m\u00e9s important va ser el del Parc de la Ciutadella, que va regir-se per un Patronat ad hoc<\/em> i va poder establir un pla d’estudis propi diferent del de la resta dels instituts. Aix\u00f2 no obstant, es va haver de sotmetre a determinades condicions legals. Per exemple, a secund\u00e0ria el cos docent havia de disposar de catedr\u00e0tics numeraris<\/strong> de Batxillerat,<\/strong> que eren nomenats pel Patronat en comissi\u00f3 de servei, tot i que que els pagava l’Estat. Aix\u00ed mateix, el director tamb\u00e9 el nomenava el Patronat, a difer\u00e8ncia dels altres centres p\u00fablics que eren nomenats per l’Estat. Aquest seria el primer i ef\u00edmer antecedent d\u2019un model de gesti\u00f3 catalana d\u2019un marc estatal.<\/p>\n A l’\u00e0mbit de l’ensenyament primari \u00e9s on hi ha hagut diversos intents d’introduir una direcci\u00f3 m\u00e9s o menys professionalitzada. La Reial Ordre de 10 de mar\u00e7 de 1911<\/strong> i el Reglament de les Escoles Graduades del 1918<\/strong> s\u00f3n els primers intents d’exigir alguns requisits als directors<\/strong> de les escoles graduades, com ara tenir experi\u00e8ncia pr\u00e8via. Amb la Segona Rep\u00fablica es van establir m\u00e9s requisits<\/strong> com ara un exercici escrit sobre un text de pedagogia, el desenvolupament d’un tema sobre legislaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 escolar i l’exposici\u00f3 d’una lli\u00e7\u00f3 davant d’un grup d’alumnes. Mentre als centres m\u00e9s grans els mestres intervenien a l’elecci\u00f3 del director, als m\u00e9s petits els nomenava l’administraci\u00f3. En tot cas, l’autoritat del director era molt limitada i sotmesa a la \u201cJunta de Professors\u201d, el que avui dia \u00e9s un claustre.<\/p>\n Als anomenats instituts d’ensenyament mitj\u00e0, el director era sempre un catedr\u00e0tic, per\u00f2 tenia poca capacitat de control sobre la resta de catedr\u00e0tics. Entre el 1901 i el 1938 els catedr\u00e0tics podien proposar una terna al Ministeri<\/strong>. La direcci\u00f3 nom\u00e9s tenia funcions purament administratives i era nomenada pel Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica. La Ley de Ense\u00f1anza Media<\/em> de 1953 va regular m\u00e9s la funci\u00f3 del director, que ostentar\u00e0 la Prefectura superior de tots els Ensenyaments i serveis del Centre o que hi estiguin adscrits<\/em>. El director es concep com un representant directe del Ministeri que el nomena i davant del qual ha de retre comptes.<\/p>\n La Llei de 1953<\/strong> va dissenyar un model de director que va tenir un llarg recorregut a la legislaci\u00f3 posterior: es concep el director com a part de l’Administraci\u00f3<\/strong>, com a aut\u00e8ntic representant del Ministeri, que el nomena i el situa jer\u00e0rquicament sobre la resta de membres del claustre. El seu nomenament no tenia l\u00edmit (durava fins que se\u2019l cessava). Podia nomenar el cap d’estudis, escoltat el claustre, i proposar el nomenament d’un sotsdirector i un secretari. I una caracter\u00edstica molt important: era responsable de seleccionar i nomenar els professors interins, obrint la porta a l’amiguisme i l’arbitrarietat. La seva autoritat era important, encara que sotm\u00e8s sempre a un control<\/strong> estricte per part de qui l’havia nomenat. \u00d2bviament, a Catalunya es va seguir rigorosament aquest model, tot i que a finals del franquisme la fidelitat pol\u00edtica comen\u00e7ava a defallir i van ocupar c\u00e0rrecs als instituts catedr\u00e0tics cada vegada menys identificats amb el r\u00e8gim.<\/p>\n Mentre que als instituts no s’exigia cap requisit professional o preparaci\u00f3 espec\u00edfica per a la direcci\u00f3, a l’ensenyament primari es va anar obrint pas un model una mica m\u00e9s professional. La Llei d’Instrucci\u00f3 Prim\u00e0ria de 1945<\/strong> fomentava el perfeccionament professional del mestre, per la qual cosa el Ministeri podia concedir llic\u00e8ncies d’estudis per a cursos de preparaci\u00f3 de directors. Per\u00f2 el 1965 es fa un nou: es va crear \u00a0el cos de directors escolars, de curta durada perqu\u00e8 la Llei General d’Educaci\u00f3 del 1970 el va suprimir.<\/p>\n Centrant-nos en l’ensenyament secundari, en arribar la Transici\u00f3 <\/strong>el model seguia sent el mateix: el Ministeri nomenava els directors i d\u2019aquests en depenia el nomenament dels interins. Aquest model va anar suscitant cada vegada m\u00e9s protestes, sobretot gr\u00e0cies al poder\u00f3s moviment dels anomenats PNN (professors no numeraris)<\/strong>. El govern va comen\u00e7ar a obrir la m\u00e0 i va permetre que els claustres presentessin ternes per al c\u00e0rrec de director que, aix\u00f2 s\u00ed, havia de ser catedr\u00e0tic. Tot i que aquesta mesura era limitada, va permetre una certa renovaci\u00f3 dels c\u00e0rrecs directius, sobretot a Catalunya, i en determinats centres que es van convertir en emblem\u00e0tics. Per\u00f2 el sistema va fer implosi\u00f3 i es va arribar a un model totalment assembleari: el director era nomenat pel claustre (convertit en una mena de parlament), la durada del mandat acabava sent d’un any, amb la conseg\u00fcent inestabilitat, i no es demanava cap requisit ni preparaci\u00f3 espec\u00edfica, ni tan sols antiguitat. En alguns centres, les eleccions anuals de directors eren precedides per veritables campanyes electorals i, normalment, s’elegia qui menys podia complicar la vida al professorat. Aleshores l’Administraci\u00f3 va assumir el nomenament del professorat inter\u00ed.<\/p>\n A Catalunya<\/strong>, qualsevol model que no fos l’assembleari era fortament rebutjat. Estava de moda la \u201ccogesti\u00f3<\/strong>\u201d, el model antiautoritari i la participaci\u00f3 no nom\u00e9s del professorat, tamb\u00e9 de pares i personal administratiu a l’elecci\u00f3 del director. El 1976, la coordinadora estatal de PNN, amb gran pes entre els interins catalans, havia proposat un \u201cProjecte de gesti\u00f3 interna dels centres\u201d. L’associaci\u00f3 Rosa Sensat<\/strong>, llavors molt potent, era la gran defensora de l’anomenada escola autogestionada o democr\u00e0tica. En alguns centres es va aplicar unilateralment aquest model, per exemple, a l’Institut Patronat Ribas<\/strong>, on la inspecci\u00f3 de Batxillerat no va poder restablir un cert ordre i va quedar durant un temps gaireb\u00e9 amb un model an\u00e0rquic. En una ocasi\u00f3 el mateix inspector en cap de Batxillerat, que va intentar parlar amb el professorat, va haver de sortir per una finestra.<\/p>\n Aquest model de direcci\u00f3, que havia nascut com a resposta al model autoritari franquista (tot i que ja est\u00e0vem en democr\u00e0cia) derivava d’una filosofia molt clara: el director no seria mai un representant de l’Administraci\u00f3 ni part d’aquesta. La\u00a0 direcci\u00f3 d’un centre era un simple mandat del claustre que era qui decidia i el director executava, fins i tot, si calia, contra la mateixa Administraci\u00f3, que nom\u00e9s podia controlar els centres a trav\u00e9s de la inspecci\u00f3 i amb prou feines.<\/p>\n La Llei Org\u00e0nica de l’Estatut de Centres Escolars (LOECE, 1980)<\/strong> va intentar posar ordre en aquest model introduint una semiprofessionalitzaci\u00f3<\/strong>. El director era nomenat per l’Administraci\u00f3 mitjan\u00e7ant un concurs de m\u00e8rits entre professors numeraris, que valorava el consell de direcci\u00f3 del centre, la inspecci\u00f3 i la Delegaci\u00f3 Provincial del Ministeri. Aquest sistema pr\u00e0cticament no va arribar a implantar-se, ja que la llei va ser ben aviat derogada.<\/p>\n El 1985, amb l’arribada dels socialistes al poder, la Llei Org\u00e0nica d’Educaci\u00f3 (LODE)<\/strong> va voler canalitzar una mica el model assembleari, sense eliminar-lo completament, ja que els impulsors de la Llei estaven molt influ\u00efts pel model d’escola autogestionada. Amb aquesta llei, l’aut\u00e8ntica gesti\u00f3 del centre l’exercia el consell escolar<\/strong> (nova creaci\u00f3 de la llei) al qual se li atribu\u00efen \u00e0mplies compet\u00e8ncies, inclosa la de triar el director, que podia ser qualsevol professor, sense m\u00e9s requisits que un any d’antiguitat al centre i tres a la doc\u00e8ncia.<\/p>\n En definitiva, el model LODE seguia sent l’assembleari, encara que l’assemblea fos ara el consell escolar. Aix\u00f2 no obstant, el poder del claustre era gran, at\u00e8s el seu pes al consell. El director seguia sent un representant del centre, no de l\u2019Administraci\u00f3, que es limitava a ratificar el seu nomenament per un m\u00e0xim de tres anys. Malgrat que podia semblar autogestionari, va ser un frac\u00e0s a la pr\u00e0ctica. Molts centres, cada cop m\u00e9s, es trobaven sense candidats al c\u00e0rrec de director. Hi havia poca gent disposada a convertir-se en un simple executor del consell escolar a canvi d\u2019un petit complement econ\u00f2mic. Davant d’aquesta situaci\u00f3, el mateix govern que havia aprovat la LODE, va aprovar una altra nova llei el 1995: la Llei Org\u00e0nica de Participaci\u00f3, Avaluaci\u00f3 i Govern dels Centres Escolars (LOPEGCE).<\/strong> La llei no va modificar les compet\u00e8ncies dels consells escolars, que seguien dotats de la capacitat de nomenar el director i gestionar a la pr\u00e0ctica els centres. Va millorar el complement econ\u00f2mic i va establir una \u201cacreditaci\u00f3\u201d per ser director, que s\u2019obtenia per formaci\u00f3 o per haver exercit pr\u00e8viament algun c\u00e0rrec. S’havia acabat l’\u00e8poca en qu\u00e8 qualsevol podia ser director, ara s’exigia, almenys, algun tipus de preparaci\u00f3, alhora que el mandat de director s’allargava a quatre anys.<\/p>\n Va ser justament a Catalunya, on el model d’escola autogestion\u00e0ria havia arrelat m\u00e9s i, potser per aquesta ra\u00f3, que va apar\u00e8ixer un fort moviment a favor d’una direcci\u00f3 professionalitzada: l’associaci\u00f3 Axia<\/strong>, formada per c\u00e0rrecs directius d’institut que advocaven per homologar el model de direcci\u00f3 espanyol a l’europeu, professionalitzat a pr\u00e0cticament tots els pa\u00efsos. Des dels partits d’esquerra, les seves propostes van ser vistes com a reaccion\u00e0ries, desqualificades sense pr\u00e0cticament debat. Amb Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, aleshores governant la Generalitat, hi va haver m\u00e9s di\u00e0leg, sense que es decid\u00eds, per\u00f2, a donar-li suport p\u00fablicament. En canvi, les tesis d’Axia van trobar millor acollida al Partit Popular, que va arribar al govern el 1996, tot i que sense majoria absoluta per a canviar la legislaci\u00f3 vigent, \u00e9s a dir, les dues lleis suara esmentades i la LOGSE (Llei Org\u00e0nica d’Organitzaci\u00f3 del Sistema Educatiu, 1990), que no havia introdu\u00eft cap modificaci\u00f3 en el model de direcci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2, el 2000, amb la majoria absoluta, el PP estava en condicions de fer la seva llei. Es van iniciar una s\u00e8rie de contactes entre el Ministeri d’Educaci\u00f3, la titular del qual era Pilar del Castillo, i Axia<\/strong>. El 2001 es va celebrar a Madrid un Congr\u00e9s sobre direcci\u00f3 escolar que va servir de plataforma per a les idees d’Axia. Va ser precisament un catal\u00e0, director d’un institut, que va assumir la pon\u00e8ncia final, que era una defensa de la direcci\u00f3 professionalitzada.<\/p>\n El 2002 es va aprovar la Llei Org\u00e0nica de Qualitat de l’Educaci\u00f3 (LOCE) que contenia un nou paradigma en el model de direcci\u00f3 i liquidava el model assembleari o semiassembleari anterior. L’acc\u00e9s a la funci\u00f3 directiva es faria per selecci\u00f3 basada en un concurs de m\u00e8rits, que seria valorat per una comissi\u00f3 formada per representants de l’administraci\u00f3 i, almenys, en un 30%, per representants del centre (tot i que la Llei no ho expressava, es podia entendre que aquests representants eren designats pel claustre i el consell escolar). El model s’assemblava for\u00e7a al de la injuriada LOECE<\/strong>. En el desenvolupament posterior, seria un ter\u00e7 de representants del claustre elegits especialment amb aquesta finalitat, un altre ter\u00e7 de representants del consell escolar que no fossin professors del centre i, el darrer ter\u00e7, representants de l\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n La llei introdu\u00efa un canvi conceptual (que segueix vigent) for\u00e7a significatiu: els directors ja no eren elegits, si no seleccionats. A m\u00e9s, es configurava clarament al director com un representant de l’Administraci\u00f3, se li atorgaven m\u00e9s compet\u00e8ncies, i se n’allargava el mandat per per\u00edodes de tres anys, renovables. Una altra novetat de la llei van ser els requisits, m\u00e9s exigents que a la LOPEGCE: m\u00e9s antiguitat i, sobretot, haver superat un curs de formaci\u00f3. \u00c9s a dir, es professionalitzava la direcci\u00f3<\/strong> (almenys parcialment) per primer cop a Espanya. Aix\u00f2 era exactament el que reclamaven els directors catalans d’Axia. Per cert, a la resta de comunitats es van anar creant associacions de directius similars a Axia, fins a configurar el fort lobby de FEDADI<\/strong> (Federaci\u00f3 d’associacions de directors d’institut).<\/p>\n Tot i les fortes cr\u00edtiques i oposici\u00f3 a la LOCE, sobretot perqu\u00e8 els seus detractors consideraven que tornava al model d’escola autorit\u00e0ria, en tornar els socialistes en poder i aprovar la LOE, Llei Org\u00e0nica d’Educaci\u00f3 (2006<\/strong>), van mantenir el model de selecci\u00f3 de directors, tot matisant algunes coses de la llei anterior, per\u00f2 conservant substancialment el model. Mantenia la professionalitzaci\u00f3 i la selecci\u00f3 per concurs de m\u00e8rits. Incrementava el pes de la comunitat educativa a la comissi\u00f3 de selecci\u00f3. Disminu\u00efen les funcions executives. Compartia el govern del centre amb el consell escolar i el claustre. Donava prefer\u00e8ncia als candidats del centre, tot i que admetia que s\u2019hi presentin candidats que no fossin professors del centre. Entre els requisits s’hi afegia la presentaci\u00f3 d’un projecte de direcci\u00f3, una novetat que havia de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies importants. El mandat del director era per quatre anys renovables.<\/strong> El director podia imposar sancions, facultat que havia desaparegut amb la democr\u00e0cia i que s’ha convertit en una forma important de subtil pressi\u00f3 de les direccions sobre el professorat.<\/p>\n Les lleis posteriors, la Llei org\u00e0nica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, 2013, del PP) i la Llei org\u00e0nica de modificaci\u00f3 de la Llei org\u00e0nica per la qual es modifica de la Llei org\u00e0nica d’educaci\u00f3 (LOMLOE, del PSOE, 2023) mantenen substancialment el mateix model, tot variant amb matisos les compet\u00e8ncies dels consells escolars. Per\u00f2 hi ha un punt que s\u00ed que t\u00e9 una gran rellev\u00e0ncia: la composici\u00f3 de la comissi\u00f3 que ha de procedir a valorar els m\u00e8rits dels candidats a director i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, procedir a la seva selecci\u00f3. La LOMCE trenca l’equilibri entre representants de l’Administraci\u00f3, el consell escolar i el claustre<\/strong> en favor d’una sobre-representaci\u00f3 de la participaci\u00f3 de l’Administraci\u00f3, que pot copar m\u00e9s de la meitat dels membres de la comissi\u00f3. Tot i la aferrissada oposici\u00f3 de la Generalitat a la LOMCE, el Departament d’Ensenyament es va afanyar a aplicar el canvi en la composici\u00f3 de la comissi\u00f3 de selecci\u00f3: dels 9 membres que la componien, 5 eren nomenats per l’Administraci\u00f3 i 4 representaven el consell escolar i el professorat (DECRET 29\/2015, de 3 de mar\u00e7, de modificaci\u00f3 del Decret 155\/2010, de 2 de novembre, de la direcci\u00f3 dels centres educatius p\u00fablics i del personal directiu professional docent<\/em>). La intenci\u00f3 estava clara: qui decidia quin candidat seria seleccionat era l’Administraci\u00f3, i aquest ha estat i \u00e9s el desider\u00e0tum de la Generalitat.<\/p>\n La LOMLOE<\/strong> va retornar a l’equilibri d’un ter\u00e7 administraci\u00f3, un ter\u00e7 consell escolar i un ter\u00e7 professorat. Per descomptat, totes les lleis des de la LOCE conceben el director com a representant de l’Administraci\u00f3. Per\u00f2 aquest model, a Catalunya, t\u00e9 matisos importants. Al concurs de m\u00e8rits, els m\u00e8rits objectius sumen un m\u00e0xim de 40 punts, mentre que els subjectius s\u00f3n 60 punts. \u00c9s clar, doncs, que aquests \u00faltims s\u00f3n decisius. I encara m\u00e9s: el projecte de direcci\u00f3 es valora fins a 40 punts i la \u201ccapacitat de lideratge\u201d (que es basa en una entrevista amb el candidat), 20 punts. El projecte de direcci\u00f3 \u00e9s clau; i vet aqu\u00ed que el marge m\u00e9s ampli permet fer una selecci\u00f3 m\u00e9s ideol\u00f2gica que objectiva.<\/p>\n En els criteris per puntuar el projecte de direcci\u00f3 figura: El plantejament de l’atenci\u00f3 educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu, i que contempli la coeducaci\u00f3 i la perspectiva de g\u00e8nere, la concreci\u00f3 de les estrat\u00e8gies de coeducaci\u00f3 per una educaci\u00f3 no sexista i les eines per a la prevenci\u00f3 i el tractament dels diferents tipus de viol\u00e8ncies al centre educatiu. La relaci\u00f3 del projecte de direcci\u00f3 amb els objectius del sistema que hagi definit el Departament d\u2019Educaci\u00f3 i Formaci\u00f3 Professional<\/em>. (Resoluci\u00f3 EDF\/47\/2025, de 13 de gener, per la qual es convoca concurs de m\u00e8rits per seleccionar el director o directora de diversos centres educatius dependents del Departament d\u2019Educaci\u00f3 i Formaci\u00f3 Professional). Curiosament, ara s’exigeix \u200b\u200bals directors plena adhesi\u00f3 a la \u201cperspectiva de g\u00e8nere\u201d i als dogmes pedag\u00f2gics imperants, i a la Llei del 1953 hi deia: la direcci\u00f3n\u00a0se ajustar\u00e1 a las normas del Dogma y de la Moral cat\u00f3licos y a los principios fundamentales del Movimiento Nacional.<\/em><\/p>\n Si la finalitat \u00e9s tenir uns directors afins i identificats amb la ideologia pedag\u00f2gica imperant, doncs ja ho tenim. Per\u00f2 a Catalunya s’ha fet un pas m\u00e9s cap a models del passat. Es tracta del Decret 39\/2014, del 25 de mar\u00e7, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisi\u00f3 dels llocs de treball docents (decret de plantilles<\/strong>). Segons aquesta norma: La direcci\u00f3 del centre p\u00fablic interv\u00e9 en la definici\u00f3 dels requisits espec\u00edfics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre<\/em>, d\u2019acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcci\u00f3<\/em>, (art. 2.2). Ras i curt: els directors poden crear llocs de treball espec\u00edfics amb uns requisits igualment espec\u00edfics. Aquests llocs no surten a concurs p\u00fablic, sin\u00f3 que es cobreixen mitjan\u00e7ant nomenament \u201ca dit\u201d<\/strong>, aix\u00f2 s\u00ed convenientment disfressat amb una anomenada \u201ccomissi\u00f3 de valoraci\u00f3\u201d. El resultat del decret de plantilles \u00e9s la provisi\u00f3 de llocs de treball que, a la pr\u00e0ctica, es fan de manera arbitr\u00e0ria afavorint l’amiguisme. Nom\u00e9s cal crear una pla\u00e7a singular amb uns requisits que, casualment, nom\u00e9s els reuneixi un sol candidat. El sistema \u00e9s pervers ja que afavoreix les lleialtats personals al director, guanyar-se la seva benvolen\u00e7a i esperar que cre\u00ef un lloc ad hoc<\/em>.<\/p>\n Aqu\u00ed tenim el resultat final: sembla que en lloc d’una direcci\u00f3 veritablement professional (hi ha exemples a Europa) s’opta per una altra d\u2019autorit\u00e0ria en qu\u00e8 es valora sobretot l’afinitat del candidat amb l’administraci\u00f3 de la qual es converteix en un agent<\/strong>. El projecte de direcci\u00f3 esdev\u00e9 el mecanisme decisiu de selecci\u00f3 i filtre de candidats. Realment \u00e9s necessari un projecte de direcci\u00f3 quan els centres ja tenen el projecte educatiu i les normes de funcionament? No seria m\u00e9s l\u00f2gic que el candidat expliqu\u00e9s com milloraria o implementaria el projecte educatiu de centre? Aquest \u00e9s m\u00e9s participatiu en la seva elaboraci\u00f3 i menys manipulable, a difer\u00e8ncia de l’altre, que s\u00ed que ho \u00e9s. Alg\u00fa pensa que un projecte de direcci\u00f3 que no sigui prou woke<\/em> i que no inclogui un bon nombre de refer\u00e8ncies als \u00e0mbits, projectes, compet\u00e8ncies i argot pedagogista passaria el filtre? A m\u00e9s, per a ser renovat al c\u00e0rrec, els directors han de ser avaluats per l’Administraci\u00f3. Ser\u00e0 avaluat positivament si no ha estat fidel complidor del que volen els qui l’han anomenat? S’introdueix, per tant, un sofisticat, per\u00f2 efica\u00e7, mitj\u00e0 de cessament del qui no sigui prou af\u00ed. El projecte de direcci\u00f3, d\u2019haver-n\u2019hi, s’hauria de subordinar al projecte educatiu de centre, per\u00f2 succeeix al rev\u00e9s, aix\u00ed l’administraci\u00f3 s’assegura que aquells centres m\u00e9s renuents a les modes pedag\u00f2giques se sotmetin, via projecte de direcci\u00f3, a la ideologia pedag\u00f2gica imperant.<\/p>\n Part\u00edem al comen\u00e7ament d’un model de direcci\u00f3 autorit\u00e0ria, submisa i lleial a l’administraci\u00f3, amb capacitat per triar el professorat inter\u00ed i amb \u00e0mplies facultats, per\u00f2 que podia ser cessat si no era af\u00ed a qui l’havia nomenat. Despr\u00e9s d’un llarg recorregut i amb tot un sofisticat llenguatge de suposada professionalitat, no hem tornat al punt de partida?<\/p>\n Font: educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets: Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No es pot separar el model de direcci\u00f3 de centres educatius a Catalunya del model espanyol, ja que la normativa b\u00e0sica de l’Estat ofereix poques alternatives. Tot i aix\u00ed, Catalunya ha apostat per algunes variants significatives del marc espanyol. Durant la Segona Rep\u00fablica, per exemple, la Generalitat va poder crear els anomenats Instituts Escola.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":30618,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[244,241],"tags":[3482,3465,3464,3102],"class_list":["post-30537","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-legislacio","category-politica-ca","tag-autoritarisme","tag-direccio-de-centres-publics","tag-instituts-escola","tag-segona-republica"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Felipe_web-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\n