{"id":30110,"date":"2025-10-10T08:53:29","date_gmt":"2025-10-10T06:53:29","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=30110"},"modified":"2025-10-10T08:53:44","modified_gmt":"2025-10-10T06:53:44","slug":"universitat-amenacada-educacio-descuidada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/universitat-amenacada-educacio-descuidada\/","title":{"rendered":"Universitat amena\u00e7ada, educaci\u00f3 descuidada?"},"content":{"rendered":"

Foto:\u00a0Walter Frehner<\/a>\u00a0en\u00a0Pixabay<\/a><\/p>\n

Una reflexi\u00f3 a peu d\u2019aula sobre el recent editorial d\u2019un especial de la revista Nature <\/em>sobre la Universitat<\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Antoni Hern\u00e1ndez-Fern\u00e1ndez<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
Portada de la revista Nature<\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Corren temps estranys i dif\u00edcils per a la Universitat<\/strong> arreu. A les pressions pol\u00edtiques, i dels poders f\u00e0ctics, cal afegir un cert desprestigi social que va calant a la societat, difonent-se a trav\u00e9s de les xarxes socials i d’altres mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals, cada cop m\u00e9s polaritzats i polititzats.<\/p>\n

Per aix\u00f2, cal agrair que des de les tribunes cient\u00edfiques de l’acad\u00e8mia sorgeixin veus contundents que animin a la reflexi\u00f3 i, sobretot, a l’acci\u00f3. En un editorial recent de <\/span>Nature<\/span><\/em><\/a>, dins d\u2019un interessant n\u00famero especial dedicat al futur de la Universitat, de t\u00edtol tan categ\u00f2ric com esperan\u00e7ador \u2014\u201cUniversities are \u2014 and must continue to be \u2014 a force for good\u201d<\/a><\/span>\u2014, aquesta prestigiosa revista cient\u00edfica recorda que les universitats, assetjades per retallades pressupost\u00e0ries, per inger\u00e8ncies pol\u00edtiques<\/a><\/span>, per l’ombra inquietant de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i per tensions sobre la llibertat acad\u00e8mica i de c\u00e0tedra, no poden cedir al des\u00e0nim social. Han de resistir i persistir. Potser, llegeixo entre l\u00ednies, s’estan referint sobretot als Estats Units. Tot i que el que ens suggereixen ens sona tamb\u00e9 de ben a prop.<\/p>\n

L’editorial de Nature<\/em>, afortunadament, crida les universitats a obrir-se a idees fresques<\/strong>, a abandonar in\u00e8rcies, a atrevir-se amb estructures noves. M\u00e9s que no una advert\u00e8ncia, \u00e9s un himne: malgrat la tempesta, malgrat el desgast, les institucions d’educaci\u00f3 superior encara tenen la capacitat \u2014i tamb\u00e9 l’obligaci\u00f3\u2014 de ser una for\u00e7a social per al b\u00e9 com\u00fa. I el que Nature<\/em> reclama a les universitats pot inspirar tamb\u00e9 les escoles que formen els nostres joves<\/strong>, futurs ciutadans, investigadors, cient\u00edfics, enginyers, pensadors, artistes. Perqu\u00e8 la Universitat nom\u00e9s se sost\u00e9 si abans, a l’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria, s’han fomentat la curiositat, la motivaci\u00f3, l’inter\u00e8s i, sobretot, els somnis dels estudiants.<\/p>\n

Nature<\/em> situa la Universitat al centre del relat, com si fos origen i dest\u00ed de la transformaci\u00f3 social. Sense de cap manera menyscabar el rol crucial de la Universitat, on el saber i el coneixement haurien d’elevar-se a la m\u00e0xima expressi\u00f3 humana, cal no oblidar que la Universitat \u00e9s nom\u00e9s un punt culminant m\u00e9s d\u2019un trajecte molt m\u00e9s ampli. Perqu\u00e8, perdoneu-me, a l’educaci\u00f3 hi ha altres punts culminants possibles, com la formaci\u00f3 professional<\/strong>.<\/p>\n

L’etapa preuniversit\u00e0ria, l’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria, no \u00e9s una avantsala passiva, sin\u00f3 un espai decisiu on es forgen h\u00e0bits de pensament, disposicions \u00e8tiques i futures vocacions. La universitat arriba massa tard sense una secund\u00e0ria que desperti curiositat, que faci volar la imaginaci\u00f3 (i que permeti als estudiants imaginar-se en el futur), que formi en el pensament cr\u00edtic i la creativitat<\/strong>, i que, per descomptat, ensenyi a habitar la complexitat del m\u00f3n, i a socialitzar en pau.<\/p>\n

Es defensa amb passi\u00f3 la necessitat de preservar i renovar la instituci\u00f3 universit\u00e0ria, cosa imprescindible. Per\u00f2 Nature<\/em> descuida recon\u00e8ixer que la seva vitalitat dep\u00e8n del que passa abans: d’escoles capaces de sembrar les llavors que despr\u00e9s la universitat collir\u00e0. Aquesta omissi\u00f3 traspua una perspectiva elitista, que engrandeix un determinat final del cam\u00ed formatiu, sense aturar-se en la import\u00e0ncia del trajecte que el fa possible, ni considerar els que es van quedar enrere o els que van escollir altres recorreguts personals i existencials.<\/p>\n

Aix\u00ed, inspirant-me en els ideals de Wolff<\/strong> (2017) i en aquest editorial de Nature<\/em><\/a><\/span>, em permeto extrapolar aqu\u00ed alguns dels seus suggeriments a l’educaci\u00f3 preuniversit\u00e0ria, posant \u00e8mfasi en la rellev\u00e0ncia del coneixement i l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica, cosa que per cert hauria de fer Nature<\/em> en suggerir millores educatives:<\/p>\n