{"id":29994,"date":"2025-10-15T08:55:50","date_gmt":"2025-10-15T06:55:50","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=29994"},"modified":"2025-10-15T08:57:28","modified_gmt":"2025-10-15T06:57:28","slug":"tres-voltes-rebel-leducacio-com-a-motor-de-progres-economic-i-digualtat-per-a-les-dones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/tres-voltes-rebel-leducacio-com-a-motor-de-progres-economic-i-digualtat-per-a-les-dones\/","title":{"rendered":"Tres voltes rebel: l\u2019educaci\u00f3 com a motor de progr\u00e9s econ\u00f2mic i d\u2019igualtat per a les dones"},"content":{"rendered":"

Pintura del poema \u201cDivisa\u201d, de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, a la paret de l\u2019Institut Pere Calders de Cerdanyola del Vall\u00e8s (Barcelona). \/ Foto: Aurora Trigo<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Aurora Trigo Catalina<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cAl atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i naci\u00f3 oprimida. I el t\u00e8rbol atzur de ser tres voltes rebel<\/em>\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquests versos de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong> ressonen amb for\u00e7a a la vida de moltes dones que s\u2019enfronten cada dia m\u00faltiples a capes de discriminaci\u00f3 en l’\u00e0mbit laboral<\/strong>. Ser dona, lluny de protegir-nos, ens situa en una posici\u00f3 de vulnerabilitat dins un sistema que perpetua desigualtats. Afortunadament, l’educaci\u00f3 constitueix, a totes les societats, el mecanisme m\u00e9s poder\u00f3s per trencar els cercles de pobresa i desigualtat. En el cas de les dones, no nom\u00e9s obre les portes a millors llocs de treball i m\u00e9s ingressos, sin\u00f3 que tamb\u00e9 transforma estructures socials profundament arrelades. Encara avui, les dones perceben salaris sistem\u00e0ticament inferiors als dels homes<\/strong> a tot el m\u00f3n, i les taxes de pobresa femenina continuen sent m\u00e9s elevades, especialment en contextos on l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 es veu limitat (ONU Dones, 2023).<\/p>\n

La hip\u00f2tesi que guia aquest treball \u00e9s clara: invertir en educaci\u00f3 \u00e9s invertir en igualtat, at\u00e8s que la bretxa salarial i les oportunitats que afecta les dones es pot reduir significativament mitjan\u00e7ant l’acc\u00e9s a una formaci\u00f3 de qualitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

La import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 a la renda futura de les persones<\/strong><\/h5>\n

La teoria econ\u00f2mica ha demostrat repetidament que l’educaci\u00f3 \u00e9s un dels factors m\u00e9s influents en la determinaci\u00f3 dels ingressos individuals. La teoria del capital hum\u00e0, formulada per economistes com Becker (1964) i Mincer (1974), sost\u00e9 que la formaci\u00f3 incrementa la productivitat de les persones, cosa que es tradueix en majors salaris al llarg de la vida laboral.<\/p>\n

El concepte de \u201cretorn de l’educaci\u00f3<\/strong>\u201d ha esdevingut un dels indicadors m\u00e9s utilitzats en economia de l’educaci\u00f3 per quantificar els beneficis individuals de la inversi\u00f3 en capital hum\u00e0. Segons Psacharopoulos i Patrinos (2018), cada any addicional d’escolaritzaci\u00f3 s’associa, de mitjana, amb un increment del 8 al 10% en els ingressos futurs. Aquest resultat, corroborat en m\u00faltiples contextos i amb diferents metodologies, subratlla que l’educaci\u00f3 no solament constitueix un dret fonamental, sin\u00f3 tamb\u00e9 una de les inversions m\u00e9s rendibles tant per als individus com per a la societat en conjunt. Els mateixos autors assenyalen que, de mitjana, les dones continuen presentant taxes de retorn privades iguals o fins i tot una mica superiors a les dels homes (\u00e9s a dir, cada any addicional d’escolaritat tendeix a traduir-se en un increment percentual del salari similar o m\u00e9s gran per a dones). A m\u00e9s, la formaci\u00f3 t\u00e9 molts altres efectes indirectes: redueix la probabilitat de desocupaci\u00f3, amplia compet\u00e8ncies cognitives i no cognitives i facilita l’adaptaci\u00f3 a un mercat laboral en canvi constant (OCDE, 2021).<\/p>\n

Per a les dones, aquestes din\u00e0miques encara s\u00f3n m\u00e9s determinants. En societats on la discriminaci\u00f3 salarial persisteix, comptar amb una qualificaci\u00f3 m\u00e9s gran permet accedir a sectors menys feminitzats i amb salaris m\u00e9s alts (Banc Mundial, 2018).<\/p>\n

Tot i que les dones obtenen retorns similars o m\u00e9s grans dels estudis, segueix existint una important bretxa salarial de g\u00e8nere. Per explicar aquesta difer\u00e8ncia, la literatura se centra en tres aspectes clau:<\/p>\n

    \n
  1. Segregaci\u00f3 ocupacional i elecci\u00f3 de camp<\/strong>: les dones tendeixen a concentrar-se en branques i sectors pitjor remunerats. \u00c9s a dir, fins i tot amb el mateix nivell educatiu, la traject\u00f2ria professional influeix amb for\u00e7a en els ingressos futurs. Aix\u00ed, hi ha una devaluaci\u00f3 dels camps dominats per dones. No nom\u00e9s \u00e9s que els treballs siguin \u201cmenys pagats\u201d pel mercat, sin\u00f3 que les dones es concentren m\u00e9s en camps d’estudi i sectors feminitzats que solen estar pitjor remunerats \u2014com l’educaci\u00f3, el treball social o determinats \u00e0mbits de la salut\u2014, cosa que limita la plena materialitzaci\u00f3 dels retorns educatius (Seehuus & Str\u00f8mme, 2025).<\/li>\n
  2. Interrupcions de carrera i treball a temps parcial<\/strong>: les difer\u00e8ncies en la participaci\u00f3 laboral al llarg de la vida (maternitat, cuidadors de fam\u00edlia) redueixen els futurs ingressos de les dones. Estudis que analitzen retorns al llarg de la vida troben que, en alguns casos, les dones mostren beneficis m\u00e9s alts per l’educaci\u00f3 rebuda si es considera el total de la vida laboral, per\u00f2 les interrupcions de la seva carrera per raons familiars atenuen aquest benefici (Tamborini & Sakamoto A, 2015)<\/li>\n
  3. Discriminaci\u00f3 salarial i pr\u00e0ctiques empresarials<\/strong>: fins i tot per a nivells d’educaci\u00f3 similars i ocupacions comparables, persisteixen bretxes salarials degudes a pr\u00e0ctiques de remuneraci\u00f3, ascens i negociaci\u00f3 discriminat\u00f2ries. Informes de l’OCDE (2022) documenten que, malgrat les millores en educaci\u00f3, la bretxa salarial per g\u00e8nere persisteix a molts pa\u00efsos per raons de discriminaci\u00f3 de sexe.<\/li>\n<\/ol>\n

    Aix\u00f2 significa que invertir en educaci\u00f3 pot reduir part de la bretxa salarial, ja que permet que les dones augmentin els seus ingressos en major proporci\u00f3 que els homes quan accedeixen a estudis superiors. Tot i que hi ha segregaci\u00f3 per camps i, lamentablement, hi continua havent discriminaci\u00f3, la inversi\u00f3 en pol\u00edtiques educatives pot facilitar l’acc\u00e9s de les dones a branques d’alt retorn econ\u00f2mic com les finances, la tecnologia, els llocs directius, el sector energ\u00e8tic o les telecomunicacions. Aix\u00f2 requereix no nom\u00e9s augmentar el nivell d’estudis, sin\u00f3 tamb\u00e9 incentivar la diversificaci\u00f3 d’eleccions educatives i combatre els biaixos de g\u00e8nere a l’orientaci\u00f3 acad\u00e8mica i laboral.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Comparativa internacional: pobresa femenina i taxes d’analfabetisme femen\u00ed<\/strong><\/h5>\n

    La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i pobresa s’evidencia amb claredat a les estad\u00edstiques internacionals. Segons la UNESCO (2023), encara hi ha 773 milions d’adults analfabets al m\u00f3n, dels quals dos ter\u00e7os s\u00f3n dones. Aquesta disparitat educativa es tradueix en desigualtats econ\u00f2miques profundes: les dones representen el 70% de la poblaci\u00f3 mundial en situaci\u00f3 de pobresa extrema (ONU, Dones, 2023).<\/p>\n

    A l’\u00c0frica subsahariana, les nenes tenen 2,5 vegades m\u00e9s probabilitats que els nens de no assistir a l’escola (UNICEF, 2022). A l’\u00c0sia meridional, les taxes de matrimoni infantil continuen correlacionades amb la manca d’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Aquestes mancances redueixen la participaci\u00f3 laboral femenina i perpetuen el cercle de pobresa (Banc Mundial, 2018).<\/p>\n

     <\/p>\n

    Percentatge de dones m\u00e9s grans de 15 anys que poden llegir i escriure, 2023<\/strong><\/p>\n

    \"\"
    Font: Unesco Institute for Statistics (UIS), via World Banc (2025). Nota: Les taxes d’alfabetitzaci\u00f3 de la UNESCO corresponen al percentatge de persones, de 15 o m\u00e9s anys, que afirmen poder llegir i escriure comprenent, una declaraci\u00f3 breu i senzilla sobre la seva vida quotidiana.<\/figcaption><\/figure>\n

     <\/p>\n

    Al mapa anterior es mostren les regions del m\u00f3n que presenten menor alfabetitzaci\u00f3 femenina, com \u00c0frica subsahariana o algunes zones del sud d’\u00c0sia, cosa que coincideix amb nivells molt alts de pobresa, confirmant la connexi\u00f3 estreta entre educaci\u00f3 de les dones i desenvolupament econ\u00f2mic. Tot i aix\u00f2, els pa\u00efsos que han invertit en educaci\u00f3 femenina mostren aven\u00e7os notables.<\/p>\n

    M\u00e9s enll\u00e0 de l’enlla\u00e7 b\u00e0sic entre alfabetitzaci\u00f3 i pobresa, l’educaci\u00f3 representa una de les estrat\u00e8gies m\u00e9s eficaces per elevar els ingressos femenins i reduir les bretxes de g\u00e8nere al mercat laboral. Corea del Sud, per exemple, va aconseguir un creixement econ\u00f2mic sostingut en gran mesura gr\u00e0cies a l’escolaritzaci\u00f3 universal, inclosa l’educaci\u00f3 de les dones, cosa que va permetre incrementar la seva participaci\u00f3 a l’educaci\u00f3 superior ia la for\u00e7a laboral (OCDE, 2021). Aix\u00f2 no obstant, assolir la igualtat d’oportunitats educatives no garanteix autom\u00e0ticament la igualtat d’ingressos. La persist\u00e8ncia d’aquesta segregaci\u00f3 educativa i ocupacional, sumada a les interrupcions de carrera i a la discriminaci\u00f3 salarial, explica perqu\u00e8 la bretxa salarial persisteix fins i tot en contextos on les dones han assolit m\u00e9s nivells educatius que els homes (OCDE, 2022).<\/p>\n

     <\/p>\n

    Per qu\u00e8 \u00e9s important l’educaci\u00f3 per a una dona?<\/strong><\/h5>\n

    La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 femenina continua sent decisiva per reduir la pobresa i avan\u00e7ar cap a l’equitat econ\u00f2mica. Una escolaritzaci\u00f3 m\u00e9s gran de les dones amplia les seves possibilitats d’accedir a llocs de treball formals, millora el seu poder de negociaci\u00f3 a la llar i al mercat laboral, i genera externalitats positives per al conjunt de la societat: major productivitat, millor salut infantil i un increment sostingut del creixement econ\u00f2mic (Banc Mundial, 2018). Per tant, la reducci\u00f3 de la bretxa salarial requereix una estrat\u00e8gia dual: d’una banda, garantir l’acc\u00e9s equitatiu de nenes i dones a tots els nivells i camps educatius; de l’altra, implementar pol\u00edtiques laborals i socials que permetin que els retorns d’aquesta inversi\u00f3 educativa es tradueixin efectivament en igualtat d’ingressos.<\/p>\n

    Invertir en l\u2019educaci\u00f3 de les dones t\u00e9 un efecte multiplicador. No nom\u00e9s incrementa els ingressos individuals, sin\u00f3 que millora la salut, la nutrici\u00f3 i el benestar de les fam\u00edlies. Una mare alfabetitzada t\u00e9 un 50% m\u00e9s de probabilitats de vacunar els fills, i la taxa de mortalitat infantil disminueix significativament quan les dones accedeixen a l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria (UNESCO, 2023). A m\u00e9s, l’educaci\u00f3 redueix la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica de les dones respecte a les parelles, cosa que incrementa la seva autonomia personal i la seva capacitat de decisi\u00f3 en l’\u00e0mbit familiar i comunitari (ONU Mujeres, 2023). Des del punt de vista macroecon\u00f2mic, el Banc Mundial (2018) estima que tancar la bretxa educativa de g\u00e8nere podria augmentar el PIB per c\u00e0pita global en un 20% a llarg termini.<\/p>\n

    L’educaci\u00f3 de les dones tamb\u00e9 est\u00e0 lligada estretament a la participaci\u00f3 pol\u00edtica i social. Les dones amb estudis superiors tenen m\u00e9s probabilitats d’ocupar c\u00e0rrecs de lideratge, fet que contribueix a transformar institucions i a promoure societats m\u00e9s inclusives (OCDE, 2021). A m\u00e9s, les dones educades participen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en el mercat laboral formal i accedeixen a llocs de treball de m\u00e9s productivitat, cosa que contribueix no nom\u00e9s als seus ingressos personals, sin\u00f3 tamb\u00e9 a una base fiscal m\u00e9s \u00e0mplia ia un creixement econ\u00f2mic m\u00e9s sostenible (OCDE, 2022). En termes socials, l’educaci\u00f3 enforteix el capital c\u00edvic: les dones amb un nivell educatiu m\u00e9s alt tenen m\u00e9s probabilitats d’involucrar-se en associacions comunit\u00e0ries, participar en processos electorals i exigir rendici\u00f3 de comptes als poders p\u00fablics, refor\u00e7ant aix\u00ed la governan\u00e7a democr\u00e0tica.<\/p>\n

    Aix\u00ed mateix, diferents estudis mostren que l’acc\u00e9s femen\u00ed a l’educaci\u00f3 fomenta una inversi\u00f3 m\u00e9s gran en l’escolaritzaci\u00f3 dels fills i filles, creant un cercle virtu\u00f3s de mobilitat social intergeneracional. En contextos rurals i pa\u00efsos de baixos ingressos, l’escolaritzaci\u00f3 de nenes i adolescents s’associa tamb\u00e9 amb una reducci\u00f3 del matrimoni infantil i de la maternitat preco\u00e7, factors que sovint limiten de manera irreversible les oportunitats vitals i professionals de les dones (UNICEF, 2022). Tot plegat, aquestes evid\u00e8ncies confirmen que invertir en l’educaci\u00f3 de les dones no \u00e9s \u00fanicament una mesura de just\u00edcia social, sin\u00f3 tamb\u00e9 una estrat\u00e8gia central de desenvolupament hum\u00e0 i econ\u00f2mic d’abast global.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Situaci\u00f3 a Espanya: pobresa femenina i nivell d\u00b4estudis<\/strong><\/h5>\n

    Espanya presenta una paradoxa educativa i laboral molt caracter\u00edstica de les economies mediterr\u00e0nies: les dones han superat \u00e0mpliament els homes en formaci\u00f3 acad\u00e8mica, per\u00f2 aquest avantatge no es tradueix en igualtat de condicions al mercat de treball ni en una equiparaci\u00f3 salarial. D’una banda, el nivell educatiu de les dones ha crescut notablement en les darreres d\u00e8cades El 2024, el 57% dels titulats universitaris eren dones. A m\u00e9s, les dones tenen una taxa d’aband\u00f3 escolar primerenc (15,2%) inferior a la dels homes (18,5%) (INE, 2024).<\/p>\n

    Aquest alt nivell de capital hum\u00e0 situa Espanya per sobre de la mitjana de la UE en \u00e8xit educatiu femen\u00ed. Tot i aix\u00f2, aquesta qualificaci\u00f3 xoca frontalment amb la realitat del mercat laboral. La bretxa salarial de g\u00e8nere persisteix: les dones cobren, de mitjana, entre un 18% i un 20% menys que els homes (INE, 2023).<\/p>\n

    A m\u00e9s, a Espanya, el risc de pobresa \u00e9s superior en les dones de m\u00e9s de 16 anys, tal com s’observa al gr\u00e0fic 2.<\/p>\n

    \"\"
    INE (2025). Enquesta de condicions de vida (ECV)<\/figcaption><\/figure>\n

    Com es pot veure al gr\u00e0fic 1, el risc de pobresa i exclusi\u00f3 social \u00e9s superior a les dones en gaireb\u00e9 tots els grups d’edat, especialment a partir dels 16 anys. Aquesta vulnerabilitat s’aguditza en determinats col\u00b7lectius:<\/p>\n