![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n Xavier Mass\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n Culpablement o no, l’error m\u00e9s gran que es comet en abordar la sempre enutjosa q\u00fcesti\u00f3 del frac\u00e0s escolar<\/strong> consisteix, al meu parer, en anteposar els desitjos a la realitat<\/strong> i en la voluntat de sotmetre-la a la idea, tant si es deixa com si no. Aix\u00f2 des de la convicci\u00f3 que l’altura moral dels principis addu\u00efts \u00e9s suficient per tal que la seva proclamaci\u00f3 com a reals produeixi l’efecte taumat\u00fargic de transformaci\u00f3 de la realitat en el sentit legislat per aquests ideals. Com si estigu\u00e9ssim construint un pessebre de Nadal. I si la realitat se’ns resisteix, la certesa moral d’estar en el bon cam\u00ed ens legitima per a seguir negant-la obstinadament, cada cop m\u00e9s culpabilitzada.<\/p>\n Com Don Quixot<\/strong>, conven\u00e7ut de ser v\u00edctima d’un maligne encantament en veure la seva inigualable Dulcinea convertida en una ruda camperola. El que est\u00e0 terminantment prohibit \u00e9s preguntar-se si aquests principis no seran potser totalment o parcialment inadequats a la realitat sobre la qual els apliquem, perqu\u00e8 aix\u00f2 seria q\u00fcestionar-los en la seva totalitat; almenys en el model d’absoluts en qu\u00e8 ens estem movent, on la idea \u00e9s ella mateixa origen i dest\u00ed. Tampoc el centre d’inter\u00e8s \u00e9s el sistema educatiu, sin\u00f3 un dels seus epifen\u00f2mens, ni la idea funciona com el referent regulatiu que ens podria permetre seguir cr\u00edticament avan\u00e7ant, en comptes de deixar-nos encallats en la contum\u00e0cia, sin\u00f3 com un imperatiu incondicional.<\/p>\n Podr\u00edem considerar-ho el triomf de la voluntat sobre la realitat<\/strong>. Un triomf vanament vanit\u00f3s i en tot cas rem\u00e8s \u00fanicament a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019estrictament declaratiu. Una cosa aix\u00ed com decretar el dret a ser feli\u00e7<\/strong> pel procediment de prohibir no ser-ho. Ni tan sols \u00e9s una vict\u00f2ria p\u00edrrica, sin\u00f3 imaginada i sobre un enemic igualment inexistent que cal tanmateix inventar. Un error molt en sintonia amb la idea tan estesa avui dia i d’acord amb la qual n’hi ha prou de desitjar ser alguna cosa per aconseguir ser-ho. La primacia del merament declaratiu sobre la realitat efectiva<\/strong>. Una carrinclona confusi\u00f3 entre moral i coneixement, entre b\u00e9 i veritat. La dita popular ho expressa molt m\u00e9s prosaicament: del dit al fet hi ha un bon tret<\/em>.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, no \u00e9s el mateix una mentida que un error<\/strong>. Una mentida \u00e9s el falsejament conscient de la realitat coneguda; un error \u00e9s el resultat d\u2019un raonament o d\u2019un c\u00e0lcul equivocat. La mentida pertany a l’ordre moral, al discurs pr\u00e0ctic; l\u2019error a l\u2019ordre del coneixement, al discurs te\u00f2ric. Per\u00f2, \u00e9s clar, les mentides d\u2019uns persegueixen induir a l’error els altres. Si un pol\u00edtic o un pedag\u00f2crata garanteixen l’\u00e8xit escolar universal, estan mentint; si alg\u00fa els creu, est\u00e0 en un error. Jugar amb aix\u00f2 \u00e9s una immoralitat.<\/p>\n Des de les primeres vacunes (E. Jenner, 1796<\/strong>) i antibi\u00f2tics (A. Fleming, 1928<\/strong>) sabem que hi ha individus al\u00b7l\u00e8rgics a aquest o aquell antibi\u00f2tic o vacuna. En el cas de la penicil\u00b7lina, per exemple, al voltant d’un 10% de la poblaci\u00f3[i]<\/a>. Un percentatge no gens negligible. Ara b\u00e9, no es va saber d\u2019aquestes al\u00b7l\u00e8rgies fins que es van emprendre campanyes massives de vacunaci\u00f3 o es va generalitzar l’\u00fas d’antibi\u00f2tics entre la poblaci\u00f3, l’efecte global dels quals, vist en perspectiva, no es pot considerar sin\u00f3 positiu. Igualment, que una part de la poblaci\u00f3 no pogu\u00e9s beneficiar-se de la vacuna de la verola, o fins i tot que tingu\u00e9s fatals conseq\u00fc\u00e8ncies per a alguns haver-se-la inoculat, no va significar la retirada o la prohibici\u00f3 de la vacuna. Entre d\u2019altres raons perqu\u00e8 si s’hagu\u00e9s procedit a proscriure-la haurien continuat morint per milions, al\u00b7l\u00e8rgics i no al\u00b7l\u00e8rgics. Avui dia la verola es considera erradicada, la qual cosa ha acabat al capdavall beneficiant a uns i altres[ii]<\/a>.<\/p>\n Proclamar que cal acabar amb el frac\u00e0s escolar \u00e9s una declaraci\u00f3 de principis, com ara dir que cal acabar amb la verola; posar fil a l’agulla en aquesta tasca \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e0ctica que requereix de m\u00e8tode, de coneixement, d’informaci\u00f3 i d’an\u00e0lisi pr\u00e8via condicionada a la naturalesa de la realitat sobre la qual volem aplicar-la. \u00c9s a dir, fins on sigui factible i sempre conscients del limitat camp de les nostres possibilitats. Voler no \u00e9s necess\u00e0riament poder<\/strong>; saber potser tampoc, per\u00f2 s\u2019hi atansa m\u00e9s; no ser\u00e0 condici\u00f3 suficient, per\u00f2 s\u00ed necess\u00e0ria. O aix\u00f2, o acceptem que el ruc flautista de la faula era un refinat mel\u00f2man.<\/p>\n Posem que el frac\u00e0s escolar sigui com una \u00abal\u00b7l\u00e8rgia\u00bb, o al\u00b7l\u00e8rgies, al sistema educatiu. D’acord amb aix\u00f2, el primer que cal recon\u00e8ixer \u00e9s que el frac\u00e0s escolar \u00e9s una cosa real i que, per m\u00e9s desitjablement que aconseguim reduir-lo, sempre n’hi haur\u00e0 en un cert percentatge, almenys mentre la naturalesa humana segueixi sent la que \u00e9s i l’escola el que hom suposa que ha de ser, \u00e9s a dir, una vacuna i no un mer placebo. I el segon, que aix\u00ed com hi ha frac\u00e0s escolar evitable, tamb\u00e9 n’hi ha de desgraciadament i fatalment inevitable. Assumir aix\u00f2 no agrada a ning\u00fa, \u00e9s clar, per\u00f2 aqu\u00ed no estem parlant de gustos ni de prefer\u00e8ncies.<\/p>\n Amb tot sempre subjecte a revisi\u00f3 cr\u00edtica segons els resultats que es vagin obtenint, del que es tracta en relaci\u00f3 amb el frac\u00e0s escolar \u00e9s de proveir els remeis i pal\u00b7liatius al cas per habilitar alguna sortida digna, o la seva superaci\u00f3 sempre que sigui possible, i els revulsius que permetin superar les raons que amenacen de desembocar en aquest frac\u00e0s. Per\u00f2 no oficialitzar-ho sota eufemismes capciosos<\/strong> ni regalar-se en el victimisme<\/strong>. En altres paraules, si a un alumne els ex\u00e0mens li produeixen estats de p\u00e0nic, el que necessita no \u00e9s que se li donin per bons i se l\u2019eximeixi de fer-ne, sin\u00f3 aconseguir que aprengui a controlar i superar aquesta por.<\/p>\n Tampoc no haur\u00edem d’oblidar quelcom que, per m\u00e9s evident que sigui, se sol negligir massa sovint: el frac\u00e0s escolar \u00e9s un epifenomen<\/strong>, un efecte col\u00b7lateral, si ho preferim, del sistema educatiu. Si desnaturalitzem l’escola per evitar el frac\u00e0s escolar, aleshores no \u00e9s vacuna, sin\u00f3 placebo, i aix\u00f2 \u00e9s com tallar-se el coll per una migranya. Si decretem, per exemple, la reducci\u00f3 de continguts, l’aprovat general o la promoci\u00f3 autom\u00e0tica de curs, estem fent-nos trampes al solitari<\/strong>, i enganyant els usuaris del sistema, els alumnes. I encara que pugui semblar una bajanada haver-ho de palesar, nom\u00e9s sabrem que hi ha frac\u00e0s escolar si es d\u00f3na el context en qu\u00e8 aquest es produeix. No hi ha al\u00b7l\u00e8rgics si no hi ha vacunes. I el que no serveix \u00e9s prohibir les vacunes per evitar saber que hi ha al\u00b7l\u00e8rgics o perqu\u00e8 el fet que n\u2019hi hagi contradigui les nostres teories o els nostres desigs.<\/p>\n Si per evitar el frac\u00e0s escolar s’hagu\u00e9s convertit des d’un bon principi el sistema educatiu en una farsa com la que avui dia s’hi est\u00e0 representant, no s’hauria descobert mai que hi ha poblaci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica a les vacunes o als antibi\u00f2tics, perqu\u00e8 no hi hauria ni vacunes ni antibi\u00f2tics; seguir\u00edem amb la verola, amb la pesta bub\u00f2nica i amb els bruixots que invocaven la pluja amb les seves danses al ritme del ra\u00fcc de les granotes. En definitiva, seguir\u00edem en la ignor\u00e0ncia de la qual alguns no volen que ens en desempalleguem<\/strong>.<\/p>\n I s\u00ed, hi ha culpes, culpables i conxorxes, i v\u00edctimes; per\u00f2 de tot aix\u00f2 ja en parlarem un altre dia. Quedem-nos de moment amb la idea que el frac\u00e0s escolar \u00e9s un problema que cal combatre amb tots els mitjans al nostre abast; per\u00f2 tamb\u00e9 que \u00e9s el frac\u00e0s escolar el que s’ha d’adaptar d\u2019alguna manera al sistema educatiu, i mai incondicionalment al rev\u00e9s. Fora d’aquesta perspectiva, ens estem carregant el sistema educatiu i universalitzant el frac\u00e0s, escolar i de tota la societat quant a projecte.<\/p>\n ___<\/p>\n [i]<\/a> https:\/\/www.aaaai.org\/tools-for-the-public\/biblioteca-de-condiciones\/biblioteca-de-alergia\/alergia-a-la-penicilina-%C2%BFque-debe-saber<\/a><\/p>\n [ii]<\/a> El 1980, la OMS va certificar l\u2019erradicaci\u00f3n de la verola a tot el planeta.\u00a0\u00a0 https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Viruela<\/a><\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Culpablement o no, l’error m\u00e9s gran que es comet en abordar la sempre enutjosa q\u00fcesti\u00f3 del frac\u00e0s escolar consisteix, al meu parer, en anteposar els desitjos a la realitat i en la voluntat de sotmetre-la a la idea, tant si es deixa com si no.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":29281,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[240],"tags":[3279,3278,952,398],"class_list":["post-29289","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-desitjos","tag-escola-placebo","tag-fracas-escolar","tag-realitat"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Xavier-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\n