{"id":29237,"date":"2025-09-24T09:06:11","date_gmt":"2025-09-24T07:06:11","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=29237"},"modified":"2025-09-24T09:06:24","modified_gmt":"2025-09-24T07:06:24","slug":"maria-teresa-leon-a-moscou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/","title":{"rendered":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou"},"content":{"rendered":"

Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n\u00a0a Moscou<\/h1>\n
\"\"
Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti (1930). \/ Wikipedia. Autor: Jim freiheittown<\/span><\/a><\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
L’escriptora el 1930. \/ Wikimedia. Autor: Tenias1<\/a><\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n<\/strong> i Rafael Alberti<\/strong> van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d’Escriptors Sovi\u00e8tics<\/strong> celebrat a Moscou entre el 17 d’agost i l’1 de setembre de 1934<\/strong>. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama<\/strong>, editora de El viaje a Rusia<\/em> de 1934<\/em> de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern<\/em><\/strong>. La seva filial espanyola, despr\u00e9s d’un primer intent que no va prosperar impulsat per Felipe Fern\u00e1ndez Armesto el 1931, fou creada el 1932, i s’hi van adherir els narradors C\u00e9sar Arconada<\/strong> i Joaqu\u00edn Arder\u00edus<\/strong>, el poeta Emilio Prados<\/strong>, la periodista Rosario de l’Olmo<\/strong>, el jurista, historiador i pol\u00edtic, futur traductor de Hegel, Wenceslao Roces<\/strong>, o l\u2019interessant Isidoro Acevedo<\/strong>, que va morir a l’URSS el 1952, i que va arribar a presidir el Socors Roig Internacional.<\/p>\n

L’associaci\u00f3 no va arribar a viure gaire temps, sens dubte per no haver rebut el recolzament necessari del MORP moscovita. Va caldre esperar el 1933, quan Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i el seu marit Rafael Alberti van tornar per primera vegada de l’URSS amb les instruccions necess\u00e0ries per crear l’AEAR (Asociaci\u00f3n de Escritores y Artistas Revolucionarios), secci\u00f3 espanyola de la MORP, associada a una revista portaveu: Octubre<\/em>.<\/p>\n

L’autora va publicar vuit articles sobre la seva experi\u00e8ncia russa a l’Heraldo de Madrid<\/em> entre el 31 d’agost i l’1 de desembre de 1934. S’hi combinen aut\u00e8ntiques enormitats propagand\u00edstiques amb observacions acurades i comprovades. Per exemple, a la cr\u00f2nica publicada el 31 d’agost, una de les m\u00e9s centrades en el congr\u00e9s en si, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n enlla\u00e7a una exageraci\u00f3 evident amb una dada exacta: “Durant disset anys s’ha produ\u00eft i s’ha escrit m\u00e9s que en un segle tsarista. A les f\u00e0briques hi ha confer\u00e8ncies, cartells, informaci\u00f3 sobre el Congr\u00e9s”. Resulta tan evident que la literatura, en general, llanguia en els anys revolucionaris, al costat de les obres de Dostoievski, Tolstoi, Tx\u00e8khov <\/strong>o Turguenev<\/strong>, que la frase no mereix m\u00e9s comentaris, essent en canvi ver\u00eddica la seg\u00fcent. Es coneix el cas de Julio Matheu<\/strong> (1908-1985), comunista exiliat espanyol que va fer carrera de poeta promogut pel club literari de la seva f\u00e0brica.<\/p>\n

Durant la seva estada, el matrimoni va conversar animadament amb Gorki, Fad\u00e9yev<\/strong> -fundador del MOPR-, Vera Inber, B\u00e0bel, Ehrenburg, Leonov<\/strong>, i molts altres. El component pol\u00edtic queda ben aviat pal\u00e8s: “El secretari llegeix la presid\u00e8ncia d’honor: Stalin, Molotov, Kagan\u00f3vitx, Voroshilov, Kalinin, Ordzhonikidze, Bubnov, Andreev, Th\u00e4lmann, Dimitrov, Gorki, K\u00faibyshev, K\u00edrov<\/strong>. La camarilla de Stalin al complet. A alguns no els quedaven ni quatre anys de vida. Despr\u00e9s prengu\u00e9 la paraula Zhd\u00e0nov<\/strong>: \u201cCal buscar, com un enginyer, la t\u00e8cnica de l’art d’escriure. No n’hi ha prou amb poder sentir, sin\u00f3 que cal saber expressar. Recollir l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica i, amb estil propi, expressar l’hora en qu\u00e8 viu l’escriptor en forma d’art\u2026 Zhd\u00e0nov \u00e9s fort. Parla sacsejant el puny com en un m\u00edting. Sembla que pica les idees contra els fronts i els escriptors. En acabar l’aplaudeixen, agra\u00efts de les paraules precises, sense ret\u00f2riques\u201d. Tot en ordre.<\/p>\n

M\u00e9s tard, reunits a casa de Gorki, triomfa l’est\u00e8tica m\u00e9s aviat complexa de Pasternak<\/strong> i es proclama la necessitat que hi hagi llibertat estil\u00edstica, per concloure despr\u00e9s que aquesta llibertat desemboca inevitablement en el \u201crealisme\u201d socialista. No cal recordar que el te\u00f2ric Zhdanov va ser el principal impulsor d’aquesta nova est\u00e8tica revolucion\u00e0ria, amb la qual va atacar Xostak\u00f3vitx<\/strong> i Einsenstein<\/strong>. La parella espanyola es va allotjar al sumptu\u00f3s Hotel Metropol, un mastod\u00f2ntic Art Nouveau<\/em>, molt diferent del modest Lux<\/em> on s’allotjava el personal pol\u00edtic.<\/p>\n

Les cr\u00f2niques de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n guanyen molt d’inter\u00e8s quan s’allunyen de Moscou. \u00c9s llavors quan afloren els tra\u00e7os r\u00e0pids i efica\u00e7os i les associacions agudes que caracteritzen la prosa de l’autora: “Les dones ens allarguen crancs i s\u00edndries per les finestretes. Hi ha brisa de mar. Rostov es desempallega de les seves cases panxudes de mercaders rics i, a la manera nova, construeix sanatoris, habitatges, camps d\u2019esport per als seus sabaters. A Rostov, al costat del corrent del riu dels cosacs, hi ha una important ind\u00fastria del cal\u00e7at\u201d. Durant el viatge sorgeixen les inevitables comparacions amb la llar d’origen: “Tres dies de planura donen dret a considerar muntanyes un turonet qualsevol. Jo estava decidida a trobar gegant\u00ed el primer monticle que aparegu\u00e9s. Si aquestes planes donen milions de tones de blat, no s\u00f3n belles com Castella, franciscana d\u2019anar fent, amb la seva sang transparent, viva de llum i ombra. Les planures de R\u00fassia s\u00f3n negres i \u00e0mplies, negres i inacabables. Fan venir la set. Els escriptors sovi\u00e8tics que van amb nosaltres parlen de les muntanyes igual que els holandesos, assaborint-les amb fru\u00efci\u00f3\u201d.<\/p>\n

A l’Alt Caucas, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n admira els cims m\u00e9s alts d’Europa (Monte Elbrus, 5.633 metres), i se sorpr\u00e8n que aquests gegants siguin arrodonits i no abruptes. L’article que va dedicar a la zona va ser publicat a l’Heraldo de Madrid<\/em> el 23 d’octubre de 1934, i resulta especialment interessant per la descripci\u00f3 precisa que fa d’un kolkhoz<\/em><\/strong>, \u00e9s a dir, una comunitat camperola col\u00b7lectivitzada. Podr\u00edem afirmar que es tracta de la pe\u00e7a m\u00e9s interessant de la s\u00e8rie: “Amb aquesta idea superficial de dades i dates anem a passar el dia al kolkhoz Andr\u00e9ev. Anem sols amb Olga Tretyakova<\/strong>, que s’ha convertit en \u00e0ngel traductor. El Ford salta i s’esgarrapa amb el blat de moro. Creuem rius. Pugem vessants. Grups d’homes i dones arrenquen les canyes del blat de moro i netegen el camp. S\u00f3n brigades de treball. Un kolkhoz (economia agr\u00e0ria col\u00b7lectiva) es divideix en brigades. Seixanta homes formen una brigada. Quan surten a llaurar o a sembrar es divideixen en petits grups de cinc a sis homes amb un responsable de treball. Perqu\u00e8 durant les feines sigui possible la vida, al costat del que s’ha sembrat s’estan construint cases de labor als punts estrat\u00e8gics. En visitem una. T\u00e9 dormitori d’homes, de dones, una cambra per a nens i habitacions de fam\u00edlia. Ens ensenyen com viuen ara\u201d.<\/p>\n

Tot somrient, tot musical i id\u00edl\u00b7lic, tot higi\u00e8nic. Per descomptat, ni una paraula sobre els milers de fam\u00edlies que es negaven (i continuaven negant-s\u2019hi) a abandonar les seves llars ancestrals, de deskulakitzaci\u00f3<\/em>, confiscaci\u00f3 de collites o les horribles fams de 1932-1933. \u00c9s evident que al matrimoni d’escriptors se’ls ensenya all\u00f2 que han de veure, all\u00f2 que es pot veure, all\u00f2 que deixen veure. Per\u00f2 seguim: “El kolkhoz Andr\u00e9ev es compon de 312 fam\u00edlies, amb un total de 1.200 persones. Cultiven 2.400 hect\u00e0rees. Mil quatre-centes de blat. Cada fam\u00edlia t\u00e9 dret a una casa i una vaca, gallines, porcs, \u00e0necs i un hortet de fruiters, a m\u00e9s dels b\u00e9ns comunals. En aquest que visitem 60 fam\u00edlies tenen ja dues vaques i la resta, una. No poden tenir cavalls perqu\u00e8 nom\u00e9s n’hi ha 600 i es necessiten per a les feines agr\u00edcoles. Encara no hi ha tractor. Veiem les cases. S\u00f3n de tova, blanques, amb el sostre de palla o teula vermella. Al davant hi ha un gran espai quadrat per als animals. En casetes petites, cuines, estable, galliner. Els llits molt nets. Guitarres, gorres, gorretes de mariner per als nens\u2026\u201d Despr\u00e9s d’aix\u00f2, arriben les estampes que semblen veritablement cromos: \u201cEn aquest jard\u00ed pag\u00e8s unes noies responsables de l’alegria de 40 petits toquen l’acordi\u00f3 perqu\u00e8 ells ballin. L’acordi\u00f3 marca un ritme acusat i mon\u00f2ton que travessa de cops de mans el Caucas. Un nen descal\u00e7 balla. Les puntes dels peus salten com damunt de flors\u201d.<\/p>\n

El matrimoni Le\u00f3n-Alberti va abandonar l’URSS per via mar\u00edtima, des d’Odessa, ciutat que Le\u00f3n descriu amb precisi\u00f3, a bord de l’Aventino<\/em>, un vaixell itali\u00e0, fent escales a Constanza (Romania), Varna i Burgas (Bulg\u00e0ria) i a Istanbul; el dest\u00ed final era la ciutat de N\u00e0pols. A tots aquests llocs l’autora tra\u00e7a un contrast accentuat entre el pa\u00eds que acaben de deixar enrere i el que acull les seves pauses en el viatge, un contrast pol\u00edtic, perqu\u00e8 fora de l’URSS resulta omnipresent l’amena\u00e7a del feixisme: “Romania perpetua a Constan\u00e7a el record d’Ovidi. S’ha donat el nom del poeta llat\u00ed a una pla\u00e7a en qu\u00e8 la seva est\u00e0tua s\u2019avorreix enmig dels caf\u00e8s provincians. No s\u00e9 si aquest monument \u00e9s un dels regals que Mussolini va oferir a totes les ciutats on es va posar alguna vegada el peu rom\u00e0 i que, amb la seva imaginaci\u00f3 de nost\u00e0lgic imperialista, engloba en el seu amor per les conquestes. Recentment ha donat a la ciutat espanyola de Tarragona una est\u00e0tua de Juli C\u00e9sar. Sens dubte, mentre Traj\u00e0 romanitzava aquesta terra que havia d\u2019afegir a la discordan\u00e7a europea una nova regi\u00f3 petrolera, no pensava en aquests homes miserables que veiem asseguts a les entrades de les cases. I nogensmenys, \u00e9s a causa d\u2019aquestes gents que Mussolini somnia resoldre el problema de l\u2019atur reunint un ex\u00e8rcit de conqueridors i Romania no dubte de tenir un govern feixista\u201d. En realitat, la gu\u00e0rdia de ferro romanesa, ferotgement antisemita, il\u00b7legalitzada per un govern liberal el 1933, no va arribar al poder fins al 1940, protagonitzant una de les pol\u00edtiques m\u00e9s cruels i desenfrenades de col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019holocaust.<\/p>\n

Als ports del Mar Negre atraquen vaixells amb la creu gammada. El contrast s’accentua quan els viatgers desembarquen a Istanbul. Les notes m\u00e9s humanes de l’escriptora se centraran en els personatges m\u00e9s triturats i desvalguts. No est\u00e0 exempt de sensibilitat el retrat que Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n tra\u00e7a d’un personatge que es troba vagarejant pels carrers de la ciutat: “El venedor de postals no s’ha mogut durant tota aquesta conversa. \u00c9s pobre; simplement un jueu pobre; no t\u00e9 diners per exportar. Es queda all\u00e0 a Istanbul, enmig de les mesquites daurades, errant pels carrerons on s\u2019hi enfilen les vinyes. No podr\u00e0 pujar a Pera, el barri dels rics, on es rebutja les persones mal vestides. No podr\u00e0 mai cridar: \u201cVisca Mustaf\u00e0 Kemal!\u201d. Ning\u00fa no s\u2019ha ocupat mai d\u2019ell ni dels seus\u00a0 desigs. Ha estat una gran sorpresa per a Le\u00f3n i el seu marit Alberti poder conversar tranquil\u00b7lament en espanyol amb els sefardites b\u00falgars i turcs.<\/p>\n

En un article dedicat a Stalin que es va publicar el 22 d’abril del 1937, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n escrivia, a prop\u00f2sit de la societat sovi\u00e8tica: \u201cDespr\u00e9s del sacrifici i del patiment, en arribar la vict\u00f2ria d’una vida c\u00f2moda al pa\u00eds m\u00e9s pr\u00f2sper i ple de possibilitats del m\u00f3n, els homes que ho viuen s\u00f3n els m\u00e9s joiosos camarades. El factor home \u00e9s, com els ha demanat Stalin, el capital m\u00e9s preci\u00f3s que tenen\u201d. No hi ha cap m\u00e0cula a la nova societat. Als seus articles, l’autora no observa ni un sol defecte, no dubta ni un instant. La Constituci\u00f3 sovi\u00e8tica del 1936 \u00e9s la culminaci\u00f3 de totes les aspiracions democr\u00e0tiques. Com a cr\u00f2niques de viatges, els textos de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n s\u00f3n \u00fanicament propaganda. El seu valor rau en el seu car\u00e0cter arquet\u00edpic: als anys trenta ja no hi ha espai intermedi en la polaritzaci\u00f3: sembla que s’ha de ser comunista o feixista; aix\u00f2 \u00e9s el que se’ls havia donat a llegir als obrers combatents des del 1934, el que publicava la revista Octubre i una petita multitud de papers i materials gr\u00e0fics\u2026 Als que van anar a parar a l’URSS despr\u00e9s de la derrota de la Rep\u00fablica se\u2019ls va haver de preparar per al dur xoc amb la realitat.<\/p>\n

S’ha arribat a dir que Rafael Alberti realment no va ser-hi a l’URSS<\/em>, sin\u00f3 en una versi\u00f3 ideol\u00f2gica o abstracta, sens dubte irreal, del pa\u00eds. Le\u00f3n i Alberti van visitar la P\u00e0tria socialista almenys en nou ocasions: el 1932, 1934, 1937, 1955, 1956, 1964, 1965, 1966 i 1967.<\/p>\n

El 1934, van ser sentenciades per \u201cdelictes contrarevolucionaris\u201d un total de 78.999 persones, de les quals van ser executades 2.056. Un total de 59.451 presos van ser deportats a camps de treball esclau a camps, col\u00f2nies i presons de Sib\u00e8ria i \u00c0sia Central. Aquesta era la fosca realitat que s’ocultava darrere les visions id\u00edl\u00b7liques que es presentaven als convidats estrangers. I aix\u00f2 que el 1934 va ser un any relativament \u201cben\u00e8vol\u201d. El 1933, els detinguts per raons pol\u00edtiques amb procediments extrajudicials van ser 239.664, amb 2.154 executats i 138.903 deportats al Gulag. El 1935, van ser encara molts m\u00e9s: 267.076 sentenciats, 1.229 penes de mort i 185.846 deportats. Aquestes xifres, que provenen de l’historiador Moshe Lewin<\/strong>, conservador amb les xifres i enemic declarat d’exagerar sense fonts primeres oficials russes, donen un total esgarrif\u00f3s, amb uns 600.000 condemnats arbitr\u00e0riament, uns 5.000 assassinats i unes 400.000 persones redu\u00efdes a m\u00e0 d\u2019obra esclava a serradores i ferrocarrils a llocs g\u00e8lids i sense l’alimentaci\u00f3 m\u00ednima, en nom\u00e9s tres anys (El siglo sovi\u00e9tico<\/em>, Cr\u00edtica, p\u00e0g. 491).<\/p>\n

Lluny encara de l’horror total del 1937: 790.671 condemnats, 353.074 executats i 429.311 deportats; o el de 1938: 554.258 sentenciats, 328.618 assassinats i 205.509 deportats al Gulag. En aquestes tasques s’ocuparia el ministre Molotov<\/strong> que brindava amb Le\u00f3n y Alberti a la casa moscovita de Gorki. Acabarem dient que Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n es va sentir sincerament consternada, i va deixar const\u00e0ncia escrita del seu rebuig, quan va con\u00e8ixer una part dels crims de Stalin, el 1956.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d’Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d’agost i l’1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":29152,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[232],"tags":[3266,3215,3267],"class_list":["post-29237","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanitats","tag-maria-teresa-leon-ca","tag-moscou-ca","tag-rafael-alberti"],"yoast_head":"\nMar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-09-24T07:06:11+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-09-24T07:06:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"788\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"615\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andreu Navarra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou\",\"datePublished\":\"2025-09-24T07:06:11+00:00\",\"dateModified\":\"2025-09-24T07:06:24+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/\"},\"wordCount\":2442,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/08\\\/Maria-teresa-cover.jpg\",\"keywords\":[\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n\",\"Moscou\",\"Rafael Alberti\"],\"articleSection\":[\"Humanitats\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/\",\"name\":\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/08\\\/Maria-teresa-cover.jpg\",\"datePublished\":\"2025-09-24T07:06:11+00:00\",\"dateModified\":\"2025-09-24T07:06:24+00:00\",\"description\":\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/08\\\/Maria-teresa-cover.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/08\\\/Maria-teresa-cover.jpg\",\"width\":788,\"height\":615,\"caption\":\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n y Rafael Alberti en La Habana (1930). \\\/ Wikipedia. Autor:\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/maria-teresa-leon-a-moscou\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence","description":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence","og_description":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2025-09-24T07:06:11+00:00","article_modified_time":"2025-09-24T07:06:24+00:00","og_image":[{"width":788,"height":615,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andreu Navarra","Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou","datePublished":"2025-09-24T07:06:11+00:00","dateModified":"2025-09-24T07:06:24+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/"},"wordCount":2442,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg","keywords":["Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n","Moscou","Rafael Alberti"],"articleSection":["Humanitats"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/","name":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg","datePublished":"2025-09-24T07:06:11+00:00","dateModified":"2025-09-24T07:06:24+00:00","description":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i Rafael Alberti van viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per assistir al Congr\u00e9s d'Escriptors Sovi\u00e8tics celebrat a Moscou entre el 17 d'agost i l'1 de setembre de 1934. Com ens explica \u00c1ngeles Ezama, editora de El viaje a Rusia de 1934 de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n (Renacimiento 2019), l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional d\u2019Escriptors Revolucionaris (MORP) era una tapadora de la Internacional Comunista, o Komintern","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/Maria-teresa-cover.jpg","width":788,"height":615,"caption":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n y Rafael Alberti en La Habana (1930). \/ Wikipedia. Autor:"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/maria-teresa-leon-a-moscou\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n a Moscou"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29237","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29237"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29237\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29715,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29237\/revisions\/29715"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29152"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29237"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}