{"id":28187,"date":"2025-05-29T09:00:27","date_gmt":"2025-05-29T07:00:27","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=28187"},"modified":"2025-05-29T09:00:42","modified_gmt":"2025-05-29T07:00:42","slug":"la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya"},"content":{"rendered":"

La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya<\/h1>\n
\"\"
IA_ GROK<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Aurora Trigo Catalina<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. Introducci\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

    La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.<\/p>\n

    Tanmateix, no totes les inversions en educaci\u00f3 generen el mateix impacte. En alguns pa\u00efsos, com ara els del sud-est asi\u00e0tic o el nord d’Europa, el sistema educatiu ha estat una aposta estrat\u00e8gica. Catalunya, en canvi, ha abra\u00e7at una tend\u00e8ncia pedag\u00f2gica \u201cmoderna\u201d (\u00e9s a dir, improvisada), basada en compet\u00e8ncies vagues i metodologies difuses, on els continguts acad\u00e8mics semblen haver-se perdut entre tant \u201c\u00e0mbit\u201d i tant \u201ctreball per projectes\u201d. Aquesta tend\u00e8ncia, sense gaires evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, sembla estar malmetent els resultats educatius, cosa que a llarg termini podria comprometre la competitivitat econ\u00f2mica i el creixement.<\/p>\n

    Al costat d’aix\u00f2, la introducci\u00f3 massiva de pantalles a les aules, en substituci\u00f3 dels llibres de text, aix\u00ed com la reducci\u00f3 dels continguts curriculars essencials, s\u00f3n tend\u00e8ncies preocupants en el nostre sistema educatiu. A m\u00e9s de perjudicar la formaci\u00f3 de capital hum\u00e0, essencial per al creixement econ\u00f2mic, aquestes noves metodologies educatives podrien estar dissenyades per formar ciutadans m\u00e9s manipulables, amb menys capacitat cr\u00edtica i menys preparats per al m\u00f3n real.<\/p>\n

    L’evid\u00e8ncia emp\u00edrica, com demostrarem en aquest article, ens diu que els pa\u00efsos del sud-est asi\u00e0tic \u2013especialment Singapur, Corea del Sud i el Jap\u00f3\u2013 han estat exemples paradigm\u00e0tics de com un sistema educatiu exigent i ben estructurat pot transformar el teixit productiu d’una naci\u00f3. El mateix s’observa als pa\u00efsos n\u00f2rdics d’Europa, com ara Noruega, Su\u00efssa, Su\u00e8cia o Alemanya, pa\u00efsos amb alts \u00edndexs de desenvolupament hum\u00e0 (IDH) i alts PIB per c\u00e0pita. Tots aquests pa\u00efsos tenen uns sistemes educatius ben estructurats on, a m\u00e9s, la professi\u00f3 docent est\u00e0 ben valorada i rep uns alts salaris.<\/p>\n

     <\/p>\n

      \n
    1. Un resum de les teories que expliquen els factors darrere del creixement econ\u00f2mic<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

      El creixement econ\u00f2mic \u00e9s l’augment, en termes reals, del producte interior brut (PIB) i la renda per c\u00e0pita d’un pa\u00eds (PIB per c\u00e0pita). \u00c9s un dels objectius m\u00e9s importants de la pol\u00edtica econ\u00f2mica, ja que gr\u00e0cies a ell es pot aconseguir l’augment de la qualitat de vida i s’aconsegueix la reducci\u00f3 de la pobresa. Diverses teories n’han explicat les causes, entre elles:<\/p>\n

        \n
      1. a) La inversi\u00f3 i l’impuls de la tecnologia<\/strong>: Diversos economistes han demostrat la forta relaci\u00f3 entre creixement i aquestes dues variables. Des de Schumpeter (1942), on s’explica el creixement econ\u00f2mic gr\u00e0cies al canvi tecnol\u00f2gic, impulsat per l’emprenedoria i la innovaci\u00f3, fins a Solow (1956), Arrow (1962) o Romer (1990), es demostra que la innovaci\u00f3 i la tecnologia, quan estan ben alimentades per l’educaci\u00f3 i acompanyada d’inversions de les empreses, fan cr\u00e9ixer la producci\u00f3 i l\u2019ocupaci\u00f3 dels pa\u00efsos.<\/li>\n
      2. b) L’estabilitat institucional<\/strong>: Autors com North (1990), Fang (1997) o Acemoglu (2012) han defensat que les regles clares, els drets de propietat i la just\u00edcia independent s\u00f3n la base del progr\u00e9s econ\u00f2mic. \u00c9s dif\u00edcil atraure inversors si ni tan sols se sap si una sent\u00e8ncia judicial es complir\u00e0.<\/li>\n
      3. c) El comer\u00e7 internacional<\/strong>: Segons Ricardo (1817), Samuelson (1948), Krugman (1979) i Heckscher-Ohlin (1991), el comer\u00e7 permet especialitzar-se, aprendre i cr\u00e9ixer. Per\u00f2 compte: obrir-se al m\u00f3n requereix preparaci\u00f3, i per aix\u00f2, una altra vegada, cal educaci\u00f3. En conjunt, aquestes teories coincideixen que el comer\u00e7 ben gestionat potencia la productivitat i el creixement dels pa\u00efsos a llarg termini.<\/li>\n
      4. d) El capital hum\u00e0<\/strong>: s\u00f3n diversos els autors i les escoles econ\u00f2miques que han analitzat la relaci\u00f3 directa entre el capital hum\u00e0 \u2014\u00e9s a dir, el nivell d’educaci\u00f3, habilitats i coneixements de la poblaci\u00f3\u2014 i el creixement econ\u00f2mic dels pa\u00efsos. Adam Smith (1776) ja deia al segle XVIII que un treballador format produeix m\u00e9s que un sense formaci\u00f3. Schultz (1961), Becker (1964), Lucas (1988) Romer (1990) i Sen (1999) van ampliar aquesta idea: invertir en l’educaci\u00f3 de les persones no nom\u00e9s augmenta la productivitat de l’empresa, sin\u00f3 que \u00e9s rendible per al conjunt del pa\u00eds i per al creixement.<\/li>\n<\/ol>\n

        Totes aquestes complexes teories econ\u00f2miques es resumeixen molt f\u00e0cilment: Educaci\u00f3 + Estabilitat + Tecnologia = M\u00e9s pa per a tothom<\/strong>. Per\u00f2 compte, si falla l’educaci\u00f3, la resta tampoc no funciona.<\/p>\n

         <\/p>\n

          \n
        1. L\u2019educaci\u00f3 com a pilar del desenvolupament econ\u00f2mic: l\u2019\u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 (IDH) i les proves PISA<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

          Ja hem esmentat a l’apartat anterior que l’educaci\u00f3 \u00e9s un dels principals motors del creixement econ\u00f2mic d’un pa\u00eds. No sols proporciona coneixements i habilitats essencials a qui la rep, sin\u00f3 que tamb\u00e9 impulsa la productivitat, la innovaci\u00f3, la tecnologia i la competitivitat global del pa\u00eds. La hist\u00f2ria recent demostra que els pa\u00efsos amb sistemes educatius s\u00f2lids han aconseguit alts nivells de benestar i creixement econ\u00f2mic sostenible, mentre que aquells amb sistemes educatius deficients enfronten desigualtats, problemes socials i estancament econ\u00f2mic. Per\u00f2 no nom\u00e9s cal mirar la despesa en educaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat d’aquesta, mesurada en funci\u00f3 dels coneixements adquirits pels alumnes i el respecte i el prestigi dels seus professionals, els professors. La import\u00e0ncia d’uns curr\u00edculums rigorosos i una exig\u00e8ncia acad\u00e8mica podrien estar darrere de la qualitat educativa.<\/p>\n

          Una manera de mesurar l\u2019impacte de l\u2019educaci\u00f3 en el desenvolupament econ\u00f2mic \u00e9s a trav\u00e9s de l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH), un indicador elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que avalua el benestar dels pa\u00efsos en funci\u00f3 de tres dimensions clau: l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer dels pa\u00efsos, el nivell educatiu dels seus ciutadans (anys d\u2019escolaritzaci\u00f3) i adquisitiu).<\/p>\n

           <\/p>\n

          Taula 1. \u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH) el 2022<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
          Pa\u00eds<\/td>\nIDH<\/td>\nEsperan\u00e7a de vida<\/td>\nAnys de d\u2019escolaritzaci\u00f3 esperats<\/td>\nPIB per c\u00e0pita (PPA $)<\/td>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
          Noruega<\/td>\n0.961<\/td>\n83.2<\/td>\n18.1<\/td>\n78,180<\/td>\n<\/tr>\n
          Su\u00efssa<\/td>\n0.955<\/td>\n83.9<\/td>\n16.5<\/td>\n78,813<\/td>\n<\/tr>\n
          Su\u00e8cia<\/td>\n0.947<\/td>\n82.6<\/td>\n16.1<\/td>\n60,802<\/td>\n<\/tr>\n
          Alemanya<\/td>\n0.942<\/td>\n81.9<\/td>\n15.7<\/td>\n58,150<\/td>\n<\/tr>\n
          Singapur<\/td>\n0.939<\/td>\n83.6<\/td>\n16.2<\/td>\n102,742<\/td>\n<\/tr>\n
          Corea del Sud<\/td>\n0.925<\/td>\n83.5<\/td>\n16.4<\/td>\n54,212<\/td>\n<\/tr>\n
          Jap\u00f3<\/td>\n0.921<\/td>\n84.5<\/td>\n15.3<\/td>\n48,460<\/td>\n<\/tr>\n
          Espanya<\/td>\n0.905<\/td>\n83.0<\/td>\n17.9<\/td>\n42,800<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

          (Font: Unesco, 2022)<\/em><\/p>\n

          \u00a0<\/em><\/p>\n

          Com es pot apreciar a la taula 1, els pa\u00efsos amb m\u00e9s IDH (Su\u00e8cia, Alemanya, Singapur, Corea del Sud) tenen alts PIB per c\u00e0pita i m\u00e9s anys d’escolaritzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 no nom\u00e9s cal mirar el nombre d’anys d’escolaritzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, sin\u00f3 all\u00f2 que realment aprenen els alumnes. Per aix\u00f2, a m\u00e9s de l’IDH, els pa\u00efsos amb una cultura que valoren l’esfor\u00e7 acad\u00e8mic tenen els millors resultats en proves PISA. Alguns estudis demostren que un augment d’una desviaci\u00f3 est\u00e0ndard en les puntuacions PISA d’un pa\u00eds es pot traduir en un augment d’entre 1 i 2 punts percentuals en el creixement anual del PIB a llarg termini (Hanushek i Woessmann, 2012) o que els pa\u00efsos amb millors resultats a les proves PISA s\u00f3n els que, a m\u00e9s, tenen un PIB per c\u00e0pita m\u00e9s alt (Guzey, 2015)<\/p>\n

          Tal com s’observa al gr\u00e0fic 1, hi ha una correlaci\u00f3 positiva entre els resultats de les proves PISA en matem\u00e0tiques i el PIB per c\u00e0pita. Misteriosament, els pa\u00efsos amb millors resultats en aquestes proves no perden el temps discutint si les matem\u00e0tiques \u201ctraumatitzen\u201d els adolescents o si han de fer ex\u00e0mens \u201cde forma l\u00fadica i compartida\u201d. Simplement ensenyen, exigeixen i avaluen. I aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e0gia, \u00e9s capital hum\u00e0 acumulat.<\/p>\n

          Gr\u00e0fic 1. Relaci\u00f3 entre PIB per c\u00e0pita i resultats de les proves PISA en matem\u00e0tiques.<\/strong><\/p>\n

          \"\"
          Fuente: Guzey (2015)<\/figcaption><\/figure>\n

           <\/p>\n

          Tot i aix\u00f2, els resultats PISA han mostrat un estancament o retroc\u00e9s en molts pa\u00efsos europeus, mentre que \u00c0sia segueix dominant el r\u00e0nquing. A Espanya i a Catalunya aquests indicadors cauen en picat els darrers anys (Taula 2). Coincid\u00e8ncia? Potser. Per\u00f2 tot apunta que renunciar als continguts acad\u00e8mics genera generacions d’alumnes menys preparats.<\/p>\n

           <\/p>\n

          Taula 2. Evoluci\u00f3 dels resultats PISA en matem\u00e0tiques (2000-2022)<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
          Pa\u00eds<\/td>\n2000<\/td>\n2012<\/td>\n2018<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
          Singapur<\/td>\n564<\/td>\n573<\/td>\n569<\/td>\n561<\/td>\n<\/tr>\n
          Corea del Sud<\/td>\n547<\/td>\n554<\/td>\n526<\/td>\n526<\/td>\n<\/tr>\n
          Jap\u00f3<\/td>\n532<\/td>\n536<\/td>\n527<\/td>\n536<\/td>\n<\/tr>\n
          Alemanya<\/td>\n490<\/td>\n514<\/td>\n500<\/td>\n487<\/td>\n<\/tr>\n
          Noruega<\/td>\n499<\/td>\n489<\/td>\n487<\/td>\n478<\/td>\n<\/tr>\n
          Su\u00e8cia<\/td>\n510<\/td>\n478<\/td>\n502<\/td>\n487<\/td>\n<\/tr>\n
          Espanya<\/td>\n476<\/td>\n484<\/td>\n481<\/td>\n470<\/td>\n<\/tr>\n
          Catalunya<\/td>\n475<\/td>\n482<\/td>\n479<\/td>\n465<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

          (Font: OCDE, 2023)<\/em><\/p>\n

          Els pa\u00efsos amb millors resultats educatius a les proves PISA (Singapur, Corea, Jap\u00f3) inverteixen entre el 2% i el 5% del PIB en educaci\u00f3 (vegeu la taula 3), xifres d’inversi\u00f3 similars a les d’Espanya i Catalunya. Com ja hem esmentat, no nom\u00e9s \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de diners, sin\u00f3 d’efici\u00e8ncia en la despesa. Mentre que Singapur, Corea del Sud i el Jap\u00f3 han optimitzat els seus recursos educatius amb programes estructurats i alta exig\u00e8ncia acad\u00e8mica, a altres zones d’Occident les tend\u00e8ncies han anat en la direcci\u00f3 oposada, promovent models pedag\u00f2gics menys rigorosos. Catalunya, al capdavant d’aquestes modes pedag\u00f2giques, a m\u00e9s, inverteix tan sols un 3,69% del PIB en educaci\u00f3, per sota de la mitjana europea i de la recomanada per l’OCDE.<\/p>\n

           <\/p>\n

          Taula 3 Inversi\u00f3 en educaci\u00f3 como percentatge del PIB<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
          Pa\u00eds \/ Regi\u00f3\u00a0 <\/strong><\/td>\n% del PIB en Educaci\u00f3<\/strong><\/td>\nAny<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
          Singapur<\/strong><\/td>\n2,19%<\/td>\n2023<\/td>\n<\/tr>\n
          Corea del Sud<\/strong><\/td>\n4,87%<\/td>\n2021<\/td>\n<\/tr>\n
          Jap\u00f3<\/strong><\/td>\n3,24%<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n
          Alemanya<\/strong><\/td>\n4,54%<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n
          Noruega<\/strong><\/td>\n3,97%<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n
          Su\u00e8cia<\/strong><\/td>\n7,57%<\/td>\n2021<\/td>\n<\/tr>\n
          Espanya<\/strong><\/td>\n4,32%<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n
          Catalunya<\/strong><\/td>\n3,96%<\/td>\n2022<\/td>\n<\/tr>\n
          OCDE<\/strong><\/td>\n4,9%<\/td>\n2021<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

          Fuente: Theglobaleconomy.com e Idescat.cat<\/p>\n

          El que sembla clar \u00e9s que el problema educatiu no s\u00f3n nom\u00e9s els diners, sin\u00f3 que s\u00f3n un problema de rumb. A Catalunya, per exemple, s’han redu\u00eft hores de matem\u00e0tiques per donar m\u00e9s espai a \u201ccompet\u00e8ncies emocionals\u201d, i els llibres de text han estat substitu\u00efts per pantalles brillants que, aix\u00f2 s\u00ed, queden molt boniques a les fotos de Twitter dels consellers. En lloc de situacions d’aprenentatge, potser necessitem situacions de realitat: saber dividir, escriure amb coher\u00e8ncia o explicar la llei de la gravetat sense confondre-la amb una opini\u00f3.<\/p>\n

           <\/p>\n

            \n
          1. Alguns casos d’\u00e8xit: Singapur, Corea i el Jap\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

            Singapur, Corea del Sud i el Jap\u00f3 han aconseguit sistemes educatius altament efica\u00e7os, caracteritzats per un enfocament estructurat, exig\u00e8ncia acad\u00e8mica, curr\u00edculums detallats i una inversi\u00f3 estatal no menyspreable.<\/p>\n

            Des de la seva independ\u00e8ncia del Regne Unit el 1965, Singapur ha prioritzat l’educaci\u00f3 com a motor de desenvolupament. Tot i que la seva inversi\u00f3 p\u00fablica en educaci\u00f3 \u00e9s tan sols del 2,19% del PIB, inferior a la mitjana de l’OCDE (4,9%), ha assolit resultats excel\u00b7lents a les proves PISA de l’any 2022: 561 punts en matem\u00e0tiques, 543 en lectura i 561 en ci\u00e8ncies, liderant a les tres \u00e0rees. Aquest \u00e8xit, en part, s’atribueix al \u201cm\u00e8tode Singapur\u201d, que emfatitza la comprensi\u00f3 profunda de les matem\u00e0tiques mitjan\u00e7ant l’enfocament Concret-Pict\u00f2ric-Abstracte (CPA).<\/p>\n

            Un altre cas per destacar \u00e9s el de Corea del Sud que, despr\u00e9s de la guerra als anys 50, va apostar per l’educaci\u00f3 com a clau per al seu desenvolupament. El 2021 va destinar el 4,87% del seu PIB a l’educaci\u00f3 i va igualar la mitjana de l’OCDE. El sistema combina una educaci\u00f3 p\u00fablica exigent amb acad\u00e8mies privades (“hagwon”) que reforcen l’aprenentatge. La cultura de l’esfor\u00e7 i l’alta competitivitat han portat el pa\u00eds a ocupar posicions destacades a les proves PISA, amb 526 punts en matem\u00e0tiques, 515 en lectura i 528 en ci\u00e8ncies.<\/p>\n

            El Jap\u00f3, un altre dels pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats del m\u00f3n, mant\u00e9 una cultura educativa centrada en l’excel\u00b7l\u00e8ncia, la disciplina i el coneixement estructurat. El 2022, la seva despesa p\u00fablica en educaci\u00f3 va ser del 3,24% del PIB. El sistema emfatitza la memoritzaci\u00f3 i l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements s\u00f2lids en matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies. A les proves PISA d’aquell mateix any, el Jap\u00f3 va obtenir 536 punts en matem\u00e0tiques, 516 en lectura i 547 en ci\u00e8ncies.<\/p>\n

            Mentre que els sistemes asi\u00e0tics prioritzen l’educaci\u00f3 com a pol\u00edtica d’Estat amb objectius clars, en alguns contextos europeus es percep una tend\u00e8ncia cap a enfocaments pedag\u00f2gics m\u00e9s experimentals.<\/p>\n

             <\/p>\n

              \n
            1. Inversi\u00f3 educativa a Catalunya: pantalles i curr\u00edculum poc estructurat<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

              Catalunya destina aproximadament el 3,96% del PIB a educaci\u00f3, una xifra inferior a la mitjana de l’OCDE (4,9%). Tot i aix\u00f2, el problema no rau \u00fanicament en la quantitat de diners invertits en educaci\u00f3, sin\u00f3 en l’orientaci\u00f3 de la despesa. S’han redu\u00eft hores en assignatures clau com a matem\u00e0tiques i llengua, mentre s’implementen metodologies que prioritzen l’experi\u00e8ncia sobre el coneixement, fragmentant el curr\u00edculum en \u00e0mbits i disminuint la c\u00e0rrega acad\u00e8mica.<\/p>\n

              Els resultats de l’informe PISA 2022 reflecteixen un descens significatiu en el rendiment dels estudiants catalans: 469 punts en matem\u00e0tiques, 462 en lectura i 477 en ci\u00e8ncies i se situen per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE. A la darrera d\u00e8cada, Catalunya ha perdut 24 punts en matem\u00e0tiques, 38 en comprensi\u00f3 lectora i 15 en ci\u00e8ncies, evidenciant una tend\u00e8ncia preocupant.<\/p>\n

              A m\u00e9s, la creixent substituci\u00f3 de llibres de text per dispositius electr\u00f2nics a les aules ha generat inquietud, ja que diversos estudis (Delgado, 2018) indiquen que la lectura en paper millora la comprensi\u00f3 i la retenci\u00f3 d’informaci\u00f3. La manca d’un curr\u00edculum clar i estructurat contribueix a fer que continguts essencials no s’imparteixin adequadament, depenent en exc\u00e9s de la interpretaci\u00f3 individual de cada docent.<\/p>\n

              Per contra, pa\u00efsos asi\u00e0tics com Singapur, Corea del Sud i el Jap\u00f3 han demostrat que una educaci\u00f3 exigent, ben estructurada i basada en l’esfor\u00e7 \u00e9s fonamental per al desenvolupament econ\u00f2mic. Catalunya, si no reverteix aquesta tend\u00e8ncia, podria comprometre’n la competitivitat i el creixement a llarg termini. \u00c9s imperatiu reorientar el model educatiu cap a un que valori el coneixement, l’excel\u00b7l\u00e8ncia i el sentit com\u00fa, garantint aix\u00ed una societat m\u00e9s formada i competitiva.<\/p>\n

               <\/p>\n

              Conclusi\u00f3: i si estem equivocant el cam\u00ed?<\/strong><\/p>\n

              Els pa\u00efsos que creixen m\u00e9s no improvisen els seus sistemes educatius. Tenen curr\u00edculums clars, formaci\u00f3 docent excel\u00b7lent i una cultura de l\u2019esfor\u00e7. Catalunya, en canvi, ha optat per models pedag\u00f2gics que redueixen els continguts, dilueixen l\u2019exig\u00e8ncia i empoderen el caos.<\/p>\n

              Si educar \u00e9s formar per al futur, potser estem fabricant una generaci\u00f3 especialista a fer l\u00ednies de temps i cohesionar grups, per\u00f2 incapa\u00e7 de llegir un contracte hipotecari o comprendre una n\u00f2mina.<\/p>\n

              L\u00b4educaci\u00f3 no \u00e9s un joc de laboratori: \u00e9s la base de la nostra competitivitat econ\u00f2mica i de la llibertat personal. Catalunya necessita una reforma educativa que recuperi el coneixement, l’exig\u00e8ncia i el sentit com\u00fa. Perqu\u00e8 sense capital hum\u00e0 de qualitat, el creixement econ\u00f2mic ser\u00e0 nom\u00e9s un somni… i for\u00e7a car.<\/p>\n

              \n
              Refer\u00e8ncies:<\/strong>\u00a0<\/strong><\/h6>\n

              Acemoglu, D., Johnson, S., & Robinson, J. A. (2001). The colonial origins of comparative development: An empirical investigation. American Economic Review, 91<\/em>(5), 1369\u20131401.<\/p>\n

              Arrow, K. J. (1962). The economic implications of learning by doing. Review of Economic Studies, 29<\/em>(3), 155\u2013173.<\/p>\n

              Barro, R. J. (1997). Determinants of economic growth: A cross-country empirical study<\/em>. MIT Press.<\/p>\n

              Becker, G. S. (1964). Human capital: A theoretical and empirical analysis, with special reference to education<\/em>. University of Chicago Press.<\/p>\n

              Delgado, P., Vargas, C., Ackerman, R., & Salmer\u00f3n, L. (2018). Don\u2019t throw away your printed books: A meta-analysis on the effects of reading media on reading comprehension<\/em>. Educational Research Review, 25, 23\u201338.<\/p>\n

              Guzey, Z. (2015). Study on the Correlation of GDP Per Capita and PISA Maths Scores in 2015. Academia.edu.<\/p>\n

              Hanushek, E. A., & Woessmann, L. (2012). The knowledge capital of nations: Education and the economics of growth. Journal of Economic Growth, 17<\/em>(4), 349\u2013383.<\/p>\n

              Heckscher, E. F., & Ohlin, B. (1991). Heckscher-Ohlin trade theory<\/em> (H. Flam & M. J. Flanders, Eds. & Trans.). MIT Press. (Obra original publicada entre 1919 y 1933.)<\/em><\/p>\n

              Idescat. Institut d’Estad\u00edstica de Catalunya (s.f.). Datos de Gasto en educaci\u00f3n.<\/em> Recuperado el 09-05-2025 de https:\/\/www.idescat.cat\/<\/a><\/p>\n

              Krugman, P. R. (1979). Increasing returns, monopolistic competition, and international trade. Journal of International Economics, 9<\/em>(4), 469\u2013479.<\/p>\n

              Lucas, R. E. (1988). On the mechanics of economic development. Journal of Monetary Economics, 22<\/em>(1), 3\u201342. https:\/\/doi.org\/10.1016\/0304-3932(88)90168-7<\/p>\n

              North, D. C. (1990). Institutions, institutional change and economic performance<\/em>. Cambridge University Press.<\/p>\n

              OCDE. (2023). PISA 2022 results<\/em>. OECD Publishing.<\/p>\n

              PNUD. (2022). Human development report 2021\/2022: Uncertain times, unsettled lives: Shaping our future in a transforming world<\/em>. United Nations Development Programme.<\/p>\n

              Ricardo, D. (1817). On the principles of political economy and taxation<\/em>. John Murray.<\/p>\n

              Romer, P. M. (1990). Endogenous technological change. Journal of Political Economy, 98<\/em>(5, Part 2), S71\u2013S102.<\/p>\n

              Samuelson, P. A. (1948). International trade and the equalisation of factor prices. Economic Journal, 58<\/em>(230), 163\u2013184.<\/p>\n

              Schultz, T. W. (1961). Investment in human capital. The American Economic Review, 51<\/em>(1), 1\u201317.<\/p>\n

              Schumpeter, J. A. (1942). Capitalism, socialism and democracy<\/em>. Harper & Brothers.<\/p>\n

              Sen, A. (1999). Development as freedom<\/em>. Alfred A. Knopf.<\/p>\n

              Smith, A. (1776). An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations<\/em>. W. Strahan and T. Cadell.<\/p>\n

              Solow, R. M. (1956). A contribution to the theory of economic growth. The Quarterly Journal of Economics, 70<\/em>(1), 65\u201394.<\/p>\n

              TheGlobalEconomy.com (s.f). Datos de Gasto en Educaci\u00f3n como porcentaje del PIB<\/em>. Recuperado el 09-05-2025 de https:\/\/www.theglobaleconomy.com\/<\/a><\/p>\n

              UNESCO. (2022). Education for sustainable development: A roadmap<\/em>. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.<\/p>\n

              \n

              Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

              Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

              La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":28253,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[226],"tags":[3072,3067,403,3066],"class_list":["post-28187","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia-ca","tag-catalunya","tag-creixement-economic","tag-educacio","tag-inversio"],"yoast_head":"\nLa inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-05-29T07:00:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-05-29T07:00:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"718\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"460\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Aurora Trigo Catalina\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya\",\"datePublished\":\"2025-05-29T07:00:27+00:00\",\"dateModified\":\"2025-05-29T07:00:42+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/\"},\"wordCount\":2918,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/05\\\/inversion_2.jpg\",\"keywords\":[\"Catalunya\",\"creixement econ\u00f2mic\",\"educaci\u00f3\",\"inversi\u00f3\"],\"articleSection\":[\"Economia\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/\",\"name\":\"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/05\\\/inversion_2.jpg\",\"datePublished\":\"2025-05-29T07:00:27+00:00\",\"dateModified\":\"2025-05-29T07:00:42+00:00\",\"description\":\"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/05\\\/inversion_2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/05\\\/inversion_2.jpg\",\"width\":718,\"height\":460,\"caption\":\"IA_ GROK\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence","description":"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence","og_description":"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2025-05-29T07:00:27+00:00","article_modified_time":"2025-05-29T07:00:42+00:00","og_image":[{"width":718,"height":460,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Aurora Trigo Catalina","Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya","datePublished":"2025-05-29T07:00:27+00:00","dateModified":"2025-05-29T07:00:42+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/"},"wordCount":2918,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg","keywords":["Catalunya","creixement econ\u00f2mic","educaci\u00f3","inversi\u00f3"],"articleSection":["Economia"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/","name":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg","datePublished":"2025-05-29T07:00:27+00:00","dateModified":"2025-05-29T07:00:42+00:00","description":"La relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic \u00e9s ben coneguda. Els pa\u00efsos que han millorat significativament el seu nivell de vida en les darreres d\u00e8cades solen compartir un denominador com\u00fa: la inversi\u00f3 sostinguda en educaci\u00f3. Aix\u00f2 genera un entorn on floreixen la innovaci\u00f3, la tecnologia, la productivitat i la feina.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/inversion_2.jpg","width":718,"height":460,"caption":"IA_ GROK"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La inversi\u00f3 en educaci\u00f3 com a motor del creixement econ\u00f2mic: estudi de casos d\u2019\u00e8xit i lli\u00e7ons per a Catalunya"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28187"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28352,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28187\/revisions\/28352"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}