Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n
Laura Llevadot<\/strong> \u00e9s professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona. L\u2019any 2022 va publicar a Tusquets Mi herida exist\u00eda antes que yo. Feminismo y cr\u00edtica de la diferencia sexual<\/em>. Ara acaba de publicar Quatre mil dos-cents vint-i-set su\u00efcidis no exemplars. Desig i melancolia en el capitalisme neoliberal <\/em>(HyO), un assaig que mostra un estrany equilibri entre unitat i varietat.<\/p>\n <\/p>\n
Comen\u00e7ar\u00e9 preguntant-te per la imatge de la portada del teu llibre, que em fascina. \u00bfQu\u00e8 \u00e9s aquesta b\u00e8stia blava i h\u00edbrida, mescla de corb i gos, que cau?<\/strong><\/p>\nAquesta imatge t\u00e9 una hist\u00f2ria. Es tracta d\u2019una obra de Miriam Cahn, una artista su\u00efssa que vaig descobrir en una exposici\u00f3 del Reina Sofia de Madrid. Les seves obres em van impressionar, especialment les pintures amb imatges de caiguda. En t\u00e9 varies en les que cauen cossos humans, alguns d\u2019ells tamb\u00e9 animalitzats. T\u00e9 una s\u00e8rie amb fons blaus, altres amb cossos amarronats. Entre ells es distingeixen dones i tamb\u00e9 nens. S\u00f3n, d\u2019una banda, desoladors. Perceps que s\u00f3n cossos ven\u00e7uts per la viol\u00e8ncia, cossos que han defallit. Per\u00f2 d\u2019altra banda, hi ha en la idea mateixa de la caiguda al buit, i en el fet que el fons sigui sovint blau, alguna cosa vinculada a l\u2019aigua, a la mar, al fet de flotar. Em recorda el film Blau <\/em>de Kiewslowski, que comento al llibre quan parlo de la melancolia i el dol.<\/p>\nVaig triar el d\u2019aquest gos-corb, i no pas algun de siluetes humanes perqu\u00e8, sincerament, em semblaven massa forts, i tamb\u00e9 massa evidents. Hi ha una frase d\u2019Adorno que diu que \u00abcontra el nihilisme n\u2019hi ha prou amb el simple moviment de cua d\u2019un gos\u00bb, i \u00e9s cert, per\u00f2 en aquest cas aix\u00f2 no passa. No sabem si el gos ha caigut o l\u2019han llan\u00e7at, per\u00f2 sabem segur que no s\u2019ha tirat ell sol. I el fet que tingui bec, tot i que no ales, podria fer-nos pensar que en algun moment arcaic havia apr\u00e8s a volar, per\u00f2 ho ha oblidat. Un gos cau, probablement per efecte de la viol\u00e8ncia d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 alg\u00fa que ho veu, s\u2019entristeix i ho pinta. \u00c9s la Miriam Cahn, per\u00f2 podria ser qualsevol. No t\u00e9 cua per moure, per\u00f2 si mans per pintar. Vol dir que el nihilisme no es encara absolut. Hi ha encara alg\u00fa que mira, s\u2019entristeix i pinta. Aix\u00f2 es molt.<\/p>\n
El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que quan ja havia escrit el llibre i triat la portada vaig descobrir un text de la Rita Segato que parla de la Miriam Cahn, de la viol\u00e8ncia patriarcal que expressen els seus quadres i dels cossos que resisteixen malgrat tot. Sense dubte, una casualitat que no pot ser-ho. Li ho vaig dir, i em va comentar que, malgrat tot, ella veia en els quadres de la Miriam Cahn una hist\u00f2ria de resist\u00e8ncia. Jo no ho s\u00e9. Jo crec que la resist\u00e8ncia rau en mantenir una mirada atenta i ser capa\u00e7 de pintar all\u00f2 que molts no voldrien haver de mirar i que sovint \u00e9s l\u2019efecte directe de les seves accions.\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n\u201cQuatre mil dos-cents vint-i-set \u00e9s el nombre de su\u00efcidis que es van comptabilitzar a Espanya l\u2019\u00faltim any del qual es tenen dades contrastades (2022)\u201d (p\u00e0g. 11)\u2026 Aix\u00ed comen\u00e7a el teu llibre\u2026<\/strong><\/p>\nS\u00ed. Pertany a la col.lecci\u00f3 d\u2019HyO que es diu Num\u00e9rika i que es caracteritza pel fet que als t\u00edtols de tots els llibres apareix un n\u00famero. Jo necessitava escriure sobre la nostra \u00e8poca, sobre la melancolia i la depressi\u00f3 que li \u00e9s caracter\u00edstica, i tamb\u00e9 sobre l\u2019alarmant augment del nombre de su\u00efcidis que estem patint. Crec que el nombre, tot i que silencia la singularitat de cada cas, que sempre \u00e9s inexorable, parla tanmateix de quelcom estructural, de les condicions de vida en el capitalisme neoliberal que, per a molts, \u00e9s insuportable. Aquest va ser el punt de partida.<\/p>\n
Per qu\u00e8 es va su\u00efcidar Mark Fisher?<\/strong><\/p>\nAix\u00f2, evidentment, nom\u00e9s ho sap ell. Sabem, per\u00f2, que patia depressions, i coneixem tamb\u00e9 el seu treball te\u00f2ric i pol\u00edtic. Crec que Fisher va tenir una capacitat extraordin\u00e0ria per a diagnosticar la nostra \u00e8poca, la de l\u2019entrada en la fase neoliberal, que ell va anomenar \u00abrealisme capitalista\u00bb. La caracter\u00edstica fonamental del \u00abrealisme capitalista\u00bb \u00e9s la ideologia segons la qual no hi ha alternativa al capitalisme i que es resumeix amb la frase de Jameson i Zizek que diu que avui \u00abens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil imaginar la fi del m\u00f3n que la fi del capitalisme\u00bb. Ell va voler obrir una escletxa en aquesta ideologia que es vol realista. D\u2019una banda va mostrar que el capitalisme fa figa per tot arreu: l\u2019explotaci\u00f3 del planeta i la crisi clim\u00e0tica; el malestar mental que va en augment; la precarietat i l\u2019omnipres\u00e8ncia del treball en les nostres vides que, que lluny de reduir les hores laborables, com els antics sindicats volien, avui ocupa els nostres dies i caps de setmana; la burocratitzaci\u00f3 stalinista de les institucions i del mercat que importa de la gesti\u00f3 empresarial l\u2019avaluaci\u00f3 constant. Davant d\u2019aix\u00f2, ell va voler pensar una sortida que, segurament, hagu\u00e9s volgut per a la seva pr\u00f2pia vida, per\u00f2 no la va saber trobar, en tot cas no per a ell. Tot i aix\u00ed, ens deixa el seu treball per a seguir pensant-la.<\/p>\n
M\u2019impressiona que la seva darrera classe, pocs dies abans del seu su\u00efcidi, fos sobre un text de Lyotard en el que aquest diu que \u00abno hi ha enfora del capital\u00bb. Potser va ser aquest el sentiment que el va portar a marxar: l\u2019abs\u00e8ncia de l\u2019enfora. La constataci\u00f3 d\u2019aquesta abs\u00e8ncia pot arribar a ofegar. Tanmateix, ell va obrir un cam\u00ed que podem seguir transitant.<\/p>\n
“Hi ha ja massa triomfadors, escriptors, pol\u00edtics, artistes, que deixen cad\u00e0vers al seu pas. Aix\u00f2 es diu patriarcat”<\/p><\/blockquote>\n
Qu\u00e8 direm de Ted Hugues?<\/strong><\/p>\nBufff… Escriptor notable. Orde del M\u00e8rit brit\u00e0nic. Premi T.S. Eliot i no s\u00e9 quants m\u00e9s. Tot un triomfador, vaja. Nom\u00e9s que no pot ser casualitat que la seva dona, la Sylvia Plath, es su\u00efcid\u00e9s, que ho fes tamb\u00e9 la seva amant, aquesta amb la filla d\u2019ell, a m\u00e9s, i que finalment ho fes tamb\u00e9 el seu fill. Dues dones i dos fills, que sapiguem. No es tracta de cancel\u00b7lar, per suposat, ni de deixar de llegir-lo, al contrari. Per\u00f2 per transformar la realitat cal dir les coses pel seu nom. Hi ha ja massa triomfadors, escriptors, pol\u00edtics, artistes, que deixen cad\u00e0vers al seu pas. Aix\u00f2 es diu patriarcat. La societat els ho ha perm\u00e8s i fins i tot els honora. Fa f\u00e0stic. Darrera d\u2019un gran home no hi ha una gran dona. Sovint darrera d\u2019un gran home hi ha una o m\u00faltiples v\u00edctimes, de les quals s\u2019ha alimentat.<\/p>\n
\u201cLa democr\u00e0cia \u00e9s hauntol\u00f2gica, inh\u00f2spita, perqu\u00e8 sempre assetjar\u00e0 la pol\u00edtica establerta que es vol, totalit\u00e0ria com \u00e9s, present i acabada\u201d\u2026 (p\u00e0g. 66) Ens ho amplies?<\/strong><\/p>\nAquesta \u00e9s una idea que extrec de Derrida. Vol dir que la democr\u00e0cia, pel fet de ser-ho, pel fet considerar-se a si mateixa un sistema obert a les demandes i a les cr\u00edtiques, estar\u00e0 sempre assetjada per demandes de just\u00edcia que superen i van m\u00e9s enll\u00e0 de la seva legalitat vigent, fins i tot demandes que provenen del passat, mai acomplides, i d\u2019altres que venen des del futur. El problema \u00e9s que la pol\u00edtica parlamentaria es blinda en la seva constituci\u00f3 i el seu estat de dret i esdev\u00e9, aix\u00ed, totalit\u00e0ria. Una democr\u00e0cia que no es deixa transformar no \u00e9s pas una democr\u00e0cia. Per\u00f2 d\u2019altra banda, tota democr\u00e0cia, per tancada que es vulgui en la seva legislaci\u00f3, per definitiva i acabada que es pretengui, estar\u00e0 sempre assetjada per demandes de just\u00edcia i de llibertat. Aquest \u00e9s el seu fantasma que no pot exorcitzar. Hauntol\u00f2gica vol dir aix\u00f2, que els fantasmes de la llibertat l\u2019habiten, ho vulgui o no.<\/p>\n
A la mateixa p\u00e0gina, llegim: \u201cAtrapat en cicles d\u2019hiperactivitat man\u00edaca i baixades depressives a l\u2019infern d\u2019un mateix, l\u2019individu neoliberal\u00a0 alimenta el capital alhora que s\u2019enfonsa en la mis\u00e8ria d\u2019una vida desprove\u00efda de sentit\u201d\u2026<\/strong><\/p>\nLa vida en el capitalisme neoliberal \u00e9s esgotadora. Ja no es tracta de vendre la teva for\u00e7a de treball durant unes hores, sin\u00f3 de que facis de la teva vida el teu capital, que has d\u2019estar invertint constantment. Des del moment que ens hem venut els serveis p\u00fablics al capital (sanitat, educaci\u00f3, jubilacions, etc.), l\u2019individu ha de procurar-se tot all\u00f2 que abans l\u2019estat li proporcionava i per a fer-ho ha d\u2019estar sempre en actiu. No nom\u00e9s treballant en la seva feina sin\u00f3 tamb\u00e9 en les xarxes socials on ha de mostrar que \u00e9s un treballador feli\u00e7, preparat i exit\u00f3s, perqu\u00e8 mai saps\u00a0 d\u2019on et pot venir la feina.<\/p>\n
“Les depressions, l\u2019angoixa, el malestar mental, s\u00f3n l\u2019efecte immediat d\u2019una vida que ja no viu perqu\u00e8 s\u2019ha conf\u00f3s amb la productivitat”<\/p><\/blockquote>\n
Tamb\u00e9 has de generar el teu capital er\u00f2tic, que forma part d\u2019all\u00f2 que vens al mercat per validar-te com a individu exit\u00f3s. I quan ho fas, alimentes el capital cibern\u00e8tic amb les teves dades. Que tot aix\u00f2 fa f\u00e0stic ho sap qualsevol. I que tot plegat no t\u00e9 res a veure amb qui ets, amb com et sents de deb\u00f2, fa que t\u2019enfonsis en el teu propi infern. Les depressions, l\u2019angoixa, el malestar mental, s\u00f3n l\u2019efecte immediat d\u2019una vida que ja no viu perqu\u00e8 s\u2019ha conf\u00f3s amb la productivitat.<\/p>\n
\u201cEl desig \u00e9s el carburant del capital\u201d (p\u00e0g. 57)?<\/strong><\/p>\nLa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 hem acceptat aquest mode de vida. Lyotard i Baudrillard van ser els primers en analitzar el vincle entre el capital i el desig. Despr\u00e9s, Nick Land, amb qui Fisher va col.laborar al CCRU, va entendre que el frac\u00e0s de les esquerres venia del fet que no havien ent\u00e8s com el capitalisme era capa\u00e7 d\u2019excitar el desig dels individus. De fet, Marcuse, pensava que el desig sempre excediria el treball. La realitat neoliberal ha mostrat el contrari, ha desmentit la tesi de Marcuse. La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen, encara que sigui al preu de l\u2019ansietat, l\u2019angoixa i la depressi\u00f3 que els assetja dia rere dia. El capitalisme neoliberal ha triomfat sobre el pensament d\u2019esquerres, malgrat tot el cicle de lluites dels 70, perqu\u00e8 el desig \u00e9s molt m\u00e9s sexy que la just\u00edcia. \u00c9s aix\u00ed de trist.<\/p>\n
\u201cSom una cultura d\u2019ejaculaci\u00f3 preco\u00e7\u201d, dius que deia Baudrillard\u2026 <\/strong><\/p>\nExacte. La desc\u00e0rrega est\u00e0 a l\u2019ordre del dia. Desitgem i descarreguem.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s \u201cdesig neoliberal\u201d i qu\u00e8 \u00e9s \u201cdesig postcapitalista\u201d? <\/strong><\/p>\nHi ha an\u00e0lisis que diuen que el capitalisme ha capturat el desig. Amador Fern\u00e1ndez-Savater en recull uns quants en el seu llibre \u00abCapitalismo libidinal\u00bb (NED). La tesi del meu llibre \u00e9s una altra. No \u00e9s que el neoliberalisme hagi triomfat perqu\u00e8 ha sabut capturar el desig dels individus, com si el desig fos una categoria ahist\u00f2rica i trascendental. \u00c9s que el desig \u00e9s<\/em> el dispositiu de captura. Crec, seguint a Foucault, que a partir del s.XIX va emergir el \u00absubjecte de desig\u00bb. \u00c9s a dir, el fet que ens entenguem a nosaltres mateixos, essencialment, com a individus desitjants, cosa que no passava abans i que nom\u00e9s va ser possible amb l\u2019aparici\u00f3 del dispositiu de la sexualitat. El desig neoliberal, el fet que el capitalisme funcioni nodrint-se del nostre desig, per exemple amb la pornografia, per\u00f2 no nom\u00e9s, tamb\u00e9 amb el treball, ha estat possible perqu\u00e8 ens hem cregut que la nostra ess\u00e8ncia antropol\u00f2gica era desitjar. Per aix\u00f2 la melancolia i la depressi\u00f3, que impliquen l\u2019abs\u00e8ncia de desig i el desinter\u00e8s per la productivitat, s\u00f3n avui la veritat del discurs oficial.<\/p>\n“La melancolia i la depressi\u00f3, que impliquen l\u2019abs\u00e8ncia de desig i el desinter\u00e8s per la productivitat, s\u00f3n avui la veritat del discurs oficial”<\/p><\/blockquote>\n
El desig post-capitalista, que \u00e9s un terme de Fisher, \u00e9s del desig de sortir d\u2019aquest parany, d\u2019aquest sistema que s\u2019alimenta del nostre desig de reconeixement, de validaci\u00f3, de realitzaci\u00f3. Per\u00f2 precisament per aix\u00f2, la meva tesi \u00e9s que el post-capitalisme no pot ser desitjant. Requereix una cr\u00edtica del desig en s\u00ed mateix. Si mai arribem a sortir del capitalisme ser\u00e0 perqu\u00e8 haurem aturat d\u2019una vegada aquest desig de desitjar que no porta enlloc.<\/p>\n
\u201cCap enuig ni precarietat laboral, nom\u00e9s \u00e8xit i treball\u201d (p\u00e0g. 88)\u2026<\/strong><\/p>\nFaig una comparaci\u00f3 entre el tema \u00abCandy\u00bb de la Rosal\u00eda i \u00abArchangel\u00bb de Burial. Tots dos s\u00f3n bons temes, per\u00f2 all\u00e0 on Burial optava per l\u2019anonimat, els sons crepitants, l\u2019atmosfera espectral, la materialitat de la gravaci\u00f3, la Rosal\u00eda ens proporciona un tema ple i llumin\u00f3s acompanyat de tots els reels<\/em> on mostra el seu \u00e8xit personal, i aquests reels <\/em>s\u00f3n tamb\u00e9 treball. La Rosalia treballa 24\/7, diu que \u00abno beu, no fuma, no consumeix i ho presumeix\u00bb. Sigui veritat o no, \u00e9s el model d\u2019\u00e8xit de l\u2019individu neoliberal, que ja no t\u00e9 res a veure amb la posici\u00f3 contracultural del dubstep<\/em> de Burial. Tot i aix\u00ed, que consti, jo aposto pel canvi cap al m\u00f3n llat\u00ed que ha fet la m\u00fasica urbana. Crec que \u00e9s una bona puntada de peu al presumptu\u00f3s etnocentrisme europeu i anglosax\u00f3, nom\u00e9s que cal veure quina \u00e9s la seva capacitat subversiva. Per aix\u00f2, en el llibre, em decanto, per Yung Beef, ja que em sembla m\u00e9s coherent.<\/p>\n\u201cEn el dispositiu de la burocr\u00e0cia neoliberal hem esdevingut aix\u00ed de cretins\u201d (p\u00e0g. 47). Qu\u00e8 podem fer? Hi ha esperan\u00e7a? Com recobrem el futur i el dret a la p\u00e8rdua?<\/strong><\/p>\nSi hem acceptat l\u2019augment exponencial del meta-treball, \u00e9s a dir, de totes aquelles tasques burocr\u00e0tiques que consisteixen en generar informes, avaluacions, auto-avaluacions, mem\u00f2ries, protocols … enlloc de treballar, \u00e9s perqu\u00e8 en aquest tipus de producci\u00f3 de dades obtenim validaci\u00f3. Desitgem ser avaluats, i aix\u00f2 \u00e9s de cretins. A les feines es funciona com a les xarxes socials, els likes no s\u00f3n diferents de les avaluacions positives o de les consecucions d\u2019objectius a les empreses. A molta gent li agrada queixar-se de l\u2019exc\u00e9s de treball perqu\u00e8 genera empatia, per\u00f2 en el fons els encanta ser l\u2019empleat del mes i que les \u00abdades objectives\u00bb parlin per ells. Aix\u00ed \u00e9s com se satisf\u00e0 el desig, per\u00f2 nom\u00e9s per tornar a comen\u00e7ar el mes seg\u00fcent. Alguns semblen sortits d\u2019escoles de monges que premiaven als minyons disciplinats. Per\u00f2 aix\u00f2 crec que el neoliberalisme s\u2019ha constru\u00eft sobre aquest subjecte disciplinat i desitjant que ara ha trobat el mode de ser validat.<\/p>\n
“No cal pensar en el futur per saber que no vols la dominaci\u00f3 ni la tristesa que assola les nostres vides”<\/p><\/blockquote>\n
Hi ha esperan\u00e7a? Sincerament, no m\u2019agrada gens aquesta paraula. \u00c9s terriblement cristiana i arrossega amb ella la possibilitat de la desesperaci\u00f3. Nom\u00e9s desesperen els esperan\u00e7ats. Crec que es pot viure sense esperan\u00e7a. I tamb\u00e9 sense futur. No cal imaginar un futur millor per actuar en funci\u00f3 de criteris com la just\u00edcia, l\u2019anti-autoritarisme o l\u2019anti-feixisme. No cal pensar en el futur per saber que no vols la dominaci\u00f3 ni la tristesa que assola les nostres vides. Crec que all\u00f2 que s\u2019ha perdut \u00e9s justament aix\u00f2: el combat contra un mode de vida que ens ofega i que no deixa lloc a l\u2019experi\u00e8ncia de la p\u00e8rdua, que t\u2019obliga, s\u00ed o s\u00ed, a seguir desitjant.<\/p>\n
Com podem deixar de ser cretins?<\/strong><\/p>\nNo tinc f\u00f3rmules, per\u00f2 crec que el primer pas \u00e9s adonar-se del tipus de m\u00f3n en el que vivim i de com hem arribat fins aqu\u00ed. Deixar de ser un individu neoliberal, obsessionat pels likes<\/em>, els objectius, l\u2019\u00e8xit professional, l\u2019\u00e8xit er\u00f2tic… deixar de capitalitzar les nostres relacions, d\u2019entendre tot all\u00f2 que fem en termes de benefici, sense mirar els cad\u00e0vers que anem deixant enrere, seria el primer pas. Per\u00f2 caldr\u00e0 tamb\u00e9 algun tipus d\u2019acci\u00f3 col.lectiva capa\u00e7 de dir prou al mode de vida hiperaccelerat, i a la vegada, al que ens empeny el capital.<\/p>\n
\nFont:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\nDrets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Entrevista amb Laura Llevadot, professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen” Llic\u00e8ncia Creative Commons Andreu Navarra Laura Llevadot \u00e9s professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona. L\u2019any 2022 va publicar a Tusquets Mi herida exist\u00eda […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":26935,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[412],"tags":[2886,2887,2885,2520,2888],"class_list":["post-26933","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura-ca","tag-capitalisme","tag-feminisme","tag-laura-llevadot","tag-neoliberalisme","tag-productivitat"],"yoast_head":"\n
Laura Llevadot: "La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen" - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Laura Llevadot: "La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen" - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entrevista amb Laura Llevadot, professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen” Llic\u00e8ncia Creative Commons Andreu Navarra Laura Llevadot \u00e9s professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona. L\u2019any 2022 va publicar a Tusquets Mi herida exist\u00eda […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-04-22T07:09:48+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-04-23T06:48:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"646\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andreu Navarra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen”\",\"datePublished\":\"2025-04-22T07:09:48+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-23T06:48:36+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/\"},\"wordCount\":2896,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/Laura-cover.jpg\",\"keywords\":[\"capitalisme\",\"feminisme\",\"Laura Llevadot\",\"neoliberalisme\",\"productivitat\"],\"articleSection\":[\"Literatura\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/\",\"name\":\"Laura Llevadot: \\\"La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen\\\" - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/Laura-cover.jpg\",\"datePublished\":\"2025-04-22T07:09:48+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-23T06:48:36+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/Laura-cover.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/Laura-cover.jpg\",\"width\":1200,\"height\":646,\"caption\":\"Laura Llevadot\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Laura Llevadot: \"La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen\" - Educational Evidence","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Laura Llevadot: \"La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen\" - Educational Evidence","og_description":"Entrevista amb Laura Llevadot, professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen” Llic\u00e8ncia Creative Commons Andreu Navarra Laura Llevadot \u00e9s professora titular de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona. L\u2019any 2022 va publicar a Tusquets Mi herida exist\u00eda […]","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2025-04-22T07:09:48+00:00","article_modified_time":"2025-04-23T06:48:36+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":646,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andreu Navarra","Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen”","datePublished":"2025-04-22T07:09:48+00:00","dateModified":"2025-04-23T06:48:36+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/"},"wordCount":2896,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg","keywords":["capitalisme","feminisme","Laura Llevadot","neoliberalisme","productivitat"],"articleSection":["Literatura"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/","name":"Laura Llevadot: \"La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen\" - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg","datePublished":"2025-04-22T07:09:48+00:00","dateModified":"2025-04-23T06:48:36+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg","width":1200,"height":646,"caption":"Laura Llevadot"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/laura-llevadot-la-gent-es-realitza-en-el-treball-o-aixo-creuen\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Laura Llevadot: “La gent es \u00abrealitza\u00bb en el treball o aix\u00f2 creuen”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26933"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27515,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26933\/revisions\/27515"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Laura-cover.jpg\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1-150x150.jpg\")
<\/p>\n