![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/David-cover_1.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Eva Serra<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Recentment va arribar a les llibreries un nou t\u00edtol que engrandeix el ja sempitern debat educatiu La educaci\u00f3n basurizada. El c\u00e1ncer de las pseudociencias en educaci\u00f3n<\/em><\/a><\/span>\u00a0(Dobleuve), de David Rabad\u00e0 i Vives<\/strong><\/a><\/span>. Potser a causa de la formaci\u00f3 cient\u00edfica d’aquest autor, continua entestat a demostrar que l’anomenat pedagogisme no s’empara en evid\u00e8ncies i defensa que per oferir una bona educaci\u00f3 cal transmetre coneixements fent \u00fas d’aliats tan desacreditats com la instrucci\u00f3 directa o la mem\u00f2ria.<\/p>\n Paleont\u00f2leg i comunicador cient\u00edfic, Rabad\u00e0 \u00e9s doctor en Ci\u00e8ncies Geol\u00f2giques el 1995 per la Universitat de Barcelona. Va treballar en diferents projectes cient\u00edfics del CSIC. Ha rebut diversos premis com a escriptor. Actualment \u00e9s professor de Ci\u00e8ncies Geol\u00f2giques i membre de l\u00b4Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya. Responsable de comunicaci\u00f3 del Sindicat Professors de Secund\u00e0ria (aspepc\u00b7sps) i redactor en cap de la secci\u00f3 de Ci\u00e8ncia d’educational EVIDENCE<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Escrius que \u201cEnsenyar \u00e9s diferent d’educar\u201d i que els seus objectius s\u00f3n diferents, per\u00f2 hi ha interrelaci\u00f3? \u00c9s a dir, com m\u00e9s instrucci\u00f3 m\u00e9s educat es torna un individu, o no?<\/strong><\/p>\n No necess\u00e0riament. Un pot posseir molts coneixements per instrucci\u00f3 i ser un lleder en educaci\u00f3, encara que no sempre qui educa \u00e9s educat, per\u00f2 qui \u00e9s educat sempre educa.<\/p>\n Defenses que en una aula el docent hauria de ser el centre i no l’alumne i den\u00fancies que les pedagogies que advoquen per la igualtat docent-discent s’equivoquen. Per qu\u00e8 creus que ho fan?<\/strong><\/p>\n Al llibre detallo que ho fan per prejudicis i interessos, que no per arguments l\u00f2gics i cient\u00edfics. La ci\u00e8ncia no revela la veritat, sin\u00f3 que ens acosta a ella en basar-se en dades emp\u00edriques, fer prediccions i posar tot aix\u00f2 a prova. La creen\u00e7a, el pedagogisme, sent la veritat sense dades emp\u00edriques ni prediccions ni proves. En tot aix\u00f2, i despr\u00e9s, cal veure quins bancs, entitats econ\u00f2miques, empreses i fundacions paguen el pedagogisme per veure el mapa dels prejudicis i els interessos que l’empenyen. L\u00b4estupidesa i la mal\u00edcia d\u00b4alguns s\u00b4ha apoderat de la discussi\u00f3 educativa sense idees contrastades ni coneixements reals.<\/p>\n \u201cQuan les cultures del passat van inventar l’escriptura, a ning\u00fa no se li va acudir que els humans ja no havien de memoritzar\u201d (p\u00e0g. 86). Per qu\u00e8 aquesta creuada contra la mem\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n Sense coneixements rellevants a cada especialitat resulta impossible generar la creativitat, la resoluci\u00f3 de problemes, l’an\u00e0lisi cr\u00edtica i la comprensi\u00f3 lectora, idees, per cert, defensades pel pedagogisme. En tot aix\u00f2, la memoritzaci\u00f3 esdev\u00e9 primordial. El pedagogisme creu en la no-memoritzaci\u00f3, per\u00f2 no demostra que aquesta posici\u00f3 sigui m\u00e9s efica\u00e7 per crear sabers que perdurin. Si els fets amenacen el nostre sistema de creences, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil ajustar la nostra interpretaci\u00f3 negant les evid\u00e8ncies, i aix\u00f2 fa el pedagogisme.<\/p>\n De vegades creiem que la veu de la majoria t\u00e9 ra\u00f3, i d’altres creiem que les nostres creences s\u00f3n les m\u00e9s esteses. Ambdues situacions pateixen una paradoxa en el pedagogisme, la d’equivocar-se en defensar un ensenyament m\u00e9s l\u00fadic i fal\u00b7la\u00e7 que seri\u00f3s i efica\u00e7. Molts creuen que un aprenentatge divertit i r\u00e0pid \u00e9s de qualitat i durador, per\u00f2 all\u00f2 apr\u00e8s de manera f\u00e0cil, \u00e9s f\u00e0cil oblidar-ho, \u00e9s a dir, all\u00f2 f\u00e0cil digerit, f\u00e0cil evacuat. El bon ensenyament, com la bona digesti\u00f3, requereix el temps. Per als qui insisteixen que en l’aprenentatge no cal memoritzar, nom\u00e9s dir-los que tot all\u00f2 que aprenem ho aprenem amb la mem\u00f2ria. Sense mem\u00f2ria no hi pot haver aprenentatge i sense coneixements no hi pot haver millora en la mem\u00f2ria.<\/p>\n \u00a0“Tot all\u00f2 que aprenem ho aprenem amb la mem\u00f2ria. Sense mem\u00f2ria no hi pot haver aprenentatge i sense coneixements no hi pot haver millora en la mem\u00f2ria”<\/p><\/blockquote>\n Comentes que el centre d’ensenyament mitjan\u00e7ant instrucci\u00f3 ha quedat relegat per una escola d’assist\u00e8ncia social. S’est\u00e0 desnaturalitzant la ra\u00f3 de ser del coneixement?<\/strong><\/p>\n Rotundament s\u00ed, s’est\u00e0 corrompent la transmissi\u00f3 de coneixements als nostres centres d’ensenyament confonent-los amb educaci\u00f3 emocional, valors i compet\u00e8ncies. Sense coneixements duradors ensenyats i apresos a la nostra ment, no poden florir correctes emocions, valors i destreses, com a m\u00e0xim tornarem a un estat irracional prehum\u00e0, gens aconsellable atesa la nostra hist\u00f2ria. No es poden evitar errades sense coneixements. Si l’escola renuncia al coneixement, renuncia al progr\u00e9s en el futur. I no es poden adquirir coneixements sense coneixements previs sobre all\u00f2 que volem aprendre. Seria com aprendre a nedar al no-res.<\/p>\n Al teu llibre tamb\u00e9 expliques com es va extirpar el concepte \u201cconeixement\u201d en la definici\u00f3 de compet\u00e8ncies i es va traduir com a skill<\/em>, buidant-se de la noci\u00f3 de sabers. A qu\u00e8 atribueixes aquesta mala traducci\u00f3 que canvia radicalment el sentit de compet\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n L’atribueixo a intencions sota els prejudicis dels lerdos i els interessos dels murris. \u00c9s m\u00e9s, com es pot aconseguir ser competent en alguna cosa sense coneixements sobre aquesta cosa? Hi pot haver ensenyament efica\u00e7 si els alumnes no adquireixen coneixements de manera duradora i significativa? Competent en alguna cosa significa utilitzar all\u00f2 que saps duradorament per resoldre una situaci\u00f3 concreta. Sense coneixement no \u00e9s possible ser competent en res.<\/p>\n “Competent en alguna cosa significa utilitzar all\u00f2 que saps duradorament per resoldre una situaci\u00f3 concreta. Sense coneixement no \u00e9s possible ser competent en res”<\/p>\n Tamb\u00e9 critiques el terme \u201cinnovaci\u00f3\u201d, referit a una simple destrucci\u00f3 del model anterior en termes de la pedagogia heretada de Foucault. Estem davant d’un centrifugat de significats al m\u00f3n acad\u00e8mic?<\/strong><\/p>\n Innovar per innovar no vol dir millorar, innovar per innovar nom\u00e9s repeteix un infinitiu. Per aix\u00f2 som davant d’una estafa al \u201c1984\u201d de George Orwell. El \u2018Gran Germ\u00e0 reescriu el passat educatiu, ens dicta aquest pedagogista i ens estafa el futur de l’ensenyament. Per exemple, el model competencial com a innovaci\u00f3 ja existia al Paleol\u00edtic. El pernici\u00f3s va ser que ho van reinventar els nazis per a la seva maquin\u00e0ria de guerra. Ara el pedagogisme el ven com a innovaci\u00f3. En fi, no es tracta d\u00b4innovar, es tracta de millorar. Cal buscar all\u00f2 efica\u00e7 all\u00e0 on sigui, sigui en el present m\u00e9s innovador o en el passat m\u00e9s conservador. Cada curs ens arriba alguna nova innovaci\u00f3 educativa amb la promesa que tot ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil i millor, per\u00f2 fa d\u00e8cades que tot \u00e9s m\u00e9s complicat i pitjor, qui explica als pedagogs rom\u00e0ntics que el Sant Grial no existeix? Despr\u00e9s em vindran amb els Reis Mags.<\/p>\n Educaci\u00f3 emocional i ideologia. Qu\u00e8 ens dius d’aquest t\u00e0ndem?<\/strong><\/p>\n El pedagogisme defensa una ideologia sense ser pedagogia com l’ecologisme sense ser ecologia. Socialisme, barcelonisme o nazisme s\u00f3n ideologies segons creences que no \u201clogies\u201d segons ci\u00e8ncies. Per aix\u00f2, en ensenyament resulten m\u00e9s importants els coneixements previs ben relacionats que els pedagogismes emocionals mal contrastats. Els primers treballen sobre el cervell biol\u00f2gic, i els segons sobre uns idearis il\u00b7l\u00f2gics. Els gurus pedagogistes de la innovaci\u00f3 buida de continguts esdevenen els assassins a sou d’un ensenyament amputat de coneixements.<\/p>\n Educaci\u00f3 sense ex\u00e0mens ni deures \u00e9s el millor cam\u00ed per al frac\u00e0s escolar?<\/strong><\/p>\n \u00c9s potencialment un d’ells que f\u00e0cilment conven\u00e7 i fa creients pares, alumnes i professors, qui es resistir\u00e0 a l’educaci\u00f3 espont\u00e0nia per projectes sense deures, sense ex\u00e0mens, sense memoritzar, sense assignatures i sense suspensos? Les fam\u00edlies no s’hi oposaran gaire, per\u00f2 s\u00ed els defensors de la transmissi\u00f3 de coneixements cr\u00edtics amb la ignor\u00e0ncia.<\/p>\n “El disseny universal per a l’aprenentatge, o DUA, \u00e9s una estafa basada en falsedats comprovades com les m\u00faltiples intel\u00b7lig\u00e8ncies o els diferents estils d’aprenentatge”<\/p><\/blockquote>\n Des del teu criteri cient\u00edfic tamb\u00e9 carregues contra models pedagogistes com la DUA (Disseny Universal d’Aprenentatge). Ens pots explicar en quins aspectes fonamentals atenta aquesta estrat\u00e8gia respecte a les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques?<\/strong><\/p>\n El disseny universal per a l’aprenentatge, o DUA, \u00e9s una estafa basada en falsedats comprovades com les intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples o els diferents estils d’aprenentatge. La nova estrat\u00e8gia educativa anomenada DUA diu que la representaci\u00f3, l’acci\u00f3 i la motivaci\u00f3 es troben a diferents parts del nostre cervell, per\u00f2 per m\u00e9s que busco, no trobo cap article cient\u00edfic que demostri aquest funcionament mental, m’estaran prenent el p\u00e8l? A m\u00e9s, aquesta fal\u00b7l\u00e0cia educativa esgrimeix que, si un alumne escull el m\u00e8tode d’aprenentatge que creu millor per a ell, aquest apr\u00e8n m\u00e9s de pressa, per\u00f2 les ci\u00e8ncies cognitives han desmentit totalment aquesta afirmaci\u00f3.<\/p>\n Si els estudiants es diferenciessin per un estil d’aprenentatge personal (DUA), aleshores els ex\u00e0mens orals, escrits i visuals de cada alumne haurien de donar resultats molt diferents, per\u00f2 els obtenen semblants. Sabem que el cervell \u00e9s \u00fanic per a cadasc\u00fa, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que la millor manera d’aprendre \u00e9s \u00fanica per a tothom, i aquest \u00e9s l’aprenentatge actiu. Una q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s afirmar que algunes persones tinguin m\u00e9s facilitat que altres per aprendre, i una altra creure que cada persona apr\u00e8n de manera diferent, per\u00f2 la forma com el nostre cervell apr\u00e8n \u00e9s la mateixa en tota la nostra esp\u00e8cie, com tamb\u00e9 ho \u00e9s la forma com escolta, observa, fa olor o degusta. Abans dels dotze anys estudiava amb m\u00fasica creient, i com afirma la DUA, que era la millor manera de fer-ho, fins que vaig descobrir que en silenci batia r\u00e8cords a les meves notes. \u00c9s a dir, vaig confondre el que m’agradava amb all\u00f2 que no em convenia.<\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Eva-Serra-150x150.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Educacion-basurizada-1-194x300.jpg\")