![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Soledad.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n En els darrers anys s’est\u00e0 avan\u00e7ant molt a l’estudi del turbulent final de la Restauraci\u00f3 (1919-1923). El 1998, Soledad Bengoechea<\/strong> (Sant Sebasti\u00e0, 1942) va publicar a Curial un llibre innovador: El locaut de Barcelona<\/em> (1919-1920). Bengoechea proposava estudiar la vaga de La Canadenca i el posterior locaut o tancament massiu patronal des de la perspectiva de l’extrema dreta catalana, la que al cap i a la fi es posaria en orris amb el sistema canovista, que funcionava des del 1876. Posteriors investigacions sobre experi\u00e8ncies feixistes durant els anys 20 li han donat la ra\u00f3: acaba de recuperar les seves principals l\u00ednies de recerca sobre el corporativisme patronal catal\u00e0 al llibre Barcelona 1919. La huelga patronal que alumbr\u00f3 la dictadura de Primo de Rivera <\/em>(Lib\u00e9lula Verde).<\/p>\n <\/p>\n Com era el 1919 la Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona? Era feixista?<\/strong><\/p>\n Segons el meu parer, la pregunta no t\u00e9 una resposta inequ\u00edvoca en faltar un acord acad\u00e8mic sobre la definici\u00f3 d’aquest concepte. Per\u00f2 comencem per analitzar qu\u00e8 era la Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona (FPB) el 1919. Encara que enfonsava les seves arrels els primers anys del segle XX, es va constituir formalment el 12 de mar\u00e7 d’aquell any com a reacci\u00f3 a la vaga de la Canadenca. Aglutinava gran part de l’empresariat de Barcelona i estava finan\u00e7ada pel gran capital. Era \u201cLa Patronal\u201d. L’havien impulsat els patrons de la construcci\u00f3; de fet, el seu president, F\u00e8lix Graupera Lleonart, era contractista d’obres. La instituci\u00f3 va demostrar ser-hi a l’al\u00e7ada del locaut patronal de la tardor i l’hivern que va protagonitzar. En el seu combat amb la CNT, va buscar empara al capit\u00e0 general de Catalunya, Joaqu\u00edn Milans del Boch, i a governadors civils, com el comte de Salvatierra. El llenguatge utilitzat pels dirigents de la FPB recorda el de les noves dretes que es feia sentir per aquella Europa: un argot antipol\u00edtic, antiparlamentari, militarista i patrioter, que proposava la revoluci\u00f3 patronal. Aquell any de 1919, la FPB va crear una policia paral\u00b7lela a l’oficial; burgesos i patrons, membres de la FPB, van formar part d’un Somat\u00e9n armat que va arribar a tenir 60.000 homes; es va crear una Brigada Automobil\u00edstica, integrada per obrers addictes, i van sorgir els Sindicats Lliures. D’aquella Barcelona del 1919, l’intel\u00b7lectual marxista itali\u00e0, Antonio Gramsci, en diria dos anys despr\u00e9s: \u201caquesta ciutat va il\u00b7luminar un feixisme que va antecedir el de Mussolini\u201d.<\/p>\n “D’aquella Barcelona del 1919, l’intel\u00b7lectual marxista itali\u00e0, Antonio Gramsci, diria dos anys despr\u00e9s: \u00abaquesta ciutat va il\u00b7luminar un feixisme que va antecedir el de Mussolini\u00bb”<\/p><\/blockquote>\n On \u00e9s i qu\u00e8 cont\u00e9 el fitxer d’Antonio Maura, una de les fonts?<\/strong><\/p>\n L’Arxiu Hist\u00f2ric de la Fundaci\u00f3 Antonio Maura \u00e9s a Madrid, tot just al carrer Antonio Maura. Els fons documentals que el conformen s\u00f3n privats. Tenen un gran inter\u00e8s com a instruments \u00fatils per a l’estudi de la hist\u00f2ria de les mentalitats, de la hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica, de la diplom\u00e0tica, de la militar, de la hist\u00f2ria social o econ\u00f2mica. \u00c9s una documentaci\u00f3 familiar, en el sentit que \u00e9s produ\u00efda per les activitats de diversos membres, i sol ser molt rica degut precisament al dinamisme que imposa el grup familiar davant les institucions (Fons Antonio Maura, Fons Gabriel Maura i Gamazo, Fons Blas Vives, Fons Gamazo Abarca, Fons Julia Maura i Fons Gabriela Maura).<\/p>\n I el fons Romanones?<\/strong><\/p>\n Est\u00e0 situat a la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria. Els fons documentals s\u00f3n tant d’\u00edndole personal com pol\u00edtica.<\/p>\n Tenen un gran inter\u00e8s donat el paper rellevant del comte de Romanones al llarg del regnat d’Alfons XIII. \u00cdndexs de descripci\u00f3: Romanones, comte de; evoluci\u00f3 del partit liberal; dictadura de Primo de Rivera; Guerra Mundial i Alfons XIII.<\/p>\n Com definiries la \u201cideologia corporativista\u201d i com es va consolidar a Catalunya entre el 1919 i el 1923?<\/strong><\/p>\n El corporativisme \u00e9s una doctrina pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social, sorgida a Europa a mitjans del segle XIX com a alternativa al liberalisme i al socialisme. Promulgava un mode de producci\u00f3 capitalista de tipus corporatiu, inspirat en els gremis de les societats preindustrials, en qu\u00e8 s’enquadrarien empresaris i treballadors, per rams d’activitat econ\u00f2mica, per assolir l’harmonia social (en contraposici\u00f3 a la lluita de classes del marxisme).<\/p>\n M\u00e9s endavant, a finals de 1918 i principis de 1919, despr\u00e9s que la CNT fund\u00e9s al seu Congr\u00e9s de Sants els Sindicats \u00danics d’Ind\u00fastria, i amb la vaga de La Canadenca a les portes, en manifestos de la patronal catalana es va arribar a proposar la sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria de car\u00e0cter corporatiu, basada en sindicats per a cada ram; tots dos dialogant en una \u2018c\u00e0mera de treball\u2019 per al corresponent sector o ind\u00fastria. I per al conjunt dels sectors, una Cambra del Treball, com a uni\u00f3 o coordinaci\u00f3 de les sectorials, i com a \u00f2rgan de negociaci\u00f3, coordinaci\u00f3 i fins i tot legislaci\u00f3 laboral.<\/p>\n “A Barcelona, \u200b\u200ba finals de 1919, una bona part d’obrers i patrons estaven ja sindicats, uns a la CNT, altres a la FPB”<\/p><\/blockquote>\n A Barcelona, \u200b\u200ba finals del 1919, una bona part d’obrers i patrons estaven ja sindicats, uns a la CNT, altres a la FPB. La veritat \u00e9s que davant del frac\u00e0s dels sindicats cat\u00f2lics, que no van tenir gaire import\u00e0ncia fora del m\u00f3n rural catal\u00e0, i de l’auge de la CNT, molts publicistes lligats a la patronal veien en la sindicaci\u00f3 paral\u00b7lela \u2013de patrons i obrers per separat per a cada ram- una eina de lluita, en lloc d’un mitj\u00e0 per a la pacificaci\u00f3. Justificaven el seu rebuig imputant a aquest tipus de sindicats paral\u00b7lels el fet de ser aliens a la naturalesa del treball industrial, que consideraven que estava composta pel treball de l’obrer, del patr\u00f3 i del capital acumulat. Segons aquesta premissa, defensada per Llu\u00eds Ferrer-Vidal, \u00absi la naturalesa del treball era una unitat composta no s’hauria de disgregar; per tant, calia que els seus components estiguessin units en un organisme que els garanteix\u00e9s aquesta unitat\u00bb. A partir d\u201faquesta argumentaci\u00f3 s\u201farribava a plantejar la necessitat de crear organismes integradors, que serien els gremis (gremis moderns), o corporacions; \u00e9s a dir, sindicats verticals on estarien units, dins de la mateixa professi\u00f3, tots els elements productius de la mateixa branca d’activitat. Per qu\u00e8 la patronal es decantava per aquesta via corporativa? Era conscient que en poc temps la sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria i \u00fanica per rams d’ind\u00fastria portaria impl\u00edcita, primer, la total sindicaci\u00f3 patronal, dif\u00edcil d’aconseguir fins ara -gaireb\u00e9 impossible- i segon, la dissoluci\u00f3 dels sindicats obrers, sobretot de la CNT.<\/p>\n Qui va ser Joaqu\u00edn Milans del Bosch? Per qu\u00e8 ho consideres tan important?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 va ser un militar africanista que podia haver estat el primer dictador de dretes de l’Europa d’entreguerres. El setembre del 1918 va ser nomenat capit\u00e0 general de Catalunya. La situaci\u00f3 del territori era aleshores molt tensa. L’obrerisme, liderat per la CNT\/AIT fundada el 1910, s’havia organitzat. Convocava vagues m\u00edtiques, com la de La Canadenca del 1919. Ignorant les ordres del govern, Milans del Bosch es va posar del costat dels patrons, va aplicar l’estat de guerra i va amena\u00e7ar el govern amb un cop d’estat. Durant el locaut, va tornar a amena\u00e7ar el govern amb un segon cop d’estat. Milans del Bosch se sentia recolzat per la patronal catalana, i fins que a causa dels seus excessos no van arribar ordres directes del rei Alfons XIII, emp\u00e8s per les Corts, no va dimitir (1920). Aleshores, alguns militars barcelonins i la patronal van tornar a amena\u00e7ar el govern amb un tercer cop d’estat. Milans va morir a Madrid el 31 d’agost del 1936 per ferida d’arma de foc.<\/p>\n Qu\u00e8 eren el Centre de Defensa Social i la Uni\u00f3 Mon\u00e0rquica Nacional?<\/strong><\/p>\n El Centre de Defensa Social, creada a Barcelona l’any 1903, fou una organitzaci\u00f3 cat\u00f2lica i conservadora fundada a inst\u00e0ncies de Claudio L\u00f3pez Bru, marqu\u00e8s de Comillas. Cap a 1907 tenien obertes 25 delegacions nom\u00e9s a la ciutat comtal. Potser quan es va constituir els seus promotors es mantinguessin respectuosos amb l’ordre legal vigent, per\u00f2 a finals de 1918 el discurs va variar. Ho va fer en un lloc ideal el Centre de Defensa Social.<\/p>\n La determinaci\u00f3 creixent d’eradicar la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria utilitzant la viol\u00e8ncia si calia, es va fer expl\u00edcita en la frase d’un arist\u00f2crata tradicionalista, el comte de Santa Maria de Pom\u00e9s en comentar un discurs que el tamb\u00e9 tradicionalista Donoso Cort\u00e9s havia pronunciat setanta anys abans al Parlament i que entre altres coses deia: \u00abLa significaci\u00f3 d’Espanya al m\u00f3n a l’hora de la pau i de les dretes espanyoles a l’hora de la guerra\u00bb. Tenint com a model Cort\u00e9s, Pom\u00e9s assenyalava que \u00abquan la legalitat \u00e9s suficient per salvar-la [la societat], la legalitat. Quan no n’hi ha prou, la dictadura\u00bb.<\/p>\n Pel que fa a la Uni\u00f3 Mon\u00e0rquica Nacional (UMN) va ser un partit pol\u00edtic fundat a Barcelona cap al febrer del 1919, coincidint amb la vaga de la Canadenca. Pretenia ser l’eix d’una federaci\u00f3 de les dretes m\u00e9s dures d’orientaci\u00f3 espanyolista. Va ser creada per iniciativa de l’industrial t\u00e8xtil Alfonso Sala, comte d’Egara. Sala va ser nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya durant els primers temps de la dictadura de Primo de Rivera (1924-25). Fuga\u00e7ment ressuscitada el 1930, el partit va desapar\u00e8ixer de fet durant la Segona Rep\u00fablica, i els seus membres es van integrar a les organitzacions de l’extrema dreta alfonsina.<\/p>\n “El Sindicat Lliure va n\u00e9ixer a Barcelona durant els primers mesos del 1919, per\u00f2 va tenir esc\u00e0s protagonisme fins a la tardor del mateix any, quan pel que sembla va captar obrers desil\u00b7lusionats amb la CNT”<\/p><\/blockquote>\n Com era el Sindicat Lliure barcelon\u00ed ia qui obe\u00efa? Quins eren els seus objectius?<\/strong><\/p>\n Fins on jo s\u00e9, el Sindicat Lliure va n\u00e9ixer a Barcelona durant els primers mesos del 1919, per\u00f2 va tenir esc\u00e0s protagonisme fins a la tardor del mateix any, quan pel que sembla va captar obrers desil\u00b7lusionats amb la CNT a causa del locaut patronal. El seu impulsor principal va ser Ram\u00f3n Sales, tradicionalista i d’ofici dependent de comer\u00e7. Va ser executat d’una manera atro\u00e7 a l’estiu de 1936 per un grup de cenetistes. Per rastrejar com a m\u00ednim un vincle d’aquest sindicat amb la patronal, es pot veure l’obra Can Folch. Memoria de una f\u00e1brica<\/em>, 1882-1987. S’hi posa de manifest que els propietaris de la important empresa Casa de Productes Qu\u00edmics Albi\u00f1ana Argem\u00ed eren patrocinadors dels Sindicats Lliures. Tot indica que els objectius d\u201faquest sindicat giraven al voltant de la lluita contra la preponder\u00e0ncia de la CNT. Armats amb pistoles, molts sindicalistes d’un signe i de l’altre van ensangar els carrers de Barcelona. En un llibre publicat recentment, El fascio de las Ramblas<\/em>, se sost\u00e9 que dos grups, La Lliga Patri\u00f2tica Espanyola (LPE) i el Lliure, emparats per Capitania, van encarnar el primer feixisme barcelon\u00ed.<\/p>\n Com era la CNT el 1919?<\/strong><\/p>\n L’any 1919 Barcelona va viure dues reaccions socials antag\u00f2niques: una revoluci\u00f3, afavorida pel sindicat anarcosindicalista CNT, i una contrarevoluci\u00f3 encaminada a posar fi a aquest sindicat. Com es posa de manifest, a totes dues, la CNT va ser un dels seus principals protagonistes. A principis d’aquell any la CNT va declarar la famosa vaga de la Canadenca, a la qual va seguir una vaga general. La patronal va haver de bregar amb 44 dies d’atur i amb la contrarietat que aquella revoluci\u00f3 havia aconseguit les 8 hores de jornada laboral. I va comen\u00e7ar una contrarevoluci\u00f3 que va culminar amb un tancament patronal de 84 dies de durada. La CNT comptava aleshores amb 400.000 afiliats i a l’anomenat Congr\u00e9s de Sants, celebrat l’any anterior, s’havia constitu\u00eft com a Sindicat \u00danic, articulat per rams d’ind\u00fastria.<\/p>\n Des del primer dia de decretar-se el locaut, els l\u00edders cenetistes van formar un Comit\u00e8 Permanent de la Federaci\u00f3 Local de Sindicats Obrers de Barcelona. Des d’all\u00e0, llan\u00e7aven consignes cridant a la calma. Els dirigents sindicals es reunien i parlaven membres del Comit\u00e8 com a Salvador Segu\u00ed (El Noi del Sucre) o el lleon\u00e8s \u00c1ngel Pesta\u00f1a. Els seus discursos eren rotunds: no s’havia de respondre amb la viol\u00e8ncia. Sabien per experi\u00e8ncia que la patronal buscava motius per justificar una repressi\u00f3 implacable, suprimir els delegats de taller i clausurar els sindicats. Per\u00f2 la postura dels cenetistes no era un\u00e0nime, cada dia es produ\u00efen actes de sabotatge i esclataven bombes.<\/p>\n Quines connexions observes entre el corporativisme catal\u00e0 de principis del segle XX i els sindicats verticals franquistes?<\/strong><\/p>\n Ja despr\u00e9s de la vaga general del 1902 de Barcelona, \u200b\u200bun prohom de la burgesia catalana \u2013Ferrer-Vidal-, sol\u00b7licitava al govern que es permet\u00e9s que a Catalunya es cre\u00e9s el \u201cgremi modern\u201d per regular les relacions laborals. Per\u00f2 en aquell moment s’apostava per una sindicaci\u00f3 volunt\u00e0ria. Com comentava abans, a finals del 1918, i durant els anys que van del 1919 al 1923, les peticions de l’elit de la patronal catalana d’una sindicaci\u00f3 \u00fanica (i ara for\u00e7osa) per a patrons i obrers per rams d’ind\u00fastria van ser constants. Peticions que no van arribar llavors a concedir-se, encara que de fet la mesura no es veia dif\u00edcil, ja que des de mitjans de la segona d\u00e8cada del segle els patrons -a la Federaci\u00f3 de les Ind\u00fastries de la Construcci\u00f3- i els obrers – a la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball- es venien organitzant per rams d’ind\u00fastria.<\/p>\n L’opci\u00f3 corporativista posada en marxa durant els anys vint per Primo de Rivera no va satisfer tothom, aix\u00ed que el model de sindicat \u00fanic i obligatori per a patrons i obrers a cada ram o ind\u00fastria, que la patronal catalana sol\u00b7licitava des d’anys enrere, no va prendre forma fins que es va instaurar el model corporativista, i obertament feixista, establert pel franquisme i defensat tamb\u00e9, des d’abans, per la Falange Espanyola: els Sindicats Verticals. Aix\u00f2 va passar el 1940, una vegada finalitzada la guerra. El franquisme va aprendre de l’experi\u00e8ncia de la Dictadura de Primo de Rivera, i va ser m\u00e9s favorable al model feixista per establir un clar sindicalisme vertical. Durant l’etapa de Primo s’havien mantingut el sindicat UGT i el Lliure, mentre que el corporativisme franquista no va permetre els sindicats de classe.<\/p>\n “Vist en perspectiva, es pot afirmar que el locaut va significar l’atur, la fam i la desesperaci\u00f3 per a la classe treballadora”<\/p><\/blockquote>\n En definitiva, quines conseq\u00fc\u00e8ncies va tenir el locaut o tancament patronal del 1919?<\/strong><\/p>\n Vist en perspectiva, es pot afirmar que el locaut va significar l’atur, la fam i la desesperaci\u00f3 per a la classe treballadora. Tamb\u00e9 va afavorir l’aparici\u00f3 de grups m\u00e9s radicals dins de la CNT. Per\u00f2 cal tenir en compte, igualment, les p\u00e8rdues que va ocasionar la classe empresarial. Les mem\u00f2ries del Foment del Treball Nacional, corresponents a finals de l’any 1920, xifren aquests danys en m\u00e9s de mil milions de pessetes. Cal plantejar-se si a la patronal li va valer la pena haver tancat les f\u00e0briques. Probablement la resposta \u00e9s negativa. D’una banda, no va aconseguir \u00abexportar\u00bb el locaut a altres punts d’Espanya, cosa que li hauria perm\u00e8s aplegar molta m\u00e9s for\u00e7a per aconseguir els seus objectius. De l’altra, encara que la CNT qued\u00e9s clausurada, en un r\u00e8gim democr\u00e0tic (per feble que fos aquella democr\u00e0cia) aviat tornaria a legalitzar-se. Per aix\u00f2, a partir d’aquell moment, els patrons catalans van jugar de manera diferent, emprant-se a fons per imposar la disjuntiva seg\u00fcent: o b\u00e9 un r\u00e8gim corporativista, o altrament una dictadura. Una antiga alternativa suposadament encaminada a posar fi a \u201cla lluita de classes\u201d:<\/p>\n Amb quin dels teus nombrosos articles et quedaries? Continuar\u00e0s escrivint?<\/strong><\/p>\n Potser amb aquests: \u00a0\u201cEl impacto del fascismo italiano en Barcelona: el centenario<\/a>\u201d, Viento Sur<\/em>, 16 octubre 2020, \u201cLa rebeld\u00eda de la patronal catalana: \u00abdebemos imponer el gobierno que conviene a Espa\u00f1a<\/a><\/span>\u00bb. Cr\u00f3nica del locaut de Barcelona, 1919-1920\u201d, Conversaciones sobre historia<\/em>, 9 novembre 2019, \u201cArtistes, professionals i empresaris. La xarxa del poder burg\u00e8s a Barcelona\u201d, 1901-1923<\/a><\/span>, Catxipanda<\/em>, 7 febrer\u00a02018.<\/p>\n Actualment, he finalitzat un llibre titulat Esperanzas frustradas: las mujeres desde la Rep\u00fablica a la posguerra<\/em>; s\u00f3c en fase de cercar editorial. I s\u00ed, m’agradaria poder continuar escrivint.<\/p>\n Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els darrers anys s’est\u00e0 avan\u00e7ant molt a l’estudi del turbulent final de la Restauraci\u00f3 (1919-1923). El 1998, Soledad Bengoechea (Sant Sebasti\u00e0, 1942) va publicar a Curial un llibre innovador: El locaut de Barcelona (1919-1920). Bengoechea proposava estudiar la vaga de La Canadenca i el posterior locaut o tancament massiu patronal des de la perspectiva de l’extrema dreta catalana, la que al cap i a la fi es posaria en orris amb el sistema canovista, que funcionava des del 1876.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":26376,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[236,232],"tags":[2826,2823,2824,2825,2821,2827,2809],"class_list":["post-26382","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-ca","category-humanitats","tag-2826","tag-cnt-ca","tag-locaut-ca","tag-patrons-catalans","tag-restauracio","tag-sindicats","tag-soledad-bengoechea-ca"],"yoast_head":"\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1-150x150.jpg\")
<\/p>\n
\n