{"id":26356,"date":"2025-03-27T09:24:23","date_gmt":"2025-03-27T08:24:23","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=26356"},"modified":"2025-10-17T09:40:49","modified_gmt":"2025-10-17T07:40:49","slug":"poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/","title":{"rendered":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?"},"content":{"rendered":"

Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?<\/h1>\n

Els centres p\u00fablics no poden tenir car\u00e0cter propi, per\u00f2, de fet, en tenen<\/p>\n

\"\"
Imatge generada mitjan\u00e7ant IA \/ Grok<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Felipe J. de Vicente Alguer\u00f3<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El concepte de car\u00e0cter propi<\/em> <\/strong>(utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l’Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados<\/strong> tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio<\/strong> de los mismos\u201d <\/em>(art22).<\/em> Posteriorment s\u2019hi va introduir un concepte an\u00e0leg, \u201cideari\u201d, a la Ley Org\u00e1nica del Estatuto de Centros Escolares<\/em> (art. 34), la primera gran llei educativa espanyola despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3, amb un govern d’UCD. Un cop van arribar al poder, els socialistes van elaborar la seva pr\u00f2pia llei, derogant l’Estatut ucedista i preferint el concepte “car\u00e0cter propi”, tot i que el Tribunal Constitucional (TC) va acabar considerant an\u00e0legs ambd\u00f3s termes.<\/p>\n

El car\u00e0cter propi \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia (per\u00f2 no l’\u00fanica) del concepte m\u00e9s ampli de llibertat d’ensenyament<\/strong>, amb un itinerari jur\u00eddic constitucional i en el dret internacional de llarg recorregut. La primera constituci\u00f3 espanyola que reconeix la llibertat d’ensenyament \u00e9s la de 1869 a l’article 24: \u201cTodo espa\u00f1ol podr\u00e1 fundar y mantener establecimientos de instrucci\u00f3n o de educaci\u00f3n, sin previa licencia, salva la inspecci\u00f3n de la Autoridad competente por razones de higiene y moralidad\u201d.<\/em> La Constituci\u00f3 de 1876 recull el mateix dret a l’article 12 i en termes semblants.<\/p>\n

Ambdues constitucions s’inspiren en el liberalisme imperant i la llibertat d’ensenyament \u00e9s entesa com a part de les llibertats pr\u00f2pies de les societats liberals<\/strong>. En tots dos casos, a m\u00e9s, la llibertat d’ensenyament es contempla com una via d’escapament davant del car\u00e0cter confessional de gaireb\u00e9 totes les escoles privades i una manera d’eludir el control eclesi\u00e0stic. Per cert, aquest precepte constitucional va ser el que va permetre fundar una de les grans institucions educatives de la hist\u00f2ria espanyola: la Instituci\u00f3n Libre d’Ense\u00f1anza<\/strong>, concebuda origin\u00e0riament com a universitat i recondu\u00efda despr\u00e9s a col\u00b7legi d’ensenyament primari i secundari. No va ser l’\u00fanic cas: l’Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia va poder funcionar gr\u00e0cies a les llibertats de la societat liberal que tant odiava el seu fundador.<\/p>\n

Amb l’adveniment de la Segona Rep\u00fablica<\/strong> i una constituci\u00f3 m\u00e9s estatalista i menys liberal<\/strong>, la llibertat d’ensenyament desapareix del text constitucional (1931). L’article 48 estableix que \u201cel servicio de la cultura es atribuci\u00f3n esencial del Estado, y lo prestar\u00e1 mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada\u201d<\/em>. La constituci\u00f3 republicana, completada amb la Ley de Congregaciones Religiosas<\/em>, tenia un objectiu clar: fer desapar\u00e8ixer d’Espanya l’ensenyament confessional cat\u00f2lic prohibint a les institucions religioses cat\u00f2liques dedicar-se a l’ensenyament; prohibici\u00f3 que no s’estenia a altres col\u00b7lectius. La Instituci\u00f3n Llibre de Ense\u00f1anza<\/em>, per exemple, va poder funcionar normalment; igual que d\u2019altres centres privats, pocs, tota vegada que fossin de car\u00e0cter laic.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra civil, el r\u00e8gim franquista<\/strong> ho va enfocar just al rev\u00e9s: tots els centres educatius, p\u00fablics o privats, s\u00f3n confessionals i l’ensenyament de la Religi\u00f3 \u00e9s obligatori en tots<\/strong>. En tots hi ha actes religiosos, \u00f2bviament amb m\u00e9s intensitat als dependents de l’Esgl\u00e9sia. \u00c9s a dir, mentre a les dues constitucions liberals la llibertat d’ensenyament \u00e9s entesa com a part de la llibertat religiosa o d’expressi\u00f3, amb el franquisme el concepte es redueix a una q\u00fcesti\u00f3 de titularitat del centre i de finan\u00e7ament, p\u00fablic, els estatals, i a trav\u00e9s de les quotes de les fam\u00edlies, els privats, ja que durant aquest per\u00edode no hi va haver cap mena de subvenci\u00f3 a les escoles no estatals, tot i que s\u00ed beques.<\/p>\n

Amb la constituci\u00f3 del 1978<\/strong> es consagra a Espanya el concepte m\u00e9s ampli de llibertat d’ensenyament, reconeguda expressament a l’article 27: \u201cTodos tienen el derecho a la educaci\u00f3n. Se reconoce la libertad de ense\u00f1anza\u201d.<\/em> L’article concreta millor el dret<\/strong> i el circumscriu a dos aspectes fonamentals. Primer, el dret que assisteix els pares perqu\u00e8 els fills rebin la formaci\u00f3 religiosa i moral que estigui d’acord amb les pr\u00f2pies conviccions. I segon: es reconeix a les persones f\u00edsiques i jur\u00eddiques la llibertat de creaci\u00f3 de centres docents, dintre del respecte als principis constitucionals.<\/p>\n

I, per si hi ha cap dubte en la constituci\u00f3, els seus drets fonamentals s’interpretaran de conformitat amb la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes mat\u00e8ries ratificats per Espanya (art. 10). S\u00f3n els dos grans documents del dret internacional que recullen la llibertat d’ensenyament. L’article 26 de la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU (1948), i l’article 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics, tamb\u00e9 de l’ONU (1966). En tots dos es reconeix expl\u00edcitament la llibertat d\u2019ensenyament en termes semblants al de la constituci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

El car\u00e0cter propi i la seva evoluci\u00f3 jur\u00eddica i pr\u00e0ctica<\/strong><\/p>\n

Per complir el mandat constitucional de desenvolupar l\u2019article 27, va caldre rec\u00f3rrer a una Llei Org\u00e0nica. La primera, que va fer fallida, fou la del Estatuto de Centros escolares.<\/em> La segona va ser la LODE, que, com hem dit abans, introdueix el car\u00e0cter propi. L’article 115 de la Llei org\u00e0nica d’educaci\u00f3 vigent (LOE) repeteix, gaireb\u00e9 amb les mateixes paraules, la refer\u00e8ncia al car\u00e0cter propi. Per\u00f2 hem d\u2019advertir d\u2019un mat\u00eds important: nom\u00e9s els centres privats poden tenir car\u00e0cter propi<\/strong>. Als centres p\u00fablics se’ls exigeix \u200b\u200bneutralitat ideol\u00f2gica: \u201cTodos los centros p\u00fablicos desarrollar\u00e1n sus actividades con sujeci\u00f3n a los principios constitucionales, garant\u00eda de neutralidad ideol\u00f3gica<\/strong> y respeto de las opciones religiosas y morales a que hace referencia el art\u00edculo 27.3 de la Constituci\u00f3n<\/em> (art. 18 de la LODE. Aix\u00f2 introdueix una distinci\u00f3 important entre la xarxa p\u00fablica i privada, a m\u00e9s de la titularitat o gesti\u00f3: els centres que poden tenir un determinat ideari i els que no en poden tenir cap.<\/p>\n

Aquesta distinci\u00f3 no \u00e9s f\u00fatil, ja que les seves conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques i pr\u00e0ctiques s\u00f3n molt importants. El TC ha definit qu\u00e8 s’ent\u00e9n per car\u00e0cter propi (cosa que no fa la LODE ni cap llei posterior). Val la pena reproduir el text de la STC 5\/1981, del 13 de febrer: :\u00a0 \u201cTrat\u00e1ndose de un derecho aut\u00f3nomo, el derecho a establecer un ideario no est\u00e1 limitado a los aspectos religiosos y morales de la actividad educativa<\/strong>. Dentro del marco de los principios constitucionales, del respeto a los derechos fundamentales, del servicio a la verdad, a las exigencias de la ciencia y a las restantes finalidades necesarias de la educaci\u00f3n mencionada, entre otros lugares, en el art. 27.1 CE y en el 13.1 del Pacto Internacional sobre Derechos Econ\u00f3micos, Sociales y Culturales y en cuanto se trate de centros que (\u2026) hayan de dispensar ense\u00f1anzas regladas, ajust\u00e1ndose a los m\u00ednimos que los poderes p\u00fablicos establezcan respecto de los contenidos de las diversas materias, n\u00famero de horas lectivas, etc., el ideario educativo propio de cada centro puede extenderse a los distintos aspectos de su actividad<\/strong><\/em>\u201d.<\/p>\n

\u00c9s un canvi fonamental. El car\u00e0cter propi neix en el context dels greus enfrontaments, no nom\u00e9s a Espanya, entre els partidaris de l’escola p\u00fablica \u00fanica i els que defensen la llibertat d’ensenyament. Aquests darrers eren, b\u00e0sicament, els centres confessionals i els pares que els recolzaven. Fins i tot a la la\u00efcista Fran\u00e7a es va arribar a la pau escolar amb la Llei Debr\u00e9 (1959), trencant el monopoli de l’escola p\u00fablica i reconeixent l’exist\u00e8ncia d’escoles confessionals, per cert, subvencionades per l’Estat. Aix\u00ed era el context espanyol en redactar-se la constituci\u00f3 (per aix\u00f2 la redacci\u00f3 de l’article 27 va ser molt \u00e0rdua). Car\u00e0cter propi s’identificava a la pr\u00e0ctica amb confessionalitat del centre educatiu.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del TC per una banda, i l’evoluci\u00f3 de l’educaci\u00f3 espanyola, de l’altra, han modificat la dicotomia escola p\u00fablica\/escola confessional<\/strong>. Cada vegada hi ha m\u00e9s centres privats que no s\u00f3n confessionals, per\u00f2 que tenen un car\u00e0cter propi. La sent\u00e8ncia del TC, amb una interpretaci\u00f3 oberta del concepte (i jur\u00eddicament vinculant), permet que el car\u00e0cter propi no es limiti als aspectes religiosos, i que els pedag\u00f2gics tamb\u00e9 siguin part de l’ideari. Per\u00f2 all\u00f2 que no ha canviat \u00e9s l’atribuci\u00f3 del car\u00e0cter propi nom\u00e9s als centres privats. Els p\u00fablics, aix\u00ed ho diu la LODE i la LOE, no poden tenir car\u00e0cter propi, \u00e9s a dir, cap ideari, sigui religi\u00f3s o no.<\/p>\n

Aquesta clara distinci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 derivades de gran transcend\u00e8ncia. Per exemple, la llibertat de c\u00e0tedra. Dues sent\u00e8ncies del TC aclareixen l’abast de la llibertat de c\u00e0tedra: la STC 5\/1981 del 27 de juny i la STC 217\/1992, de l’1 de desembre. En totes dues es distingeix clarament l\u2019exercici d\u2019aquest dret (reconegut en la constituci\u00f3, art. 20) entre nivells educatius i entre ensenyament p\u00fablic i privat. Precisament en aquest darrer cas, el TC admet que el car\u00e0cter propi del centre limita la llibertat de c\u00e0tedra, mentre que a l’ensenyament p\u00fablic aquest dret t\u00e9 un abast m\u00e9s gran. A la primera sent\u00e8ncia es llegeix: \u201cLibertad de c\u00e1tedra es, en este sentido, noci\u00f3n incompatible con la existencia de una ciencia o una doctrina oficiales\u201d.<\/em> Per aix\u00f2, els centres p\u00fablics han de ser neutres<\/strong>. Per\u00f2 quan el TC estableix que en un centre p\u00fablic no hi pot haver una ci\u00e8ncia o doctrina oficials, a qu\u00e8 es refereix? es pot referir a una doctrina pedag\u00f2gica<\/strong>, per exemple? Atesa l’amplitud del concepte de car\u00e0cter propi establert pel mateix TC, podr\u00edem concloure que s\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

El projecte educatiu o el car\u00e0cter propi camuflat<\/strong><\/p>\n

A les lleis educatives recents s’han introdu\u00eft determinades novetats de car\u00e0cter jur\u00eddic que estan alterant a la pr\u00e0ctica la n\u00edtida difer\u00e8ncia entre car\u00e0cter propi\/neutralitat. Aquesta mutaci\u00f3 comen\u00e7a per la Ley sobre Participaci\u00f3n, Evaluaci\u00f3n y el Gobierno de los centros docentes <\/strong>(1995), ja derogada. A l’article 6 s’introdueix una figura nova a l’ordenaci\u00f3 dels centres educatius: l’anomenat projecte educatiu: \u201cLos centros elaborar\u00e1n y aprobar\u00e1n un proyecto educativo<\/strong> en el que fijar\u00e1n los objetivos, las prioridades y los procedimientos de actuaci\u00f3n, partiendo de las directrices del Consejo Escolar del Centro\u201d.<\/em> I un mat\u00eds important: tots els centres,<\/strong> tant p\u00fablics com privats, han de tenir aquest projecte. De moment es concreta en aspectes que no semblen ideol\u00f2gics o doctrinals: els objectius, les prioritats i els procediments d\u2019actuaci\u00f3. Els centres privats tindran, a m\u00e9s del car\u00e0cter propi, el projecte educatiu, encara que el primer en pot formar part, com un ap\u00e8ndix del segon. De fet, el car\u00e0cter propi es dilueix, sense desapar\u00e8ixer, en el projecte educatiu dels centres privats.<\/p>\n

Per\u00f2, un cop introdu\u00eft el projecte educatiu, el seu abast s’ha anat ampliant fins a fregar all\u00f2 que en realitat \u00e9s un car\u00e0cter propi. Val la pena transcriure el llarg redactat de l’article 121 de la LOE<\/strong>: \u201cEl proyecto educativo del centro recoger\u00e1 los valores, los fines y las prioridades de actuaci\u00f3n, incorporar\u00e1 la concreci\u00f3n de los curr\u00edculos establecidos por la Administraci\u00f3n educativa, que corresponde fijar y aprobar al Claustro, e impulsar\u00e1 y desarrollar\u00e1 los principios, objetivos y metodolog\u00eda propios de un aprendizaje competencial orientado al ejercicio de una ciudadan\u00eda activa. Asimismo incluir\u00e1 un tratamiento transversal de la educaci\u00f3n en valores, del desarrollo sostenible, de la igualdad entre mujeres y hombres, de la igualdad de trato y no discriminaci\u00f3n y de la prevenci\u00f3n de la violencia contra las ni\u00f1as y las mujeres, del acoso y del ciberacoso escolar, as\u00ed como la cultura de paz y los derechos humanos\u201d.<\/em><\/p>\n

Hi ha alguna difer\u00e8ncia entre un car\u00e0cter propi i el projecte educatiu?<\/strong> En incloure valors, principis i metodologies o un aprenentatge competencial<\/strong>, no est\u00e0 incloent algun tipus de doctrina oficial? Valors, quins valors? Els que decideixi simplement una majoria conjuntural? Quina metodologia? L’aprenentatge per descobriment, per projectes, per situacions d’aprenentatge, per una concepci\u00f3 determinada de les compet\u00e8ncies clau que, curiosament, coincideix amb la sostinguda per determinats pedagogs i no per altres? Pot una determinada (i discutible) doctrina pedag\u00f2gica imposar-se com a obligat\u00f2ria a un centre? Si, segons el TC, els centres p\u00fablics no poden tenir una ci\u00e8ncia oficial<\/strong>, per qu\u00e8 s’imposen metodologies pedag\u00f2giques que, a m\u00e9s, no tenen prou evid\u00e8ncia cient\u00edfica o, simplement, no s\u00f3n cient\u00edfiques?<\/p>\n

Altres sent\u00e8ncies del TC acaben de perfilar la llibertat de c\u00e0tedra: \u201cE<\/em>s una proyecci\u00f3n de la libertad ideol\u00f3gica y del derecho a difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones, que cada profesor asume como propias en relaci\u00f3n con la materia objeto de su ense\u00f1anza<\/em>…\u201d (STC 217\/1992, d\u20191 de desembre i STC 212\/1993, de 28 de juny). Fins a quin punt es pot obligar un professor a assumir com a pr\u00f2pies determinades doctrines pedag\u00f2giques? \u00c9s ben cert que el TC admet que no vulnera la llibertat de c\u00e0tedra la prescripci\u00f3 de normes organitzatives com ara programaci\u00f3 d’una mat\u00e8ria, horari, m\u00e8tode d’avaluaci\u00f3\u2026 Una cosa \u00e9s qu\u00e8 s’ensenya (el curr\u00edculum) i una altra com. Quan un docent tanca la porta de la seva aula i ha de fer una classe, est\u00e0 obligat a ensenyar un curr\u00edculum. Per\u00f2 est\u00e0 obligat a ser constructivista?<\/strong> A aplicar l\u2019aprenentatge significatiu? El tema \u00e9s de fons: \u00e9s l’assumpci\u00f3 en el projecte educatiu (de manera impl\u00edcita) d’una doctrina pedag\u00f2gica concreta<\/strong>, entre d’altres que, leg\u00edtimament, el docent pot triar o no.<\/p>\n

Tot l’article 19 de la LOE (Principis pedag\u00f2gics) \u00e9s l’assumpci\u00f3 mitjan\u00e7ant una llei org\u00e0nica d’una doctrina pedag\u00f2gica que esdev\u00e9 oficial. S’obliga textualment el professorat a ensenyar mitjan\u00e7ant aprenentatge significatiu i un conjunt de m\u00e8todes pedag\u00f2gics que responen a un determinat corrent pedag\u00f2gic. Si aix\u00f2 ho diu la llei, encara es podr\u00e0 cargolar m\u00e9s a trav\u00e9s del projecte pedag\u00f2gic.<\/p>\n

Es pot objectar que el projecte educatiu \u00e9s el resultat de la participaci\u00f3 del professorat. Per\u00f2 a aix\u00f2 hi ha dues objeccions. La primera, la participaci\u00f3 a trav\u00e9s del claustre o consell escolar no \u00e9s un dret superior a la llibertat de c\u00e0tedra i al principi de neutralitat que segueix en vigor, perfectament interpretat pel TC en tractar de la llibertat de c\u00e0tedra. El dret de participaci\u00f3 est\u00e0 reconegut en la constituci\u00f3, art.27.7: \u201c<\/em>Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendr\u00e1n en el control y gesti\u00f3n<\/strong> de todos los centros sostenidos por la Administraci\u00f3n con fondos p\u00fablicos, en los t\u00e9rminos que la ley establezca\u201d.<\/em> Qu\u00e8 s’ent\u00e9n per control i per gesti\u00f3? El TC ho ha ent\u00e8s com a referit als \u00f2rgans de participaci\u00f3 dels centres i, en concret, al consell escolar i claustre. Entre les funcions del consell escolar (art. 127 LOE) figura: \u201cA<\/em><\/strong>probar y evaluar<\/em><\/strong> los proyectos y las normas a los que se refiere el cap\u00edtulo II del t\u00edtulo V de la presente Ley, <\/em>es decir el proyecto educativo\u201d. <\/em>La participaci\u00f3 es limita a un simple aprovar i avaluar. El claustre tamb\u00e9 hi participa, per\u00f2 es limita a: \u201cF<\/em>ormular al equipo directivo y al Consejo Escolar propuestas<\/strong> para la elaboraci\u00f3n de los proyectos del centro y de la programaci\u00f3n general anual <\/em>(art. 129,a). \u00c9s a dir, la participaci\u00f3 \u00e9s molt limitada, ni tan sols el claustre interv\u00e9 realment en la formulaci\u00f3 directa del projecte educatiu; nom\u00e9s pot fer propostes no vinculants.<\/p>\n

La llibertat de c\u00e0tedra \u00e9s un dret subjectiu que, com recorda el TC, deriva del dret a la llibertat d\u2019expressi\u00f3. La simple participaci\u00f3 passiva en un discutible \u00f2rgan de participaci\u00f3 (el consell escolar) que valida el projecte no pot anul\u00b7lar un dret subjectiu, sense la seva ren\u00fancia expressa. Si un projecte educatiu decideix una programaci\u00f3 per projectes menystenint els coneixements, est\u00e0 el professor obligat a fer seva aquesta doctrina si, en consci\u00e8ncia, creu que \u00e9s m\u00e9s eficient programar sobre la base de coneixements? El constructivisme no deixa de ser una hip\u00f2tesi cient\u00edfica<\/strong> (sempre que superi la contrastaci\u00f3 amb les evid\u00e8ncies) convertida la doctrina oficial i obligat\u00f2ria. Per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanica hip\u00f2tesi i est\u00e0 sotmesa al m\u00e8tode cient\u00edfic. Es pot imposar com a doctrina oficial? Doncs tot indica que s\u00ed. A m\u00e9s a m\u00e9s, els fets van mostrant els seus problemes amb la realitat. Poc importa aix\u00f2 als pedagogs org\u00e0nics. Deuen pensar, com Hegel, que si els fets no coincideixen amb la teoria, pitjor per als fets.<\/p>\n

Segona ra\u00f3: aquesta suposada participaci\u00f3 en l’elaboraci\u00f3 del projecte educatiu \u00e9s, a la pr\u00e0ctica, inexistent. A molts centres, el projecte \u00e9s imposat per la direcci\u00f3, mitjan\u00e7ant l’artifici de rec\u00f3rrer al projecte de direcci\u00f3. Segons l’article 134 de la LOE, el projecte de direcci\u00f3 ha d’incloure els objectius, les l\u00ednies d’actuaci\u00f3 i l’avaluaci\u00f3 del mateix, conceptes summament vagues i ambigus en qu\u00e8 hi cap gaireb\u00e9 tot. En definitiva, atesa la participaci\u00f3 limitada del professorat en l’elaboraci\u00f3 del projecte educatiu, \u00e9s la direcci\u00f3 (l’equip directiu, diu la llei) qui l’elabora. O sigui, com als centres privats, als p\u00fablics el titular (la direcci\u00f3) \u00e9s qui imposa el projecte.<\/p>\n

Entre el projecte educatiu i el de direcci\u00f3, els centres p\u00fablics acaben tenint de manera solapada un aut\u00e8ntic car\u00e0cter propi<\/strong>, liquidant, a la pr\u00e0ctica, la distinci\u00f3 entre centres privats, que poden tenir un ideari confessional i pedag\u00f2gic, i p\u00fablics, en qu\u00e8 han de prevaldre dos drets fonamentals: la neutralitat (tamb\u00e9 sobre doctrines pedag\u00f2giques) i la llibertat. Aquesta distinci\u00f3 continua sent constitucionalment v\u00e0lida. Si partim de l’\u00e0mplia definici\u00f3 del car\u00e0cter propi que ha fet el TC i que m\u00e9s amunt se cita, \u00e9s clar que, per mitj\u00e0 del projecte educatiu, hem introdu\u00eft el car\u00e0cter propi als centres p\u00fablics, asfixiant el principi de neutralitat i la llibertat de c\u00e0tedra i d’ensenyar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Llibertat d’ensenyament, llibertat d’ensenyar<\/strong><\/p>\n

Els liberals que van redactar les constitucions de 1869 i 1876 entenien la llibertat d’ensenyament com a \u201cllibertat d’ensenyar\u201d, \u00e9s a dir, com a llibertat de c\u00e0tedra o d’expressi\u00f3. En el context de l’\u00e8poca no se’ls passava pel cap que poguessin desapar\u00e8ixer els centres confessionals, cosa que tampoc pretenien com a bons liberals. Aleshores el problema no era tant la llibertat d’elecci\u00f3 de centre, sin\u00f3 la llibertat per crear establiments educatius lliures de la tutela confessional i amb professors lliures per ensenyar segons les seves conviccions ideol\u00f2giques i pedag\u00f2giques.<\/p>\n

Les lleis franceses contra l’ensenyament confessional, sobretot la llei Combes del 1904 i la de separaci\u00f3 d’Esgl\u00e9sia i Estat (1905) van suposar la fi del principi de llibertat d’ensenyament entesa com a llibertat d’elecci\u00f3. La pol\u00edtica seguida per la Segona Rep\u00fablica espanyola, encara que ef\u00edmera, seguia el mateix cam\u00ed. Aix\u00f2 va fer que el concepte de llibertat d\u2019ensenyament es focalitz\u00e9s en la llibertat d\u2019elecci\u00f3 de centres no estatals, sobretot confessionals. Els convenis internacionals sobre drets fonamentals van consagrar aquesta manera d’entendre la llibertat d’ensenyament. I aix\u00ed va passar al constitucionalisme espanyol del 1978.<\/p>\n

Per\u00f2 llibertat d’ensenyament no \u00e9s nom\u00e9s llibertat de creaci\u00f3, direcci\u00f3 i elecci\u00f3 de centres. Tamb\u00e9 \u00e9s llibertat d\u2019ensenyar<\/strong>. Aix\u00f2 ho reconeix taxativament el TC en la seva citada sent\u00e8ncia 5\/1981. Val la pena transcriure aquest par\u00e0graf del fonament jur\u00eddic 7: \u201cL<\/em>a libertad de ense\u00f1anza, reconocida en el art. 27.1 de la Constituci\u00f3n implica, de una parte, el derecho a crear instituciones educativas (art. 27.6) y, de otra, el derecho de quienes llevan a cabo personalmente la funci\u00f3n de ense\u00f1ar, a desarrollarla con libertad dentro de los l\u00edmites propios del puesto docente que ocupan\u201d<\/strong> <\/em>(<\/em>art. 20.1 c)<\/em>. El nostre TC coincideix amb els liberals del XIX: llibertat d’ensenyament tamb\u00e9 \u00e9s llibertat d’ensenyar. Cal fer notar que, per al TC, la llibertat de c\u00e0tedra deriva del dret a la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i no de la llibertat d\u2019ensenyament.<\/p>\n

La piconadora del projecte de direcci\u00f3 i educatiu, m\u00e9s l’intrusisme de les lleis org\u00e0niques educatives que, abusant del car\u00e0cter org\u00e0nic, colen normes que no deriven de cap mandat constitucional, fan que hi hagi dubtes seriosos sobre si, de facto, a Espanya es pot parlar d’una aut\u00e8ntica llibertat d’ensenyament (en el sentit que li d\u00f3na el TC) i llibertat de c\u00e0tedra. Dos drets fonamentals de les democr\u00e0cies liberals. En un article anterior s’ha tractat el car\u00e0cter invasiu de les lleis org\u00e0niques<\/a><\/span>. Potser l’abs\u00e8ncia d’aut\u00e8ntics liberals als governs espanyols ens ha portat a aquesta situaci\u00f3. No deixa de ser paradoxal que sigui l’anomenada \u201cpedagogia progressista\u201d la que recorri a m\u00e8todes no gens liberals per imposar-se.<\/p>\n

Els centres p\u00fablics no poden tenir car\u00e0cter propi, per\u00f2, de fet, en tenen. La llibertat d’ensenyar i de c\u00e0tedra queden compromeses per les cotilles jur\u00eddiques que hem esmentat. Per aquesta via entrem en una curiosa forma de \u201cconfessionalitat\u201d dels centres p\u00fablics<\/strong>. El projecte educatiu acaba esdevenint un document ideol\u00f2gic que imposa una doctrina pedag\u00f2gica oficial. Passem d’una confessionalitat religiosa a una altra pedag\u00f2gica, per\u00f2 confessionalitat, al capdavall. Despr\u00e9s de d\u00e8cades lluitant per un sistema educatiu lliure, per drets fonamentals com a llibertat d’ensenyament i de c\u00e0tedra, resulta que s’esfumen mentre els que sempre s’han rebel\u00b7lat contra la confessionalitat ens n\u2019imposen, subtilment, una altra.<\/p>\n

\n

Font: educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets: Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l’Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":26351,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[244,241],"tags":[2799,2527,2803,2802,2800,2801],"class_list":["post-26356","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-legislacio","category-politica-ca","tag-caracter-propi","tag-constructivisme","tag-doctrina-pedagogica-ca","tag-ideari","tag-llibertat-densenyament","tag-societats-liberals"],"yoast_head":"\nPoden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-03-27T08:24:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-10-17T07:40:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"675\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Felipe J. de Vicente Alguer\u00f3\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?\",\"datePublished\":\"2025-03-27T08:24:23+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-17T07:40:49+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/\"},\"wordCount\":3840,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/03\\\/cover-Felipe.jpg\",\"keywords\":[\"car\u00e0cter propi\",\"constructivisme\",\"doctrina pedag\u00f3gica\",\"ideari\",\"llibertat d'ensenyament\",\"societats liberals\"],\"articleSection\":[\"Legislaci\u00f3\",\"Pol\u00edtica\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/\",\"name\":\"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/03\\\/cover-Felipe.jpg\",\"datePublished\":\"2025-03-27T08:24:23+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-17T07:40:49+00:00\",\"description\":\"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/03\\\/cover-Felipe.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/03\\\/cover-Felipe.jpg\",\"width\":900,\"height\":675,\"caption\":\"Imatge generada mitjan\u00e7ant IA\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence","description":"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence","og_description":"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2025-03-27T08:24:23+00:00","article_modified_time":"2025-10-17T07:40:49+00:00","og_image":[{"width":900,"height":675,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Felipe J. de Vicente Alguer\u00f3","Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?","datePublished":"2025-03-27T08:24:23+00:00","dateModified":"2025-10-17T07:40:49+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/"},"wordCount":3840,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg","keywords":["car\u00e0cter propi","constructivisme","doctrina pedag\u00f3gica","ideari","llibertat d'ensenyament","societats liberals"],"articleSection":["Legislaci\u00f3","Pol\u00edtica"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/","name":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari? - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg","datePublished":"2025-03-27T08:24:23+00:00","dateModified":"2025-10-17T07:40:49+00:00","description":"El concepte de car\u00e0cter propi (utilitzat en la legislaci\u00f3 educativa francesa i alemanya), entra a la llei espanyola amb la Llei Org\u00e0nica del Dret a l'Educaci\u00f3 (LODE,1985, parcialment en vigor): \u201cEn el marco de la constituci\u00f3n y con respeto de los derechos garantizados en el t\u00edtulo preliminar de esta ley a profesores, padres y alumnos, los titulares de los centros privados tendr\u00e1n derecho a establecer el car\u00e1cter propio de los mismos\u201d (art22).","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/cover-Felipe.jpg","width":900,"height":675,"caption":"Imatge generada mitjan\u00e7ant IA"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/poden-tenir-els-centres-publics-un-caracter-propi-o-ideari\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Poden tenir els centres p\u00fablics un \u201ccar\u00e0cter propi\u201d o ideari?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26356"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26356\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30539,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26356\/revisions\/30539"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26356"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}