{"id":21877,"date":"2024-11-12T09:36:16","date_gmt":"2024-11-12T08:36:16","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=21877"},"modified":"2024-11-14T09:29:52","modified_gmt":"2024-11-14T08:29:52","slug":"creences-de-luxe-educatives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/","title":{"rendered":"Creences de luxe educatives"},"content":{"rendered":"

Creences de luxe educatives<\/h1>\n
\"\"
ArtificialGeek_Store. \/ Pixabay<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Paco Ben\u00edtez<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

“Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d’un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d’elogi i s’avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals<\/em>, 1759).<\/p>\n

El concepte de \u201cluxury beliefs<\/em>\u201d (creences de luxe)<\/strong> ha estat definit i popularitzat per l’escriptor i comentarista pol\u00edtic nord-americ\u00e0 Rob K. Henderson<\/strong> a l’\u00faltima part del seu llibre Troubled: A Memoir of Foster Care, Family, and Social Class<\/span><\/em><\/a>,<\/span> publicat recentment el febrer de 2024. Pr\u00e8viament, Henderson ja havia introdu\u00eft el concepte en un article de 2019 publicat al New York Post<\/em><\/a><\/span>. Aquest terme es refereix a idees i opinions que l’elit socioecon\u00f2mica<\/strong> (normalment persones d’\u00e8tnia blanca adinerada) forja per augmentar el seu estatus social, per\u00f2 perjudicant els interessos de les classes m\u00e9s humils. \u00c9s a dir, que la persona que t\u00e9 i escampa aquestes idees no en pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies, per\u00f2 en canvi els altres s\u00ed. El motiu pel qual les elits tenen creences de luxe \u00e9s perqu\u00e8 les classes altes abans assenyalaven el seu estatus social mitjan\u00e7ant la compra de b\u00e9ns materials cars, per\u00f2 com que aquests b\u00e9ns estan a l’abast d’un estrat social cada cop m\u00e9s ampli, les classes altes han recorregut a diferents estatus simb\u00f2lics per marcar la seva posici\u00f3 superior. Per aquesta ra\u00f3, les creences de luxe han substitu\u00eft els b\u00e9ns de luxe com a marcador d’estatus social<\/strong>. Es tracta, en definitiva, d’una cr\u00edtica a l’actual exhibicionisme moral<\/strong> del qual es fa gala p\u00fablicament, especialment a les xarxes socials, i que el nostre alumnat acostuma a anomenar molt encertadament \u201cpostureig\u201d.<\/p>\n

Alguns dels exemples d’aquestes creences de luxe s\u00f3n la proposta de desfinan\u00e7ar la policia<\/strong>, persones que usen termes com \u201cheteronormatiu\u201d o \u201ccisg\u00e8nere\u201d, o els amos de les grans companyies tecnol\u00f2giques no deixant als seus fills fer servir els productes que ells mateixos creen. En qualsevol cas, all\u00f2 interessant del terme \u00e9s el fet que aquestes creences de luxe fan malb\u00e9 les classes m\u00e9s humils. El mateix Henderson ho explica per al cas del desfinan\u00e7ament de la policia (moviment que fins i tot t\u00e9 una p\u00e0gina web), un moviment que va comen\u00e7ar a tenir molt d’\u00e8xit els anys 2020 i 2021 als EUA entre les seves elits culturals, despr\u00e9s del vergony\u00f3s assassinat per part d’uns agents de policia del ciutad\u00e0 afroameric\u00e0 George Floyd<\/strong> el 25 de maig del 2020. Les dades als EUA. indiquen que els ciutadans m\u00e9s pobres tenen set vegades m\u00e9s probabilitat de ser v\u00edctimes de robatori i de ser v\u00edctimes d’un assalt a m\u00e0 armada, vint vegades m\u00e9s probabilitat de ser v\u00edctimes d’un ab\u00fas sexual, i tamb\u00e9 s\u00f3n les principals v\u00edctimes d’homicidis i tota mena de crims violents. Per tant, reduir la vigil\u00e0ncia policial va en contra dels seus interessos i \u00e9s una idea perjudicial per a ells (per\u00f2 no per als que des de les comunitats amb seguretat privada i c\u00e0meres de seguretat han disseminat aquesta idea).<\/p>\n

La veritat \u00e9s que el mateix terme i les idees descrites per Henderson han provocat una acalorada controv\u00e8rsia, i als EUA hi ha un fort i apassionat debat al respecte<\/strong> entre els que l’acusen, d’una banda, de tenir una intenci\u00f3 en contra dels drets de les minories que atenta contra les idees progressistes, i, de l’altra, els qui lloen i celebren la utilitat del concepte i el debat que proposa. Es tracta, en definitiva, d’un cap\u00edtol m\u00e9s de les actuals guerres culturals que hi ha al discurs dels pa\u00efsos occidentals i que tan mal fan al seu teixit social a causa de la polaritzaci\u00f3 ideol\u00f2gica que comporten. Deixo al lector que consulti les fonts del debat i en tregui les pr\u00f2pies conclusions.<\/p>\n

Sigui com sigui, la veritat \u00e9s que quan vaig llegir i vaig entendre aquest concepte dels \u201cluxury beliefs\u201d, no em vaig poder recordar d’un passatge de l’obra Escuela o barbarie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda<\/em>,\u00a0 (Fern\u00e1ndez, Liria et al., 2023: 148) quan diu que \u201cl’esquerra parlament\u00e0ria, amb totes les difer\u00e8ncies, arriba tard a l’exercici de l’autocr\u00edtica per defensar, per sobre de tot, el coneixement; i a reivindicar la funci\u00f3 intel\u00b7lectual del professor i de l’alumne, davant de postures psicologitzants i tecnocr\u00e0tiques que tan acr\u00edticament s’assumeixen perqu\u00e8 \u2018sonen b\u00e9\u2019 i que es basen en una carcassa conceptual completament ideol\u00f2gica i carregada de neuromits\u201d.<\/p>\n

Queda molt b\u00e9, sona molt modern repetir tots els mantres de la vella \u201cnova educaci\u00f3<\/a>\u201d, que l’alumne ha d’estar al centre del proc\u00e9s d’aprenentatge i l’ensenyament s’ha de basar en els interessos<\/a><\/span> i l’estil d’aprenentatge que l’aprenentatge basat en projectes ha de ser la metodologia per excel\u00b7l\u00e8ncia per potenciar l’aprenentatge actiu i el learning by doing<\/em><\/a><\/span> (aprendre fent), que cal asseure per defecte els alumnes en grups, que cal reduir la instrucci\u00f3 directa i potenciar m\u00e9s la flipped classroom<\/em><\/a> i l’aprenentatge per descobriment, que cal introduir gamificaci\u00f3 i activitats agradin a l’alumnat per evitar que s’avorreixin a classe, que cal eliminar l’\u00fas del llibre de text o prohibir enviar deures, que l’atenci\u00f3 ha de passar dels coneixements a les compet\u00e8ncies (quan nombrosos estudis seriosos no han parat de demostrar que la comprensi\u00f3 lectora est\u00e0 directament lligada als coneixements previs i al bagatge cultural del lector, igual que altres compet\u00e8ncies generals com el pensament cr\u00edtic, la creativitat o la resoluci\u00f3 de problemes, i que per tant la transfer\u00e8ncia entre diferents camps del saber no existeix) malparlar de la mem\u00f2ria quan tot el que aprenem \u00e9s amb ella (Baddeley, et al., 2020). Per\u00f2 tot aix\u00f2 no deixa de ser una actitud de condescend\u00e8ncia que enfonsa els pobres en la seva pobresa i desigualtat per sempre, ja que aix\u00f2 condueix a una educaci\u00f3 que perjudica l’aprenentatge, especialment el de l’alumnat procedent de contextos socioecon\u00f2mics m\u00e9s humils (remete al lector a punxar als hipervincles anteriors d’aquest par\u00e0graf i a consultar la bibliografia al final de l’article per trobar estudis rigorosos que ho evidencien).<\/p>\n

I no es tracta de demonitzar cap metodologia o estrat\u00e8gia d’aprenentatge, ja que depenent dels objectius, el grup d’alumnes, el moment del proc\u00e9s d’aprenentatge, o fins i tot de l’estat an\u00edmic de l’alumnat (que \u00e9s molt diferent un dilluns a primera hora o un divendres a darrera), el professor pot fer \u00fas, gr\u00e0cies a l’autoritat que li d\u00f3na la seva experi\u00e8ncia i sobretot ser especialista en la seva mat\u00e8ria, del m\u00e8tode que consideri m\u00e9s adequat. Per\u00f2 el que s\u00ed que cal \u00e9s recon\u00e8ixer que hi ha m\u00e8todes que funcionen millor que altres independentment dels gustos del docent (Muijs & Reynolds, 2017), aix\u00ed com denunciar que es produeixin pressions i imposicions metodol\u00f2giques per part de l’administraci\u00f3 educativa de les quals no hi ha evid\u00e8ncies s\u00f2lides que millorin l’aprenentatge (cal recordar l’obligatorietat de l’ensenyament per \u00e0mbits en 1r d’ESO i l’oferta obligat\u00f2ria de la mat\u00e8ria de projecte interdisciplinar a la comunitat valenciana, mesures que afortunadament van ser anul\u00b7lades pel TSJCV<\/a><\/span>), i que es denostin altres de les que hi ha sobrades proves que funcionen pel sol fet de considerar-se tradicionals. Com diu H\u00e9ctor Ruiz Mart\u00edn<\/strong> (2023: 326): \u201cLa hist\u00f2ria de l’educaci\u00f3 \u00e9s plena de bones intencions; per\u00f2, com tots sabem, les bones intencions no s\u00f3n suficients. Resulta indispensable canalitzar aquests bons prop\u00f2sits per mitj\u00e0 d’accions que tinguin prou fonament per maximitzar la probabilitat d’aconseguir all\u00f2 que pretenem. Per tant, ser cr\u00edtics amb les idees que ens interpel\u00b7len, especialment quan sonen molt b\u00e9, resulta essencial\u201d.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que tots aquests mantres educatius descrits a dalt es poden considerar com a \u201ccreences de luxe educatives\u201d, ja que solen procedir de persones que no patiran les seves conseq\u00fc\u00e8ncies perqu\u00e8 tenen recursos culturals i econ\u00f2mics per compensar-les (classes extraescolars, professors de rep\u00e0s, matricular els seus fills en escoles privades i concertades exigents, alts coneixements intrafamiliars de base), per\u00f2 que deixa abandonada una gran massa social que ser\u00e0 carn de can\u00f3 de futurs treballs precaris. \u201cQue b\u00e9 predica el que viu\u201d, que deia Cervantes a la boca del gran Sancho Panza. I aquest fet clama al cel quan la gran majoria dels nostres pol\u00edtics, molts dels responsables de les nostres lleis educatives que reforcen els mantres esmentats anteriorment, no porten els seus propis fills a col\u00b7legis p\u00fablics. \u00c9s en aquests casos quan la cita d’Adam Smith de l’ep\u00edgraf d’aquest article cobra tot el sentit: quan aquestes elits adopten creences amb la finalitat \u00faltima d’obtenir aprovaci\u00f3 social. Perqu\u00e8 sovint practiquen una s\u00e8rie d’h\u00e0bits i virtuts en privat que no estan disposats a recon\u00e8ixer, potser perqu\u00e8 d’alguna manera se n’avergonyeixen, per\u00f2 en privat s\u00f3n respectuosos amb aquestes creences; en el fons pensen que s\u00f3n admirables, per\u00f2 s\u00f3n reticents a parlar-ne p\u00fablicament.<\/p>\n

El m\u00e9s reprotxable en aquest proc\u00e9s \u00e9s tot all\u00f2 perjudicial que tenen totes aquestes idees per al nostre alumnat, el qual hauria de rebre una educaci\u00f3 basada al m\u00e0xim possible en evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que potenci\u00efn l’aprenentatge, i no al rev\u00e9s. Perqu\u00e8 les creences de luxe es mouen al ritme de la moda, i per tant caduquen molt r\u00e0pid, i altres de noves seran adoptades i seran pregonades per la nostra classe dirigent i elit social; per\u00f2 el mal, en aquest cas per a l’aprenentatge del nostre alumnat, ja estar\u00e0 fet. Salustiano Mart\u00edn Gonz\u00e1lez<\/strong><\/a><\/span> (2008) ho explica a la perfecci\u00f3: \u201c\u2026bons burgesos caritatius, volien evitar als nens de les classes subalternes el patiment de l’esfor\u00e7 escolar, del disciplinament, del treball intel\u00b7lectual, de la lluita per la construcci\u00f3 d’una voluntat al servei dels seus interessos. Per aix\u00f2, la directivitat es va convertir en la bestiola horrible de la relaci\u00f3 educativa i es van escriure ximpleries monumentals al respecte […]; en fi, instruir en sentit fort i educar per a l’emancipaci\u00f3 intel\u00b7lectual van ser accions desallotjades de les aules\u201d.<\/p>\n

\u00c9s molt curi\u00f3s, o si m\u00e9s no desconcertant, que els qui reclamem un ensenyament que es basa en una formaci\u00f3 forta en coneixements i no en una instituci\u00f3 que fonamentalment s’encarregui de tenir-los entretinguts i contents, per aix\u00ed ajudar a formar ciutadans amb un fort esperit cr\u00edtic fonamentat , siguem titllats de reaccionaris i altres ocurrents ep\u00edtets<\/strong>. Per\u00f2 s\u00f3n els temps que ens ha tocat de viure. Mentrestant, cal estar aliens al soroll, a la cr\u00edtica v\u00e0cua i fal\u00b7la\u00e7, i continuar lluitant per una escola que persegueixi l’equitat social. Perqu\u00e8 hi ha empreses humanes que necessiten l’adopci\u00f3 d’una actitud conservadora, o alg\u00fa li ha d’escandalitzar que prenguem mesures per conservar la salut del nostre planeta lluitant contra el canvi clim\u00e0tic? Doncs b\u00e9, l’escola \u00e9s tamb\u00e9 una d’aquelles empreses que ha de ser conservadora per assegurar-se que els coneixements i les habilitats arribin a tot tipus d’alumnat (i no nom\u00e9s a uns quants, com quan tradicionalment el saber estava reservat per a les elits socials i pol\u00edtiques).<\/p>\n

En comptes d’acceptar la derrota per endavant aprovant lleis educatives que operen sobre la base de la desigualtat social i l’enquist, l’educaci\u00f3 s’ha de revelar i, despr\u00e9s d’un diagn\u00f2stic l\u00f2gic d’aquestes desigualtats, intentar enderrocar-les amb l’eina m\u00e9s \u00fatil per aconseguir l’ascensor social que porti a una veritable i duradora equitat social: el coneixement<\/strong>. Nom\u00e9s aix\u00ed es podr\u00e0 aconseguir una potenciaci\u00f3 completa dels individus a les tres esferes que m\u00e9s l’afectaran en el seu desenvolupament vital: la ciutadana (amb capacitat cr\u00edtica que li permeti ser un agent del canvi pol\u00edtic), l’econ\u00f2mica (per accedir a un m\u00f3n laboral en condicions \u00f2ptimes) i la personal (amb autonomia en l’estricte sentit etimol\u00f2gic del terme d’autoimposar-se les pr\u00f2pies normes per saber autogovernar-se). I \u00e9s que \u00e9s precisament en aquestes tres dimensions vitals en qu\u00e8 l’actual context mundial ens desvetlla que no estem fent les coses b\u00e9; ho testifiquen l’auge actual dels populismes i l’extrema polaritzaci\u00f3 social, la pauperitzaci\u00f3 del mercat laboral i les alarmants dades de malalties mentals.<\/p>\n

\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques:<\/strong><\/h6>\n

Alfieri, L., Brooks, P.J., Aldrich, N.J. and Tenenbaum, H.R. (2011). Does Discovery-Based Instruction Enhance Learning? Journal of Educational Psychology, 103<\/em> (1), 1-18.<\/p>\n

Baddeley, A., Eysenck, M.W. & Anderson, M.C. (2020). Memory<\/em> (3rd ed.). London: Routledge.<\/p>\n

Carpenter, S.K., Witherby, A.E. & Tauber, S.K. (2020). On Students\u2019 (Mis)judgments of Learning and Teaching Effectiveness. Journal of Applied Research in Memory and Cognition, 9<\/em>(2), 137-151.<\/p>\n

Crato, N., (2024). Apolog\u00eda del libro de texto. C\u00f3mo escribir, elegir y utilizar un buen manual. <\/em>Narcea, Pol\u00edtica Educativa.<\/p>\n

Dunlosky, J., Rawson, K.A., Marsh, e.J., Nathan, M.J. and Willingham, D.T. (2013). Improving Students\u2019 Learning with Effective Learning Techniques: Promising Directions from Cognitive and Educational Psychology. Psychological Science in the Public Interest, 14<\/em> (1), 4-58.<\/p>\n

Fern\u00e1ndez Liria, C., Garc\u00eda Fern\u00e1ndez, O. y Galindo Ferr\u00e1ndez, E. (2023). Escuela o barbarie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda.<\/em> Nueva edici\u00f3n actualizada y aumentada. Akal.<\/p>\n

Garc\u00eda Fern\u00e1ndez, O. y Galindo Ferr\u00e1ndez, E. (2024). Aprendizaje basado en proyectos. Un aprendizaje basura para el proletariado.<\/em> Akal.<\/p>\n

Henderson, R. (2024). Troubled: A Memoir of Foster Care, Family, and Social Class.<\/em> Gallery Books.<\/p>\n

Mart\u00edn Gonz\u00e1lez, S. (2008). La lucha de clases en la educaci\u00f3n. La comprensividad como estrategia. El Viejo Topo, 86-93.<\/p>\n

Muijs, D. & Reynolds, D. (2017). Effective Teaching: Evidence and Practice. Sage<\/p>\n

OECD (2013), PISA 2012 Results: Excellence through Equity: Giving Every Student the Chance to Succeed (Volume II), PISA, OECD Publishing, Paris.<\/p>\n

Ruiz Mart\u00edn, H. (2023). Edumitos. Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo cient\u00edfico.\u00a0 International Science Teaching Foundation.<\/p>\n

Sala, G. & Gobet, F. (2017). Does Far Transfer Exist? Negative Evidence from Chess, Music, and Working Memory Training. Current Directions in Psychological Science, 26(6), 515-520.<\/p>\n

Setren, E., Greenberg, K., Moore, O. and Yankovich, M.; (2021). Effects of Flipped Classroom Instruction: Evidence from a Randomized Trial. Education Finance and Policy 2021; 16 (3): 363\u2013387. doi: https:\/\/doi.org\/10.1162\/edfp_a_00314<\/a><\/p>\n

Smith, A. (1759). Teor\u00eda de los sentimientos morales. Alianza, 2013.<\/p>\n

Tirado Ramos, M. A. (2024). Dime c\u00f3mo lees y te dir\u00e9 c\u00f3mo aprendes: \u00bfQu\u00e9 nos aporta la investigaci\u00f3n a la ense\u00f1anza de la lectura?. Supervisi\u00f3n 21, 71(71). https:\/\/doi.org\/10.52149\/Sp21\/71.8<\/a><\/p>\n

Wannarka, R., & Ruhl, K. (2008). Seating arrangements that promote positive academic and behavioral outcomes: A review of empirical research. Support for learning, 23 (2), 89-93.<\/p>\n

Watkins, C. (1997). Project Follow Through: A Case Study of Contingencies Influencing Instructional Practices of the Educational Establishment. Cambridge Center for Behavioral Studies.<\/p>\n

Willingham, D.T. (2003). Students Remember What They Think About. American Educator, 27(2), 37-41.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d’un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d’elogi i s’avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":21889,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[240],"tags":[2104,2103,2102],"class_list":["post-21877","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-creences-de-luxe","tag-elits","tag-luxury-beliefs-ca"],"yoast_head":"\nCreences de luxe educatives - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\""Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Creences de luxe educatives - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\""Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-11-12T08:36:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-11-14T08:29:52+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"504\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Paco Ben\u00edtez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Creences de luxe educatives\",\"datePublished\":\"2024-11-12T08:36:16+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-14T08:29:52+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/\"},\"wordCount\":2620,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ai-generated-8904203_1280.jpg\",\"keywords\":[\"creences de luxe\",\"elits\",\"luxury beliefs\"],\"articleSection\":[\"Opini\u00f3\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/\",\"name\":\"Creences de luxe educatives - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ai-generated-8904203_1280.jpg\",\"datePublished\":\"2024-11-12T08:36:16+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-14T08:29:52+00:00\",\"description\":\"\\\"Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ai-generated-8904203_1280.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ai-generated-8904203_1280.jpg\",\"width\":900,\"height\":504,\"caption\":\"ArtificialGeek_Store. \\\/ Pixabay\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/creences-de-luxe-educatives\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Creences de luxe educatives\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Creences de luxe educatives - Educational Evidence","description":"\"Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Creences de luxe educatives - Educational Evidence","og_description":"\"Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2024-11-12T08:36:16+00:00","article_modified_time":"2024-11-14T08:29:52+00:00","og_image":[{"width":900,"height":504,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Paco Ben\u00edtez","Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Creences de luxe educatives","datePublished":"2024-11-12T08:36:16+00:00","dateModified":"2024-11-14T08:29:52+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/"},"wordCount":2620,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg","keywords":["creences de luxe","elits","luxury beliefs"],"articleSection":["Opini\u00f3"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/","name":"Creences de luxe educatives - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg","datePublished":"2024-11-12T08:36:16+00:00","dateModified":"2024-11-14T08:29:52+00:00","description":"\"Els homes creguts es proclamen a si mateixos hereus d'un llibertinatge de moda, que al seu cor no aproven, i del que potser no s\u00f3n realment culpables. Volen ser elogiats per all\u00f2 que ells mateixos no consideren digne d'elogi i s'avergonyeixen de les seves virtuts passades de moda, que de vegades practiquen en secret i per les quals en el fons tenen un cert grau de veneraci\u00f3 real\u201d. (Adam Smith, Teoria dels sentiments morals, 1759).","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ai-generated-8904203_1280.jpg","width":900,"height":504,"caption":"ArtificialGeek_Store. \/ Pixabay"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/creences-de-luxe-educatives\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Creences de luxe educatives"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21877"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21932,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21877\/revisions\/21932"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}