![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1-150x150.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Nuno Crato<\/strong><\/a><\/span>, el ministre d’Educaci\u00f3 que va portar Portugal als millors resultats educatius de la seva hist\u00f2ria, acaba de publicar Apolog\u00eda del libro de texto<\/em><\/a><\/span> (Narcea, 2024), un llibre que es capbussa en la necessitat d’estructurar i simplificar els continguts educatius per aconseguir un millor aprenentatge integral. President d’\u201cIniciativa Educa\u00e7ao<\/a><\/span>\u201d, professor-investigador de matem\u00e0tiques i estad\u00edstica al Cemapre\/ISEG de la Universitat de Lisboa, \u00e9s tamb\u00e9 un comunicador incansable, a m\u00e9s d’un home dotat d’una gran afabilitat i capacitat de comunicaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Com \u00e9s el llibre de text ideal? Qu\u00e8 ha de contenir?<\/strong><\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil dir-ho en poques paraules. Li asseguro, sense exagerar, que vaig dedicar gaireb\u00e9 totes les cent cinquanta p\u00e0gines del meu llibre a desenvolupar aquesta idea. En la seva part formal, ha d’estar ben escrit, ser comprensible, lliure d’errors i contenir exercicis, preguntes i activitats que ajudin l’aprenentatge.<\/p>\n En el seu aspecte pedag\u00f2gic, a risc d’ometre moltes altres caracter\u00edstiques essencials, destacaria que \u00e9s una traducci\u00f3 del curr\u00edculum d’una manera que organitza l’aprenentatge dels estudiants, i aquesta traducci\u00f3 ha de ser tan estructurada, progressiva i ambiciosa com sigui possible.<\/p>\n “[El manual] \u00e9s una traducci\u00f3 del curr\u00edculum d’una manera que organitza l’aprenentatge dels estudiants, i aquesta traducci\u00f3 ha de ser tan estructurada, progressiva i ambiciosa com sigui possible”<\/p><\/blockquote>\n Creu que, actualment, \u00e9s tamb\u00e9 una \u201ctraducci\u00f3 del curr\u00edculum\u201d?<\/strong><\/p>\n Hauria de ser-ho. En teoria pressuposo que hi ha un curr\u00edculum organitzat i que el manual ho tradueix. Per\u00f2 sovint, infeli\u00e7ment, el curr\u00edculum \u00e9s tan dolent o imprec\u00eds que els bons manuals esdevenen \u201cel curr\u00edculum\u201d\u2026<\/p>\n \u00c9s millor, \u00e9s clar, que no tenir res estructurat, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s invertir les coses.<\/p>\n Disposen de llibres de text de qualitat actualment a Portugal?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Tot i que la qualitat \u00e9s variable. El 2006, es va introduir a la llei un proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3 i certificaci\u00f3 de manuals, cosa que va resultar en una millora substancial dels mateixos. M\u00e9s tard, quan va canviar l’orientaci\u00f3 educativa, a partir del 2016, aquest proc\u00e9s a la pr\u00e0ctica va ser descuidat, per aix\u00f2 la qualitat \u00e9s avui for\u00e7a variable.<\/p>\n Considera necess\u00e0ria una pol\u00edtica p\u00fablica d’avaluaci\u00f3 i certificacions per a tots els llibres de text?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Una pol\u00edtica d’avaluaci\u00f3 i de certificaci\u00f3 pot millorar molt\u00edssim la qualitat dels manuals. I no oblidem que els manuals s\u00f3n fonamentals per a la bona formaci\u00f3 dels alumnes, tant directament com a trav\u00e9s de professors i pares.<\/p>\n “Una pol\u00edtica d’avaluaci\u00f3 i certificaci\u00f3 pot millorar molt\u00edssim la qualitat dels manuals”<\/p><\/blockquote>\n Hi ha estudis que demostren que els manuals s\u00f3n summament efica\u00e7os per a professors amb menys preparaci\u00f3 o menys experi\u00e8ncia, per\u00f2 que acaben sent \u00fatils fins i tot per als millors professors i s\u00f3n grans aliats per als pares, ja que amb un manual escolar poden ajudar millor els fills.<\/p>\n En el cas de les fam\u00edlies m\u00e9s desafavorides, \u00bfseria un element igualador?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, sens dubte, perqu\u00e8 permet transferir de manera organitzada el coneixement als estudiants i facilita que les fam\u00edlies amb menys recursos puguin seguir all\u00f2 que els seus fills estan estudiant i, aix\u00ed, ajudar-los. Aix\u00f2 \u00e9s important per a totes les fam\u00edlies, per\u00f2 encara m\u00e9s per a aquelles que no tenen una bona biblioteca i tenen menys recursos culturals i econ\u00f2mics.<\/p>\n Com i quan va comen\u00e7ar el desprestigi del llibre de text?<\/strong><\/p>\n Es pot dir que la cr\u00edtica als llibres de text \u00e9s antiga, possiblement tan antiga com els manuals. Per\u00f2 hi ha una reacci\u00f3 m\u00e9s moderna que ens hauria de preocupar. T\u00e9 les arrels en idees relativistes i anticient\u00edfiques que disminueixen la import\u00e0ncia del coneixement. La filosofia postmoderna, en particular, resta import\u00e0ncia als grans \u00e8xits de la humanitat, com les matem\u00e0tiques i la ci\u00e8ncia, i resta import\u00e0ncia a les grans creacions, com la m\u00fasica i la literatura. Aquest menyspreu es tradueix, en el cas dels llibres de text, en desinter\u00e8s, o fins i tot en atac, a la transmissi\u00f3 organitzada i ben estructurada del coneixement. Si el coneixement acumulat per la humanitat no importa, aleshores no valdria la pena transmetre’l als llibres de text.<\/p>\n “La filosofia postmoderna, en particular, resta import\u00e0ncia als grans \u00e8xits de la humanitat, com les matem\u00e0tiques i la ci\u00e8ncia, i resta import\u00e0ncia a les grans creacions, com la m\u00fasica i la literatura”<\/p><\/blockquote>\n A les d\u00e8cades de 1960 i 1970, en particular, va comen\u00e7ar a desenvolupar-se l’hostilitat cap als llibres de text tant als Estats Units com a Fran\u00e7a. Es deia que all\u00f2 important no era saber, sin\u00f3 crear, com si fos possible ser creatiu sense tenir coneixements b\u00e0sics.<\/p>\n Permeteu-me fer un par\u00e8ntesi: en aquest segle disposem de dades i estudis sobre la formaci\u00f3 d’estudiants a molts pa\u00efsos del m\u00f3n, dades que ens permeten con\u00e8ixer l’evoluci\u00f3 d’aquests pa\u00efsos i com es divideixen els resultats dels estudiants de diferents estats i territoris. Em refereixo a PISA, TIMSS i altres estudis. Aquests informes ens van portar a comprovar que hi ha pa\u00efsos amb una educaci\u00f3 m\u00e9s estructurada i enfocada a un curr\u00edculum exigent i ben organitzat \u2013 em refereixo a Singapur, Jap\u00f3 i altres pa\u00efsos. A molta gent no li agraden aquests resultats i diuen que aquestes dades poden ser reals, per\u00f2 nom\u00e9s fan refer\u00e8ncia a coneixements memoritzables i exercitables, \u00e9s a dir, com diuen, a coneixements mec\u00e0nics, i que aquests pa\u00efsos no desenvolupen la creativitat.<\/p>\n Aquesta era una acusaci\u00f3 dif\u00edcil de q\u00fcestionar, ja que aquests estudis internacionals no analitzaven la creativitat i originalitat del pensament dels joves. Encara a la darrera enquesta PISA, del 2022, es va introduir una prova de creativitat: inventar un di\u00e0leg, dissenyar un cartell propagand\u00edstic, etc. Curi\u00f3s: els pa\u00efsos que van apar\u00e8ixer damunt de tots van tornar a ser Singapur, Jap\u00f3\u2026 Es revela una gran correlaci\u00f3 entre el rendiment cognitiu basat en el coneixement i la creativitat\u2026<\/p>\n Com s’estimula la creativitat?<\/strong><\/p>\n Hi ha diversos estudis, de ci\u00e8ncies cognitives i de neuropsicologia que mostren que la creativitat dep\u00e8n de moltes connexions neuronals al cervell, cosa que significa molt coneixement i pr\u00e0ctica.<\/p>\n Qu\u00e8 s\u00f3n els \u201corganitzadors avan\u00e7ats\u201d referits al seu llibre?<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un concepte que resulta molt \u00fatil per l’ensenyament, tant a l’aula com als llibres de text. Per\u00f2 pot ser \u00fatil per a totes les formes de comunicaci\u00f3. Es tracta de proporcionar un marc que englobi el que s’explicar\u00e0 a continuaci\u00f3, per tal de guiar el lector o l’oient. Als famosos \u201cPrincipis Rosenshine\u201d, una coneguda llista de recomanacions per a l’aula es parla, per exemple, de revisar el que ha passat a la classe anterior per emmarcar nous aprenentatges i anunciar el que es far\u00e0. \u00c9s una manera de fer servir organitzadors avan\u00e7ats.<\/p>\n “Ausubel sostenia que els conceptes s’han de transmetre de forma organitzada, encaixant els uns amb els altres de forma progressiva. El significat ve donat per la relaci\u00f3 entre conceptes”<\/p><\/blockquote>\n Considera que la formaci\u00f3 actual del professorat contempla un bon domini del context per al docent?<\/strong><\/p>\n No, malauradament no, en general. A la major part dels pa\u00efsos que conec, la formaci\u00f3 inicial dels mestres i professors presenta defici\u00e8ncies. D’una banda, no dedica prou esfor\u00e7os al domini de les mat\u00e8ries d’ensenyament \u2013i aix\u00f2 \u00e9s terrible, perqu\u00e8 no es pot ensenyar b\u00e9 sense un ampli coneixement de l’especialitat\u2013. D’altra banda, les classes de pedagogia, psicologia i mat\u00e8ries d’aquest tipus estan sovint endarrerides, no incorporen els coneixements moderns i es concentren en ideologia o teories ja sobrepassades. Per exemple, en comptes d’explicar la import\u00e0ncia del coneixement organitzat, es parla de motivaci\u00f3 i autodescobriment per part de l’alumne; en comptes d’explicar la import\u00e0ncia de l’avaluaci\u00f3 freq\u00fcent, tant formativa com sumativa, s’insisteix que cada estudiant \u00e9s un \u00e9sser especial i no ha de ser pressionat\u2026<\/p>\n Al seu llibre es detallen certes confusions de la pedagogia competencial, una d’elles sobre \u2018l’aprenentatge significatiu\u2019 de David Ausubel. Pot explicar-nos qui va ser?<\/strong><\/p>\n Ausubel va ser un psic\u00f2leg cognitiu que va fer importants contribucions a la teoria cient\u00edfica moderna de l’aprenentatge. Per\u00f2 se n’ha abusat molt, en el sentit que molt del que es diu que ell va dir \u00e9s exactament el contrari.<\/p>\n Per exemple, va desenvolupar el concepte d’aprenentatge significatiu, en contraposici\u00f3 a l’aprenentatge per simple memoritzaci\u00f3. Molts ide\u00f2legs educatius interpreten aquesta teoria com una recomanaci\u00f3 per ensenyar all\u00f2 que t\u00e9 significat personal i afectiu per als estudiants. No \u00e9s res d’aix\u00f2! Ausubel sostenia que els conceptes s’han de transmetre de forma organitzada, encaixant els uns amb els altres de forma progressiva. El significat ve donat per la relaci\u00f3 entre conceptes. \u00c9s un significat cognitiu, no pas un significat personal!<\/p>\n Qu\u00e8 va propiciar, despr\u00e9s del debat dels anys 30 de qu\u00e8 parla Ausubel al seu llibre de 1963, que a diversos pa\u00efsos es don\u00e9s un ensenyament m\u00e9s o menys estructurat i exigent sense aplicar les modes pedag\u00f2giques d’aquell moment? Quin va ser el motiu principal per a rebutjar l’aprenentatge per projectes, per descobriment, etc.? Seria avui possible?<\/strong><\/p>\n Avui s’est\u00e0 fent, de nou, marxa enrere. Als temps d’Ausubel ja estava clar que projectes s\u00ed, per\u00f2 ensenyament basat en projectes no; que desafiaments s\u00ed, per\u00f2 sense diluir-nos en l’ensenyament per descobriment. Sempre hi ha temptatives per a evitar encarar els problemes de front i dir que cal una revoluci\u00f3 en l’ensenyament. Jo crec que \u00e9s una manera d’evitar la realitat.<\/p>\n “Sempre hi ha temptatives per a evitar encarar els problemes de front i dir que cal una revoluci\u00f3 a l’ensenyament. Jo crec que \u00e9s una manera d’evitar la realitat”<\/p><\/blockquote>\n Quines s\u00f3n les \u201cpreguntes desmoralitzadores i derrotistes\u201d (p\u00e0g. 44). Li sembla que vivim en un m\u00f3n massa utilitarista?<\/strong><\/p>\n No s\u00e9 si podem generalitzar-ho. Per\u00f2 s\u00ed, les preguntes molt freq\u00fcents d’alguns estudiants sobre la utilitat del que aprens s\u00f3n preguntes derrotistes. De moment, es tracta d’aprendre. Ja es veur\u00e0 per a qu\u00e8 serveix m\u00e9s endavant. Amb aix\u00f2 no dic que no s’hagi de mostrar als estudiants la utilitat del que estan aprenent, per\u00f2 si ho subordinem tot a la utilitat immediata no progressarem.<\/p>\n En termes educatius, qu\u00e8 \u00e9s \u00fatil o qu\u00e8 no ho \u00e9s?<\/strong><\/p>\n En termes educatius, \u00fatil \u00e9s tot all\u00f2 que amplia els coneixements i la formaci\u00f3 dels estudiants. Per\u00f2 el m\u00e9s \u00fatil \u00e9s all\u00f2 que els permet aprendre m\u00e9s i tenir m\u00e9s experi\u00e8ncies, i aix\u00f2 \u00e9s el que Michael Young anomena \u201cconeixement poder\u00f3s\u201d, significa un coneixement m\u00e9s estructurat, que transcendeix l’univers limitat dels estudiants. A Espanya, Moreno Castillo, Xavier Mass\u00f3, i altres ho han explicat molt b\u00e9.<\/p>\n El pitjor \u00e9s que molts educadors o te\u00f2rics de l’educaci\u00f3 abracen una visi\u00f3 derrotista i desmoralitzadora on la motivaci\u00f3 dels estudiants \u00e9s el punt de partida de tot. Si fos aix\u00ed, l’escola es convertiria en un parc d’atraccions, per prendre prestada una cr\u00edtica molt morda\u00e7 de Gregorio Luri, i poc ampliaria l’univers dels estudiants.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Apologia-del-libro-de-texto-197x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Nuno-cover-Ok.jpg\")