![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/JoseI_-Luis-VillacanI\u0192as.-FOTO-2.jpeg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n Quan encara no ens hav\u00edem aconseguit refer-nos del monumental Ortega y Gasset: una experiencia filos\u00f3fica espa\u00f1ola (Guillermo Escolar Editor)<\/em>\u00a0Jos\u00e9 Luis Villaca\u00f1as Berlanga<\/strong><\/a>,<\/span> aquest gran del pensament filos\u00f2fic i la historiografia, catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria de la Filosofia Espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, ens bombardeja amb m\u00e9s i m\u00e9s obres, sense donar-nos treva. I, a m\u00e9s, no nom\u00e9s \u00e9s un assagista colossal, sin\u00f3 una veu serena d’esquerres cada cop m\u00e9s necess\u00e0ria. Acaba de publicar Max Weber en contexto<\/span> <\/em><\/a>(Herder).<\/p>\n <\/p>\n Comen\u00e7arem, si no li sembla malament, pel final: Max Weber. Qu\u00e8 hi trobarem al seu darrer llibre?<\/strong><\/p>\n Fonamentalment, una aproximaci\u00f3 filos\u00f2fica a la figura de Max Weber. Com \u00e9s sabut, Weber \u00e9s un autor molt citat en ci\u00e8ncies socials. Tot i aix\u00ed, la seva idea de ci\u00e8ncia i el context en qu\u00e8 ell treballava era molt concret i ha de ser reconstru\u00eft per entendre\u2019l b\u00e9. Per aix\u00f2 el meu llibre es titula Max Weber en context<\/em>. El Max Weber madur es va integrar a la tradici\u00f3 neokantiana de l’Escola de Heidelberg, que havia fundat Windelband i que tenia Heinrich Rickert com a principal fil\u00f2sof. En aquesta tradici\u00f3, la ci\u00e8ncia ha de ser fonamentada des d’aspectes filos\u00f2fics que la facin possible, dit en termes kantians. Aix\u00f2 no obstant, Weber venia d’altres ambients intel\u00b7lectuals -sobretot de la influ\u00e8ncia de l’Escola Hist\u00f2rica de l’Economia Nacional-, que integraven una mena de vaga influ\u00e8ncia hegeliana, alhora que importants tend\u00e8ncies rom\u00e0ntiques, nacionalistes i en alguns casos nietzscheanes.<\/p>\n Quan Weber va experimentar la seva profunda crisi ps\u00edquica, va lluitar a fons per trencar amb el cosmos intel\u00b7lectual dels seus mestres, amb el hegelianisme popular ambiental i va aspirar a dotar d’una autocomprensi\u00f3 filos\u00f2fica les ci\u00e8ncies socials. Aix\u00f2 el va portar a incansables pol\u00e8miques, en qu\u00e8 es va implicar amb un pathos ple de dramatisme i de sinceritat. Talment, doncs, podem dir que va construir cr\u00edticament una nova idea de ci\u00e8ncia social quant a ci\u00e8ncia del que \u00e9s hum\u00e0, capa\u00e7 d’integrar de manera adequada la hist\u00f2ria i la teoria social, al voltant d’una teoria de la cultura centrada en els efectes hist\u00f2rics dels tipus humans. En aquest sentit, docs, no va deixar canya dreta. Va trencar amb l’Escola Hist\u00f2rica de Roscher, Knies, Schmoller; es va oposar a la teoria de la hist\u00f2ria d’Eduard Meyer, va criticar Stammler, i posteriorment va entrar en un important di\u00e0leg amb l’Escola de Viena d’Economia Te\u00f2rica i, sens dubte, amb Simmel.<\/p>\n “Weber va elaborar la mem\u00f2ria del que \u00e9s hum\u00e0 com a condici\u00f3 d’exercir la responsabilitat”<\/span><\/p><\/blockquote>\n Al final va aspirar a engegar una idea de la ci\u00e8ncia social capa\u00e7 de superar alhora els dos autors que m\u00e9s respectava i que li havien semblat els m\u00e9s importants del present, Nietzsche i Marx. Enfront seu, va fer valer una idea de la ci\u00e8ncia i de l’\u00e9sser hum\u00e0, de la societat i de la hist\u00f2ria, que t\u00e9 la seva inspiraci\u00f3 central a Kant i per aix\u00f2 el subt\u00edtol de l’obra \u00e9s Filosofia i ci\u00e8ncia social rere la senda de Kant<\/em>. La clau del seu kantisme va consistir a negar la racionalitat intr\u00ednseca del que \u00e9s real i, davant de la seva naturalesa sempre antihumana, va defensar que la dignitat i l’honor del que \u00e9s hum\u00e0 resideix a actuar amb llibertat davant d’aquesta irracionalitat i assumir-ne les inevitables conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d\u2019aquesta llibertat per mitjan\u00e7ant un sentit de la responsabilitat. Per teixir aquesta dimensi\u00f3 \u00e8tica sense mala ni falsa consci\u00e8ncia, sense coartades ideol\u00f2giques, sense mala fe, sense autoenganys i sense estar dominat per elements inconscients, va identificar la funci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials en oferir-nos una reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre l’estructura l\u00f2gica dels nostres valors, tornant-los tan racionals com sigui possible per mitj\u00e0 de la descripci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica que havien configurat. Des d’aquest punt de vista, Weber va elaborar la mem\u00f2ria del que \u00e9s hum\u00e0 com a condici\u00f3 d’exercir la responsabilitat.<\/p>\n Recentment vost\u00e8 publicava Giorgio Agamben. Justicia viva<\/em> (Trotta). Qu\u00e8 en destaca d\u2019aquest cl\u00e0ssic viu?<\/strong><\/p>\n Agamben s’ha convertit en un referent central del pensament contemporani radical, i aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 ha sabut oferir el que podem anomenar un esperit del temps en concepte. Dif\u00edcilment trobarem un pensador rellevant de la contemporane\u00eftat que no tingui el seu lloc en el dispositiu de pensament d\u2019Agamben. En aquest sentit, ha estat capa\u00e7 d’oferir-nos una sistematitzaci\u00f3 del pensament contemporani en qu\u00e8, des de Carl Schmitt a Hannah Arendt, des de Heidegger a Benjamin, des d’Adorno a Pasolini, des de Foucault a Debord, des de Benveniste a Deleuze, des d’Aby Warburg a Overbeck , tots hi tenen el seu lloc. Amb aix\u00f2, Agamben ha sabut dotar de rellev\u00e0ncia filos\u00f2fica tota una s\u00e8rie de pensadors, cient\u00edfics i literats d’un altre nivell, per\u00f2 que juguen de forma molt central en el seu proc\u00e9s de pensament. El resultat \u00e9s una obra imponent, que est\u00e0 en condicions de radiografiar els elements centrals del m\u00f3n contemporani i mostrar l’abs\u00e8ncia de murs que puguin aturar la barb\u00e0rie cap a la qual ens dirigim.<\/p>\n “El m\u00e9s terrible de la nostra situaci\u00f3 \u00e9s que totes les evid\u00e8ncies recolzen la rendici\u00f3 d’Agamben davant del car\u00e0cter heroic, gaireb\u00e9 quixotesc, de Weber”<\/p><\/blockquote>\n Davant d’aquest horitz\u00f3, dominat per la teologia pol\u00edtica del capitalisme, que produeix una petita burgesia mundial caracteritzada pel que anomeno la \u201cignor\u00e0ncia volunt\u00e0ria\u201d com l’\u00faltima forma hist\u00f2rica de la \u201cservitud volunt\u00e0ria\u201d, mancada de llenguatge i de forma de vida, Agamben ens proposa reconquerir la capacitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 de pensar all\u00f2 impossible, que ell identifica amb la capacitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 de reconciliar-se amb la pr\u00f2pia animalitat posthist\u00f2rica. En aquest sentit, Agamben constitueix un anti-Weber. Mentre que aquest dissenya una teoria de la ci\u00e8ncia destinada, kantianament, a proposar una praxi i una responsabilitat, Agamben ja viu al m\u00f3n contemporani espec\u00edficament conformat pel capitalisme financer, basat en l’explotaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la virtualitat, en la projecci\u00f3 del psiquisme hum\u00e0 a les m\u00e0quines intel\u00b7ligents i, per tant, a l’obertura d’una vida humana reconciliada amb la forma animal com a \u00fanica manera d’escapar a l’explotaci\u00f3.<\/p>\n Weber no va donar l’hum\u00e0 per perdut. Agamben, en canvi, se situa en la situaci\u00f3 en qu\u00e8 l’\u00fanica manera de recuperar-lo passa per superar la difer\u00e8ncia antropol\u00f2gica. Negar els objectius, la praxi, les aspiracions, la temporalitat i la hist\u00f2ria. Doncs tot aix\u00f2 no far\u00e0 sin\u00f3 donar coartades al capital per continuar imposant la seva l\u00f2gica, que tard o d’hora passar\u00e0 per muntar nous camps de concentraci\u00f3 com a institucions defensives dels que l’administren. El m\u00e9s terrible de la nostra situaci\u00f3 \u00e9s que totes les evid\u00e8ncies donen suport a la rendici\u00f3 d’Agamben davant del car\u00e0cter heroic, gaireb\u00e9 quixotesc, de Weber.<\/p>\n Pregunta obligada: quina \u00e9s la vostra opini\u00f3 general sobre el pensament d’Ortega?<\/strong><\/p>\n Resumir m\u00e9s de mil p\u00e0gines escrites sobre Ortega seria una pretensi\u00f3 addicional al fet d’haver-les escrit. Sigui quina sigui la meva opini\u00f3 general sobre el pensament d’Ortega, crec en la necessitat d’enfrontar-se i con\u00e8ixer el seu pensament per prevenir l’adamisme i la presumpta genialitat, cosa que entre nosaltres \u00e9s una inclinaci\u00f3 permanent. He llegit Ortega des que tinc \u00fas de ra\u00f3 i he vingut explicant-ho un any i un altre des d\u2019en fa m\u00e9s de trenta. En fer-ho, volia aconseguir alguna cosa: fer baixar Ortega del pedestal de fil\u00f2sof definitiu espanyol, per intentar dotar-lo de vida. Ortega \u00e9s de vegades com el Museu del Prado, un fil\u00f2sof d’Estat, que ha de ser visitat de tant en tant. S’hi va perqu\u00e8 no es pot ser espanyol, i espanyol de cultura, sense citar Ortega. I en certa manera \u00e9s natural. D’altra banda, disposa d’una Fundaci\u00f3 que en promou l’estudi i que t\u00e9 un prestigi innegable, per\u00f2 que li ofereix una certa oficialitat. El que se sol promoure aix\u00ed \u00e9s un Ortega explicat pel mateix Ortega.<\/p>\n La meva aproximaci\u00f3 t\u00e9 una altra finalitat i vol evitar l’autoreferencialitat. Per aix\u00f2, he volgut abordar Ortega encarant els problemes que ell va abordar, per\u00f2 des del que podem dir, saber o pensar en el present. L’estructura del meu llibre \u00e9s que els problemes d’Ortega, en certa manera, continuen sent els nostres problemes, per\u00f2 les respostes estan molt lluny de ser acceptables pels pensadors de la meva generaci\u00f3. Un exercici que val la pena per diverses raons: primer, perqu\u00e8 Ortega \u00e9s l’\u00fanic fil\u00f2sof espanyol que ha aconseguit que la filosofia formi part de la cultura espanyola; segon, perqu\u00e8 ha tingut una influ\u00e8ncia molt important al m\u00f3n llatinoameric\u00e0; tercer, perqu\u00e8 \u00e9s el primer que ho fa des de la manera moderna de ser alhora un fil\u00f2sof professional i un periodista. El que he volgut fer al meu llibre \u00e9s proposar un esfor\u00e7 m\u00e9s. Anar m\u00e9s enll\u00e0 d’Ortega, per\u00f2 des de l’evid\u00e8ncia del fet senzill que no podem quedar-nos en les seves solucions.<\/p>\n \u201cJo he volgut pensar un Ortega viu, fent-me preguntes des del present o des d’altres autors que ell no va poder integrar\u201d<\/p><\/blockquote>\n L’Espanya del present no \u00e9s la d’Ortega i el seu m\u00f3n era completament diferent del nostre. Tenim problemes semblants, \u00e9s clar, per\u00f2 tamb\u00e9 diferents, i fins i tot els semblants els veiem d’una altra manera. Necessitem pensar la vida, com ell tant va hi insistir. Per\u00f2 no podem deixar d’acudir als altres pensadors de la vida del segle XX, des de Plessner fins a Agamben i les noves comprensions cient\u00edfiques. Necessitem pensar la hist\u00f2ria, com ell va desitjar. Per\u00f2 no ho podem fer sense acudir a Weber. Ens cal pensar els conceptes hist\u00f2rics, per\u00f2 no sense anar a l’obra de Koselleck. Ens cal pensar la teoria de la met\u00e0fora, per\u00f2 no sense l’obra de Blumenberg. Ens cal pensar la t\u00e8cnica, per\u00f2 no sense les reflexions actuals sobre la IA. Necessitem perseguir els problemes orteguians, per\u00f2 no podem fer de la filosofia espanyola una cita o una celebraci\u00f3, sin\u00f3 una feina i un futur. Jo he volgut pensar un Ortega viu, fent-me preguntes des del present o des d’altres autors que ell no va poder integrar. No resulta un Ortega infal\u00b7lible, per\u00f2 des de quan la filosofia pot prescindir de la cr\u00edtica? Cal destacar tant les debilitats d’Ortega com els seus encerts genials. Aix\u00f2 \u00e9s necessari sobretot quan pensa Espanya, Europa, la democr\u00e0cia, Am\u00e8rica o els Estats Units.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s exactament el Neoliberalisme? Per qu\u00e8 \u00e9s una religi\u00f3 civil tan perillosa, per qu\u00e8 no \u00e9s Liberalisme?<\/strong><\/p>\n Al meu entendre, el primer que ens hem de preguntar \u00e9s si les nostres categories s\u00f3n les adequades per descriure el m\u00f3n del present. Parlem de liberalisme, una de les grans opcions de la humanitat cl\u00e0ssica; o de neoliberalisme, invocant figures intel\u00b7lectuals de rellev\u00e0ncia, com Hayek, Eucken, R\u00f6pke, R\u00fcstow, etc. Ens complaem a citar una vegada i una altra Foucault com el primer que identifica que l’ontologia del present \u00e9s el neoliberalisme. Jo mateix he escrit sobre el neoliberalisme com a Teologia Pol\u00edtica. Per\u00f2 ara tinc una posici\u00f3 lleugerament diferent. Crec que estem dominats per una percepci\u00f3 del m\u00f3n que t\u00e9 l’estructura de la teologia pol\u00edtica, per\u00f2 no crec que es pugui descriure com a neoliberalisme.<\/p>\n \u201cCrec que, si els grans autors neoliberals aixequessin el cap, no se sentirien gaire reconeguts en el present\u201d<\/p><\/blockquote>\n Crec que, si els grans autors neoliberals aixequessin el cap, no se sentirien gaire reconeguts en el present. Al meu parer, ells disposaven d’un alt concepte de la seva pr\u00f2pia posici\u00f3 intel\u00b7lectual i no crec que se sentissin identificats amb la barb\u00e0rie que ens domina. La sobrietat, el pret\u00e8s rigor intel\u00b7lectual, la capacitat d’an\u00e0lisi, la seva legitimitat acad\u00e8mica, veure’s a si mateixos com els defensors de les millors tradicions intel\u00b7lectuals europees, tot aix\u00f2 que caracteritza el neoliberalisme, s\u00f3n actituds que s’han abandonat per la forma de dominaci\u00f3 present. La convicci\u00f3 \u00edntima que ells tenien d\u2019estar defensant posicions basades en una teoria de la ra\u00f3, tot aix\u00f2 ha estat abandonat.<\/p>\n Avui nom\u00e9s tenim una cosa: \u00e8xit o frac\u00e0s econ\u00f2mic a qualsevol preu. Tota la resta consisteix a erosionar els murs de contenci\u00f3 perqu\u00e8 l’\u00fanica cosa rellevant que quedi dempeus sigui l’\u00e8xit o el frac\u00e0s econ\u00f2mic, amb un tracte despietat cap els que es queden enrere. Per\u00f2, sens dubte, aix\u00f2 inclou orientar l’economia des d’una programaci\u00f3 pol\u00edtica i des del poder, perqu\u00e8 en realitat nom\u00e9s puguin tenir \u00e8xit els que ja en tenen. \u00c9s a dir: es tracta d’orientar l’economia cap a l’acumulaci\u00f3 de capital accelerada i concentrada, que t\u00e9 com a contrapartida processos de producci\u00f3 de pobresa general. Aquesta orientaci\u00f3 pol\u00edtica de l’economia cap a la concentraci\u00f3 de capital, que implica monopolis creixents, \u00e9s contr\u00e0ria a la tesi neoliberal de Hayek, \u00f2bviament. \u00c9s veritat que per a ells la compet\u00e8ncia era la llei fonamental i que aix\u00f2 implica virtut i flexibilitat, per\u00f2 assumien que la compet\u00e8ncia s’havia de donar en condicions de no monopoli. En la teoria dels diners, assumien que cap divisa podia ser dominant, cosa que fa que el seu m\u00f3n sigui el m\u00f3n d’ahir. Van ser globalistes, per\u00f2 no defensors de poders imperials, una cosa completament ing\u00e8nua, s\u00ed. Per\u00f2 d\u2019una certa manera creien en la ra\u00f3.<\/p>\n En suma, la dominaci\u00f3 nua a qu\u00e8 estem sotmesos no t\u00e9 cap suport te\u00f2ric seri\u00f3s. \u00c9s pura dominaci\u00f3 i aix\u00f2 fa que busquin de manera hip\u00f2crita autoritats te\u00f2riques. Si Hayek fos viu escopiria sobre Milei i Trump. No hi ha dignitat te\u00f2rica en la dominaci\u00f3 que patim. Per\u00f2 \u00e9s una viol\u00e8ncia teol\u00f2gico-pol\u00edtica, perqu\u00e8 governa les ments i els cossos, les formes de vida, els desitjos, les subjectivitats, amb la finalitat de fer impossible una alternativa, cosificant la hist\u00f2ria des d’una mena d’estadi final de la humanitat, petrificant les relacions socials. I aix\u00f2 \u00e9s teol\u00f2gic malgrat que no hi hagi un \u00fanic poder imperial al darrere. Per\u00f2 \u00e9s la manera d’operar de tots els poders mundials. Per aix\u00f2 s\u00f3n tan electivament afins amb les formes del fonamentalisme religi\u00f3s, com es pot veure a les estranyes aliances de Trump, de Putin, dels ultraortodoxos d’Israel o d’Ar\u00e0bia.<\/p>\n Qu\u00e8 est\u00e0 passant a Europa? Podrem superar aquest sotrac?<\/strong><\/p>\n Europa ja ha gastat la seva hist\u00f2ria imperial i no pot competir amb els poders imperials que es disputen el m\u00f3n. \u00c9s una pot\u00e8ncia subalterna, que m\u00e9s aviat destorba m\u00e9s que no ajuda en la futura batalla mundial. O almenys aix\u00f2 \u00e9s el que se li est\u00e0 dient: ajudes o destorbes en les properes lluites? Perqu\u00e8 les lluites hi seran, o almenys les lluites per disposar de les millors condicions coactives futures. Aquestes lluites tenen un nom: \u00c0sia. \u00c9s el que compta.<\/p>\n Am\u00e8rica del Sud est\u00e0 abandonada, la qual cosa \u00e9s un error grav\u00edssim, perqu\u00e8 l’\u00fanic lloc real de les democr\u00e0cies \u00e9s Euroam\u00e8rica -per cert, una paraula que apareix a Ortega-. Des de fa temps, per\u00f2, Europa \u00e9s m\u00e9s aviat un llast per a la batalla d’\u00c0sia. Ho va ser quan va denunciar la guerra de l’Iraq, que pretenia despla\u00e7ar el mur de Berl\u00edn a Bagdad. Ho ha estat a l’Afganistan, amb les seves exig\u00e8ncies en el compliment dels drets humans. Per\u00f2 el futur \u00e9s m\u00e9s concret. \u00c9s Iran. Ens preguntem per qu\u00e8 els Estats Units donen suport incondicional a Israel. Ho fa per l’Iran. Gaza \u00e9s l’inici de la guerra amb l’Iran. Despr\u00e9s vindr\u00e0 el L\u00edban i despr\u00e9s l’Iran. Perqu\u00e8 \u00e9s fonamental tenir un peu al melic d’\u00c0sia. Afganistan no va aconseguir ser-ho, perqu\u00e8 no es pot construir res sobre la barb\u00e0rie dels talibans. Cal un poble que sigui un dels pilars de la Terra. Ni tan sols el Pakistan ho \u00e9s. Per\u00f2 amb l’Iran no hi ha cap dubte. \u00c9s m\u00e9s antic que tots nosaltres. La iraniana \u00e9s una cultura mil\u00b7len\u00e0ria i, el que \u00e9s m\u00e9s significatiu, profundament af\u00ed a l’occidental, molt m\u00e9s que la cultura abas\u00ed. Quan els bisbes deixin de manar-hi, ser\u00e0 l’\u00fanic lloc isl\u00e0mic on la democr\u00e0cia sigui culturalment viable. Aquesta \u00e9s la l\u00f2gica del m\u00f3n.<\/p>\n \u201cGaza \u00e9s l’inici de la guerra amb l’Iran. Despr\u00e9s vindr\u00e0 el L\u00edban i despr\u00e9s l’Iran. Perqu\u00e8 \u00e9s fonamental tenir un peu al melic d’\u00c0sia\u201d<\/p><\/blockquote>\n Europa nom\u00e9s pot donar una petita ajuda: incorporar Ge\u00f2rgia, i per descomptat Ucra\u00efna. Aquesta ser\u00e0 la clau del proper mandat de Trump: si Europa per si sola estar\u00e0, o no, en condicions de mantenir la guerra a Ucra\u00efna davant de R\u00fassia. No crec que Trump pugui alterar la l\u00f2gica profunda d’estructura de poder americana. En aquesta situaci\u00f3, les poblacions europees no responen amb entusiasme. Nom\u00e9s pensen continuar sent el pa\u00eds privilegiat de la Terra. No obstant aix\u00f2, haur\u00edem d’adonar-nos que, per a ser-ho, hem de defensar la democr\u00e0cia, i per aix\u00f2 hem d’impulsar com m\u00e9s aviat millor una pol\u00edtica de pau i una pol\u00edtica de cooperaci\u00f3 amb els nostres ve\u00efns de l’Orient Mitj\u00e0 i d’\u00c0frica del Nord. Aix\u00f2 no ho far\u00e0 l’extrema dreta, que intentar\u00e0 per tots els mitjans impulsar pol\u00edtiques neoimperials. Tot i aix\u00f2, no crec que els europeus estiguem en condicions d’oferir bases populars majorit\u00e0ries a aquestes pol\u00edtiques.<\/p>\n Considero que l’extrema dreta s’equivoca quan creu que podr\u00e0 mobilitzar a favor d’aquestes pol\u00edtiques les poblacions europees quan arribi al poder. La gent que vota a l’extrema dreta ho fa des de la por i la hist\u00e8ria, i el seu vot no \u00e9s sin\u00f3 expressi\u00f3 de feblesa i covardia. Hem de combatre aquestes actituds perqu\u00e8, encara que hi perdem molt, serem el lloc privilegiat de la humanitat. Hem de recordar que Europa sempre ha estat una terra travessada per les migracions. El que cal impedir \u00e9s el monopoli de m\u00e0fies, aquest tr\u00e0nsit informal d\u2019esclaus. El volc\u00e0 hum\u00e0 \u00e9s massa fort per impedir els moviments migratoris. \u00c9s millor saber cultivar amb la lava que ens porta i comprendre que la lava \u00e9s vida.<\/p>\n Qu\u00e8 passa a l’esquerra actual? Per qu\u00e8 est\u00e0 gripada? Qu\u00e8 fem?<\/strong><\/p>\n L’esquerra tamb\u00e9 viu de les representacions d’un m\u00f3n que no existeix. Va ser Weber qui va dir que, si la revoluci\u00f3 triomfava a R\u00fassia en les condicions culturals i socials d’aquell temps, nom\u00e9s es podria imposar mitjan\u00e7ant la instauraci\u00f3 d’una burocr\u00e0cia disciplin\u00e0ria que portaria cent anys de desprestigi per a la idea noble del socialisme. Des d’aquest punt de vista va ser m\u00e9s l\u00facid que Marx, que va pensar que els t\u00edtols jur\u00eddics de propietat dels mitjans de producci\u00f3 serien suficients per assolir una condici\u00f3 emancipada de la humanitat. Per\u00f2 \u00e9s la pr\u00f2pia estructura productiva la que imposa un ordre burocr\u00e0tic que per se <\/em>\u00e9s una estructura de dominaci\u00f3, sigui qui en sigui el titular. Per\u00f2 aquest capitalisme que va con\u00e8ixer Marx i que es va imposar al temps de Weber, sota la forma de la industrialitzaci\u00f3, del fordisme, de la racionalitzaci\u00f3, de l’atenci\u00f3 massiva a necessitats, tot aix\u00f2 ja est\u00e0 molt socialitzat. Les grans fonts d’acumulaci\u00f3 s\u00f3n actualment l’habitatge, el comer\u00e7 virtual, la sanitat i l’educaci\u00f3, i la gran batalla \u00e9s socialitzar aquests b\u00e9ns de manera suficient.<\/p>\n \u201cEl socialisme va viure de la idea de revoluci\u00f3, per\u00f2 hem vist que l’\u00fanica cosa veritablement revolucion\u00e0ria ha estat el capitalisme\u201d<\/p><\/blockquote>\n La noble idea del socialisme no es pot imposar sin\u00f3 des de la noble idea de la democr\u00e0cia, i aquesta com a proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 ha d’emprar tots els llocs col\u00b7lectius, p\u00fablics, comuns, per organitzar tots els espais, com m\u00e9s grans millor, per a contenir l’acumulaci\u00f3 tot el que sigui possible. Aix\u00f2 implica una cosa te\u00f2ricament molt rellevant. El socialisme va viure de la idea de revoluci\u00f3, per\u00f2 hem vist que l’\u00fanica cosa veritablement revolucion\u00e0ria ha estat el capitalisme. Crec, com diria Ortega, per\u00f2 per raons diferents de les seves, que hem de reflexionar sobre la idea de revoluci\u00f3. Si mirem la hist\u00f2ria d’Europa, mai no hi ha hagut revolucions constructives. Totes han enfrontat situacions d’extrema opressi\u00f3, i aix\u00f2 les legitima, per\u00f2 no han aconseguit construir a llarg termini situacions noves. La idea de revoluci\u00f3 respon a una situaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia que nom\u00e9s \u00e9s versemblant des de l’extrema opressi\u00f3 i tirania. Les classes dominants saben que no poden produir aix\u00f2 i ara ens lliuren una llibertat redu\u00efda, m\u00ednima, brutal, que neutralitza qualsevol condici\u00f3 revolucion\u00e0ria. Cal pensar altrament. Ens calen murs de contenci\u00f3 que protegeixin els mons de la vida que encara no estan travessats per l’acumulaci\u00f3. El que \u00e9s p\u00fablic s’ha de defensar amb la ferma convicci\u00f3 que \u00e9s el principal d’aquests murs. Per aix\u00f2 \u00e9s tan culpable qui el malversa i el desprestigia. Aquest \u00e9s l’aliat de la dominaci\u00f3. El seu agent.<\/p>\n Qu\u00e8 li semblen Habermas i Lled\u00f3?<\/strong><\/p>\n He llegit molt Habermas. Quan vaig fundar Da\u00edmon<\/em>, una de les millors revistes de filosofia, li vaig dedicar el primer n\u00famero. He seguit la seva obra amb certa atenci\u00f3 i n’he observat l’evoluci\u00f3 amb inter\u00e8s. Aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s una barreja de millor comprensi\u00f3 de molts problemes i autors \u2013per exemple Weber o Koselleck\u2013 i d’un aband\u00f3 de posicions maximalistes de joventut. Per\u00f2 en general, Habermas no s’ha pres seriosament el pensament franc\u00e8s, que \u00e9s fonamental per a la nostra contemporane\u00eftat, ni ha estat capa\u00e7 de criticar-lo amb solv\u00e8ncia. Les vegades que ho ha fet, ha mostrat limitacions i improvisacions. Crec que el problema d’Habermas \u00e9s la proced\u00e8ncia hegeliana, que t\u00e9 un fons comunitari i consensual que complica la idea democr\u00e0tica. Per part meva, crec que la democr\u00e0cia no t\u00e9 fons consensual material. La democr\u00e0cia \u00e9s la manera de maldar per la igualtat en la vida humana, que sempre aspira a la desigualtat. La democr\u00e0cia \u00e9s pol\u00e8mica i aquest \u00e9s el principi republic\u00e0. Sorgeix de la desigualtat i de les aspiracions a la igualtat, i per aix\u00f2 \u00e9s la manera com s’han de fer forts els desiguals per a redistribuir el poder, la riquesa, l’honor, la distinci\u00f3. La democr\u00e0cia \u00e9s lluita i \u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia. Per aix\u00f2 desapareix si s’aconsegueix induir les poblacions cap a la ignor\u00e0ncia volunt\u00e0ria. Aquesta \u00e9s l\u2019aspiraci\u00f3 de tota teologia pol\u00edtica: fer que adorem qui ens domina. Hi ha t\u00e8cniques molt refinades per fer-ho. I la filosofia \u00e9s una de les formes m\u00e9s eficaces d\u2019oposar-s’hi.<\/p>\n \u201cLa democr\u00e0cia \u00e9s lluita i \u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia. Per aix\u00f2 desapareix si s’aconsegueix induir les poblacions cap a la ignor\u00e0ncia volunt\u00e0ria\u201d<\/p><\/blockquote>\n Pel que fa a Lled\u00f3, he de dir que som molt amics, que m’ha ajudat sempre en la meva carrera i que ha estat un model de vida neta, tant en l’\u00e0mbit familiar com professional, per a molts de nosaltres. \u00c9s un gran m\u00e8rit que hagi travessat amb la dignitat intacta l’\u00e8poca del franquisme en qu\u00e8 ell va cr\u00e9ixer i que hagi esdevingut un ciutad\u00e0 exemplar en la nostra democr\u00e0cia. \u00c9s important recordar que, malgrat haver patit els aspectes m\u00e9s t\u00e8rbols i s\u00f2rdids de la vida acad\u00e8mica, no ha deixat mai de ser un gran fil\u00f2sof, d’estudiar i pensar d’una manera que sempre ens inspira. Ha estat i continua sent un exemple d’integritat intel\u00b7lectual i personal per a tots nosaltres.<\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1-150x150.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Max-Weber-195x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Joaquin_Sorolla_y_Bastida_-_Jose_Ortega_y_Gasset_-_A1939_-_Hispanic_Society_of_America.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Friedrich_Hayek_portrait.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Zambrano.jpg\")