Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n
Marta Aponte<\/strong> (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019<\/em> (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019<\/em> (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).<\/p>\n <\/p>\n
Per a profans europeus, qu\u00e8 \u00e9s la Base Ramey?<\/strong><\/p>\nRamey va ser una instal\u00b7laci\u00f3 militar de la For\u00e7a A\u00e8ria dels Estats Units situada a Punta Borinquen, un promontori costaner al nord-est de Puerto Rico. Per construir-la es van expropiar milers d’hect\u00e0rees de terres agr\u00edcoles, amb l’alteraci\u00f3 conseg\u00fcent d’una base econ\u00f2mica i la conseg\u00fcent destrossa ambiental, per\u00f2 el m\u00e9s salvatge va ser el proc\u00e9s d’expropiacions: l’expulsi\u00f3 de fam\u00edlies pobres que van quedar desemparades. De la pobresa van passar al despla\u00e7ament a les barriades urbanes. Aix\u00ed mateix, i \u00e9s una paradoxa, l’\u00e8xode i la construcci\u00f3 de la pista, van propiciar altres nexes: la connexi\u00f3 de l’arxip\u00e8lag de Puerto Rico amb el m\u00f3n a causa de la pres\u00e8ncia global dels Estats Units. La base va ser escala en una ruta entre Am\u00e8rica Llatina, \u00c0frica i Europa durant la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n
Qu\u00e8 trobem a la teva \u00faltima novel\u00b7la, \u2018Borinquen Field\u2019<\/em>?<\/strong><\/p>\nLa part\u00edcula elemental que em va encomanar el desig d’escriure-la va ser una an\u00e8cdota que em va explicar Frank V\u00e9lez Qui\u00f1ones. Frank va viure part de la seva infantesa en una casa que confrontava amb la base. En aquella casa se celebraven sessions espiritistes molt rares, ja que s’invocaven esperits no ja de la regi\u00f3, ni tan sols del planeta, sin\u00f3 d’altres mons siderals. El m\u00e8dium responia a les invocacions amb noms de cossos celestes i expressions num\u00e8riques. Interpreto, en el pla simb\u00f2lic, que aquelles rares cerim\u00f2nies desafiaven el poder militar que ocupava el territori i els seus cels. Al text de la novel\u00b7la es proposa que, en aquell cercle espiritista, els que no es van imposar per les armes als ex\u00e8rcits del nord s\u00ed que es van reservar, en canvi, el dret d’admetre i excloure tota mena d’esperits, malignes o lluminosos, aferrats a les restes de terra que no van ser expropiades pels militars. Encara que les guerres enverinen i embogeixen, penso que la resist\u00e8ncia \u00e9s inevitable sempre, i que la dels febles assumeix formes cruels contra el cos propi i el de la fam\u00edlia. Per\u00f2 en el cas de la novel\u00b7la, la guerra de resist\u00e8ncia es va emparar en la invenci\u00f3 (o intu\u00efci\u00f3) d’energies imagin\u00e0ries laborioses com a antenes de comunicacions. Les veus de criatures sobrehumanes, d’esperits alliberats de la guerra i de les fronteres, convertien aquell barri en una estranya comarca poderosa.<\/p>\n
“Encara que les guerres enverinen i embogeixen, penso que la resist\u00e8ncia \u00e9s inevitable sempre”<\/p><\/blockquote>\n
Qu\u00e8 et va emp\u00e8nyer principalment a comen\u00e7ar una novel\u00b7la biogr\u00e0fica sobre la pintora Raquel Helena Hoheb i el poeta William Carlos Williams?<\/strong><\/p>\nEl descobriment de records, refranys, an\u00e8cdotes i fragments de la hist\u00f2ria de Mayag\u00fcez, la ciutat m\u00e9s gran de l’oest de l’illa gran de Puerto Rico, que arribaven a mi, m\u00e9s d’un segle despr\u00e9s, per mitj\u00e0 de la lectura de la \u00abbiografia\u00bb, feta de fragments en m\u00e9s d’una llengua, de la mare d’un poeta nord-americ\u00e0, William Carlos Williams. A Yes Mrs. Williams<\/em> ens apropem al passat hist\u00f2ric de la manera m\u00e9s indirecta possible, com si per trobar un lloc proper calgu\u00e9s seguir una ruta molt llarga, amb escales distants en el temps i la geografia per a, finalment, tornar al present propi amb les troballes del viatge i la sorpresa davant de la perdurabilitat de la mem\u00f2ria de la migrant i de la impressi\u00f3 que va deixar en el seu fill, en contrast amb la desmem\u00f2ria que s’imposa a les illes pel disseny colonitzador. Em va impressionar com a evid\u00e8ncia de la for\u00e7a evocadora i a estones enganyosa de la mem\u00f2ria i de l’o\u00efda que la transcriu, tant o m\u00e9s poderosa a les persones for\u00e7ades a emigrar contra la seva voluntat.<\/p>\nEl llibre \u00e9s la meva lectura del llibre de veus que vaig trobar a Yes Mrs. Williams<\/em>. En el cos de La muerte feliz, <\/em>a la creaci\u00f3 verbal d’una atmosfera s\u2019hi sumen imatges. Interrompen el text obrint la p\u00e0gina a una altra forma de lectura, capa\u00e7 d’evocar respostes gaireb\u00e9 infinites, movedisses, que d’una banda xoquen amb la paraula i de l’altra mostren documents propers al proc\u00e9s de recerca que va precedir la versi\u00f3 final de la novel\u00b7la. Part de l’arxiu de recerca \u00e9s present en aquestes imatges incloses al llibre. Sostenen la l\u00ednia narrativa, per\u00f2 tamb\u00e9 la interrompen i desvien.<\/p>\nEt sents laguerriana?<\/strong><\/p>\nNo, en el sentit de pert\u00e0nyer a una escola d’escriptura inspirada en la seva vasta obra. Amb Laguerre (1906-2005) ha passat que va viure m\u00e9s d’una \u00e8poca i va tenir molta pres\u00e8ncia: mestre universitari, periodista, animador cultural, comentarista social, actiu a les institucions culturals, a m\u00e9s d’haver publicat des de finals de la d\u00e8cada dels anys vint i fins als llindars del segle XXI l’enorme quantitat de 14 novel\u00b7les, 22 contes, dues obres de teatre, un estudi sobre el modernisme, un poemari i prop de 2.000 articles apareguts a diaris i revistes del pa\u00eds. (Prenc aquestes dades de l’edici\u00f3 cr\u00edtica de La llamarada<\/em> (2004) editada per Marithelma Costa). Quan va morir, era una figura institucional, reconeguda: obres completes publicades per l’Institut de Cultura Porto-riquenya, postulacions al Nobel. En un pa\u00eds que va tenir una poblaci\u00f3 cap a mitjans del segle passat de gaireb\u00e9 quatre milions d’habitants, amb un \u00e8xode de m\u00e9s d’un mili\u00f3 cap als Estats Units; en un pa\u00eds on hi ha m\u00e9s autors que lectors i poques probabilitats que es publiquin i circulin els llibres, s\u00ed que va tenir m\u00e9s influ\u00e8ncia que molts altres. Potser per la fragilitat mateixa de la mem\u00f2ria en un territori colonial, per les lluites generacionals (Puerto Rico \u00e9s un d’aquells llocs on fins fa molt poc s’assumia i feia servir el criteri ortegui\u00e0 de generacions), el seu paper d’intel\u00b7lectual dominant es va anar apagant despr\u00e9s de mort. Tanmateix, alguns estudiosos recents han repr\u00e8s les seves aportacions: han documentat la seva dif\u00edcil situaci\u00f3, social per motius de ra\u00e7a i consci\u00e8ncia de ra\u00e7a. Una aportaci\u00f3 avan\u00e7ada va ser la seva consci\u00e8ncia ambientalista. El que es torna a recon\u00e8ixer ara, despr\u00e9s de d\u00e8cades d’oblit, \u00e9s que va ser un incansable intel\u00b7lectual p\u00fablic i que es va mantenir al dia del m\u00f3n que estava canviant al seu voltant. \u2018Infiernos privados\u2019<\/em>, la novel\u00b7la que va dedicar a Aguadilla<\/em> i a la cat\u00e0strofe provocada per les expropiacions, i que tu has estudiat, \u00e9s realment delirant i po\u00e8tica, llevat de certs trets d’estil anacr\u00f2nics, i demostra que llegia els seus coetanis.<\/p>\n“Puerto Rico \u00e9s un d’aquells llocs on fins fa molt poc s’assumia i feia servir el criteri ortegui\u00e0 de generacions”<\/p><\/blockquote>\n
Existeix la insularitat?<\/strong><\/p>\nHi ha el concepte per pensar-la, refinar-la i debatre-la. Hi ha moltes classes d\u2019insularitat, en diverses escales i situacions. Algunes illes han estat poderosos centres de formaci\u00f3 cultural, turbines o m\u00e0quines culturals. En sobren exemples. Al Carib insular o arxipel\u00e0gic es van gestar cultures complexes i riques, no ho dic jo: \u00e9s evident en molts camps, arts, literatura, m\u00fasica. Bona part d\u2019aquesta riquesa prov\u00e9 de la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica entre les illes; tens un Lezama Lima i un Derek Walcott, Wilfrido Lam i Maryse Cond\u00e9, m\u00fasics com Rafael Hern\u00e1ndez. Tot i aix\u00ed, hi ha forces enormes que impedeixen la comunicaci\u00f3 interna i la difusi\u00f3 cultural. Els imperialismes continuen aixecant barreres. Sense contextos culturals coneguts a l’illa i fora de l’illa hem estat esborrats. O invisibilitzats. El que diem no s’escolta, el que som o vam ser no es registra. La literatura, les arts, s\u2019encarreguen d\u2019aquests registres. El Sud dels Estats Units com a condensaci\u00f3 de formes no hauria existit sense Faulkner o Carson McCullers, Eudora Welty i Toni Morrison, i tots els seus afluents a les arts populars com el cinema, la m\u00fasica. Un novel\u00b7lista del Sud s\u2019instal\u00b7la en un imaginari del Sud.<\/p>\n
Penso que l’imaginari de Puerto Rico cal recuperar-lo di\u00e0riament, congregar-lo, concebre’l, registrar-lo, difondre’l, perdre’l i tornar a comen\u00e7ar. De vegades les trobades es produeixen en comunitats diasp\u00f2riques, com va passar a Harlem, Nova York a la primera meitat del segle XX i m\u00e9s tard. \u00c9s a dir, les cultures de les illes fragmentades sempre busquen la manera de crear enlla\u00e7os. Entre aquests enlla\u00e7os, caldria estr\u00e8nyer el de la circulaci\u00f3 de llibres, arribar a lectores i lectors amb qui, salvades les difer\u00e8ncies, compartim un llenguatge com\u00fa. Per puntualitzar: que els nostres llibres arribin a les llibreries del teu pa\u00eds.<\/p>\n
Qu\u00e8 era PR3: Aguirre?<\/strong><\/p>\n\u00c9s el t\u00edtol d’un dels meus llibres, diria que \u00e9s una novel\u00b7la documental, ja que s\u2019hi creuen entrevistes, relats fant\u00e0stics i cr\u00f2niques. La PR 3 \u00e9s una carretera de circumval\u00b7laci\u00f3. Un dels seus trams, al sud de l’illa gran de l’arxip\u00e8lag porto-riqueny, s’est\u00e9n entre un barri anomenat Jobos, i el poble de Salinas. En aquesta zona, de cultius de canya des del segle XIX, es va fundar, cap al 1899, un poblat de companyia anomenat Central Aguirre<\/em>, propietat d’un grup de capitalistes de Boston. El llibre t\u00e9 dues seccions: \u201cBoston\u201d i \u201cLes illes\u201d. La primera \u00e9s com una galeria de retrats, amb les hist\u00f2ries dels bostonians que van formar la companyia. D’aquests personatges en queden arxius: an\u00e8cdotes vitals, connexions comercials, genealogies, institucions del segle XIX bostoni\u00e0. A la segona part, \u201cLes illes\u201d, convergeixen relats, an\u00e8cdotes, llegendes i entrevistes als boricuas<\/em>, descendents d’obrers i persones esclavitzades que hi habitaven des de l’imperi espanyol.<\/p>\nEl poblat de companyia es va fundar el 1899, poc despr\u00e9s de la invasi\u00f3 de Puerto Rico pels Estats Units i es va tancar com a centre productiu el 1990. Em van interessar les pr\u00e0ctiques culturals i el disseny est\u00e8tic i moral que van impulsar la fundaci\u00f3 del poblat. Aquest poblat va ocupar un espai on ja hi havia comunitats fundades com a sat\u00e8l\u00b7lits d’una cultura de caire esclavista, i tamb\u00e9 productores d\u2019ajustaments a l’esclavatge i el treball for\u00e7\u00f3s, de medicina popular, viol\u00e8ncia, fetilleria, rituals, m\u00fasica, contes. Una hist\u00f2ria antiga, a m\u00e9s, fins i tot anterior a les fundacions poblacionals del segle XIX.<\/p>\n
“Vaig partir d’una figura lineal: la carretera. Aquesta l\u00ednia d’uns nou quil\u00f2metres es pot rec\u00f3rrer en almenys dues direccions, a m\u00e9s de les vies que la creuen o s’hi creuen”<\/p><\/blockquote>\n
Vaig partir d’una figura lineal: la carretera. Aquesta l\u00ednia d’uns nou quil\u00f2metres es pot rec\u00f3rrer en almenys dues direccions, a m\u00e9s de les vies que la creuen o s’hi creuen. La trama es va aturar a Aguirre com a n\u00f2dul central, per\u00f2 l’escala \u00e0mplia, inclusiva, no va desapar\u00e8ixer del tot. Interpretant aquesta cartografia d’acord amb la l\u00f2gica de la distribuci\u00f3 espacial d’una economia capitalista colonial, el poblat d’Aguirre i les seves rodalies, va ser un centre o pol d’extracci\u00f3, fins als pobles de Guayama, Salinas i m\u00e9s enll\u00e0, la perif\u00e8ria dependent. Al llibre queden residus dels espais circumdants, que a la regi\u00f3 es coneixen encara com \u00abel batey d’Aguirre\u00bb. Entre ells hi ha les entrevistes a personatges i s’evoca la pres\u00e8ncia de la m\u00fasica de bomba al barri de Jobos, un dels m\u00e9s contaminats ambientalment i alhora m\u00e9s rics en mem\u00f2ries. D’aquesta varietat d’escales al llarg de la carretera en sorgeix la diversitat de formes, registres i tons. Pel que fa a Aguirre, el poblat de companyia va ser un experiment social controlat, o modelat d’acord amb un patr\u00f3 segregacionista, com si el disseny fos un spillover<\/em> de l’ordenament del laboratori. Hi ha alguna relaci\u00f3 entre el disseny del laboratori i el disseny fordista de la f\u00e0brica, suposo.<\/p>\nDavant d’aquesta sensaci\u00f3 d’una illa immobilitzada en nocions que no quadren entre si, on “gaireb\u00e9 no es pot respirar” per citar el final d’un conte de Rosario Ferr\u00e9 (\u2018Jard\u00edn de polvo\u2019<\/em>) a mi m’ha mogut el projecte d’una literatura de connexions: tra\u00e7ar rutes d’escapament i intercanvi, de fora cap a dintre i des de l’illa cap als afores. Tot i aix\u00f2, no fins a la ruptura total, sin\u00f3 com un cometa el fil del qual, o si vols cord\u00f3 umbilical, segueix aqu\u00ed, perqu\u00e8 entre les xarxes d’aquests camins hi hagi repics, resson\u00e0ncies, correspond\u00e8ncies. La PR 3 \u00e9s un d’aquests camins materials que per poc que es llegeixi obre les sortides.<\/p>\nQu\u00e8 es va impregnar m\u00e9s dels teus passos per la UCLA i la Universitat de Nova York?<\/strong><\/p>\nEn diversos anys de la meva joventut i en temps de gran agitaci\u00f3 pol\u00edtica i social vaig estar a les dues universitats. Una universitat, com saps, nom\u00e9s \u00e9s un dels focus culturals d’un espai social en el temps. No es poden comparar Los Angeles, que va ser una de les primeres megal\u00f2polis del segle XX, un centre buit envoltat de suburbis, amb el nucli dens de Nova York.<\/p>\n
A l\u2019UCLA vaig estudiar planificaci\u00f3 urbana i regional, la qual cosa no deixa de ser curiosa, perqu\u00e8 si hi ha un lloc que va cr\u00e9ixer dictat per les forces del mercat, sense cap mena de planificaci\u00f3 central rectora, aquest la ciutat de Los Angeles<\/em>. Vaig formar part d’un grup d’estudiants de minories \u00e8tniques racials, afroamericans, xicans i jo de Puerto Rico. L\u00b4eix d\u00b4aquesta formaci\u00f3 era traslladar als nostres pa\u00efsos tota una visi\u00f3 envers el disseny de plans regionals en estats en vies de desenvolupament. Realment nom\u00e9s vaig practicar el que hi vaig aprendre en una certa afici\u00f3 als mapes i enlla\u00e7os cartogr\u00e0fics compatibles amb els meus estudis previs en literatura comparada. Els mapes s\u00f3n registres i mem\u00f2ries. Em fascinen els mapes i em fascinen les escales en profunditat d’espais puntuals. En una casa hi ha un univers, per\u00f2 aquesta casa, que desapareix quan se la situa en un mapa regional, es pot llegir, no obstant, en el context d’espais m\u00e9s grans, gaireb\u00e9 globals.<\/p>\n“NYU, \u00e9s clar, \u00e9s una universitat urbana, i l’entorn formava part de l’experi\u00e8ncia acad\u00e8mica: els cines, moltes llibreries que ja han desaparegut”<\/p><\/blockquote>\n
Tornant a Los Angeles, no podia ubicar-m\u2019hi; em semblava inabastable i estrany, ja que, a m\u00e9s, era dona en un temps de transicions. S\u00ed que vaig participar en activitats pol\u00edtiques, ja que a Puerto Rico m’havia afiliat a una organitzaci\u00f3 independentista i a Los Angeles van ser les lluites dels obrers del sindicat Farm Workers<\/em> i algun partit esquerran\u00f3s. No tinc gaire records que es relacionin amb despla\u00e7aments a la ciutat, que devoraven el temps, ja que al principi no tenia autom\u00f2bil, sin\u00f3 de l’entorn: les costa del Pac\u00edfic, les excursions a San Diego i Baixa Calif\u00f2rnia, un viatge a San Francisco, on vaig experimentar el racisme segregacionista brutal. D’altra banda, mentre repasso per contestar la teva pregunta, m’adono que les meves impressions m\u00e9s duradores de l’espai d\u2019L.A. provenen del cinema, la literatura…<\/p>\nNYU, \u00e9s clar, \u00e9s una universitat urbana, i l’entorn formava part de l’experi\u00e8ncia acad\u00e8mica: els cines, moltes llibreries que ja han desaparegut. Vaig estudiar literatura llatinoamericana en una \u00e8poca en qu\u00e8 hi havia un curr\u00edculum notable. A m\u00e9s, repeteixo, l’espai urb\u00e0 era part de l’experi\u00e8ncia universit\u00e0ria, amb els contrastos classistes, com les viles mis\u00e8ries subterr\u00e0nies, i comunitats de minories \u00e8tniques i racials que despr\u00e9s van ser despla\u00e7ades. Tot aix\u00f2 a les acaballes de la guerra del Vietnam i moments d’agitaci\u00f3 pol\u00edtica. Aquestes experi\u00e8ncies mereixen una resposta m\u00e9s memoriosa.<\/p>\n
Com \u00e9s Cayey? Qu\u00e8 significa per a tu?<\/strong><\/p>\nCayey \u00e9s un poble. Encara no \u00e9s un poble buidat, com un que vam visitar a Espanya fa d\u00e8cades i que em va semblar una estampa de temps petrificat. Aquest lloc on vaig n\u00e9ixer i visc ha tingut import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria del meu pa\u00eds: fundaci\u00f3 d’un partit socialista, un pintor, Ramon Frade, un escriptor tant o m\u00e9s labori\u00f3s que Laguerre, Miguel Mel\u00e9ndez Mu\u00f1os. I la ruralia d’on era ma mare i els barris pobres del meu pare i avis paterns. Tamb\u00e9, i penso que ha estat una maledicci\u00f3, una base militar que ara \u00e9s un recinte universitari una mica disminu\u00eft, ja que la universitat ha estat gaireb\u00e9 destrossada per les retallades pressupost\u00e0ries. Per\u00f2 encara no contesto la teva pregunta. Cayey \u00e9s el lloc on vaig veure la llum per primera vegada i aqu\u00ed tinc un arrelament visceral.<\/p>\n
Recomana’ns autores i autors joves porto-riquenys.<\/strong><\/p>\nAi!, les llistes s\u00f3n sempre injustes. Esmentar\u00e9 autors joves i no tan joves que he llegit amb gust, aquests dies: Vanessa Vilches, Beatriz Llen\u00edn, Ana Mar\u00eda R\u00faa, Luis Othoniel Rosa, Juan Carlos Qui\u00f1ones, Ren\u00e9 Duchesne Sotomayor, Marithelma Costa, Rafael Acevedo, Xavier Valc\u00e1rcel, \u00c1urea Sotoma . N\u2019hi ha m\u00e9s, per\u00f2 les hores no donen. Crec que l’escriptura abundant, fins i tot el desbordament, \u00e9s signe de vitalitat.<\/p>\n
Com veus el teu pa\u00eds actualment?<\/strong><\/p>\nEn un moment terrible. Potser conv\u00e9 pensar en cicles i llargues durades i apostar per les possibilitats que la resist\u00e8ncia i la combativitat, que no s\u00f3n noves, tal vegada podran ser destru\u00efdes, per\u00f2 deixaran mem\u00f2ries o rastres i est\u00edmuls. Ens expulsen les pol\u00edtiques colonials neoliberals que destrueixen institucions culturals, educatives i socials. D’altra banda, associacions, sindicats i comunitats de diversa mena han estat molt combatius en l’\u00faltima d\u00e8cada, des que l’artifici del deute va eliminar tot vestigi de govern auton\u00f2mic i es va establir una junta dictatorial controlada pel Congr\u00e9s dels Estats Units, i no exagero, ja que en efecte administren el pressupost de la col\u00f2nia en benefici d’interessos financers d’especuladors. Novament, i en el context actual de l’esp\u00e8cie humana, per una banda queden bosses de resist\u00e8ncia, alhora que s’obre la necessitat de mirar el nostre projecte d’independ\u00e8ncia en els seus vincles solidaris, no nom\u00e9s en el context caribeny i llatinoameric\u00e0, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la llum i les tenebres de les experi\u00e8ncies d’altres pobles.<\/p>\n
\nFont:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\nDrets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":18469,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[232],"tags":[1528,1351,1523,1527],"class_list":["post-18477","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanitats","tag-aguirre-ca","tag-literatura-ca","tag-marta-aponte-ca","tag-puerto-rico"],"yoast_head":"\n
Marta Aponte: "A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions" - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Marta Aponte: "A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions" - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-06-26T07:30:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-06-26T07:31:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"599\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andreu Navarra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Marta Aponte: “A mi m’ha mogut el projecte d’una literatura de connexions”\",\"datePublished\":\"2024-06-26T07:30:09+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-26T07:31:30+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/\"},\"wordCount\":3301,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\",\"keywords\":[\"Aguirre\",\"literatura\",\"Marta Aponte\",\"Puerto Rico\"],\"articleSection\":[\"Humanitats\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/\",\"name\":\"Marta Aponte: \\\"A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions\\\" - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\",\"datePublished\":\"2024-06-26T07:30:09+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-26T07:31:30+00:00\",\"description\":\"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\",\"width\":900,\"height\":599,\"caption\":\"Marta Aponte. Foto: Chris\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Marta Aponte: “A mi m’ha mogut el projecte d’una literatura de connexions”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Marta Aponte: \"A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions\" - Educational Evidence","description":"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Marta Aponte: \"A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions\" - Educational Evidence","og_description":"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2024-06-26T07:30:09+00:00","article_modified_time":"2024-06-26T07:31:30+00:00","og_image":[{"width":900,"height":599,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andreu Navarra","Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Marta Aponte: “A mi m’ha mogut el projecte d’una literatura de connexions”","datePublished":"2024-06-26T07:30:09+00:00","dateModified":"2024-06-26T07:31:30+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/"},"wordCount":3301,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg","keywords":["Aguirre","literatura","Marta Aponte","Puerto Rico"],"articleSection":["Humanitats"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/","name":"Marta Aponte: \"A mi m'ha mogut el projecte d'una literatura de connexions\" - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg","datePublished":"2024-06-26T07:30:09+00:00","dateModified":"2024-06-26T07:31:30+00:00","description":"Marta Aponte (Cayey, 1945) \u00e9s una de les veus narratives m\u00e9s prestigioses de la literatura porto-riquenya. A la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria acad\u00e8mica uneix una extens\u00edssima obra narrativa, que ha culminat amb \u2018La muerte feliz de de William Carlos Williams\u2019 (Candaya, 2022) i \u2018Borinquen Field\u2019 (Editora Educaci\u00f3n Emergente, 2023).","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg","width":900,"height":599,"caption":"Marta Aponte. Foto: Chris"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/marta-aponte-a-mi-mha-mogut-el-projecte-duna-literatura-de-connexions\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Marta Aponte: “A mi m’ha mogut el projecte d’una literatura de connexions”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1776848342","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18477","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18477"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18616,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18477\/revisions\/18616"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18469"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Marta-fotografo-Chris_cover.jpg\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Andreu-cover-696x452-1-150x150.jpg\")
<\/p>\n