![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/jovenes_moviles.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Enrique Ben\u00edtez Palma<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n La tesi de Haidt \u00e9s senzilla i es basa en la relaci\u00f3 directa entre el (excessiu) temps de pantalla (screen time<\/em>) de menors i joves i el deteriorament de la salut mental de tota una generaci\u00f3, verificat per l’augment constant d’episodis de ansietat, depressi\u00f3 i fins i tot su\u00efcidis. Les seves receptes s\u00f3n senzilles: endarrerir l’edat d’acc\u00e9s dels xavals als smartphones<\/em> i treure els dispositius tant com sigui possible del sistema educatiu, entre d’altres. Tot i aix\u00ed, un problema complex exigeix \u200b\u200bmolt m\u00e9s que una resposta que sembla massa simple. Ens haur\u00edem de preguntar, a m\u00e9s, com introduir de manera segura als m\u00e9s joves a l’omnipresent m\u00f3n digital, que tan bon punt arribin a la majoria d’edat hauran de disposar d’algun certificat electr\u00f2nic i relacionar-se amb el seu m\u00f3n real (compra d’entrades per a espectacles, tr\u00e0mits administratius, obertura de comptes bancaris, cerca d’informaci\u00f3 fiable) a trav\u00e9s de les pantalles.<\/p>\n Abans d’entrar a les cr\u00edtiques acad\u00e8miques que ha rebut el llibre de Haidt, potser sigui oport\u00fa fer una pausa reflexiva. I \u00e9s que la responsabilitat completa de la situaci\u00f3 mai no pot estar en els m\u00e9s febles i vulnerable<\/strong>s (nens i adolescents), sin\u00f3 que s’ha de situar en els que els han d’educar (fam\u00edlies), en els que els han de formar (escoles), en els que els han de protegir (governs ) i en els que han de fer negocis amb ells de manera \u00e8tica (empreses). I a partir d’aqu\u00ed es podria establir una pir\u00e0mide de responsabilitats que inclogui les males pr\u00e0ctiques empresarials a la c\u00faspide, el retard regulador a continuaci\u00f3, i la inhibici\u00f3 de les fam\u00edlies i els actors educatius en tercer lloc. Tota la cadena que havia de protegir els menors ha fallat.<\/p>\n I \u00e9s que una primera pregunta pertinent t\u00e9 a veure amb els m\u00f2bils i la solitud. S\u00f3n els m\u00f2bils la causa de la solitud o un remei pal\u00b7liatiu d\u2019aquesta?<\/strong> La tend\u00e8ncia a passar m\u00e9s temps en solitari s’ha estabilitzat despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, per\u00f2 va comen\u00e7ar molt abans, per causes que podem intuir, per\u00f2 que caldria investigar amb molt m\u00e9s detall.<\/p>\n Aix\u00ed que una primera reflexi\u00f3 r\u00e0pida i intu\u00eftiva sobre la tesi de Haidt ens portaria a preguntar-nos per les causes que porten els menors a abusar del temps que passen connectats, i no nom\u00e9s a parar esment en les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest fenomen. Una preocupaci\u00f3, la de les conseq\u00fc\u00e8ncies, que ha focalitzat, i ha limitat, l’enfocament del Comit\u00e8 del Parlament brit\u00e0nic que acaba d’analitzar els efectes de l’ab\u00fas del temps davant de les pantalles en la salut i el benestar dels menors<\/a><\/span>.<\/p>\n Tot passant a les cr\u00edtiques acad\u00e8miques, podr\u00edem destacar les seg\u00fcents, per ordre cronol\u00f2gic.<\/p>\n 1.- La professora de psicologia Candice Odgers<\/a><\/span>, a la revista cient\u00edfica Nature<\/em><\/span><\/a>, defensa que no hi ha proves que l’\u00fas d’aquestes plataformes estigui recablejant els cervells dels nens (great rewiring<\/em>) o impulsant una epid\u00e8mia de malalties mentals. Tamb\u00e9 sost\u00e9 que, si b\u00e9 est\u00e0 d’acord que es requereixen reformes considerables en aquestes plataformes, at\u00e8s el temps que els joves hi passen, i que moltes de les solucions de Haidt per a pares, adolescents, educadors i grans empreses tecnol\u00f2giques s\u00f3n raonables, com ara l’establiment de pol\u00edtiques de moderaci\u00f3 de continguts m\u00e9s estrictes i l’exig\u00e8ncia a les empreses que tinguin en compte l’edat dels usuaris a l’hora de dissenyar plataformes i algorismes, altres propostes, \u201ccom ara les restriccions basades en l’edat i les prohibicions en els dispositius m\u00f2bils, tenen poques probabilitats de ser eficaces a la pr\u00e0ctica <\/strong>o, encara pitjor, podrien resultar contraproduents at\u00e8s el que sabem sobre el comportament dels adolescents\u201d.<\/p>\n 2.- Cristopher Ferguson<\/span><\/a>, psic\u00f2leg cl\u00ednic, \u00e9s molt m\u00e9s cr\u00edtic que Candice Odgers. En un article publicat a l’<\/span>American Psichological Association<\/span><\/em><\/a> afirma rotundament que \u201cavui dia, els estudis experimentals no s’haurien d’utilitzar per donar suport a la conclusi\u00f3 que l’\u00fas dels mitjans socials est\u00e0 associat a la salut mental<\/strong>. (\u2026). Dit de manera molt directa, aix\u00f2 soscava les afirmacions causals d’alguns estudiosos (per exemple, Haidt, 2020; Twenge, 2020) que la reducci\u00f3 del temps dedicat als mitjans socials milloraria la salut mental dels adolescents. (\u2026). Hi ha raons per sospitar que la metodologia de la majoria d aquests estudis simplement no est\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada\u201d.<\/p>\n 3.- El tercer q\u00fcestionament destacable a les propostes de Haidt ho fa la psic\u00f2loga social Sonia Livingstone<\/a><\/span>, de la London School of Economics, amb una llarga traject\u00f2ria de recerca en aquest camp. Una s\u00f2lida entrevista al <\/span>Financial Times<\/span><\/em><\/a> permet saber m\u00e9s sobre els seus plantejaments. La investigaci\u00f3 de Livingstone l’ha portat a centrar-se en dos punts: un \u00e9s intentar limitar les empreses tecnol\u00f2giques \u201cel model de negoci de les quals est\u00e0 impulsant la recerca competitiva de l’atenci\u00f3 dels nens d’una manera que desempodera els pares o els professors o qualsevol una altra persona<\/strong>\u201d. L’altre enfocament de Livingstone \u00e9s buscar maneres de capacitar els joves i els pares. \u00c9s important aquest par\u00e0graf de l’entrevista: \u201cHaidt qualifica els nascuts despr\u00e9s del 1996 com la generaci\u00f3 ansiosa\u201d. Per\u00f2 l’ansietat va comen\u00e7ar, sens dubte, amb generacions de pares que es negaven que els seus fills juguessin fora de casa. A la d\u00e8cada de 1990, Livingstone va destacar l’augment de nens amb televisi\u00f3 als seus dormitoris. Els nens li van dir que haurien preferit ser fora, per\u00f2 que no se’ls ho permetia\u201d. No em resisteixo a compartir les l\u00ednies finals d’un altre treball fant\u00e0stic de Sonia Livingstone (\u201cReflections on the meaning of \u201cdigital\u201d in research on adolescents\u2019 digital lives<\/em><\/a>\u201d), \u00a0molt aclaridor: \u201cLa tecnologia digital segueix canviant a un ritme vertigin\u00f3s. A finals del segle XX, es parlava de la televisi\u00f3 com d’una tecnologia de ‘empenta’ (una tecnologia de ‘asseure’s enrere’, segons els experts en m\u00e0rqueting) mentre que ‘internet’ era una tecnologia d’atracci\u00f3’ (o de seure\u2019s endavant), celebrada per donar als seus nous usuaris actius la possibilitat d’escollir on volien anar avui (parafrasejant la famosa publicitat de Microsoft). Avui dia, la situaci\u00f3 \u00e9s la inversa, ja que els telespectadors s’enfronten a un ventall desconcertant de serveis de streaming, mentre que els usuaris d’Internet disposen de continguts ‘alimentats’ per algorismes personalitzats i estretament adaptats per mantenir la seva atenci\u00f3 indivisa i interminable. Comprendre la din\u00e0mica existent entre el disseny tecnol\u00f2gic, la innovaci\u00f3 empresarial, l’evoluci\u00f3 de la normativa i la creativitat dels usuaris (incloses les solucions provisionals i les pr\u00e0ctiques de resist\u00e8ncia) exigeix \u200b\u200buna perspectiva interdisciplin\u00e0ria que abasti els tres enfocaments digitals: com a eines o dispositius, com a espai o entorn i com a infraestructura social. El repte per als investigadors de la vida digital dels adolescents \u00e9s alhora desencoratjador i apassionant\u201d.<\/p>\n 4.- Sense ser una cr\u00edtica directa a Haidt, el 7 de maig un equip multidisciplinari de la Universitat de Cambridge, liderat per Amy Orben<\/a>, va publicar a Nature un formidable article acad\u00e8mic titulat \u201cMechanisms linking social media<\/span> use to adolescent mental health vulnerability<\/a>\u201d. El par\u00e0graf final \u00e9s brillant: \u201csi les xarxes socials s\u00f3n un factor que contribueix a l’actual deteriorament de la salut mental dels adolescents, com se sol suposar, aleshores \u00e9s important identificar i investigar els mecanismes que s’adapten espec\u00edficament a la franja d’edat de els adolescents<\/strong> i argumentar per qu\u00e8 s\u00f3n importants. Sense un examen exhaustiu d’aquests mecanismes i una an\u00e0lisi de les pol\u00edtiques que indiqui si hagu\u00e9s de ser prioritari abordar-los, no hi ha proves suficients que donin suport a la hip\u00f2tesi que els mitjans socials s\u00f3n el motor principal -o fins i tot nom\u00e9s un motor influent i important- del deteriorament de la salut mental. Els investigadors han de deixar d’estudiar les xarxes socials com una cosa monol\u00edtica i uniforme i, al seu lloc, estudiar-ne les caracter\u00edstiques, possibilitats i resultats aprofitant una s\u00e8rie de m\u00e8todes que incloguin experiments, q\u00fcestionaris, investigaci\u00f3 qualitativa i dades de la ind\u00fastria. En darrer terme, aquest enfocament integral millorar\u00e0 la capacitat dels investigadors per abordar els reptes potencials que l’era digital planteja a la salut mental dels adolescents\u201d.<\/p>\n 5.- Molt m\u00e9s contundent \u00e9s la resposta d’un altre equip multidisciplinari, aquesta vegada de la London School of Economics<\/a>, liderat per la investigadora Michaela Lebed\u00edkov\u00e1<\/a>, que troba deu problemes al llibre de Jonathan<\/span> Haidt<\/a>: la seva investigaci\u00f3 \u00e9s selectiva (descarta el que no li interessa); assoleix conclusions causals a partir de dades (majorit\u00e0riament) correlacionals; descarta explicacions alternatives; generalitza m\u00e9s enll\u00e0 de les dades; suposa que els efectes de les xarxes socials s\u00f3n els mateixos per a tothom; exagera la magnitud de l’addicci\u00f3 a Internet dels adolescents<\/strong>; considera que els adolescents no tenen sentit de la responsabilitat; resta import\u00e0ncia als beneficis de la tecnologia<\/strong>; proposa reformes sense tenir en compte les repercussions i valora una bona hist\u00f2ria per sobre de la ci\u00e8ncia responsable<\/strong>. Una an\u00e0lisi demolidora.<\/p>\n 6.- I per finalitzar, en l\u00ednia amb algunes idees del punt anterior, dos investigadors m\u00e9s amb una llarga experi\u00e8ncia i traject\u00f2ria en aquest \u00e0mbit, pertanyents a l’Oxford Internet Institute (<\/span>Andrew<\/span> Przybylski<\/a> i Matti Vuorre<\/a>) defensen en un estudi de<\/span> lectura obligada<\/a> que acc\u00e9s a Internet influeix positivament en el benestar dels individus. \u201cEl debat sobre els efectes de les plataformes i tecnologies d’Internet en el benestar psicol\u00f2gic dels individus continua sent un tema central a causa de les conseq\u00fc\u00e8ncies potencialment globals. Tot i que els resultats anteriors sobre aquest tema han estat dispars, la immensa majoria dels estudis han examinat mostres de conveni\u00e8ncia del nord global, ignorant aix\u00ed el fet que la penetraci\u00f3 d’internet ha estat i continua sent un fenomen global. En aquest estudi, examinem les associacions entre l\u201f\u00fas il\u201facc\u00e9s a Internet i una \u00e0mplia varietat d\u201findicadors de benestar en una mostra representativa de 2.414.294 individus de 168 pa\u00efsos dins d\u201fun rang d\u201fedat que abastava des de l\u201fadolesc\u00e8ncia tardana fins als adults grans. Descobrim que, de mitjana, a tots els pa\u00efsos i grups demogr\u00e0fics els individus que tenien acc\u00e9s a Internet, acc\u00e9s m\u00f2bil a Internet o utilitzaven activament Internet declaraven majors nivells de satisfacci\u00f3 vital<\/strong>, experi\u00e8ncies positives, experi\u00e8ncies de prop\u00f2sit i benestar f\u00edsic, comunitari i social, i nivells menors d’experi\u00e8ncies negatives\u201d<\/p>\n Tot repassant la primera<\/a><\/span> i la segona entrega<\/a> d’aquesta s\u00e8rie, i amb totes aquestes reflexions i arguments, la lectura del llibre de Jonathan Haidt (La generaci\u00f3 ansiosa<\/a><\/span>) ser\u00e0 molt m\u00e9s rigorosa i estimulant. L’autor s’ha defensat al bloc d’algunes d’aquestes<\/span> cr\u00edtiques<\/a>. Que hagi situat aquest assumpte al centre del debat p\u00fablic \u00e9s una bona not\u00edcia, que ha de servir per analitzar les seves conclusions i propostes amb la m\u00e0xima atenci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el l\u00f2gic esperit cr\u00edtic que mereix un llibre tan contundent i, potser, polaritzador. Tot i aix\u00f2, la gran pregunta, que t\u00e9 a veure amb la responsabilitat dels adults en tot aix\u00f2, segueix esperant una resposta honesta. Modificar la nostra passiva comoditat pot ser el primer pas per corregir all\u00f2 que sabem que est\u00e0 passant.<\/strong><\/p>\n ___<\/p>\n Veure segona ressenya de llibre de Jonathan Haidt<\/a><\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Enrique-Benintez-Ok-web-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n