![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/menores_moviles_cover.jpg\")
Llic\u00e8ncia Creative Commons <\/p>\n Enrique Ben\u00edtez Palma<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n La publicaci\u00f3 de l’esperat llibre de Jonathan Haidt<\/strong>, i la seva subseg\u00fcent promoci\u00f3, han tingut una cobertura notable en els mitjans de l’\u00e0mbit anglosax\u00f3. Potser un dels moments culminants va ser l’entrevista per a The New Yorker<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span>\u00a0que el m\u00edtic periodista David Remnick<\/strong><\/a><\/span>, premi Pulitzer i bi\u00f2graf de Muhammad Ali, entre molts altres m\u00e8rits destacables, li va fer a l’autor el 20 d’abril..<\/p>\n Hi ha una complicitat generacional entre tots dos, ja que Remnick t\u00e9 65 anys i Haidt 60. La conversa flueix, el text \u00e9s la transcripci\u00f3 d\u2019una entrevista radiof\u00f2nica. Haidt estableix l’origen dels mals que denuncia –s’ha passat de la sobreprotecci\u00f3 dels xavals al m\u00f3n real al seu abandonament al m\u00f3n virtual<\/strong>– en els anys que van del 2005 al 2010, quan s’introdueixen totes les novetats tecnol\u00f2giques (smartphones: la incorporaci\u00f3 de les c\u00e0meres als m\u00f2bils \u00e9s crucial) i digitals (configuraci\u00f3 de les xarxes socials tal com les coneixem avui dia) que donen lloc a aquest \u201cgran recablejat\u201d o \u201cgran reconfiguraci\u00f3\u201d (great rewiring) dels cervells joves i adolescents, menys preparats que els dels adults per gestionar l’univers de possibilitats de distracci\u00f3 immediata i acc\u00e9s a continguts infinits que tenen al seu abast.<\/p>\n La tesi de Haidt \u00e9s atractiva, l\u00f2gica i intu\u00eftiva. Adverteix sobre un canvi a gran escala de la \u201cconsci\u00e8ncia humana\u201d<\/strong>, de la nostra manera de veure, interpretar i narrar el m\u00f3n. I les receptes que proposa s\u00f3n senzilles, tot i que una mica contradict\u00f2ries, des del meu punt de vista, com ja vaig assenyalar a la primera entrada d’aquesta s\u00e8rie<\/a><\/span>: la responsabilitat \u00e9s de les grans corporacions, la passivitat correspon a governs i legisladors, per\u00f2 l’obligaci\u00f3 d’actuar recau sobre les espatlles de fam\u00edlies i educadors<\/strong>. No tot \u00e9s tan senzill, i molta gent aix\u00ed ho ha ent\u00e8s.<\/p>\n Al mar\u00e7, mitjans com The<\/em> Washington Post<\/em><\/strong> (WP), The<\/strong><\/em> New York Times<\/em><\/strong> (NYT), The<\/em><\/strong> Wall Street Journal<\/em><\/strong> (WSJ) o The Guardian<\/strong><\/em> (TG) van ressenyar el llibre de Haidt. Tamb\u00e9 hi han parat atenci\u00f3 publicacions especialitzades com Wired,<\/strong> Pol\u00edtic<\/strong><\/em>, The Conversation<\/em><\/strong> o The Atlantic<\/em><\/strong>. Un breu resum pot ser \u00fatil per identificar les idees principals que s’han comentat en p\u00fablic arran de la publicaci\u00f3 de La Generaci\u00f3 Ansiosa<\/em><\/a><\/span>.<\/p>\n The Guardian<\/em> va publicar un extracte editat del llibre el 21 de mar\u00e7<\/span><\/a>. En aquests mateixos dies, Judith Warner, experta en salut mental juvenil i autora de diversos llibres de gran impacte, havia advertit en una solvent col\u00b7laboraci\u00f3 per a WP<\/a><\/span> que la proposta de Haidt era \u201carriscada\u201d, ja que \u201cdemostrar la causalitat (en lloc de la mera correlaci\u00f3) \u00e9s una proposici\u00f3 dubtosa\u201d, sobretot per l’exist\u00e8ncia \u201cd\u2019un gran cos de literatura acad\u00e8mica sobre els danys psicol\u00f2gics dels mitjans socials<\/strong> que, en el millor dels casos, \u00e9s ambigua\u201d. Una l\u00ednia argumental comuna a les cr\u00edtiques medi\u00e0tiques i acad\u00e8miques al llibre de Haidt, i que els economistes coneixem b\u00e9, ja que la correlaci\u00f3 no sempre suposa o implica causalitat<\/strong>.<\/p>\n Una altra idea que no s’ha de passar per alt la introdueix Haidt a l’entrevista de Mark Novicoff<\/strong> per a Pol\u00edtic<\/em><\/a>: \u201cuna poblaci\u00f3 ansiosa, temorosa i amena\u00e7ada estar\u00e0 m\u00e9s oberta a un home fort, a un l\u00edder autoritari, a alg\u00fa que prometi aturar el caos i acabar amb les amenaces\u201d. D’aquesta manera, descobrim que la preocupaci\u00f3 de Haidt ja no t\u00e9 nom\u00e9s a veure amb la salut mental dels m\u00e9s joves, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la vida p\u00fablica i democr\u00e0tica que aquesta ansietat col\u00b7lectiva pot tenir<\/strong>. Per a sorpresa de tots, en aquestes mateixes data es declara al NYT “tremendament optimista<\/a><\/span>” respecte a la Generaci\u00f3 Z -en l\u00ednia amb els seus \u00faltims articles signats amb Zack Rausch<\/strong>-, ja que la considera “conscient d’estar en un parany”. \u201cNo cal, per tant, emp\u00e8nyer-los, sin\u00f3 que cal oferir-los una sortida\u201d, sost\u00e9 en aquesta ocasi\u00f3.<\/p>\n A l’abril, passada la ressaca inicial, comencen algunes cr\u00edtiques incipients, que el maig seg\u00fcent aniran a m\u00e9s. Obre la veda Blake Montgomery<\/strong> a TG<\/a><\/span>, el 27 d’abril, acusant el llibre de Haidt de tenir una \u201cl\u00f2gica antitecnol\u00f2gica esbiaixada\u201d i de simplificar exageradament el problema de la salut mental dels joves en centrar-se nom\u00e9s en els dispositius m\u00f2bils. El 10 de maig, Steven Levy<\/strong> escriu a Wired<\/em><\/a> que el llibre \u00e9s una \u201cjeremiada contra les xarxes socials\u201d, i que \u201cla connectivitat digital \u00e9s ara part de la inf\u00e0ncia\u201d. M\u00e9s incisiu es mostra Hugh Breakey<\/strong> a The Conversation<\/em><\/a><\/span>, en alertar sobre els perills d’acceptar sense cr\u00edtiques arguments intu\u00eftius, i sobre el paper dels biaixos ideol\u00f2gics, en qu\u00e8 pot haver caigut el mateix Haidt, l’anterior \u00e8xit de vendes del qual ja alertava sobre l’hiper proteccionisme dels m\u00e9s joves i la debilitaci\u00f3 del seu car\u00e0cter<\/strong>, a partir del nou concepte de \u201csafetyism<\/em><\/strong>\u201d, que ha portat molts pares a exigir entorns segurs per a ells i per a les seves fam\u00edlies a qualsevol preu, fins i tot al de la censura de llibres, m\u00fasica o pel\u00b7l\u00edcules considerades perjudicials per als m\u00e9s joves.<\/p>\n El 6 de maig, Ellen Barry<\/strong> dedica un reportatge al NYT<\/a> <\/span>amb les primeres cr\u00edtiques acad\u00e8miques a la tesi de Haidt. Citant diversos articles, Barry apunta algunes l\u00ednies que mereixen ser tingudes en compte: \u201cel veritable problema \u00e9s un ombr\u00edvol panorama social de tirotejos a les escoles, pobresa i escalfament global. O la pressi\u00f3 acad\u00e8mica. O una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria insuficient. Un grup d’investigadors brit\u00e0nics ara proposa una altra explicaci\u00f3, si m\u00e9s no parcial: parlem massa dels trastorns mentals. Aquesta hip\u00f2tesi s’anomena ‘inflaci\u00f3 de prevalen\u00e7a’. Sost\u00e9 que la nostra societat s’ha saturat tant amb la discussi\u00f3 sobre la salut mental que els joves poden interpretar un patiment lleu i passatger com a s\u00edmptomes d’un trastorn m\u00e8dic\u201d. El 9 de maig, el WP<\/a><\/span> ja es planteja obertament que en un op-ed \u00e9s complicat afirmar o sostenir que els tel\u00e8fons intel\u00b7ligents estan destruint la inf\u00e0ncia. Un dia despr\u00e9s, la reconeguda experta en tecnologia i fam\u00edlia del WSJ<\/em>, Julie Jargon<\/a><\/strong>, no nom\u00e9s q\u00fcestiona la causalitat que estableix Haidt, sense gaire evid\u00e8ncia, sin\u00f3 que posa sobre la taula la perspectiva de g\u00e8nere oblidada: un cap\u00edtol del llibre est\u00e0 dedicat en exclusiva a les noies, a les quals Haidt presenta com a v\u00edctimes m\u00e9s prop\u00edcies per a la depressi\u00f3, perqu\u00e8 els nois la gestionen a\u00efllant-se, tancant-se amb els seus videojocs o veient pornografia en solitari.<\/p>\n El tram final de les cr\u00edtiques en els mitjans el protagonitza una prestigiosa acad\u00e8mica, citada per molts periodistes, que escriu un gran text per a The Atlantic<\/em><\/a><\/span> el 21 de maig. Es tracta de Candice Odgers<\/a><\/strong>, que presenta una panor\u00e0mica de la literatura cient\u00edfica m\u00e9s recent -incapa\u00e7 d’afirmar amb la certesa de Haidt que hi ha una correlaci\u00f3 directa entre el temps que es passa connectat a una pantalla i els desordres mentals-, i que denuncia alguns riscos derivats de la proliferaci\u00f3 de titulars alarmistes<\/strong>: no \u00e9s bo sembrar el p\u00e0nic sobre l\u2019\u00fas dels m\u00f2bils pels m\u00e9s joves; la por nom\u00e9s far\u00e0 que els investigadors es quedin sense les eines per continuar investigant la complexa relaci\u00f3 entre menors i m\u00f2bils i xarxes socials i videojocs i tantes altres coses del m\u00f3n digital; i, el m\u00e9s important, que \u00e9s la vida real, la vida offline, la que de veritat influeix en la salut mental dels joves i en la seva exposici\u00f3 a continguts en l\u00ednia violents o inadequats.<\/p>\n En definitiva, al llibre de Haidt no se li pot negar el sentit de l’oportunitat, encara que sigui necessari llegir-lo en context i con\u00e8ixer les cr\u00edtiques acad\u00e8miques que ha rebut. Tamb\u00e9 cal preguntar-se quin \u00e9s el model ideal d’educaci\u00f3 i formaci\u00f3 dels joves que proposa Haidt<\/strong>. Tot aix\u00f2, \u00e9s clar, sense perdre de vista en cap cas la menci\u00f3 que fa Candice Odgers a la influ\u00e8ncia decisiva de la vida offline en la salut mental dels joves. Valgui com a mostra la dada que aporta Craig Sewall<\/a><\/strong><\/span>, investigador especialitzat en la relaci\u00f3 entre tecnologia i salut mental: en les darreres dues d\u00e8cades, gaireb\u00e9 1’2 milions de joves nord-americans han perdut un dels seus pare<\/a><\/span>s a causa de les drogues o de tirotejos i incidents amb armes de foc. La mitjana \u00e9s de seixanta mil cada any. Amb aquestes dades, el que f\u00f3ra estrany seria que no n\u2019estiguessin afectats. Potser els dispositius que tant usen siguin, aleshores, m\u00e9s un refugi -un s\u00edmptoma- que un perill -una causa-. Deixem aquesta reflexi\u00f3 per a la tercera i \u00faltima entrega sobre \u201cLa generaci\u00f3n ansiosa\u201d.<\/p>\n![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/cc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/by.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nc.svg?ref=chooser-v1\")
![](\"https:\/\/mirrors.creativecommons.org\/presskit\/icons\/nd.svg?ref=chooser-v1\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Enrique-Benintez-Ok-web-150x150.jpg\")
<\/strong><\/p>\n