{"id":17555,"date":"2024-06-06T09:39:40","date_gmt":"2024-06-06T07:39:40","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=17555"},"modified":"2024-06-06T09:40:57","modified_gmt":"2024-06-06T07:40:57","slug":"antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/","title":{"rendered":"Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Antoni Mart\u00ed Monterde, autor d\u2019El falso cosmopolitismo<\/em><\/strong><\/p>\n

Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”<\/h1>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Antoni Mart\u00ed<\/strong> (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo<\/em> amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea <\/em>(2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.<\/p>\n

 <\/p>\n

El falso <\/em><\/strong>cosmopolitismo: un llibre dif\u00edcil de definir. Qu\u00e8 hi trobar\u00e0 el lector?<\/strong><\/p>\n

\"\"
Portada del llibre<\/figcaption><\/figure>\n

En primer lloc, m\u00e9s que dif\u00edcil de definir crec que, malauradament, \u00e9s inusual trobar llibres amb un plantejament com aquest, en el nostre context. En termes generals, com en el cas de Po\u00e8tica del Caf\u00e9<\/em>, que tamb\u00e9 ha editat (reeditat, en aquest cas) HyO, es tracta d\u2019un llibre de Literatura Comparada, i d\u2019Hist\u00f2ria Comparada dels Intel\u00b7lectuals. Per\u00f2 per a ser m\u00e9s concret, \u00e9s la hist\u00f2ria intel\u00b7lectual de la Pol\u00e9mica del Meridiano<\/em>, que comen\u00e7a amb l\u2019Editorial \u00abMadrid, Meridiano intel\u00b7lectual de Hispanoam\u00e9rica\u00bb aparegut l\u2019abril de 1927 a La Gaceta Literaria, <\/em>en el qual Guillermo de Torre va escriure, per exemple: \u00abFrente a la imantaci\u00f3n desviada de Par\u00eds, se\u00f1alemos en nuestra geograf\u00eda espiritual a Madrid como el m\u00e1s certero punto meridiano, como la m\u00e1s aut\u00e9ntica l\u00ednea de intersecci\u00f3n entre Am\u00e9rica y Espa\u00f1a. Madrid: punto convergente del hispanoamericanismo equilibrado, no limitador, no coactivo, generoso y europeo, frente a Par\u00eds: reducto del \u201clatinismo\u201d estrecho, parcial, desde\u00f1oso de todo lo que no gire en torno a su eje. Madrid: o la comprensi\u00f3n leal \u2013una vez desaparecidos los recelos nuestros, contenidas las indiscreciones americanas\u2013 y la fraternidad desinteresada, frente a Par\u00eds: o la acogida marginal y la lenta captaci\u00f3n neutralizadora..<\/em>.\u00bb<\/p>\n

A partir d\u2019aquest editorial es desferma una pol\u00e8mica transatl\u00e0ntica que dura d\u00e8cades, amb m\u00faltiples ramificacions, i que esdev\u00e9 un eix que il\u00b7lustra clarament una deriva nacionalista dels intel\u00b7lectuals espanyols, que s\u2019arrossega fins l\u2019actualitat: que la idea d\u2019Imperio ha de ressorgir. Per aix\u00f2, la idea de Fals Cosmopolitisme \u00e9s el concepte central que estudia el llibre; i, a m\u00e9s a m\u00e9s, t\u00e9 una estranya actualitat, ara que hi ha un ressorgiment sinistre de l\u2019Imperialisme espanyol, i que molts impostors intel\u00b7lectuals de Barcelona i Madrid s\u2019hi estan sumant amb entusiasme. En les conclusions del llibre, subratllo un fet que t\u00e9 diversos protagonistes: \u00abLes esperan premios Cervantes, Princesa de Asturias y sillones en la Real Academia Espa\u00f1ola de la Lengua; y esto es as\u00ed des de hace casi un siglo. La unidad de Espa\u00f1a, com a valor absoluto <\/em>\u2014tal com explica Antoni Sim\u00f3n Tarr\u00e9s en un llibre publicat a l\u2019editorial Afers l\u2019any passat\u2014\u00a0 es una inversi\u00f3n a corto, medio y largo plazo<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Com vas arribar a Guillermo de Torre? Per qu\u00e8 et sembla una figura important?<\/strong><\/p>\n

Tots els viatges comencen en una biblioteca, i tamb\u00e9 acostumen a acabar en una biblioteca. Quan estudiava Filologia a Val\u00e8ncia, atrinxerat a la biblioteca i a la cafeteria llegint autors que no estaven en el programa de cap assignatura vaig adonar-me que els llibres que m\u00e9s m\u2019interessaven tenien peu d\u2019impremta a Buenos Aires. Vaig comen\u00e7ar a desitjar anar-hi, i ho vaig poder fer dues vegades el 1996 i el 1998. A Buenos Aires vaig descobrir la veritable vida de Caf\u00e8 i, sobretot, llibreries de vell com La Librer\u00eda del Colegio<\/em>, just al costat del meu hotel i de la Plaza de Mayo<\/em>, creada per Antoni L\u00f3pez Llaus\u00e0s, el fundador de la Llibreria Catal\u00f2nia, que, com molts intel\u00b7lectuals catalans, s\u2019havia exiliat a l\u2019Argentina. En els prestatges d\u2019aquella llibreria vaig trobar molts dels meus autors predilectes, en edicions de Losada, Sudamericana, Sur, Emec\u00e9, entre moltes d\u2019altres que no coneixia, que estaven all\u00e0, potser des del dia que hi van arribar com a novetats; era com si estiguessin esperant-me.<\/p>\n

“Tots els viatges comencen en una biblioteca, i tamb\u00e9 acostumen a acabar en una biblioteca”<\/p><\/blockquote>\n

Guillermo de Torre era un dels editors de Losada, autor d\u2019un llibre que havia trobat en una llibreria de vell de Val\u00e8ncia, poc abans de marxar de la meva ciutat \u2014el 22 de setembre de 1995, tinc per costum firmar i datar els llibres quan els compro\u2014; ja a Barcelona, precisament mentre intentava fer una tesi doctoral sobre J. V. Foix, vaig trobar Apollinaire y las teorias del Cubismo<\/em> (1967). Un cop a Buenos Aires i, sobretot a la Llibreria Ross de Rosario, en trobo m\u00e9s llibres seus: Tr\u00edptico del Sacrificio <\/em>(1948) La aventura y el orden<\/em> (1941) i Problem\u00e1tica de la Literatura <\/em>(1951). Tot aix\u00f2 era nom\u00e9s un moment d\u2019euf\u00f2ria que va convertir-se en una maleta plena de libres que, en arribar a Barcelona va comen\u00e7ar a endre\u00e7ar-se en forma d\u2019un prestatge doble: d\u2019una banda, llibres d\u2019autors europeus que, en algun moment de la seva vida, havien passat per l\u2019Argentina: Mar\u00eda Zambrano, Rosa Chacel, Rafael Albert\u00ed, Mar\u00eda Tersea Le\u00f3n, Witold Gombrowiz, Ram\u00f3n G\u00f3mez de la Serna; gaireb\u00e9 tots adquirits en aquells dos viatges de 1996 i 1998; i de l\u2019altre costat, escriptors de Caf\u00e8; perqu\u00e8 la meva descoberta dels Caf\u00e8s europeus va ser a l\u2019Avenida de Mayo, de Buenos Aires, en obrir la porta del Caf\u00e8 Tortoni.<\/p>\n

Tot plegat va acabar en un llibre, L\u2019erosi\u00f3<\/em>. D\u2019aquells dos viatges va sorgir tamb\u00e9 Po\u00e9tica del Caf\u00e9<\/em>.<\/p>\n

Et preguntar\u00e9 per tres protagonistes dels teus assajos: Joan Fuster, Josep Pla i Ram\u00f3n G\u00f3mez de la Serna; qu\u00e8 signifiquen per a tu?<\/strong><\/p>\n

Comencem per Ram\u00f3n, un gran escriptor de Caf\u00e8, que va definir el Caf\u00e8 \u2014sempre escrit amb Maj\u00fascula digui el que digui la Real Academia de la Lengua\u2014 com a instituci\u00f3; jo tamb\u00e9 em considero un home de Caf\u00e8, i tot el que pugui dir sobre ells, ja ho ha dit molt millor l\u2019autor de Pombo<\/em>. Per\u00f2 tothom t\u00e9 una imatge massa t\u00f2pica de G\u00f3mez de la Serna,\u00a0 associada al riure, la frivolitat i, sobretot a les Greguer\u00edas<\/em>, en canvi va ser un escriptor molt seri\u00f3s, va ser un precursor for\u00e7a incompr\u00e8s de les avantguardes a Espanya, a la d\u00e8cada dels anys 10. Sobretot, era un home de Caf\u00e8; les seves primeres autobiografies s\u00f3n, en realitat Pombo<\/em> (1918) La Sagrada Cripta de Pombo <\/em>(1924), \u00e9s a dir, la hist\u00f2ria del Caf\u00e8 en qu\u00e8 va animar una de les tert\u00falies liter\u00e0ries m\u00e9s importants d\u2019Europa. Jo encara no havia llegit els autors vienesos de Caf\u00e8, de manera que va marcar el to de cafe\u00efna del la meva escriptura. Ara b\u00e9 Ram\u00f3n, l\u2019autor de Ramonismo<\/em> -la qual cosa autoritza a anomenar-lo sense els cognoms–<\/em>, va ser tamb\u00e9 un subjecte tr\u00e0gic; exiliat el 1936, perqu\u00e8 no sabia quin dels dos b\u00e0ndols aniria a matar-lo, va instal\u00b7lar-se a Buenos Aires \u00abcomo si fuera para siempre<\/em>\u00bb, sense saber que, efectivament, no tornaria a viure a Madrid. El t\u00edtol de la seva \u00fanica autobiografia expl\u00edcita \u00e9s un missatge clar: Automoribundia<\/em> escrita a Buenos Aires i publicada el 1948. Un llibre exhaustiu, esgotador i, de vegades, desolador, com els darrers que va publicar poc abans de morir: Cartas a las Golondrinas<\/em> de 1949 i Cartas a m\u00ed mismo<\/em>, de 1956. Dos llibres terribles, que anuncien la seva mort gaireb\u00e9 d\u2019inanici\u00f3. \u00c9s un escriptor que cal rellegir en aquesta doble clau: com un gran escriptor de Caf\u00e8, un innovador en les lletres europees, i com un escriptor de biografies i autobiografies que trasbalsen la literatura del jo.<\/p>\n

\"\"A Joan Fuster i Josep Pla, i a la llengua i la literatura catalana, hi arribo pr\u00e0cticament alhora, per\u00f2 abans he de parlar J. V. Foix, que va ser la meva entrada no nom\u00e9s a la literatura catalana, sin\u00f3 tamb\u00e9 un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la meva vida, canvi de llengua liter\u00e0ria i mentalitat pol\u00edtica inclosos.<\/p>\n

Com vaig explicar a Paper de Vidre,<\/a> fa alguns anys, a la secci\u00f3 \u00abEl recuperat\u00bb vaig proposar a la Tina Vall\u00e9s \u00abL\u2019Estaci\u00f3\u00bb. Aquell poema no nom\u00e9s va ser el primer que vaig llegir de J. V. Foix; tamb\u00e9 va ser el primer que llegia en catal\u00e0. Als anys noranta del segle passat jo era un jove estudiant de Filologia, castellanoparlant, i no en vaig entendre absolutament res. No era nom\u00e9s una dificultat ling\u00fc\u00edstica. El vaig llegir en l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil redu\u00efda publicada a la revista Poesia, <\/em>l\u2019any 1985. Va ser una sort llegir Foix, per primera vegada, en la tipografia Bodoni, que Jaume Vallcorba va saber respectar. Per mi va ser un cop, un sisme de tal magnitud que vaig canviar de llengua, i vaig comen\u00e7ar a llegir i escriure en catal\u00e0. Quan ja parlava i escrivia un catal\u00e0 una mica acceptable \u2014tot i que els meus amics valencians, i, m\u00e9s tard, tamb\u00e9 els barcelonins, em deien que jo, en realitat, parlava rar: en foixi\u00e0<\/em>, i no se m\u2019entenia gens\u2014, continuava sense comprendre el que em deia aquell escrit; per\u00f2 em continuava captivant. Fins i tot vaig comen\u00e7ar una Tesi Doctoral per explicar-me\u2019l. Tot era in\u00fatil: el dia que vaig trobar Foix va ser un punt de no-retorn; com si hagu\u00e9s enderrocat la paret de Tocant a m\u00e0<\/em>. Era el 26 de febrer de 1994, segons la firma d\u2019aquell dia; i, malgrat haver escrit un llibre sobre la seva obra, encara tinc la sensaci\u00f3 que continuo sense arribar a copsar tot el que m\u2019ha de dir. I aix\u00ed ser\u00e0, imagino, fins la meva desaparici\u00f3 total, entre un cel de fum i boirassa, segurament sota la doble volta de l\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, que per mi \u00e9s L\u2019Estaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n

Aleshores vaig dedicar tot un any a escriure un treball voluntari per a l\u2019assignatura Literatura Catalana Medieval, sobre Foix i els seus referents m\u00e9s antics. En va sortir l\u2019embri\u00f3 del meu primer llibre J. V. Foix o la solitud de l\u2019escriptura<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 una decisi\u00f3 personal. Seria un escriptor catal\u00e0. Aleshores volia escriure poesia, per\u00f2, potser per aquella provatura, cada cop vaig anar decantant-me m\u00e9s cap a l\u2019assaig, i despr\u00e9s el dietari.<\/p>\n

En aquest punt, va ser determinant la lectura de Joan Fuster, tamb\u00e9 pel que fa a la meva manera d\u2019estudiar la literatura.<\/p>\n

Fuster va ser per a mi un gran professor de lectura comparada; \u00e9s un gran comparatista; en llegir Fuster vaig descobrir Michel de Montaigne, Erasme, Voltaire, Paul Val\u00e8ry, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, entre molts d\u2019altres que inclouen Josep Pla. I en aprendre molt, llegint-lo: gr\u00e0cies als seus Diaris<\/em> vaig comen\u00e7at a escriure\u2019n, i la lectura \u2014indu\u00efda per ell\u2014 de Josep Pla, va confirmar-me aquesta pr\u00e0ctica di\u00e0ria. Curiosament, no vaig comen\u00e7ar a llegir Fuster per Nosaltres, els Valencians<\/em>, com sol ser habitual, sin\u00f3 per Les Originalitats<\/em>, que no \u00e9s el primer llibre que va publicar \u2014que va ser El descr\u00e8dit de la realitat<\/em>, de 1955, per\u00f2 segurament s\u00ed el primer que va escriure. Va publicar-se el 1956, i cont\u00e9 en la introducci\u00f3 i la primera part, tota una teoria de l\u2019assaig, amb reflexions que enllacen tamb\u00e9 amb la po\u00e8tica de la prosa de Josep Pla. L\u2019any 1998 vaig escriure una introducci\u00f3 per a una edici\u00f3 escolar. Per\u00f2 un any abans vaig presentar una comunicaci\u00f3 sobre Joan Fuster en el congr\u00e9s del centenari de Josep Pla, que va tenir lloc a Girona: Josep Pla, mem\u00f2ria i escriptura,<\/em> el meu paper portava com a t\u00edtol \u00abJosep Pla i Joan Fuster: la construcci\u00f3 de l\u2019assaig catal\u00e0 contemporani\u00bb, va ser el primer que publicava sobre tots dos.<\/p>\n

\u201cEl dia que vaig guanyar el Premi Joan Fuster amb un llibre sobre Josep Pla, a banda de ser immensament feli\u00e7, vaig entendre que havia tancat un cercle literari que m’havia fet com s\u00f3c\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Evidentment, el primer que vaig llegir de Fuster sobre Pla va ser la seva Introducci\u00f3 a l\u2019Obra Completa que encap\u00e7ala El quadern gris. <\/em>La lectura de l\u2019immens Diari <\/em>de Josep Pla i posteriorment d\u2019altres volums de la seva obra \u2014vaig robar, de manera involunt\u00e0ria, el volum XII, Notes disperses<\/em>, de la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Val\u00e8ncia \u2014 va ser tamb\u00e9 indu\u00eft per Fuster, ho confesso i ho explico en el meu llibre sobre Fuster publicat a Afers\u2014. Poc m\u00e9s tard vaig descobrir Madrid. Un dietari <\/em>(1929), que tamb\u00e9 em va captivar per la manera com unes cr\u00f2niques period\u00edstiques podien esdevenir tan liter\u00e0ries; el 1998 vaig publicar en el cat\u00e0leg d\u2019una exposici\u00f3 del CCCB un text sobre aquest llibre: \u00abDiaris de dia, diaris de nit. Madrid segons Josep Pla\u00bb, era el primer que escrivia nom\u00e9s sobre Josep Pla, i va ser l\u2019origen de al meva curiositat pels seus llibres de viatge i reportatges, i anys m\u00e9s tard va convertir-se en l\u2019embri\u00f3 de Par\u00eds, Madrid, Nova York.<\/em> Les Ciutats de lluny de Josep Pla<\/em>, que va guanyar el Premi Joan Fuster d\u2019Assaig, l\u2019any 2018. Mentre l\u2019estava escrivint, com que aleshores vivia a Girona, molts diumenges anava a passejar per Palafrugell i revisava l\u2019esborrany al Casino Fraternal, que \u00e9s un dels meus Caf\u00e8s predilectes. El dia que vaig guanyar el Premi Joan Fuster amb un llibre sobre Josep Pla, a banda de ser immensament feli\u00e7, vaig entendre que havia tancat un cercle literari que m\u2019havia fet com s\u00f3c.<\/p>\n

Antoni: qu\u00e8 dimonis \u00e9s un assaig?<\/strong><\/p>\n

Tal com deia Joan Fuster, \u00abL\u2019assaig perfecte seria aquell que const\u00e9s d\u2019una sola paraula. De la paraula \u00abassaig\u00bb, nom\u00e9s, per exemple\u00bb. En l\u2019etimologia d\u2019aquest mot, hi ha encriptat un estol de definicions que, calidosc\u00f2picament, arrodoneixen la resposta a la pregunta. Jean Starobinski l\u2019hi ha dedicat una reflexi\u00f3 important: Conegut en franc\u00e8s des del segle XVII, provinent del baix llat\u00ed exagium<\/em>, deriva, doncs, del verb exagiare<\/em>, que significa pesar. Al costat d\u2019aquest terme trobem examen<\/em>: agulla, falleba de la balan\u00e7a per a posar a examen. La medalla de Montaigne, al costat de la m\u00edtica interrogaci\u00f3 que sais-je?<\/em> mostrava una balan\u00e7a. Per\u00f2 encara remet examen<\/em> a essaim<\/em>,\u00a0 a l\u2019eixam d\u2019abelles, a l\u2019estol d\u2019ocells, a la dispersi\u00f3 lligada encara per la inherent voluntat d\u2019integraci\u00f3, per a fer possible l\u2019essor<\/em>, el vol. Per\u00f2 l\u2019etimologia tamb\u00e9, o, sobretot, remet a exigo<\/em>, exigir, fer sortir, extreure, encal\u00e7ar. I a les terres de Montaigne, al sud, al gasc\u00f3, \u00e9s on s\u2019origina el sentit de prouver, \u00e9prouver. <\/em>D\u2019ac\u00ed que, com conclou Jean Starobinski, essai<\/em> implica la pes\u00e9e exigeante<\/em>, l\u2019examen attentif<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019essaim<\/em> verbal<\/em> en qu\u00e8 hom intenta, amb el vol de la paraula, la mise \u00e0 l\u2019\u00e9preuve, <\/em>una qu\u00eate de la preuve<\/em>. \u00abL\u2019assaig \u00e9s aix\u00f2, una provatura. Una provatura que ha tingut algun resultat positiu\u00bb, escriu Fuster en el pr\u00f2leg de Les Originalitats<\/em>. Daltra banda, el mestre de tots els assagistes, Michel de Montaigne, va marcar la l\u00ednia m\u00e9s clara:\u00a0 \u00abAmb la meva opini\u00f3 pretenc donar la mesura de la meva visi\u00f3, no la mesura de les coses\u00bb.<\/p>\n

“L’assaig \u00e9s l’escriptura del dimoni; \u00e9s a dir, de qui gosa dir no quan tothom diu s\u00ed”<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2, per resumir de manera molt concreta l\u2019assaig \u00e9s l\u2019escriptura del dimoni; \u00e9s a dir, de qui gosa dir no quan tothom diu s\u00ed. Joan Fuster apunta que la fortalesa d\u2019una cultura est\u00e0 en funci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia del dimoni. Un assaig podria definir-se com aquesta manera de mirar la realitat per escrit, a contrap\u00e8l, com fa Walter Benjamin amb la hist\u00f2ria, i explicar-la, tot explicant-se un mateix.<\/p>\n

I el Cosmopolitisme? Vull dir el de veritat. <\/strong><\/p>\n

El Cosmopolitisme t\u00e9 diversos or\u00edgens, tots molt cl\u00e0ssics i interessants; per\u00f2 \u00e9s un concepte que, com el de ciutad\u00e0 del m\u00f3n, ha quedat erosionat pels seu us i ab\u00fas. En el nostre present, quan alg\u00fa s\u2019autoproclama ciutad\u00e0 del m\u00f3n, immediatament cal sospitar que, al darrere hi ha un nacionalista que intenta imposar la seva visi\u00f3 particular del m\u00f3n a un altre amb qu\u00e8 t\u00e9 una disputa nacional \u2014recordem el manifest fundacional de Foro Babel o de Ciutadans\u2014.<\/p>\n

Hi ha persones cosmopolites, ciutats cosmopolites, societats cosmopolites, per\u00f2 per a mi, el veritable cosmopolitisme ha de ser intel\u00b7lectual i literari: una conciliaci\u00f3 dels principis il\u00b7lustrats amb els rom\u00e0ntics. D\u2019una banda, el racionalisme \u00e9s un comprom\u00eds universal per a tothom, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que tothom hagi de pensar el mateix; cada individu, cada cultura, t\u00e9 una aportaci\u00f3 insubstitu\u00efble a fer al conjunt de la humanitat, i en aquest sentit, \u00e9s cosmopolita. Un veritable cosmopolita hauria de trobar-se com a casa en qualsevol lloc, llegir coma seva qualsevol literatura, i respectar el dret d\u2019hospitalitat a qualsevol persona. Tal com aconsella Yves Charles Zarka, cal refundar el cosmopolitisme en l\u2019\u00e8poca de la globalitzaci\u00f3 sobre unes bases filos\u00f2fiques s\u00f2lides per\u00f2 no entotsolades, i en aquest sentit trobo molt encertada la formulaci\u00f3 de Pierre Bourdieu: necessitem tamb\u00e9 un universalisme intel\u00b7lectual.<\/p>\n

\u201cHi ha persones cosmopolites, ciutats cosmopolites, societats cosmopolites, per\u00f2 per a mi, el veritable cosmopolitisme ha de ser intel\u00b7lectual i literari\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Com definiries un \u201cintel\u00b7lectual\u201d en el m\u00f3n d\u2019avui? <\/strong><\/p>\n

No \u00e9s pas un bon moment per a la figura de l\u2019Intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem. L\u2019intel\u00b7lectual, des del segle XVIII \u00e9s una persona de lletres que, amb la seva obra, crea l\u2019espai p\u00fablic; ja en el segle XIX, precisament pel prestigi assolit gr\u00e0cies a la seva obra liter\u00e0ria, interv\u00e9 en l\u2019espai p\u00fablic amb una autoritat moral, es fa escoltar, llegir, per a denunciar les falsedats i carrerons sense sortida que la mateixa societat construeix: posa la veritat en marxa, en la f\u00f3rmula cl\u00e0ssica de Zola. Aix\u00f2 \u00e9s el pensament cr\u00edtic, que \u00e9s el que ha de caracteritzar l\u2019intel\u00b7lectual. Ha de dir les veritats inc\u00f2modes, lluitar amb la seva \u00fanica arma, la paraula, per a mobilitzar els seus conciutadans. Per\u00f2 no de manera pamflet\u00e0ria i dogm\u00e0tica, com de vegades han fet alguns, sin\u00f3 amb texts intel\u00b7ligents. Els seus escrits haurien de ser m\u00e0quines de pensar, \u00e9s a dir, de fer pensar.<\/p>\n

\u201cLa figura de l’escriptor ja no t\u00e9 el pes a l’espai p\u00fablic que tenia fa un segle. Tot i aix\u00f2, necessitem l’actitud intel\u00b7lectual\u201d<\/p><\/blockquote>\n

En aquests moments en qu\u00e8 sembla que tot s\u2019hi val encara que no serveixi de res, els necessitem molt; per\u00f2 la figura de l\u2019escriptor ja no t\u00e9 el pes en l\u2019espai p\u00fablic que tenia fa un segle. Tanmateix, necessitem l\u2019actitud intel\u00b7lectual, precisament per evitar la dissoluci\u00f3 de la societat en el no res. Una manera de fer-ho \u00e9s rellegir Josep Pla i Joan Fuster: Pla, en una autoentrevista publicada a la Revista de Catalunya<\/em> l\u2019any 1927, va escriure: \u00abtot intel\u00b7lectual, quan s\u2019ha parlat de tot, \u00e9s sempre, per definici\u00f3, un creador de llibertat. I b\u00e9, la llibertat es crea essent lliure\u00bb; Fuster desenvolupa aquesta idea en els seus Diaris<\/em>, l\u2019any 1956: \u00ab(\u2026)llibertat. L\u2019home de lletres actual mai no ha deixat de pensar-hi. (\u2026) Nom\u00e9s si t\u00e9 garantida la seva llibertat \u2014interior, exterior\u2014 l\u2019home de lletres es creu en possibilitat de continuar sent home de lletres. (\u2026) L\u2019home de lletres actual no \u00e9s, ni se sent, ni es vol estrany a les q\u00fcestions vitals del seu m\u00f3n: sobre elles t\u00e9 una visi\u00f3, en elles participa i influeix sobre elles en la mesura que li \u00e9s perm\u00e8s. I, en realitat, no concep la seva literatura desconnectada de les conclusions a qu\u00e8, en aquest aspecte, ha arribat. Literatura i \u2014passeu-me la insufici\u00e8ncia de l\u00e8xic\u2014 opini\u00f3 s\u00f3n una sola i indiscernible entitat, en els seus c\u00e0lculs. La llibertat, de qu\u00e8 tan gel\u00f3s est\u00e0, li \u00e9s radicalment necess\u00e0ria: sense llibertat no hi ha per a ell possibilitat de responsabilitzar-se davant els problemes ni hi ha possibilitat de literatura\u00bb. Potser no som prou conscients que, davant l\u2019ascens del feixisme a Europa, i al nostre pa\u00eds, encara que no n\u2019hi hagi grans figures intel\u00b7lectuals, totes haur\u00edem de reprendre la seva actitud de manera col\u00b7lectiva. Tal com va demanar als alemanys V\u00edctor Klemperer just despr\u00e9s de la caiguda del nazisme, hem de restaurar la intel\u00b7lig\u00e8ncia, \u00abhem de convertir-nos en un poble d\u2019intel\u00b7lectuals\u00bb. Tal com estan les coses, hem d\u2019escriure en leg\u00edtima defensa.<\/p>\n

Explica\u2019ns la teva d\u00e8ria per Stefan Zweig. <\/strong><\/p>\n

T\u00e9 a veure, precisament, amb la descoberta del Caf\u00e8. Un cop vaig comen\u00e7ar a llegir, en aquesta clau, la literatura europea, Stefan Zweig se\u2019m va apar\u00e8ixer com una figura clau. Primer vaig llegir les seves mem\u00f2ries, on aquesta frase em va semblar que definia el meu ideal de vida, anacr\u00f2nicament:<\/p>\n

La millor acad\u00e8mia per a informar-nos de totes les novetats era el Caf\u00e8.<\/p>\n

Per a entendre-ho cal saber que el caf\u00e8 vien\u00e8s \u00e9s una instituci\u00f3 molt especial que no es pot comparar amb cap altra de semblant d\u2019arreu del m\u00f3n. De fet, \u00e9s una mena de club democr\u00e0tic, obert a tothom que vulgui una tassa de caf\u00e8 a bon preu, on qualsevol client, per aquesta petita contribuci\u00f3, pot seure-hi durant hores, conversant, escrivint, jugant a cartes, rebre-hi el correu i, sobretot, consumir una quantitat il\u00b7limitada de diaris i revistes. En un Caf\u00e8 de categoria de Viena hi havia a la disposici\u00f3 del p\u00fablic tots els diaris de Viena i no tan sols de Viena, sin\u00f3 tots els de l\u2019Imperi Alemany, els francesos, els anglesos, els italians i els americans, a m\u00e9s de totes les revistes liter\u00e0ries i art\u00edstiques importants del m\u00f3n. (\u2026) res no ha contribu\u00eft tant a la desimboltura intel\u00b7lectual i a l\u2019orientaci\u00f3 internacional d\u2019\u00c0ustria com el fet que al Caf\u00e8 un podia informar-se de tots els esdeveniments del m\u00f3n i alhora parlar-ne al cercle d\u2019amics.<\/p>\n

“Llegir tot Zweig pot mostrar-nos la complexitat europea, i comprendre el seu su\u00efcidi com a europeu, a l’exili”<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019any 2005 vaig publicar un primer assaig breu sobre literatura i Caf\u00e8 a la revista L\u2019Espill<\/em>, \u00abEl solatge de la modernitat\u00bb; per\u00f2 la recerca encara no estava prou madura. Vaig continuar llegint, buscant i regirant; anava llegint i rellegint les novel\u00b7les que l\u2019havien convertit en un cl\u00e0ssic, per\u00f2 tamb\u00e9 biografies, assaigs i relats breus. Vaig descobrir \u00abEl llibreter Mendel\u00bb, un relat de 1929 que em va fascinar m\u00e9s encara que les mem\u00f2ries, i que vaig llegir, precisament, com el negatiu de la imatge que presentava El m\u00f3n d\u2019ahir.<\/em> Dos anys m\u00e9s tard vaig publicar Po\u00e9tica del Caf\u00e9<\/em>, amb un cap\u00edtol de 100 p\u00e0gines sobre Zweig. En aquelles p\u00e0gines ja apuntava una certa sospita, a la qual m\u2019havien condu\u00eft les lectures de Karl Kraus, Robert Musil, Edward Timms i Claudio Magris, entre d\u2019altres. I aix\u00f2 va decidir-me a aprofundir en la recerca, buscant traduccions al franc\u00e8s dels seus assaigs, Diaris i correspond\u00e8ncia, que misteriosament no s\u2019havien publicat al nostre pa\u00eds, malgrat el boom editorial i l\u2019\u00e8xit de lectors; vaig impulsar, a Edicions de la Ela Geminada, la traducci\u00f3 al catal\u00e0 dels articles que va publicar en la premsa vienesa en els primers moments de la Guerra Gran, que desmentien la versi\u00f3 serena i pacifista de les mem\u00f2ries; i tamb\u00e9 la publicaci\u00f3 en catal\u00e0 de Petita Cr\u00f2nica<\/em>, que inclou \u00abEl llibreter Mendel\u00bb. Amb tot aix\u00f2 tradu\u00eft, vaig poder escriure la versi\u00f3 catalana d\u2019aquelles 100 p\u00e0gines, completades amb noves troballes, i va apar\u00e8ixer Stefan Zweig. Els su\u00efcidis d\u2019Europa. <\/em>Curiosament, les meves publicacions sobre Stefan Zweig poden semblar molt severes amb la seva figura; per\u00f2 en realitat, estan escrites des de la m\u00e9s profunda admiraci\u00f3 per un gran escriptor europeu, per\u00f2 de qui hem de llegir tota la seva obra, no limitar-nos a les novel\u00b7letes perfectes per\u00f2 ensucrades. Llegir tot Zweig ens pot mostrar la complexitat europea, i comprendre el seu su\u00efcidi coma europeu, a l\u2019exili. Si en simplifiquem la seva lectura, la seva mort i la seva obra no hauran servit per res.<\/p>\n

Han passat trenta anys des que guanyessis el premi Guerau de Liost de poesia amb el teu llibre Els vianants<\/em> (1995). Com era aquell Antoni Mart\u00ed poeta? Per qu\u00e8 aquest inter\u00e8s tan sostingut per les ciutats i els seus paisatges? <\/strong><\/p>\n

Als anys 90 del segle passat (!) jo pretenia ser poeta; primer en castell\u00e0, a l\u2019institut, despr\u00e9s, ja a la Universitat, la influ\u00e8ncia de Foix, les classes de Jaume P\u00e9rez Montaner… Estava envoltat de grans poetes: el mateix P\u00e9rez Montaner, Isabel Robles, Ramon Guillem, X\u00falio Ricardo Trigo, Ramon Ramon, Joan Elies Adell i tota la colla de La Forest d\u2019Arana: Begonya Mequita, Manel Rodr\u00edguez Castell\u00f3, i molts d\u2019altres, que s\u00ed que han continuat fent versos. Potser jo volia ser poeta, per\u00f2 la poesia no volia ser en mi, excepte en textures po\u00e8tiques dels meus dietaris o assaigs, com va observar amb ironia i perspic\u00e0cia Ramon Guillem en la presentaci\u00f3 a Val\u00e8ncia de L\u2019home impacient.<\/em> Crec que, salvant les dist\u00e0ncies, em va passar el mateix que a Joan Fuster \u2014segurament per influ\u00e8ncia seva\u2014; vaig passar de la poesia als diaris i a l\u2019assaig, i perd\u00f3 per la redund\u00e0ncia. D\u2019aquell llibre nom\u00e9s salvaria el t\u00edtol que, com dius, apunta cap a una preocupaci\u00f3 per la manera de caminar per la ciutat, marcada ja per la lectura de Charles Baudelaire i Walter Benjamin. Aix\u00f2 \u00e9s el que queda d\u2019aquell poeta jove i guapo, ara nom\u00e9s s\u00f3c guapo, …i prosista.<\/p>\n

Com veus el futur de la Teoria de la Literatura Comparada? Creus que ens devoraran els robots?<\/strong><\/p>\n

La Teoria de la Literatura va significar un canvi en la manera d\u2019estudiar els textos. Calia superar la hist\u00f2ria liter\u00e0ria biografista i positivista, concentrar-se en el text mateix, no per a buscar encriptada la intenci\u00f3 de l\u2019autor o la documentaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i entorn en qu\u00e8 va viure \u2014metodologia predominant encara avui el les filologies\u2014, sin\u00f3 per a posar el text en moviment, construir sentit a cada lectura i relectura. La literatura comparada hi ajuda per la seva voluntat de posar en relaci\u00f3 una infinitud de lectures que no coincideixen ni amb les fronteres pol\u00edtiques o ling\u00fc\u00edstiques ni amb les de les disciplines; el comparatisme no pot limitar-se a establir relacions entre dues obres de lleng\u00fces diferents; tamb\u00e9 \u00e9s comparatisme relacionar la literatura amb la hist\u00f2ria, el dret, la filosofia, etc. \u00e9s una manera de mirar la literatura de manera m\u00e9s \u00e0mplia i complexa. De fet, els grans comparatistes han estat sempre els escriptors, amb una actitud que des de Goethe anomenem Weltliteratur<\/em>, una idea que, per cert, el 2027 far\u00e0 dos segles, i que \u00e9s encara avui el fons de valors i ideals de la literatura comparada: una contribuci\u00f3 del la literatura per un avenir m\u00e9s pac\u00edfic.<\/p>\n

“Un ordinador pot disposar del repertori de paraules, per\u00f2 ser\u00e0 insuficient, perqu\u00e8 la veritable intel\u00b7lig\u00e8ncia, la natural, pensa amb paraules (logos), les relaciona amb la sensibilitat, que mai no ser\u00e0 el resultat d’un algorisme”<\/p><\/blockquote>\n

Tot aix\u00f2 no ho pot fer la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Un ordinador pot disposar del repertori de paraules, per\u00f2 ser\u00e0 insuficient, perqu\u00e8 la veritable intel\u00b7lig\u00e8ncia, la natural, pensa amb paraules (logos<\/em>), les relaciona amb la sensibilitat, que mai no ser\u00e0 el resultat d\u2019un algoritme. S\u2019han fet experiments sobre poesia i combinat\u00f2ria, curiosos, per\u00f2 un ordinador mai nom\u00e9s arribar\u00e0 a l\u2019infinit per la combusti\u00f3 del diccionari. En canvi l\u2019infinit el trobem en un sol vers de Paul Val\u00e9ry, i la llibertat en un de Paul \u00c9luard. Aquesta manera d\u2019escriure-llegint \u00e9s insuperable. I el mateix es pot dir de la insensata i mediocre idea de substituir els llibres per ordinadors port\u00e0tils a les escoles, que est\u00e0 produint una trag\u00e8dia que, si no es rectifica, arrossegarem d\u00e8cades.<\/p>\n

Qu\u00e8 era L\u2019erosi\u00f3<\/em> (2021)? Una novel\u00b7la? Una cr\u00f2nica de viatges? Una reflexi\u00f3 sobre el temps? Com veus aquesta Argentina d\u2019avui?<\/strong><\/p>\n

L\u2019erosi\u00f3 <\/em>\u00e9s, de tots els meus llibres, el que m\u00e9s m\u2019estimo. Per\u00f2, tal com suggereix la teva pregunta, no va tenir una vida f\u00e0cil. Entre 1996 i 1998, portava sempre un quadern i un bol\u00edgraf a la butxaca, escrivia un dietari; i a l\u2019agost d\u2019aquests dos anys vaig anar a l\u2019Argentina a fer classe. Un cop transcrits, les p\u00e0gines que discorrien a l\u2019Argentina mostraven una intensitat especial, tant que vaig decidir desenvolupar-les per separat, i en tornar de Buenos Aires vaig deixar d\u2019escriure dietaris.<\/p>\n

El llibre, en la seva primera edici\u00f3, va sortir l\u2019any 2001 en una nova col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019Edicions 62 anomenada No Ficci\u00f3, per una decisi\u00f3 editorial que mai no vaig arribar a comprendre: \u00abLes ficcions, i jo en visc, fan esclava la ment o s\u00f3n els seus camins celestes?\u00bb, havia escrit J. V. Foix. No s\u00e9 exactament en quin prestatge s\u2019havia de posar L\u2019erosi\u00f3<\/em>: Assaig? Literatura de viatges? Novel\u00b7la? Diaris? Mem\u00f2ries? L\u2019etiqueta anglosaxona de Non Fiction, calcada irreflexivament per aqu\u00ed, sempre m\u2019ha semblat de mentalitat estreta i reduccionista, d\u2019editors que nom\u00e9s pensen en n\u00ednxols de mercat. Posar llibres en un n\u00ednxol… em sembla que \u00e9s matar-los.<\/p>\n

Autoficci\u00f3? No ho s\u00e9, per\u00f2 em dol una mica que ara que tant se\u2019n parla ning\u00fa esmenti L\u2019erosi\u00f3 <\/em>com un possible precedent, en la literatura del nostre tombant de segle, d\u2019un fenomen literari que sembla que ara s\u2019ha posat de moda. Al llibre hi ha moltes anotacions que s\u00f3n inversemblants per\u00f2 que van esdevenir-me en la vida real, i n\u2019hi ha d\u2019altres que s\u00f3n, senzillament, records inventats, coses que no van passar-me mai, per\u00f2 que em passen al llibre. Mentre l\u2019estava escrivint, cada diumenge baixava a la Rambla a comprar La Naci\u00f3n <\/em>i Clar\u00edn<\/em>, els dos peri\u00f2dics argentins de refer\u00e8ncia, per tal de for\u00e7ar amb la lectura la mem\u00f2ria involunt\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"L\u2019erosi\u00f3<\/em> era, en 2001, un llibre estrany que va tenir una acollida tamb\u00e9 for\u00e7a estranya: algunes ressenyes reticents \u2014es d\u00f3na la circumst\u00e0ncia que va ser ressenyat dues vegades al mateix peri\u00f2dic, una de manera elogiosa, l\u2019altra amb tot de retrets\u2014, alguna entusiasta de Jordi Sebasti\u00e0 a El Temps<\/em>, una altra decididament criminal al Quadern de El Pa\u00eds<\/em>, on tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer un article amb fredor calculada per\u00f2 amable, i una de molt encertada de l\u2019enyorat assagista valenci\u00e0 Josep Iborra. Cal dir que el ress\u00f2 que va obtenir fou gaireb\u00e9 sempre per l\u2019inter\u00e8s i generositat dels diferents cr\u00edtics literaris, ja que l\u2019editorial no va fer cap esfor\u00e7 per donar una mica de difusi\u00f3 al llibre ni a la col\u00b7lecci\u00f3, que va desapar\u00e8ixer tan sobtadament com havia estat creada. Va ser una ll\u00e0stima: all\u00e0 van apar\u00e8ixer altres llibres que, si m\u00e9s no, em van semblar interessants: Camins de quietud<\/em>, de Maria Barbal, Cent dies del Mil\u00b7leni<\/em>, de Valent\u00ed Puig, una reedici\u00f3 de l\u2019impressionant i imprescindible Els catalans als Camps Nazis<\/em>, de Montserrat Roig, Petita Cr\u00f2nica d\u2019un Professor de Secund\u00e0ria<\/em>, de Toni Sala, L\u2019harem occidental<\/em>, de Fatema Mernissi, alguns t\u00edtols de divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica o d\u2019actualitat pol\u00edtica… I poca cosa m\u00e9s. Al cap de cinc anys, tot va ser guillotinat: les nits en blanc dels escriptors, la tasca incansable dels traductors, la mem\u00f2ria dels camps d\u2019extermini, el paisatge de la Franja, i les meves passejades per Buenos Aires (i Rosario, que havia estat esborrada de la coberta); tot va convertir-se en pasta de paper i en un cap\u00edtol m\u00e9s de l\u2019aventura i desventura del llibre catal\u00e0.<\/p>\n

Potser senzillament s\u2019ha de llegir com un llibre. Crec que, en aquell any 2001 era un llibre for\u00e7a inusual, que apareixia sense context; l\u2019obra de W. G. Sebald tot just acabava de publicar-se a Barcelona i encara no era m\u00e9s que un autor de culte per a iniciats; a sobre, pel que sembla una prestigiosa editorial va rebutjar-lo per consell d\u2019un catedr\u00e0tic tossut.<\/p>\n

Cap al 2018, va intervenir de manera providencial Ramon Ramon. El meu amic, que havia llegit la primera edici\u00f3 de L\u2019erosi\u00f3<\/em>, em va escriure un e-mail que em va treure de l\u2019ensopiment, fet de tinta d\u2019impressora i fulls enquadernats. En l\u2019Assumpte, hi havia escrit: \u00abL\u2019erosi\u00f3 \u00e9s bella i s\u00f2lida\u00bb; i el contingut d\u2019aquell correu semblava m\u00e9s a una ep\u00edstola moral que un dels tr\u00e0mits per als quals van inventar-se aquestes b\u00fasties electr\u00f2niques. Ramon \u00e9s, a banda d\u2019un gran poeta, un dels millors escriptors de dietaris que tenim en la literatura catalana, i un dels lectors que m\u00e9s profundament havia llegit aquell llibre en el seu moment. I, a banda de comentaris sobre la idea de fugida, la solitud i la literatura, m\u2019insistia en dues coses fonamentals: que aquell llibre havia de ser tradu\u00eft necess\u00e0riament al castell\u00e0 \u2014o a l\u2019espanyol d\u2019Argentina\u2014, que els argentins havien de saber l\u2019obra tan bella i profunda que, en definitiva, els havia dedicat; i que tanmateix, caldria fer mans i m\u00e0negues, perqu\u00e8 L’Erosi\u00f3<\/em> torn\u00e9s a circular entre el lector catal\u00e0. Engrescat, en poques setmanes vaig enllestir-ne la traducci\u00f3 al castell\u00e0, que havia comen\u00e7at a estones mortes, tot aprofitant amb l\u2019ordinador port\u00e0til les hores que em regalava<\/em> cada dia la Renfe amb els seus retards.<\/p>\n

\"\"
Fotografia: N\u00fariaas Sendra<\/figcaption><\/figure>\n

Vaig llegir aquella carta inform\u00e0tica poc abans d\u2019emprendre una altra fugida, en aquest cas cap a Canfranc \u2014una estaci\u00f3 fronterera abandonada al bell mig del Pirineu d\u2019Osca que visito, si puc, dues vegades cada any, una a l\u2019estiu i una altra a l\u2019hivern, sobretot per veure com evolucionen les obres que s\u2019hi fan per a restablir la circulaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria internacional, amb la impaci\u00e8ncia de poder prendre un tren directe a Tolosa de Llenguadoc algun dia\u2014. Ple d\u2019entusiasme, immediatament despr\u00e9s de llegir les paraules del meu amic vaig escriure un e-mail a una editorial que admiro profundament: Min\u00fascula; reconec que ho vaig fer com qui llan\u00e7a una botella al mar, a trav\u00e9s de l\u2019adre\u00e7a gen\u00e8rica que figurava com a contacte administratiu a la seva web. El contingut del meu correu era una breu i t\u00edmida salutaci\u00f3 i en document adjunt un llibre: La erosi\u00f3n<\/em>. Al cap d\u2019uns dies, quan ja era en aquell transatl\u00e0ntic naufragat a la muntanya, vaig rebre la resposta directament de l\u2019editora: Valeria Bergalli, que no nom\u00e9s es mostrava interessada per publicar-lo, sin\u00f3 tamb\u00e9 en fer una nova edici\u00f3 de la versi\u00f3 original. Els meus crits d\u2019alegria van sentir-se des de Terol. L\u2019endem\u00e0 vaig comen\u00e7ar a caminar cap al nord, vaig passar uns dies a Tolosa, no era, per\u00f2, una altra fugida: en prendre el tren de tornada em sentia per primer cop en molt de temps, amb ganes d\u2019arribar a Girona per revisar les dues versions. El dia que vaig reunir-me amb Valeria Bergalli, tot quedava lligat de manera ir\u00f2nica: la seu de l\u2019editorial es troba a, precisament, l\u2019Avinguda Rep\u00fablica Argentina, i podem afegir que ella mateixa \u00e9s \u00edtalo-germ\u00e0nica-argentina. \u00c9s a dir: una gran lectora europea, convertida en una de les millors editores del pa\u00eds amb una editorial que va arrencar en 1999, just quan jo redactava la versi\u00f3 definitiva d\u2019un llibre\u2014que veinte a\u00f1os no es nada<\/em>\u2014, ara \u00e9s al seu cat\u00e0leg. Un altre cercle tancat.<\/p>\n

Vint anys m\u00e9s tard, quan apareix a Min\u00fascula, \u00a0tot era diferent. El context havia integrat Sebald com un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la literatura europea, Claudio Magris, havia consolidat el seu p\u00fablic catal\u00e0 europeista, autors llatinoamericans com Ricardo Piglia i Sergio Pitol \u2014que ja havien fet els seu cam\u00ed a l\u2019Argentina\u2014 es reeditaven a Barcelona i eren reivindicats per Enrique Vila-Matas, que havia trobat per fi l\u2019\u00e8xit que se li havia negat als anys vuitanta, amb Bartleby y compa\u00f1\u00eda<\/em>. Fins i tot Macedonio Fern\u00e1ndez comen\u00e7ava a ser esmentat.<\/p>\n

“L’Argentina actual, segueix una mica com sempre: \u00e9s un pa\u00eds meravell\u00f3s, amb una capital fascinant, una gran ciutat europea equivocada de continent?”<\/p><\/blockquote>\n

Avui L\u2019erosi\u00f3<\/em> torna a estar a les llibreries, acompanyat de La erosi\u00f3n<\/em> amb la coberta que sempre vaig somiar, una perspectiva de l\u2019Avenida Santa Fe de Buenos Aires, per on passejava sovint cam\u00ed de l\u2019edifici Kavanagh que es veu a\u00a0 l\u2019horitz\u00f3 i de l\u2019Estaci\u00f3 de Retiro, fotografiada per Horacio Coppola. No hi vaig canviat res, malgrat les possibles temptacions previsibles. Per\u00f2 com que alg\u00fa dubtar\u00e0 d\u2019aquesta afirmaci\u00f3, puc assenyalar una anotaci\u00f3 que, pensada en 1998, va quedar-se sense redactar, i que vaig pensar de nou en la traducci\u00f3 castellana, en un gest inequ\u00edvocament plani\u00e0. Es tracta d\u2019una breu reflexi\u00f3 sobre unes taques sinistres en el pl\u00e0nol de Buenos Aires descobertes poc abans d\u2019anar a l\u2019Aeroport. Aquesta, un error geogr\u00e0fic corregit i alguna errata esmenada s\u00f3n les \u00faniques variants que s\u2019hi trobaran.<\/p>\n

Ara b\u00e9. En el meu esperit s\u00ed que han canviat moltes coses, pel que fa aquest llibre. Tornar a veure\u2019l en les llibreries, les reaccions que hi ha hagut en Twitter, per exemple, les entrevistes que m\u2019han fet algunes periodistes intel\u00b7ligent\u00edssimes i bones escriptores, i, evidentment, l\u2019amable tert\u00falia el dia de la presentaci\u00f3, venen a rescabalar-me dels tr\u00e0ngols passats quan L\u2019erosi\u00f3 <\/em>anava en busca d\u2019un editor impossible, fa dues d\u00e8cades.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019Argentina actual, continua una mica com sempre: \u00e9s un pa\u00eds meravell\u00f3s, amb una capital fascinant \u2014una gran ciutat europea equivocada de continent?\u2014 per\u00f2 que es fa la vida impossible cada dues d\u00e8cades. El Peronisme, las dictadures, Menem… Ara, amb Milei, \u00e9s una mica tot plegat, per\u00f2 amb estertors de rid\u00edcul.<\/p>\n

Qu\u00e8 est\u00e0s tramant o rumiant ara mateix?<\/strong><\/p>\n

Ara mateix estic responent una entrevista molt intel\u00b7ligent. Per\u00f2 si em preguntes per llibres a punt de publicar-se, en tinc tres. Un sobre Walter Benjamin, Marcel Proust i Ramon G\u00f3mez de la Serna que va guanyar el darrer premi internacional Walter Benjamin; un altre, de reflexions ferrovi\u00e0ries sobre Canfranc i Portbou, dos indrets als quals vaig molt sovint, sobretot a pensar en Europa, i en mi mateix. I tamb\u00e9 una recopilaci\u00f3 d\u2019assaigs meus des dels anys 90 fins 2021, la major part dels quals apareguts a la Revista L\u2019Espill<\/em>, que \u00e9s on he crescut com a assagista: portar\u00e0 com a t\u00edtol L\u2019Estaci\u00f3 del Nord<\/em>, i tindr\u00e0 a la coberta una imatge d\u2019aquesta estaci\u00f3, molt important en la meva vida, un detall que em fa molta il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n

Recomana\u2019ns narrativa catalana actual\u2026<\/strong><\/p>\n

En narrativa, en el sentit extens de la paraula, no nom\u00e9s limitat a la novel\u00b7la cl\u00e0ssica, crec que estem en un moment molt important. D\u2019entrada, hem tingut la immensa sort de ser contemporanis de Josep Pal\u00e0cios. La lectura dels sues llibres, editats i reescrits permanentment durant el darrer mig segle, \u00e9s un aut\u00e8ntic monument. Reunits en La Imatge<\/em>, jo en destacaria, per separat, les tres versions d\u2019AlfaBet<\/em> i El Laberint i les nostres ombres en el mur. <\/em><\/p>\n

Les novel\u00b7les de Joan Benesiu s\u00f3n dos llibres europeus d\u2019una dimensi\u00f3 que encara far\u00e0 pensar durant d\u00e8cades; tamb\u00e9 els llibres de Francesc Ser\u00e9s, especialment La pell de la Frontera <\/em>i la trilogia De fems i de marbres<\/em>, perduraran. Tamb\u00e9 voldria reivindicar dos llibres de Salvador Company que caldria rellegir: Els relats de Lawn Tennis <\/em>\u2014que inclou un dels millors contes sobre la postguerra\u2014 i Silenci de Plom<\/em>, un artefacte narratiu dels m\u00e9s complexos i interessants que han donat els escriptors catalans en el comen\u00e7ament de segle. En dietaris, els de Feliu Formosa <\/em>seran absolutament perdurables, i va marcar un cam\u00ed que ha seguit, per exemple Ramon Ramon, que \u00e9s el millor escriptor de dietaris i poeta del que podr\u00edem anomenar la meva generaci\u00f3, si \u00e9s que tal cosa existeix.\u00a0<\/em><\/p>\n

Tens algun fil\u00f2leg de cap\u00e7alera? Qui reivindicaries com a mestre?<\/strong><\/p>\n

Fil\u00f2leg de cap\u00e7alera, en realitat, cap. Ara, per a mi, Erich Auerbach \u00e9s el fil\u00f2leg romanista alemany \u2014i, \u00a0per tant, Comparatista\u2014 m\u00e9s important del segle XX, i una lectura determinant en la meva formaci\u00f3 cr\u00edtica; no nom\u00e9s per M\u00edmesi<\/em>, sin\u00f3 per grans assaigs breus, com ara \u00abFilologia de la Weltliteratur\u00bb, de 1952, que \u00e9s tot un manifest sobre el futur de la Literatura Comparada, on vaig subratllar una frase clau: \u00abSi la humanitat vol sortir indemne de les sotragades que comporta un proc\u00e9s de concentraci\u00f3 tan potent, tan vertiginosament r\u00e0pid i internament tan mal preparat, ens haurem d\u2019acostumar a la idea que en una Terra organitzada de manera uniforme, nom\u00e9s hi quedar\u00e0 viva una sola cultura liter\u00e0ria o, fins i tot, en un temps relativament\u00a0 breu, tan sols quedaran algunes lleng\u00fces liter\u00e0ries, ben aviat potser nom\u00e9s una. I si fos aix\u00ed,\u00a0 la idea de la Weltliteratur<\/em>\u00a0 seria realitzada i destru\u00efda alhora\u00bb. Considero aquestes paraules seves com un imperatiu categ\u00f2ric per a la Literatura Comparada.<\/p>\n

Entre els catalans contemporanis, vaig tenir la immensa sort de tenir a Jaume P\u00e9rez Montaner com a professor de literatura catalana contempor\u00e0nia, i mestre de poesia; encara conservo les edicions de Nab\u00ed <\/em>de Josep Carner i de les Elegies de Bierville<\/em>, de Carles Riba amb els subratllats que vaig fer en les seves classes, que despr\u00e9s continuaven fent un caf\u00e8.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":17598,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[232,412],"tags":[1367,1369,1370,1368,1351],"class_list":["post-17555","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-humanitats","category-literatura-ca","tag-antoni-marti-monterde","tag-assaig","tag-cafe-ca","tag-cosmopolitisme","tag-literatura-ca"],"yoast_head":"\nAntoni Mart\u00ed Monterde: "No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem" - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Antoni Mart\u00ed Monterde: "No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem" - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-06-06T07:39:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-06-06T07:40:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"675\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andreu Navarra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"32 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”\",\"datePublished\":\"2024-06-06T07:39:40+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-06T07:40:57+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/\"},\"wordCount\":7223,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Antoni-Marti.jpg\",\"keywords\":[\"Antoni Mart\u00ed Monterde\",\"assaig\",\"caf\u00e9\",\"cosmopolitisme\",\"literatura\"],\"articleSection\":[\"Humanitats\",\"Literatura\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/\",\"name\":\"Antoni Mart\u00ed Monterde: \\\"No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem\\\" - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Antoni-Marti.jpg\",\"datePublished\":\"2024-06-06T07:39:40+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-06T07:40:57+00:00\",\"description\":\"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Antoni-Marti.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/Antoni-Marti.jpg\",\"width\":900,\"height\":675,\"caption\":\"El escritor Antoni Mart\u00ed Monterde \\\/ Foto: cortes\u00eda del autor\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Antoni Mart\u00ed Monterde: \"No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem\" - Educational Evidence","description":"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Antoni Mart\u00ed Monterde: \"No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem\" - Educational Evidence","og_description":"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2024-06-06T07:39:40+00:00","article_modified_time":"2024-06-06T07:40:57+00:00","og_image":[{"width":900,"height":675,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andreu Navarra","Temps estimat de lectura":"32 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”","datePublished":"2024-06-06T07:39:40+00:00","dateModified":"2024-06-06T07:40:57+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/"},"wordCount":7223,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg","keywords":["Antoni Mart\u00ed Monterde","assaig","caf\u00e9","cosmopolitisme","literatura"],"articleSection":["Humanitats","Literatura"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/","name":"Antoni Mart\u00ed Monterde: \"No \u00e9s un bon moment per a la figura de l'intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem\" - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg","datePublished":"2024-06-06T07:39:40+00:00","dateModified":"2024-06-06T07:40:57+00:00","description":"Antoni Mart\u00ed (Tor\u00eds, 1968) \u00e9s un hiperactiu de la cultura. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, acaba de publicar El falso cosmopolitismo amb el segell HyO, que ja li havia reeditat el seu estudi monumental Po\u00e9tica del caf\u00e9. Un espacio de la modernidad literaria europea (2021). Autor d\u2019una impressionant quantitat d\u2019estudis i llibres, repassem amb ell les seves \u00faltimes obres.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/Antoni-Marti.jpg","width":900,"height":675,"caption":"El escritor Antoni Mart\u00ed Monterde \/ Foto: cortes\u00eda del autor"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/antoni-marti-monterde-no-es-un-bon-moment-per-a-la-figura-de-lintel%c2%b7lectual-pero-la-necessitem\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Antoni Mart\u00ed Monterde: “No \u00e9s un bon moment per a la figura de l’intel\u00b7lectual, per\u00f2 la necessitem”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17555","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17555"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17555\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17798,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17555\/revisions\/17798"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17598"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}