{"id":16559,"date":"2024-05-16T00:13:53","date_gmt":"2024-05-15T22:13:53","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=16559"},"modified":"2024-05-16T08:52:16","modified_gmt":"2024-05-16T06:52:16","slug":"a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/","title":{"rendered":"“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”"},"content":{"rendered":"

Entrevista amb Francisco Fuster, especialista en Camba, Baroja, Azor\u00edn i Gaziel<\/strong><\/p>\n

“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”<\/h1>\n

Hi ha un recurrent conflicte generacional<\/p>\n

\"\"
Francisco Fuster \/ Foto: cortesia de l’autor<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Andreu Navarra<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Francisco Fuster Garc\u00eda<\/strong> (1984) \u00e9s Professor Titular d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Aquest prestigi\u00f3s especialista de les lletres espanyoles de l’Edat de Plata acaba de preparar una edici\u00f3 de les Pl\u00e1ticas literarias<\/em> de Gaziel, el gran periodista catal\u00e0 que va desenvolupar la part m\u00e9s important de la seva obra al diari La Vanguardia entre 1914 i 1936, i que ha publicat la Fundaci\u00f3 Banco Santander. En aquest llibre hi trobem assajos sobre escriptors europeus cl\u00e0ssics i contemporanis (Marcel Proust, Luigi Pirandello, Paul Valery o Chesterton), juntament amb reflexions sobre cl\u00e0ssics catalans i espanyols. Fuster ve de publicar obres imprescindibles com Julio Camba. Una lecci\u00f3n de periodismo<\/em> (2022), Baroja y Espa\u00f1a<\/em> (2022), Introducci\u00f3n a la Historia<\/em> (2020), Baroja en Par\u00eds: Guerra Civil y exilio<\/em> (2019) o Aire de familia. Historia \u00edntima de los Baroja<\/em> (2018).<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
Gaziel \/ Wikimedia<\/figcaption><\/figure>\n

Qui va ser Agust\u00ed Calvet, Gaziel? O, m\u00e9s ben dit, qu\u00e8 va ser? Has aconseguit esbrinar-ho? Alg\u00fa ho sap?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, se sap m\u00e9s o menys b\u00e9. Agust\u00ed Calvet (1887-1964) va ser el segon fill d’una fam\u00edlia burgesa de Sant Feliu de Gu\u00edxols (Girona), que es va instal\u00b7lar a Barcelona a finals del segle XIX. Va estudiar Filosofia i Lletres i va voler ser catedr\u00e0tic a la universitat. El 1914 va viatjar a Par\u00eds, per preparar-se unes oposicions, per\u00f2, en esclatar la Primera Guerra Mundial, va haver de tornar a Barcelona. Quan ho va fer, La Vanguardia va publicar, en forma d’articles, uns apunts que havia pres a la capital francesa durant les primeres setmanes de la guerra. Aquella s\u00e8rie de cr\u00f2niques, titulada Diario de un estudiante en Par\u00eds<\/em>, va tenir un \u00e8xit enorme i va fer que Gaziel (pseud\u00f2nim que havia adoptat poc abans, per signar els seus articles a la premsa), esdevingu\u00e9s, primer, corresponsal de guerra i, despr\u00e9s, periodista, arribant a ser codirector i director \u00fanic de La Vanguardia, fins a l’inici de la Guerra Civil, quan va haver d’exiliar-se. El 1940 torna a Espanya, s’instal\u00b7la a Madrid i, a partir dels anys cinquanta, escriu una obra liter\u00e0ria, en catal\u00e0, que inclou un dietari, un parell de llibres de mem\u00f2ries i diversos llibres de viatge.<\/p>\n

Est\u00e0s d’acord amb aquesta frase de Gaziel, que va escriure a prop\u00f2sit d’Anatole France: \u201cQuan la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana arriba a aquest grau d’escepticisme, \u00e9s a dir, de capacitat per a l’examen cr\u00edtic, \u00e9s com un vent agostador d’il\u00b7lusions\u201d (p\u00e0g. .79)? No estaria pensant en ell mateix?<\/strong><\/p>\n

Gaireb\u00e9 sempre que escrivia, pensava en si mateix\u2026 Gaziel es veia a si mateix com un intel\u00b7lectual, au-dessus de la m\u00eal\u00e9e. Era un home molt ben format que, a m\u00e9s d’haver passat per la universitat, havia treballat a l’Institut d’Estudis Catalans i havia llegit molt pel seu compte. Era un liberal burg\u00e8s afrancesat, amb un nivell cultural molt per sobre de la mitjana. I era esc\u00e8ptic perqu\u00e8, malgrat el seu profund humanisme, esdeveniments com la Primera Guerra Mundial, que li va impactar molt, o la Guerra Civil espanyola, li van generar una enorme desconfian\u00e7a en el g\u00e8nere hum\u00e0. Era, com Stefan Zweig, un home que pertanyia a aquest \u201cm\u00f3n d’ahir\u201d que va acabar el 1914. Com a bon europeu i europeista que era, el per\u00edode d’entreguerres i l’ascens dels totalitarismes el van fer desconfiar de les masses i de la seva la participaci\u00f3 a la pol\u00edtica. Tenia una visi\u00f3 elitista de la societat que, d’alguna manera, l\u2019emparenta amb Ortega i Gasset.<\/p>\n

Amb quina de les peces de Gaziel de les que formen part de Pl\u00e1ticas literarias<\/em> et quedaries amb m\u00e9s predilecci\u00f3, i per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

M’agrada molt la primera i aix\u00f2 que no \u00e9s una cr\u00edtica liter\u00e0ria, en el sentit estricte. Quan s’estrena El rei Lear al Teatre Romea de Barcelona, Gaziel hi assisteix i escriu una cr\u00f2nica que \u00e9s un exercici brillant de microsociologia, en qu\u00e8 analitza el contrast entre l’elevaci\u00f3 espiritual que li provoca el drama shakespeari\u00e0 i el provincianisme de la petita burgesia barcelonina que ocupa les butaques del teatre. Despr\u00e9s hi ha cr\u00edtiques molt bones en qu\u00e8 posa en pr\u00e0ctica la t\u00e8cnica orsiana d’anar \u201cde l’an\u00e8cdota a la categoria\u201d.<\/p>\n

“La seva especialitat diria que era aquesta: prendre l’aparici\u00f3 de qualsevol llibre com a excusa per parlar no nom\u00e9s d’aquest t\u00edtol, sin\u00f3 de l’obra, en conjunt, del seu autor”<\/p><\/blockquote>\n

La seva especialitat diria que era aquesta: prendre l’aparici\u00f3 de qualsevol llibre com a excusa per parlar no nom\u00e9s d’aquest t\u00edtol, sin\u00f3 de l’obra, en conjunt, del seu autor. Aix\u00f2 fa que un volum com a Pl\u00e1ticas literarias<\/em> es pugui llegir no com una antologia de ressenyes de llibres, sin\u00f3 com un veritable curs de literatura, amb algunes lli\u00e7ons magistrals sobre literatura catalana, hisp\u00e0nica o universal.<\/p>\n

Gaziel ha viscut un aut\u00e8ntic proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i restauraci\u00f3 en els darrers anys, de manera semblant a Manuel Chaves Nogales. Com vas arribar a la conclusi\u00f3 que havies d’editar la cr\u00edtica liter\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

A Gaziel se l\u2019ha recuperat els darrers anys, per\u00f2 encara est\u00e0 molt lluny d’assolir el lloc que Chaves Nogales ocupa ara mateix, al c\u00e0non i als aparadors de les llibreries. De Chaves s’han publicat molts t\u00edtols i fins i tot s’ha editat la seva obra completa, en diversos volums. De l’obra gazieliana se n’han fet edicions i reedicions a\u00efllades, per\u00f2 cap editorial no ha apostat, realment, per ell. N’\u00e9s una prova que hi hagi molts llibres seus que fa molts anys que no es reediten. Per no parlar d’altres que mai no s’han tradu\u00eft al castell\u00e0, per la qual cosa s\u00f3n pr\u00e0cticament desconeguts per al lector de fora de Catalunya. El motiu pel qual em vaig decidir a editar la seva cr\u00edtica liter\u00e0ria \u00e9s doble: primer, perqu\u00e8 era una part de la seva obra que estava in\u00e8dita en format llibre i que ning\u00fa no s’havia animat a compilar; el segon \u00e9s que vaig pensar que aquesta antologia podia ser una magn\u00edfica porta d’entrada perqu\u00e8 molts lectors s’hi acostessin, per primera vegada. Gaziel t\u00e9 obres m\u00e9s conegudes, per\u00f2, o nom\u00e9s es poden llegir en catal\u00e0, o estan descatalogades i hi s\u00f3n de dif\u00edcil acc\u00e9s. S\u00f3n obres m\u00e9s exigents amb el lector, que jo deixaria per m\u00e9s endavant. Si vols guanyar-te un lector no el pots espantar, d’entrada; li has de donar l’autor en petites dosis, perqu\u00e8 el vagi provant. Si li agrada, ser\u00e0 el mateix lector qui s\u2019ocupar\u00e0 de trobar la resta de l’obra.<\/p>\n

“Gaziel t\u00e9 obres m\u00e9s conegudes, per\u00f2, o nom\u00e9s es poden llegir en catal\u00e0, o estan descatalogades i hi s\u00f3n de dif\u00edcil acc\u00e9s”<\/p><\/blockquote>\n

Per qu\u00e8 un historiador com tu es dedica a les lletres de l’edat de plata espanyola? Ets un chartieri\u00e0 radical?<\/strong><\/p>\n

Ha! ha! ha!\u2026 No diria tant. Chartier, en realitat, fa una altra cosa, perqu\u00e8 no estudia nom\u00e9s el contingut dels textos (que tamb\u00e9), sin\u00f3 el context de la seva producci\u00f3, difusi\u00f3 i lectura. Estudia la materialitat i les formes, que \u00e9s una cosa que, a mi, tamb\u00e9 m’interessa, tot i que no tant com a ell. Em dedico a l’Edat de Plata perqu\u00e8 soc contemporanista i perqu\u00e8 m’interessa la hist\u00f2ria de la cultura (no nom\u00e9s la literatura). Si fos medievalista o modernista, suposo que estudiaria el Segle d’Or, per\u00f2 m’atrau m\u00e9s el segle XX i, dins aquest \u00e0mbit cronol\u00f2gic, el per\u00edode cultural m\u00e9s destacat \u00e9s, sens dubte, el primer ter\u00e7 del segle. Crec que \u00e9s un moment en qu\u00e8, en contrast amb el nivell d’endarreriment que patia Espanya, aflora una cultura extraordin\u00e0ria fruit de l’esfor\u00e7 que van fer homes i dones que, amb recursos infinitament inferiors als que tenim avui dia, van ser capa\u00e7os de reincorporar el pa\u00eds a l’\u00e0mbit internacional. En una entrevista que li van fer el 1998, amb motiu del centenari, a Cela li van preguntar quina lli\u00e7\u00f3 pod\u00edem aprendre dels homes del 98: \u201cQue van treballar molt\u201d, va dir contundent. Jo no ho hauria resumit millor.<\/p>\n

\"\"
Pio Baroja \/ Wikimedia<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 \u00e9s P\u00edo Baroja per a tu?<\/strong><\/p>\n

A Baroja el vaig descobrir quan buscava tema per a la meva tesi doctoral, de manera que hi vaig arribar una mica fortu\u00eftament. No hi estava predestinat, com ara podria semblar. Jo sabia que volia treballar un per\u00edode, amb un enfocament que tenia m\u00e9s o menys clar, per\u00f2 no sabia quin autor espanyol o quina obra em podria servir com a punt de partida. La lectura de L’arbre de la ci\u00e8ncia em va fer triar aquesta novel\u00b7la com a tema per a la meva tesi doctoral. La resta va venir despr\u00e9s\u2026 Per escriure la tesi vaig haver de llegir molt Baroja i all\u00e0 vaig descobrir un escriptor de ra\u00f3 de ra\u00e7a, la forma de ser i de pensar del qual em resulta atractiva, no perqu\u00e8 s’assembli a la meva, sin\u00f3 perqu\u00e8 va ser un escriptor heterodox a qui li agradava viure una mica a contrap\u00e8l. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 quinze anys convivint-hi, ja s’ha convertit en part de la meva vida, per b\u00e9 i per mal. Quan em canso, ho deixo una mica de banda i em dedico a llegir o a escriure sobre altres autors, per\u00f2 sense perdre’l mai de vista. Per als barojians, com deia Azor\u00edn, Baroja \u00e9s un \u201clloc segur\u201d: \u00e9s un autor al qual acudim a la recerca de refugi, quan volem estar sols i evadir-nos de la realitat. L\u2019estimem, deia Julio Camba, \u201cno malgrat els seus defectes, sin\u00f3 pels seus defectes\u201d.<\/p>\n

“Per als barojians, com deia Azor\u00edn, Baroja \u00e9s un \u201clloc segur\u201d: \u00e9s un autor al qual acudim a la recerca de refugi, quan volem estar sols i evadir-nos de la realitat”<\/p><\/blockquote>\n

Per qu\u00e8 dius a alguna xerrada que \u201cl’investigador no pot escriure assaig\u201d?<\/strong><\/p>\n

En realitat, no deia aix\u00f2. El que vaig dir en aquella xerrada (just acaba de publicar-se el text d’aquesta pon\u00e8ncia, en un llibre titulat Pensar l’assaig al segle XXI<\/em>, editat per Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia) \u00e9s que els investigadors o professors que formem part de la Acad\u00e8mia, gaireb\u00e9 mai no escrivim assaig. Primer, perqu\u00e8 no en sabem. Avui mateix em deia un catedr\u00e0tic de Filologia Catalana que els llibres que es premien com a \u201cassaig\u201d, en moltes convocat\u00f2ries de premis, s\u00f3n monografies acad\u00e8miques i no assajos, en el sentit estricte. Aix\u00f2 ja ho vaig dir jo a la meva xerrada. Caldria definir, en primer lloc, qu\u00e8 \u00e9s un assaig. En segon lloc, all\u00f2 que podr\u00edem anomenar la xarxa burocr\u00e0tica de la universitat, el sistema de valoraci\u00f3 dels m\u00e8rits i de promoci\u00f3 del professorat, no est\u00e0 pensat perqu\u00e8 un investigador escrigui un assaig; al contrari, es penalitza! El sistema est\u00e0 pensat per a la fabricaci\u00f3 en massa de papers<\/em> absurds (literatura \u201ccient\u00edfica\u201d) que ning\u00fa no llegeix. Davant d’aquesta realitat, els investigadors prefereixen dedicar el temps a escriure articles de revistes cient\u00edfiques, que saben que els serveixen per al CV. Escriure un bon assaig exigeix un proc\u00e9s de maduraci\u00f3 del pensament que \u00e9s contraproduent, des del punt de vista acad\u00e8mic. Per aix\u00f2 el t\u00edtol de la meva xerrada era \u201cPublicar o pensar\u201d: perqu\u00e8 tot el temps que els investigadors dediquen a publicar i publicar aquesta quantitat ingent de bibliografia que genera la universitat espanyola, \u00e9s temps que no dediquem a pensar, reflexionar i posar per escrit les nostres conclusions, en forma d’un assaig obert (sense cites, ni notes a peu de p\u00e0gina) que sigui prou original i provocador, per generar un debat p\u00fablic.<\/p>\n

Per qu\u00e8 hem de seguir llegint Azor\u00edn?<\/strong><\/p>\n

Fa uns anys vaig publica una \u201ctercera\u201d al diari ABC en qu\u00e8 demanava als lectors que \u201ctornessin\u201d a Azor\u00edn. En aquell mateix text deia que als azorinians no ens agrada fer proselitisme, potser perqu\u00e8 veiem que \u00e9s una causa perduda. La resposta f\u00e0cil seria dir que hem de llegir-lo, perqu\u00e8 \u00e9s molt bo, per\u00f2 aix\u00f2 no funciona. Si jo hagu\u00e9s de conv\u00e8ncer un lector jove que s’acost\u00e9s a la seva obra, li diria que, davant de la literatura que es publica avui, hi t\u00e9 un autor amb qui aprendr\u00e0 a escriure. Al pr\u00f2leg a la biografia que li he dedicat explico \u2013citant Benjam\u00ed Jarn\u00e9s\u2013 que Azor\u00edn \u00e9s dels pocs autors de la hist\u00f2ria de la literatura espanyola que constitueixen un g\u00e8nere en si mateix.<\/p>\n

“Azor\u00edn \u00e9s dels pocs autors de la hist\u00f2ria de la literatura espanyola que constitueixen un g\u00e8nere en si mateix”<\/p><\/blockquote>\n

Els que llegim Azor\u00edn no ho fem perqu\u00e8 escrigui novel\u00b7la, teatre o assaig. El llegim, senzillament, perqu\u00e8 \u00e9s Azor\u00edn. Suposo que all\u00f2 que ens agrada, a m\u00e9s del seu domini del llenguatge, \u00e9s la seva manera de mirar el m\u00f3n. Com ens passa amb Baroja als barojians, Azor\u00edn als azorinians no ens sorpr\u00e8n: anem a ell sabent que no ens decebr\u00e0, cosa que ja \u00e9s dir molt, quan un obre les p\u00e0gines d’un llibre.<\/p>\n

Has dedicat molt de temps a Julio Camba. Per qu\u00e8 creus que \u00e9s una figura important? Com vas desenvolupar la teva biografia sobre Camba i les reedicions d’articles seus?<\/strong><\/p>\n

A Camba li he dedicat m\u00e9s de deu anys, efectivament. Crec que \u00e9s important perqu\u00e8 \u00e9s diferent de la resta. En el marc del que, per a molts, \u00e9s la millor generaci\u00f3 de periodistes espanyols de la hist\u00f2ria (hi serien tamb\u00e9 Chaves Nogales i Gaziel), Camba ocupa un lloc propi perqu\u00e8, com a corresponsal de premsa a l’estranger, va ser el millor de tot el segle XX, amb molta difer\u00e8ncia. Va ser un home valent, que ho va jugar tot a una carta i va guanyar. El seu estil \u00e9s radicalment original i el va anar polint fins a dominar-lo amb un mestratge que frega el virtuosisme. Quan alg\u00fa \u00e9s molt bo en all\u00f2 que fa, encara que nom\u00e9s faci aix\u00f2, cal recon\u00e8ixer-li. Sobretot, quan \u00e9s una cosa que molts altres han intentat, abans i despr\u00e9s, sense haver tingut ni la meitat d’encerts. La meva biografia la vaig escriure perqu\u00e8 volia tancar un cicle. Havia preparat moltes edicions de la seva obra i en tenia un coneixement que em permetia llan\u00e7ar-me a fer aquest pas. Va ser la meva primera biografia i, vist el resultat, no ho vaig fer malament del tot, perqu\u00e8 va obtenir un premi de prestigi i perqu\u00e8 la cr\u00edtica ha valorat la meva feina.<\/p>\n

“Camba ocupa un lloc propi perqu\u00e8, com a corresponsal de premsa a l’estranger, va ser el millor de tot el segle XX, amb molta difer\u00e8ncia”<\/p><\/blockquote>\n

Qu\u00e8 li recomanaries a un historiador jove, que estigui comen\u00e7ant? Vull dir encara m\u00e9s jove que tu…<\/strong><\/p>\n

Li recomanaria el mateix que recomano als meus estudiants: que s\u00e0piguen que les classes que reben a la universitat s\u00f3n una condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no suficient… En el pr\u00f2leg al meu llibre Introducci\u00f3n a la Historia<\/em> (C\u00e0tedra, 2020) dic que a la universitat s’ensenya Hist\u00f2ria (una versi\u00f3 de la Hist\u00f2ria), per\u00f2 no s’ensenya a ser historiador. A ser historiador, a aprendre aquest \u201cofici\u201d d’artes\u00e0, com en deia Marc Bloch, nom\u00e9s s’apr\u00e8n estant en contacte amb altres historiadors que ja el dominen. En aquest sentit, recomano als meus estudiants de M\u00e0ster, que ja s\u00f3n graduats, que, si de veritat volen anomenar-se a si mateixos \u201chistoriadors\u201d, llegeixin llibres, vagin a confer\u00e8ncies (o les vegin a Youtube), visitin arxius i aprenguin el m\u00e8tode de feina d’aquells historiadors a qui es vulguin assemblar. Em fa la sensaci\u00f3 que molts joves que comencen la carrera d’Hist\u00f2ria volen ser professors d’Hist\u00f2ria, per\u00f2 no volen ser \u201chistoriadors\u201d, que \u00e9s molt diferent. I despr\u00e9s, molts surten amb el t\u00edtol i s\u00f3n graduats, per\u00f2 mai no arriben a ser \u201chistoriadors\u201d. Per a mi, un historiador \u00e9s alg\u00fa que, com deia Lucien Febvre, pensa i viu com un historiador, les vint-i-quatre hores del dia, perqu\u00e8 no \u00e9s nom\u00e9s una professi\u00f3, amb la qual guanyar-se la vida, sin\u00f3 una passi\u00f3, que fa que all\u00f2 personal i all\u00f2 intel\u00b7lectual resultin indistingibles.<\/p>\n

“Per a mi, un historiador \u00e9s alg\u00fa que, com deia Lucien Febvre, pensa i viu com un historiador, les vint-i-quatre hores del dia”<\/p><\/blockquote>\n

Consideres que alg\u00fa \u00e9s el teu mestre? Qui o quins et van ajudar quan comen\u00e7aves a investigar?<\/strong><\/p>\n

Sempre he estat una mica rebel i he anat per lliure, per\u00f2, si he de citar alg\u00fa, citaria, en primer lloc, els meus dos directors de tesi: Justo Serna i Anaclet Pons. Quan vaig acabar la Llicenciatura en Hist\u00f2ria tenia un expedient molt bo (em van donar tres beques predoctorals) i hagu\u00e9s pogut triar, com a director, algun catedr\u00e0tic del meu Departament. Els vaig triar a ells pel que acabo de respondre a la pregunta anterior: m’agradava la seva manera d’entendre la professi\u00f3 d’historiador. Sentia que el seu enfocament de la Hist\u00f2ria (la hist\u00f2ria cultural, en aquest cas) era el que m\u00e9s s’acostava a all\u00f2 que jo pretenia fer. Hi havia una comuni\u00f3 d’interessos que, amb el temps i els anys de conviv\u00e8ncia, ha esdevingut afinitat personal i, finalment, amistat incondicional. Despr\u00e9s vaig prendre el meu propi cam\u00ed i he desenvolupat una obra que no sempre segueix les que han estat les seves l\u00ednies de recerca, per\u00f2 el substrat de tot el que vaig aprendre amb ells s\u00ed que roman intacte, entre altres coses perqu\u00e8 seguim en contacte permanent. Hi ha hagut professors d’altres universitats i disciplines l’obra de les quals he llegit amb molt d’inter\u00e8s i la praxi dels quals tamb\u00e9 m’ha influ\u00eft molt. Des de Jos\u00e9-Carlos Mainer, que va presidir el tribunal de la meva tesi doctoral, fins al seu deixeble, Jordi Gracia, que, no per casualitat, tamb\u00e9 en va formar part. Fil\u00f2legs com Pura Fern\u00e1ndez o Xavier Pla, amb qui he treballat colze a colze, durant molts anys; i fins i tot professors d’altres \u00e0rees que he sentit \u2013i segueixo escoltant\u2013 com s’escolta un mestre: Francisco Gimeno i Antoni Furi\u00f3, que s\u00f3n companys meus de facultat, a qui respecto i admiro.<\/p>\n

Quins autors actuals llegeixes?<\/strong><\/p>\n

A molt pocs, la veritat. Primer, perqu\u00e8 fa molt de temps que no llegeixo novel\u00b7les. M’ha passat com a Josep Pla, que a partir dels trenta-cinc va deixar de fer-ho, perqu\u00e8 considerava que, despr\u00e9s d’aquella edat, els que ho fan s\u00f3n uns cretins\u2026 Jo no ho veig aix\u00ed, per\u00f2 s\u00ed que prefereixo l’assaig i, \u00faltimament, la biografia. Els assaigs (incloc aqu\u00ed els dietaris i llibres d’aforismes) m’ensenyen a pensar i sintetitzar els meus pensaments; de les biografies aprenc el que m’agrada i el que no, per despr\u00e9s aplicar-ho a les meves. Sent honest, he de dir que el 90% del que llegeixo s\u00f3n autors considerats \u201ccl\u00e0ssics\u201d, encara que, per a mi, molts s\u00f3n m\u00e9s \u201cactuals\u201d, que els actuals\u2026 En aquest sentit, em sembla molt encertat el que deia Antonio Machado en el seu Juan de Mairena: \u201cen pol\u00edtica, com en art, els innovadors apedreguen els originals\u201d.<\/p>\n

“Em sembla molt encertat el que deia Antonio Machado en el seu Juan de Mairena: \u201cen pol\u00edtica, com en art, els innovadors apedreguen els originals”<\/p><\/blockquote>\n

Com veus la nostra historiografia actual? La veus forta o m\u00e9s aviat an\u00e8mica? Com la dinamitzaries?<\/strong><\/p>\n

La veig amb la mateixa dist\u00e0ncia amb qu\u00e8 imagino que ella em veu a mi, si \u00e9s que em mira… La conec, perqu\u00e8 \u00e9s la meva feina (dirigeixo una col\u00b7lecci\u00f3 de biografia a l’editorial S\u00edlex i intento estar al dia de tot all\u00f2 que es publica), per\u00f2 no la practico, en el sentit que no m’afecta gens all\u00f2 que est\u00e0 o deixa d’estar de moda. A la historiografia espanyola passa el mateix que a la universitat i, suposo, a la societat, en general. Hi ha un recurrent conflicte generacional. La generaci\u00f3 d’historiadors espanyols que ara en t\u00e9 entre 55 i 70 \u00e9s la que domina el panorama, de vegades, dir\u00edem, per dret propi i d\u2019altres sense ell, valent-se dels drets adquirits. Dins dels que ara tenim entre 35 i 50, detecto dos corrents, per simplificar: gent valenta que intenta sortir-se de les pautes marcades, amb obres originals i ambicioses, la recepci\u00f3 de les quals sol ser molt bona, perqu\u00e8 \u00e9s una cosa molt poc habitual al nostre gremi ; i gent que, al contrari, segueix molt pendent del que fan o diuen els m\u00e9s grans, per aquesta por tan estesa a l’Acad\u00e8mia a significar-te i que aix\u00f2 \u201cet passi factura\u201d. El resultat \u00e9s que, per cada llibre potent i trencador, d’aquells que q\u00fcestionen all\u00f2 establert i obren nous camins, es publiquen nou monografies que, tindran tot el m\u00e8rit que mereixen, com a investigacions emp\u00edriques, per\u00f2 a mi, personalment, no em suggereixen res . No poso exemples, per no ferir sensibilitats\u2026 Per dinamitzar-la se m’acut que els historiadors \u201cjoves\u201d d’aquesta nova generaci\u00f3 haur\u00edem de canviar la nostra manera de pensar, creant espais de di\u00e0leg no intergeneracionals, que ja n’hi ha molts, sin\u00f3 intrageneracionals: que ens refiem m\u00e9s els uns dels altres en comptes de confiar sempre en els mateixos, dit en altres paraules. Mentre el criteri per jutjar si una aportaci\u00f3 historiogr\u00e0fica \u00e9s \u2013o no\u2013 rellevant, sigui el quantitatiu (l’edat, la c\u00e0tedra, el nombre de sexennis de recerca, les tesis dirigides, etc.) i no el qualitatiu, veig dif\u00edcil que aix\u00f2 canvi\u00ef .<\/p>\n

Per quan la teva biografia d’Azor\u00edn?<\/strong><\/p>\n

Tret d’imprevistos, per a principis del 2025\u2026 Intentar\u00e9 que l’espera valgui la pena.<\/p>\n

\n

Font:\u00a0educational EVIDENCE<\/strong><\/p>\n

Drets:\u00a0Creative Commons<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francisco Fuster Garc\u00eda (1984) \u00e9s Professor Titular d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Aquest prestigi\u00f3s especialista de les lletres espanyoles de l’Edat de Plata acaba de preparar una edici\u00f3 de les “Pl\u00e1ticas literarias de Gaziel”, el gran periodista catal\u00e0 que va desenvolupar la part m\u00e9s important de la seva obra al diari “La Vanguardia” entre 1914 i 1936, i que ha publicat la Fundaci\u00f3 Banco Santander.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":16531,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_FSMCFIC_featured_image_caption":"","_FSMCFIC_featured_image_nocaption":"1","_FSMCFIC_featured_image_hide":"","footnotes":""},"categories":[236,232],"tags":[1097,1094,1095,1093,1098,1096,1099],"class_list":["post-16559","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-ca","category-humanitats","tag-azorin-ca","tag-francisco-fuster-ca","tag-gaziel-ca","tag-historiografia","tag-julio-camba-ca","tag-pio-baroja-ca","tag-platicas-literarias-ca"],"yoast_head":"\n"A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat" - Educational Evidence<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\""A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat" - Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Francisco Fuster Garc\u00eda (1984) \u00e9s Professor Titular d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Aquest prestigi\u00f3s especialista de les lletres espanyoles de l'Edat de Plata acaba de preparar una edici\u00f3 de les "Pl\u00e1ticas literarias de Gaziel", el gran periodista catal\u00e0 que va desenvolupar la part m\u00e9s important de la seva obra al diari "La Vanguardia" entre 1914 i 1936, i que ha publicat la Fundaci\u00f3 Banco Santander.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Educational Evidence\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-05-15T22:13:53+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-16T06:52:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"530\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"educational EVIDENCE\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andreu Navarra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\"},\"headline\":\"“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”\",\"datePublished\":\"2024-05-15T22:13:53+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-16T06:52:16+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/\"},\"wordCount\":3854,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/05\\\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg\",\"keywords\":[\"Azor\u00edn\",\"Francisco Fuster\",\"Gaziel\",\"historiografia\",\"Julio Camba\",\"P\u00edo Baroja\",\"Pl\u00e1ticas literarias\"],\"articleSection\":[\"Hist\u00f2ria\",\"Humanitats\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/\",\"name\":\"\\\"A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat\\\" - Educational Evidence\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/05\\\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg\",\"datePublished\":\"2024-05-15T22:13:53+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-16T06:52:16+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/05\\\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/05\\\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg\",\"width\":900,\"height\":530,\"caption\":\"Francisco Fuster \\\/ Foto: cortes\u00eda del autor\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Educational Evidence\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2023\\\/07\\\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png\",\"width\":3508,\"height\":1090,\"caption\":\"Educational Evidence\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1\",\"name\":\"educational EVIDENCE\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"url\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698\",\"caption\":\"educational EVIDENCE\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/educationalevidence.com\\\/\"],\"url\":\"\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\"A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat\" - Educational Evidence","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\"A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat\" - Educational Evidence","og_description":"Francisco Fuster Garc\u00eda (1984) \u00e9s Professor Titular d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Aquest prestigi\u00f3s especialista de les lletres espanyoles de l'Edat de Plata acaba de preparar una edici\u00f3 de les \"Pl\u00e1ticas literarias de Gaziel\", el gran periodista catal\u00e0 que va desenvolupar la part m\u00e9s important de la seva obra al diari \"La Vanguardia\" entre 1914 i 1936, i que ha publicat la Fundaci\u00f3 Banco Santander.","og_url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/","og_site_name":"Educational Evidence","article_published_time":"2024-05-15T22:13:53+00:00","article_modified_time":"2024-05-16T06:52:16+00:00","og_image":[{"width":900,"height":530,"url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"educational EVIDENCE","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andreu Navarra","Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/"},"author":{"name":"educational EVIDENCE","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1"},"headline":"“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”","datePublished":"2024-05-15T22:13:53+00:00","dateModified":"2024-05-16T06:52:16+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/"},"wordCount":3854,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg","keywords":["Azor\u00edn","Francisco Fuster","Gaziel","historiografia","Julio Camba","P\u00edo Baroja","Pl\u00e1ticas literarias"],"articleSection":["Hist\u00f2ria","Humanitats"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/","name":"\"A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat\" - Educational Evidence","isPartOf":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg","datePublished":"2024-05-15T22:13:53+00:00","dateModified":"2024-05-16T06:52:16+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/portada-entrevista_Fco-Fuster.jpg","width":900,"height":530,"caption":"Francisco Fuster \/ Foto: cortes\u00eda del autor"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/a-la-historiografia-espanyola-li-passa-el-mateix-que-a-la-universitat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"“A la historiografia espanyola li passa el mateix que a la universitat”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","name":"Educational Evidence","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#organization","name":"Educational Evidence","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/educational_evidence_logo_horitzontal_blanc_negatiu.png","width":3508,"height":1090,"caption":"Educational Evidence"},"image":{"@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/#\/schema\/person\/91a8797f56f6a2e7ba6fd6297739bbf1","name":"educational EVIDENCE","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","url":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","contentUrl":"https:\/\/educationalevidence.com\/wp-content\/litespeed\/avatar\/e9888a11dc51b117a0209ebd4a5f884d.jpg?ver=1775638698","caption":"educational EVIDENCE"},"sameAs":["https:\/\/educationalevidence.com\/"],"url":""}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16559"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16584,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16559\/revisions\/16584"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}