{"id":15217,"date":"2024-04-30T08:25:50","date_gmt":"2024-04-30T06:25:50","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=15217"},"modified":"2024-04-25T10:43:48","modified_gmt":"2024-04-25T08:43:48","slug":"lart-subtil-de-gyorgy-ligeti-influenciat-per-salvador-dali","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/lart-subtil-de-gyorgy-ligeti-influenciat-per-salvador-dali\/","title":{"rendered":"L\u2019art subtil de Gy\u00f6rgy Ligeti, influenciat per Salvador Dal\u00ed"},"content":{"rendered":"

L\u2019art subtil de Gy\u00f6rgy Ligeti, influenciat per Salvador Dal\u00ed<\/h1>\n

Ligeti s\u2019ha revelat com una pe\u00e7a fonamental per a l\u2019avantguarda del segle XX.<\/p>\n

\"\"
Antonio Campoy from Madrid, Espanya -LA PERSIST\u00c8NCIA DE LA MEM\u00d2RIA, CC BY 2.0, https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=138975968<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Marta Vela<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge cinematogr\u00e0fic i de la celebritat de la seva m\u00fasica arran de la seva aparici\u00f3 a les pel\u00b7l\u00edcules de Kubrick, la figura de Ligeti s\u2019ha revelat com una figura fonamental per a les avantguardes del segle XX gr\u00e0cies a les seves subtils textures sonores i a la quantitat de missatges ocults que hi contenen.<\/strong><\/p>\n

Conceptes com la mem\u00f2ria, les petjades sonores i les imatges desdibuixades van ser les primeres inspiracions visuals de Ligeti, que comen\u00e7aria a desenvolupar aquestes idees compositives a finals dels anys cinquanta, durant l\u2019\u00e8poca d\u2019auge d\u2019un corrent tant sistem\u00e0tic com el Serialisme Integral, completament ali\u00e8 a la seva sensibilitat. Tot i que els seus inicis, marcats per la influ\u00e8ncia de Bart\u00f3ck, el gran compositor hongar\u00e8s de la primera meitat del segle XX, remeten clarament a estructures d\u2019evident contingut r\u00edtmic i percussiu, com la Musica Ricercata <\/em>(1951-1953) que ressona fins l\u2019extenuaci\u00f3 a Eyes Wide Shut <\/em>(1999), ben aviat el p\u00f2sit de la polifonia medieval \u2013en especial, la d\u2019Ockeghem- recreada en gegantines masses sonores al so del c\u00e0non, es va ensenyorir de la seva producci\u00f3 inicial despr\u00e9s de la seva fugida d\u2019Hongria, en obres com Apparitions<\/em> (1958-1959), Atmosph\u00e8res <\/em>(1961), Lux Aeterna <\/em>(1966) o Lontano <\/em>(1967), totes elles sota l\u2019influx de l\u2019anomenada micropolifonia.<\/p>\n

\u201cMicropolifonia \u00e9s un contrapunt microsc\u00f2pic, una textura densa i animada internament en la qual un gran nombre d\u2019instruments toquen versions lleugerament diferents en una mateixa l\u00ednia. En ess\u00e8ncia, por haver-hi un contrapunt a tres o quatre parts de diferents melodies, per\u00f2 cadascuna d\u2019elles multiplicada, potser, per una dotzena o m\u00e9s de variants de si mateixa, la qual cosa d\u00f3na com a resultat una xarxa intrincadament complexa. Tot i que la micropolifonia pot emprar simult\u00e0niament tots els instruments de la partitura, el m\u00e9s caracter\u00edstic \u00e9s que les masses d\u2019instruments entren i surten, i l\u2019habilitat del compositor consisteix en mantenir les coloracions t\u00edmbriques en moviment\u201d.<\/em><\/p>\n

STEINITZ, R., (2003):\u00a0Gy\u00f6rgy Ligeti, Music of the Imagination<\/em>, London, Northeastern University Press, p. 104. (tradu\u00eft del franc\u00e8s).<\/strong><\/h6>\n

Aix\u00f2 no obstant, durant la d\u00e8cada dels setanta, despr\u00e9s de la gran acollida de les obres suara esmentades, a l\u2019obra de Ligeti es va comen\u00e7ar a obrir cam\u00ed un llenguatge cada vegada m\u00e9s meccanico<\/em> que, en la intersecci\u00f3 amb la micropolifonia, es fongu\u00e9 en el que es va con\u00e8ixer amb la reeixida expressi\u00f3 clocks and clouds<\/em>, en homenatge a Karl Popper i a la seva conjunci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s termes en el seu assaig Of Clouds and Clocks<\/em>: An approach to the problem of racionality and the freedom of man (1966) \u2013<\/em>De n\u00favols i rellotges: una aproximaci\u00f3 al problema de la racionalitat i de la llibertat de l\u2019home-. <\/em>Precisament des de la composici\u00f3 de Po\u00e8me symfonique pour cent metronomes <\/em>(1962), Ligeti havia repr\u00e8s el seu inter\u00e8s pel ritme, que va culminar, efectivament, en un estil m\u00e9s meccanico<\/em>, o sigui, amb m\u00e9s clocks<\/em> que clouds, <\/em>la qual cosa es va confirmar en el seu primer viatge als EE.UU.<\/p>\n