{"id":15021,"date":"2024-05-02T08:00:04","date_gmt":"2024-05-02T06:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/educationalevidence.com\/?p=15021"},"modified":"2024-05-02T08:26:54","modified_gmt":"2024-05-02T06:26:54","slug":"equitat-quina-equitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educationalevidence.com\/ca\/equitat-quina-equitat\/","title":{"rendered":"Equitat, quina equitat?"},"content":{"rendered":"

Equitat, quina equitat?<\/h1>\n

El problema, en tot cas, \u00e9s saber com i en funci\u00f3 de qu\u00e8 s\u2019hi aplica i a quin significat ens remet en cada cas<\/p>\n

\"\"
Imatge de WOKANDAPIX – Pixabay<\/figcaption><\/figure>\n

Llic\u00e8ncia Creative Commons<\/a><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Xavier Mass\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Un dels problemes amb qu\u00e8 ens trobem a l\u2019hora de rebatre cr\u00edticament el model educatiu hegem\u00f2nic \u00e9s l\u2019ambig\u00fcitat i la confusi\u00f3 dels termes que s\u2019hi empren, extrets d\u2019altres universos de significat que, en aplicar-los a l\u2019\u00e0mbit educatiu, sovint queden esbiaixats o dilu\u00efts en un aut\u00e8ntic poti-poti sem\u00e0ntic, per alteraci\u00f3 del concepte al que remetien. Altrament dit, se\u2019ls assigna arbitr\u00e0riament un significat que tal vegada encaixi en l\u2019arquitect\u00f2nica conceptual del model educatiu en q\u00fcesti\u00f3, que es genera a si mateix de manera auto-referent a partir de termes que en altres registres signifiquen una cosa diferent.<\/p>\n

No \u00e9s que aix\u00f2 hagi de ser necess\u00e0riament un problema; sol passar en tots els sectors i \u00e0mbits disciplinars. El problema, en tot cas, \u00e9s saber com i en funci\u00f3 de qu\u00e8 s\u2019hi aplica i a quin significat ens remet en cada cas. Termes propis del llenguatge col\u00b7loquial es van manllevar i adaptar a altres tipus de registres \u2013filos\u00f2fic, jur\u00eddic, cient\u00edfic, religi\u00f3s, tecnol\u00f2gic…- on adquireixen un significat diferent. L\u2019homon\u00edmia procedeix, en molts casos, de l\u2019establiment d\u2019una certa analogia en all\u00f2 definit pel significant en ambd\u00f3s camps de significat, que de vegades \u00e9s evident en si mateixa, per\u00f2 d\u2019altres no ho \u00e9s tant i pot induir-nos a inc\u00f3rrer en un error.<\/p>\n

Un exemple ben clar el tenim en el terme \u00abtroi\u00e0\u00bb, que refereix tant al gentilici que designa l\u2019habitant de l\u2019antiga Troia, com al \u00abvirus\u00bb \u00abespia\u00bb \u00aballotjat\u00bb en un ordinador \u2013tres termes al seu torn adaptats tamb\u00e9 al registre inform\u00e0tic- amb la maliciosa finalitat d\u2019obtenir-ne informaci\u00f3 i transmetre-la a un sistema exterior. Un cas d\u2019analogia invertida que s\u2019escau molt al tema que aqu\u00ed ens ocupar\u00e0. Alg\u00fa que s\u2019hagi introdu\u00eft en el terme \u00abtroi\u00e0\u00bb a partir de la inform\u00e0tica segurament pensar\u00e0 que els antics troians eren uns tafaners que es passaven el dia espiant a la gent. Nogensmenys, fou tot el contrari. En realitat, i parlant amb propietat, en comptes de dir que tenim un troi\u00e0 a l\u2019ordinador, m\u00e9s aviat haur\u00edem de dir que hi tenim un \u00abargiu\u00bb, un \u00abaqueu\u00bb o un \u00abgrec\u00bb: ells van ser els que s\u2019introdu\u00efren a Troia dins del m\u00edtic cavall de fusta, amb l\u2019objectiu de sorprendre els troians mentre dormien desprevinguts i tallar-los el coll.<\/p>\n

Un error que, m\u00e9s enll\u00e0 de palesar una certament deficient formaci\u00f3 en mitologia cl\u00e0ssica, \u00e9s sens dubte innocu; per\u00f2 potser en altres casos no ho sigui tant. Aquest seria el cas del terme \u00abequitat\u00bb en educaci\u00f3, que no ens podem prendre pas a la lleugera. \u00c9s la noci\u00f3 al voltant de la qual hom suposa que pivota actualment tot el sistema educatiu i que, precisament per aix\u00f2, \u00e9s de la major import\u00e0ncia clarificar. Molt especialment perqu\u00e8 expressa un principi la realitzaci\u00f3 efectiva del qual s\u2019imposa com un objectiu ineludible d\u2019assoliment inexcusable. Per\u00f2 qu\u00e8 entenem o qu\u00e8 hem d\u2019entendre exactament per equitat i qu\u00e8 significa en educaci\u00f3 avui dia?<\/p>\n

Diguem amb car\u00e0cter previ que, assumit el dret universal a l\u2019educaci\u00f3 i el principi d\u2019igualtat d\u2019oportunitats, la q\u00fcesti\u00f3 es planteja en termes de com aquest dret, que tothom assegura desitjar i garantir, es duu a terme de manera efectiva. \u00c9s a dir, en termes d\u2019equitat, constitu\u00efda en criteri de concreci\u00f3 d\u2019aquest principi d\u2019igualtat d\u2019oportunitats i com propiciar-lo i assegurar-lo des d\u2019una perspectiva de gesti\u00f3 de la governan\u00e7a. Aix\u00ed, l\u2019equitat es constitueix en el requeriment per antonom\u00e0sia de la distribuci\u00f3 de la qualitat educativa. Aix\u00f2 la converteix en un tema central la correcta i justa aplicaci\u00f3 del qual s\u2019associa a l\u2019obtenci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit educatiu.<\/p>\n

Una infer\u00e8ncia sens dubte v\u00e0lida, per\u00f2 nom\u00e9s en un rang d\u2019abast limitat: el de la seva aplicaci\u00f3, per tal com es mou en el marc d\u2019un sistema educatiu que per endavant es d\u00f3na per descomptat, \u00e9s a dir, sense entrar per a res en l\u2019\u00e0mbit de la qualitat acad\u00e8mica, o subordinant-la al tema objecte del debat, per tal com aquest es focalitza al voltant de la recepta \u00abequitativa\u00bb d\u2019aplicaci\u00f3 a un sistema educatiu el model del qual, d\u2019altra banda, no \u00e9s q\u00fcestiona. I aquesta supeditaci\u00f3 por alterar tamb\u00e9 la noci\u00f3 d\u2019\u00e8xit educatiu, signifiqui aix\u00f2 el que signifiqui, segons qu\u00e8 s\u2019entengui en cada cas per equitat, sense que pressuposi una valoraci\u00f3 pr\u00e8via del model sobre el qual s\u2019est\u00e0 aplicant, que donem acr\u00edticament per bo sense ulteriors consideracions.<\/p>\n

Tenim que al dret a l\u2019educaci\u00f3 li \u00e9s inherent la igualtat d\u2019oportunitats, que requereix, per a la seva materialitzaci\u00f3, de criteri i garanties d\u2019equitat. Fins aqu\u00ed tot sembla prou clar, per\u00f2 seguim tenint un problema de prioritats i subordinacions. Altrament dit, si ens quedem amb la prioritzaci\u00f3 de l\u2019equitat i res m\u00e9s, amb els curr\u00edculums i continguts subordinats a aquesta equitat, llavors estem invertint l\u2019ordre l\u00f2gic de les coses. Perqu\u00e8 l\u2019equitat no \u00e9s anterior a l\u2019educaci\u00f3, sin\u00f3 l\u2019exig\u00e8ncia de la seva realitzaci\u00f3 en un context d\u2019igualtat d\u2019oportunitats. En cas contrari estar\u00edem entenent l\u2019equitat com un dret subjectiu, i afavorint que aix\u00ed es percebi, quan en realitat \u00e9s, o hauria de ser, objectiu.<\/p>\n

I \u00e9s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, el terme equitat \u00e9s tamb\u00e9 equ\u00edvoc, segons quin centre d\u2019atenci\u00f3 preferent prioritzem. El DIEC ens en d\u00f3na les seg\u00fcents entrades: 1) adaptaci\u00f3 d\u2019una norma jur\u00eddica a cada cas concret, per evitar una interpretaci\u00f3 r\u00edgida dels preceptes legals; 2) Moderaci\u00f3 en els preus, en les condicions imposades, etc. El Diccionari castell\u00e0 de la RAE ofereix alguna entrada m\u00e9s que en complementa i amplia el rang: propensi\u00f3 a deixar-se portar pel sentiment del deure o de la consci\u00e8ncia, m\u00e9s que no per les prescripcions de la just\u00edcia o el text terminant de la llei; disposici\u00f3 que mou a donar cadasc\u00fa el que mereix…<\/p>\n

Sembla clar, en qualsevol cas, que en totes les entrades s\u2019al\u00b7ludeix a algun tipus de correcci\u00f3 extr\u00ednseca a un estat de coses donat. Una correcci\u00f3 que pressuposa alguna forma de desequilibri, de greuge o de disfunci\u00f3 en alguns dels agents implicats, sobre els quals s\u2019actua per a corregir-la en els termes desitjats. I sembla tamb\u00e9 prou clar que es planteja com una adaptaci\u00f3 ad hoc<\/em> del principi regulatiu d\u2019igualtat d\u2019oportunitats, per tal que aquest es concreti de manera efectiva, tota vegada, \u00e9s clar, que aquesta igualtat l\u2019entenguem com a punt de partida.<\/p>\n

Atansem-nos ara a l\u2019equitat entesa des d\u2019una perspectiva educativa, d\u2019acord amb els set significats, m\u00e9s o menys homologats, que ens aporta F. L\u00f3pez Rup\u00e9rez[1]<\/a>, que a continuaci\u00f3 transcrivim literalment:<\/p>\n